Una nit de Copa al Narcís Sala

De tu a tu, l'aposta que va permetre al Sant Andreu arribar amb vida al Wanda Metropolitano

Com prometien els cartells informatius, el Sant Andreu no es va arronsar davant l'Atlético de Madrid


Article i fotos d'Arnau Olmos // @arnau_olmos

Els jugadors andreuencs agraeixen el suport a l'afició

Podia semblar un déjà-vu: nit de Copa del Rei al Narcís Sala, l'Atlético de Madrid com a rival i pels carrers de Sant Andreu la sensació que la de dimarts podia ser una nit per al record. A les files del club noms tan destacats com el de Mikel Azparren, Xavi Jiménez o el dels incombustibles Ton Alcover, Alberto Carroza i Josu Rodríguez. Tot plegat evoca un record ben viu de la nit del 7 de desembre del 2013, quan el conjunt matalasser va visitar un Sant Andreu -que aleshores militava a Segona B-, va arrasar amb un 0 a 4 i va sortir amb l'eliminatòria sentenciada.

Han passat cinc anys i, tot i que el conjunt andreuenc juga en una categoria inferior, la resposta davant el mateix rival totpoderós no va ser, ni de bon tros, la mateixa. Per fer-se una idea de la magnitud de la desfeta del 2013, només cal citar la descripció demolidora del club que aleshores apareixia a les pàgines del diari 'Marca'. "Dio la impresión de que los problemas que le mantienen undécimo en su grupo de Segunda B son graves. Apenas ofreció indicio alguno que hiciera pensar a su afición en una pequeña alegría", sentenciava el periodista Ángel Liceras aquella nit.

'De tu a tu'. Dit i fet // UE Sant Andreu

Aquest cop, però, les sensacions eren ben diferents. Tant al vestidor, com pels carrers de Sant Andreu. L'equip, més sòlid amb Azparren a la banqueta i conscient, com deia Alcover a la prèvia, que no es podien repetir els mateixos errors del 2013: "tant de bo haguem après que no podem anar a una festa sinó a competir"; l'afició, per la seva banda, convençuda que el somni de la Copa no moriria al Narcís Sala.

Un exemple clar d'aquest canvi d'actitud va ser la campanya informativa del club per promocionar el partit. Tota una declaració d'intencions: 'De tu a tu'. I aquest missatge va ser tota una arenga per a l'afició quadribarrada, que va respondre com ho fa sempre en les grans nits de futbol. I també ho va ser per a l'equip, que va plantar cara del primer a l'últim minut.

Simeone, sancionat, a la tribuna de premsa... a prop de José M. Morales (en primer terme, micròfon en mà), porter andreuenc a l'eliminatòria de 2013

A la banqueta visitant, el Mono Burgos començava el partit tranquil, segurament aliè a aquest canvi d'actitud dels quadribarrats. El mateix feia Diego Pablo Simeone a la tribuna, des d'on va haver de seguir el partit per sanció. Tots dos van veure com a la mitja hora de joc l'eliminatòria se'ls posava de cara amb el gol de Gelson, però també van assistir amb preocupació a una segona part en què els homes d'Azparren, empesos per un Narcís Sala mullat però no callat, no van defallir, no es van arronsar i a punt van estar de fer tremolar tot Sant Andreu de Palomar amb tres opcions ben clares d'Elhadji, Noguera i Jaume a les acaballes del partit.

Els quadribarrats disposaven d'opcions clares als minuts finals

Bona part de la premsa, la que segueix habitualment el conjunt matalasser, omplia pàgines i minuts amb els tòpics clàssics: de notícies sobre la jornada laboral de jugadors de Tercera no professionals a les habituals imatges de l'afició local gaudint del partit des dels balcons més propers a l'estadi. La condescendència va acabar eclipsant-se per deixar pas al respecte, guanyat amb esforç durant els 90 minuts del partit, des de la gespa i des de la graderia. Aquest respecte aconseguit serà la carta de presentació de l'equip al Wanda Metropolitano i és i serà motiu d'orgull per a tota l'afició quadribarrada.

La de dimarts serà una nit per al record, tant per als jugadors com pels seguidors del Sant Andreu. Una nit en què el marcador podria haver estat més favorable, però que es recordarà com el dia en què es va tractar l'Atlético de Madrid de tu a tu.