Fem balanç, capítol 6: Vilafranca

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 6 repassem el curs del Vilafranca, que ha repetit la fita del curs passat i ha disputat el play-off d'ascens a Segona B. Els penedesencs acabaven la lliga quarts, amb 64 punts. Escriu sobre la temporada del Vilafranca en Lluís Montaner, informador-historiador-apassionat del club, a qui cal recórrer sempre que es vol conèixer la realitat de l'entitat centenària.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Els millors anys de les nostres vides

Un article de Lluís Montaner / @lapreviafcv

El FC Vilafranca viu un moment dolç. Segurament, dels millors que es recorden al llarg de la seva dilatada història. I és que el club no només s'ha assentat de ple en una categoria cada any més renyida i competida sinó que els darrers anys s'ha convertit en un dels equips referència degut al bons resultats obtinguts. Prova d'això és que la propera serà la vuitena temporada consecutiva a Tercera Divisió (superant així l'anterior millor ratxa, que era de set temporades a principis dels 80) i que encadena dos quarts llocs (la millor classificació mai assolida) que li han permès disputar sengles play-off d'ascens (sense gaire sort, tot sigui dit).

Amb la idea de repetir, o a poder ser millorar, l'excel·lent anterior campanya es va apostar per a reforçar l'equip amb peces importants en els seus respectius clubs (Josu, Guzmán, Aday...) i, de pas, nodrir l'anomenat fons d'armari per afrontar amb garanties una temporada plena d'exigències des del primer moment. La primera d'elles, el sempre prestigiós Torneig d'Històrics. Després de deixar bones sensacions a la fase prèvia i eliminar el Júpiter a semifinals, el degà penedesenc se'l va endur a les seves vitrines per primera vegada en derrotar a la final (i als penals) el Badalona. El mateix rival fou qui eliminà als homes d'Iván Moreno en dues competicions més (la Copa Catalunya i la Copa RFEF) a principis de temporada malgrat realitzar un gran paper en ambdues.

Es va començar la lliga tan fort que fins i tot la gran primera volta realitzada va permetre somiar amb plantar cara a Olot i Peralada a l'hora de disputar-los el títol de campions. La veritat però és que una ratxa de mals resultats (amb molts empats) tot coincidint amb el final de la primera volta i l'inici de la segona va deixar ben a les clares que l'objectiu estava centrat a acabar entre els quatre primers i repetir play-off. Tot i això, si analitzem els resultats davant equips de la zona alta envers els obtinguts amb els de la zona baixa, queda palès que el Vilafranca va deixar escapar massa punts amb aquests últims i aquest fet comportà no assegurar el play-off fins a manca de dues jornades pel final quan va estar tot el campionat instal·lat a la zona de privilegi.

Arribats aquí, la darrera jornada a Ascó es presentava com a una oportunitat d'or, depenent d'ell mateix, per assolir la tercera plaça. Aquell dia, per diferents factors, no es va estar a l'alçada del que requeria la situació i la derrota a terres de l'Ebre comportà, novament, haver d'afrontar la fase d'ascens amb desavantatge de camp (quelcom que posteriorment esdevindria clau a l'hora d'explicar l'eliminació a primera ronda).

El rival en qüestió enguany fou la Unión Adarve, de Madrid. Sobre la base no era un equip com l'any passat l'Atlético Malagueño, superior en molts aspectes, sinó que existia el convenciment de poder passar l'eliminatòria i arribar un xic més lluny (donat també per la substancial millora a la plantilla vilafranquina). L'anada (2-1) jugada al Municipal vilafranquí ensenyà que, de fàcil, res de res. Josu, primer, i Fontanils, amb un gol en temps d'afegit, van capgirar el gol inicial dels madrilenys (un equip rocós i molt ben treballat) deixant l'eliminatòria oberta de cara a la tornada.

El que va passar al barri del Pilar una setmana després és ben conegut. Victòria per la mínima (1-0) dels locals i polèmica per un gol mal anul·lat (com demostraren les imatges) a Fontanils en el minut 96 que hagués suposat el passi a la segona ronda. A banda del merament esportiu, el partit quedà marcat per les estrategemes emprades per l'equip de la capital: falsa amenaça terrorista per a endarrerir l'arribada vilafranquina al camp, vestidors inundats, finestres segellades... i tot, evidentment, en un ambient hostil (com marquen aquest tipus de partits on uns i altres es juguen la feina de tota una temporada).

El mal sabor de boca de l'eliminació i la manera com es produí a poc a poc s'anirà païnt amb el pas dels dies i no hauria d'enfosquir una altra brillant temporada d'aquest equip. Ara bé, no serà fins d'aquí uns anys, vist amb una altra perspectiva, quan ens adonarem del valor real del que s'ha assolit i recordarem amb enyorança els que van ser, segurament, els millors anys de les nostres vides.