dijous, 29 de novembre de 2018

Ton Alcover: "El futbol d’elit s’ha convertit en un negoci"

Ton Alcover (La Vilella Alta, Priorat, 17 de gener de 1990) és un dels referents del Sant Andreu. Amb passat en categories superiors, però amb la voluntat de guanyar estabilitat, va apostar per l'oferta del club andreuenc en l'any del retorn a Tercera Divisió. El fitxatge pel club quadribarrat aixecava el teló de la segona etapa d'Alcover a l'entitat barcelonina. Avui, consagrat com un dels jugadors més estimats del club, segueix somniant en créixer de la mà del Sant Andreu.

Ton Alcover ha fet de Sant Andreu casa seva // Judit Andreu - UE Sant Andreu
Una entrevista de Josep Recasens Delgado i Albert Postils

Ulls closos. Tot evocant en la memòria un Narcís Sala vestit de gala, preparat per a l'ocasió, i on amb prou feines hi cap una ànima. El convidat és l'Atlético de Madrid que, malfiat, fuig d'experiments i aposta per un onze de garanties... i de molts milions d'euros. Qui també hi participa és Ton Alcover, migcampista del Sant Andreu que, sabedor de la difícil prova que se li acosta, segur que es treu algun as de la màniga. L'afluència de mitjans és desbordant, curiosos per veure com es resol el duel entre l'elit burgesa i la classe obrera del futbol i per si, de casualitat, tot plegat acaba com va vaticinar Marx, amb una imparable revolució del proletariat.

Ulls oberts. De bat a bat. Tot buscant Ton Alcover, un d'aquests inclassificables del món del futbol. Ens citem amb ell al Narcís Sala. Aquesta vegada, les grades són buides i sobre el terreny de joc s'hi entrenen els més petits, que somien ser els propers a protagonitzar un partit com aquell. L'esperem al bar del camp, envoltats de diverses taules en què que s'acaben les últimes cerveses entre riallada i riallada. De sobte, apareix per un dels vomitoris de l'estadi, com quan arriba de segona línia per sorprendre el rival. Ens dirigim a la graderia de darrere la porteria, la que dona al carrer del Pare Manyanet. De camí, ens explica que alguns companys d'equip l'han ajudat a fer el trasllat de domicili. Ja tenim una primícia inicial: Ton Alcover es compra un pis al costat de l'estadi, des del qual veu part de la gespa, a més d'una de les porteries del coliseu andreuenc. Això no podia començar millor.

Dues cares de la mateixa moneda. D'una banda, la de les xifres astronòmiques que no paren de créixer temporada rere temporada i que sempre troben alguna escletxa per explotar econòmicament; que confon actius econòmics amb sentiments; i que, sovint, fixa tant la mirada cap als futurs i profitosos beneficis monetaris que li reportarà tal o qual inversió, que descuida els orígens de tot plegat. De l'altra, la que representa el futbol terrenal i ens recorda, toc rere toc, que l'esfèrica simbolitza aquest origen; que ens rememora que els individus de les graderies són els qui transfereixen un sentiment de generació en generació, a banda de ser mers socis que abonen una quota mensual, i que ens fa present que, malgrat tot, un altre futbol és possible. Ningú millor que Ton Alcover per il·lustrar-nos sobre l'altra realitat d'un esport al qual, miraculosament, se'l segueix anomenant futbol.


Ton és un fix en els esquemes d'Azparren, tant en lliga com a les Copes // Adrià Giménez - UE Sant Andreu

Com està l'equip? Estan passant factura els partits de Copa Catalunya i Copa del Rei?
No sé si factura o no, però ens han tret molts punts en aquest tram de la lliga. Hi ha gent que diu que sí que la Copa de Rei mentalment i físicament desgasta, però vam jugar en lliga contra el Vilafranca, que venia de disputar dos partits entre setmana i ens va guanyar (1-2). No tenim excusa. El cansament influeix, però el que està clar és que havíem de sumar més punts dels que tenim.

Parla'ns de la teva trajectòria. Quin camí has recorregut fins ara?
Vaig començar al futbol base del Falset. Després vaig anar al Valls, d'allà em va fitxar l'Espanyol, on vaig estar-hi dos mesos. Em va fitxar el Barça i vaig passar cinc anys a la Masia, tot i que un parell d'anys em van cedir al Cornellà. L'últim any de juvenil el vaig fer amb el Nàstic. Vam pujar a Divisió d'Honor i a sobre em van fer debutar a Segona amb el primer equip [va jugar 13 minuts al camp de l'Eibar, el 20 de juny de 2009]. Havia començat la pretemporada amb el primer equip, amb César Ferrando, que em donava molta bola, però el van fer fora a la jornada 7 i vaig baixar a la Pobla de Mafumet. Allà m'hi vaig estar fins que vaig fer el salt a l'Sporting Mahonès, de Segona B. Després vaig passar mig any a Llagostera [el curs 2011/2012], vaig ser a l'Ontinyent també a Segona B i vaig arribar al Sant Andreu [a la primera etapa, entre 2013 i 2015]. Vam descendir de categoria i vaig anar anar un any a l'Hospitalet. Després, vaig tornar cap aquí [el 2016].

Mahonés, Llagostera, Ontinyent, Sant Andreu en a primera etapa, l'Hospitalet… Sumes 134 partits a la categoria de bronze. Per què no seguir apostant per jugar a Segona B?
L'any en què decideixo tornar al Sant Andreu i firmar a Tercera, tenia dues ofertes de Segona B, una de molt bona, però acabàvem de tenir el primer fill i, parlant amb la meva dona i la família, vam creure oportú quedar-nos a Barcelona. No em va sorgir cap oferta prop de Barcelona i jo estava encantat de seguir al Sant Andreu.

Vas debutar a Segona Divisió amb el Nàstic en l'últim partit de lliga. Vas creure que continuaries al primer equip o a la categoria? Què va passar?
La veritat és que sí. En aquella època em trobava molt bé, estava ràpid i amb molta confiança i l'entrenador em va agafar un afecte especial, vaig signar amb els seus representants, m'entrenava amb el primer equip, fins i tot em va convocar per disputar la Copa Catalunya i la Copa del Rei. Però a la jornada 7 el van fer fora i va arribar Luis César, que va treure als de la Pobla que estàvem entrenant-nos amb ells i va apostar pels més veterans

En l'època a la Pobla, l'Ontinyent i el Llagostera, se't qualifica de davanter. Jugaves més avançat o és un error?
Sobretot al Llagostera fèiem coses molt estranyes, perquè estava l'Eloi Amagat i els dos ens anàvem intercanviant. Primer jugava a la banda dreta i després em canviava per l'Eloi per jugar al mig. A l'Ontinyent, com a molt, va ser a banda dreta, però no de davanter, com a molt de mitjapunta. No tinc gol.

Com és Ton Alcover dins del camp? Com et descriuries per als qui no t'han vist mai?
Em considero un jugador molt treballador. Sempre penso que on no arriba la qualitat, cal suplir-ho amb treball i amb ganes d'ajudar l'equip. No obstant, a mi no m'agrada parlar de les meves pròpies virtuts. L'únic que puc dir és que ho intento donar tot en tots els partits.


Ton Alcover durant el Sant Andreu 0-4 Atlético de 2013 // Judit Andreu - UE Sant Andreu

Fa dos anys vas dir que els gols més especials van ser els que vas marcar a l'Atlètic Balears i l'Hércules. Algun altre que vulguis afegir?
Afegiria el gol que vaig fer la temporada passada en l'última jornada contra el Figueres, que va servir per guanyar (2-1), ens va col·locar segons i ens donava accés a disputar la Copa del Rei. Espero que aquest any en vinguin més d'importants.

Encara queda molt, però et veus d'entrenador? T'agradaria?
Aquest any vaig estar a punt d'apuntar-me en un curs d'entrenador. Tinc el primer nivell, així que era per cursar el segon. Abans deia que com a molt m'agradaria fer de segon entrenador però, a mesura que vaig fent anys, és una cosa que cada cop m'atreu més.

Et consideres un futbolista atípic? Allunyat dels estereotips que envolten aquesta professió?
Crec que sóc bastant atípic. No segueixo les modes que té tothom, com la tonteria de tuitejar després de cada partit. La majoria de coses que retuitejo són de política, que m'agrada bastant, i d'altres continguts que m'interessen i em donen per contestar.

Un referent o futbolista en qui t'emmirallis?
El jugador que m'encantava i a qui més em volia assemblar era Deco. Era un jugador que ofensivament no era el millor, però que defensivament ho feia molt bé i complia. Per no parlar del toc de pilota que tenia i que el feia un jugador top.

Per què i fins on arriba el teu interès per la política?
Jo sóc de la Vilella Alta, un poble del Priorat, on el feixisme va fer molt de mal. Abans de donar suport a la independència, que també hi estic a favor, sobretot em mou combatre el feixisme i el racisme. Suposo que d'aquí ve el meu interès per la política.

Lligues la societat liberal/capitalista/consumista amb la situació actual del futbol modern?
El que es mou en el futbol d'elit és una barbaritat. Per exemple, això de disputar partits els divendres o els dilluns. Totes aquestes merdes no beneficien ningú, més que a les televisions i els més poderosos. Els rics cada cop són més rics. Al final, els que mantenen els clubs i els que van cada dia al camp són els aficionats, i crec que ells són els grans perjudicats de tot aquest negoci.

T'agradaria jugar en una selecció catalana oficial?
I tant. Al cent per cent!

Què significa viure a Sant Andreu?
Un dels motius pels quals he volgut tornar aquí ha estat la gent, per com em tracten. Tothom té sempre bones paraules. És un poble que m'ha acollit súper bé, on des del primer dia no m'ha faltat de res. Aquest ja és el cinquè any que soc aquí i hem decidit comprar un pis on viure-hi.

Què fa especial l'afició del Sant Andreu?
És molt propera, però també és molt dura. Quan les coses no van bé ens exigeix molt, i estan en el seu dret. Però, sobretot, hi ha una part molt fidel, que són els Desperdicis. Recordo l'any que vam baixar de Segona B a Tercera [al final del curs 2014/2015], que vam jugar al camp de l'Huracán i perdem [Huracán i Sant Andreu van empatar a un]. Això ens feia baixar automàticament. En arribar, de matinada, els teníem tots aquí amb bengales, animant. Aquestes coses són les que et queden i et fan veure que són gent que s'estima el Sant Andreu. Ni Barça ni Madrid, ells són del Sant Andreu. Aquesta grada no està en la categoria que li toca estar.


Ton Alcover només té elogis per l'afició andreuenca // Adrià Giménez - UE Sant Andreu

Boca o River? On col·locaries el Sant Andreu-Europa en el rànquing de derbis? Quin és el punt de rivalitat?
Soc més de Boca. Jo he viscut un Nàstic-Reus, i et diria que el Sant Andreu-Europa es viu amb moltes ganes. Quan surt el calendari, el primer que mira la gent és quan ens toca contra l'Europa, i es viu molt intensament. Ara portem cinc o sis empats consecutius. Tant de bo aquest any puguem trencar la ratxa d'una vegada. 

Com valores que el Sant Andreu tingui secció femenina? Cou que l’Europa tingui un femení més potent, consolidat a Segona?
Ho trobo molt bé. Crec que és molt injust, especialment el tema salarial, que hagin de posar tant de la seva part les jugadores i no siguin els clubs, els espònsors, o qui hagi de ser, els qui ajudin. A poc a poc espero que es vagi normalitzant. Hi ha hagut problemes amb el femení del Sant Andreu. Es va dissoldre i aquest any s'ha fusionat amb l'Escola Femenina Manu Lanzarote. Tant de bo serveixi perquè es faci més potent.


TEST
Lo Pelat o Professor?
[Riu] El Professor. Lo Pelat no, perquè em diuen calb directament.

Crim o Rude Pride?
Ara em tira molt Crim, últimament.


Dani Guerrero o Sergio Busquets?
Dani Guerrero.

Llamas o Sergi Roberto?
Llamas.

Broncano o Buenafuente?
Buf! Buenafuente. A TV3 m'encantava.

Política i esport. Hauria de ser un matrimoni o han d'estar divorciats?
Matrimoni. Sempre van units.

El que més t'agrada i el que menys del futbol d'elit?
El que menys, el negoci, en què s'ha convertit el futbol. El que més, un gol al minut 90.

On disputaries la tornada de la final del play-off? A Miami o al Narcís Sala?
Al Narcís Sala, sempre. El Temple

El més cachondo del vestidor?
Josu.

El significat dels tatuatges? En tens més de planificats?
En porto molts. Tot el braç esquerre és de la família: un rellotge, un timó, tres roses i tres calaveres. A la cama dreta porto la lletra d'una cançó d'un grup que m'agrada molt, sobre el meu fill. A l'espatlla dreta hi tinc un tigre i ara em faré un cadell de tigre per la filla que he tingut.

Perdre 0-5 amb l'Europa i quedar primers, o guanyar el derbi i quedar segons?
Buf! [Riu i pensa una estona] Un 0-5 és una humiliació, no podria sortir al carrer. Guanyar i quedar segons, però sabent que acabem pujant.

Et vas canviar la samarreta amb algun jugador de l'Atlético? Amb qui t'agradaria fer-ho?
Ens vam quedar sense samarretes. En tenim només cinc o sis, que ens les estem guardant per sortejar quan agafem les d'allà. Entre que nosaltres vam anar a saludar tota la gent i fer entrevista postpartit, i que a l'entrada hi havia una multitud de nens, directius i entrenadors de futbol base, ens vam quedar sense res. Però necessito la de Griezmann perquè el meu fill la vol sí o sí, així que allà li demanaré. A mi, personalment, m'agrada molt Saúl, és un jugador semblant a Deco, ja que defensivament compleix i té un xut molt bo.

El millor jugador del món?
Leo Messi, però a anys llum.

El millor que t'ha donat el futbol? I el major sacrifici que t'ha obligat a fer?
El millor, moltes amistats que he fet i que encara conservo. El pitjor, quan va morir la meva mare i vaig passar el dol lluny de la meva família, ja que estava a La Masia.

Com està la Ivet?
Està molt bé, té tres mesos ja.

Cap comentari:

Publica un comentari