diumenge, 10 d’agost del 2014

El Sant Andreu s’embutxaca el 29è Torneig d’Històrics

Dilluns passat al Municipal del Guinardó, un escenari que enguany serà seu de Tercera Divisió, Cornellà, Muntanyesa i Martinenc donaven el tret de sortida al Torneig d’Històrics. Un clàssic del mes d’agost al futbol català que s’ha acabat enduent el Sant Andreu, del grup 3 de Segona B. La participació dels equips del grup cinquè de tercera acabava a les semifinals amb les eliminacions de Muntanyesa i Prat. Avui volem fer una petita anàlisi a tall de resum del que ha donat de si aquesta competició.

El Sant Andreu ja compta amb tres títols // ÀNGEL GARRETA - Torneig d'Històrics

CAMPIÓ: UE Sant Andreu
Els quadribarrats signaven un torneig que els hi anava de menys a més. Tot començava a la fase de grups, on patien davant l’Europa i només el porter Morales evitava la derrota andreuenca. La victòria aconseguida a la tanda de penals davant l’equip gracienc era clau per la classificació de l’equip que acabaria sent campió.

Al segon partit del triangular, davant del Sants –equip que completava un grup 100% barceloní-, els quadribarrats tampoc aconseguien imposar-se amb clara superioritat però un gol d’Ivan Guzmán al minut 25 certificava el passi a semifinals.

A la semifinal els de Piti Belmonte s’enfrontaven a una nova prova de foc davant la renovada Muntanyesa d’Antonio Escudero. Un altre equip barceloní que es creuava al camí dels de Palomar. Els de Nou Barris, amb una bona progressió al torneig, aconseguien avançar-se aviat al marcador amb un bon gol de Pedro. I per si fos poc, el matx es complicava encara més pels quadribarrats quan al minut 42 Xavi Puerto era expulsat del terreny de joc. Però al contrari del que semblava d’entrada, el futur campió aconseguia sobreposar-se a les dificultats i fer-se l’amo del partit fins al punt d’aconseguir l’empat en una errada de Tato Burgada. La tanda de penals tornava a ser decisiva pels andreuencs i Morales exercia novament d’heroi per enviar els seus cap a la final.

El Badalona, un clàssic a les fases finals d’aquest campionat, tenia com a objectiu convertir-se en l’equip amb més títols –actualment empata al capdavant del palmarès amb el Júpiter, amb 5 campionats-. L’aposta dels de Manolo González semblava l’adequada, ja que al minut 7 Manu Balda aconseguia obrir el marcador. Però mitja hora més tard Óscar Sierra era expulsat per una dura entrada al mig del camp que canviava totalment la dinàmica del partit. Amb 10 homes, el Badalona no era capaç d’aguantar les envestides d’un Sant Andreu crescut per la superioritat numèrica i que acabaria matant el partit al segon temps gràcies als gols de Ton Alcover al minut 67 i de l'acabat d'incorporar Nuha, al 89. L’únic consol del Badalona era per l’ex de La Hoya, Juanjo Prior, a qui l’organització va nomenar MVP del torneig.


Prior, MVP del Torneig d'Històrics // ÀNGEL GARRETA - Torneig d'Històrics

REPRESENTANTS DE TERCERA DIVISIÓ

MUNTANYESA: El conjunt d’Antonio Escudero no era capaç de passar de l’1-1 en cap dels partits disputats durant el torneig, però tot i això aconseguia classificar-se per a les semifinals gràcies al valor aportat pels gols. L’empat a 1 davant el Cornellà en el primer duel del triangular amb el Martinenc, sumat al mateix resultat aconseguit amb l’amfitrió –per culpa d’un gol en pròpia porta de Josué-, enviava als de Nou Barris cap al partit previ a la final tot i haver perdut les dues tandes de penals. En el duel contra el Sant Andreu, paradoxalment, tot i millorar notablement la seva imatge els groc-i-negres no aconseguien aprofitar la superioritat numèrica de la qual van gaudir durant 48 minuts i quedaven eliminats, aquest cop sí, des dels onze metres.

PRAT: Juntament amb la Muntanyesa, els de Pepe Delgado es convertien en un dels equips de la nostra categoria en arribar més lluny al torneig. Tot i no jugar en cap moment amb un equip presumiblement titular, el conjunt potablava deixava una bona imatge al torneig superant a Santfeliuenc i Peralada al triangular inicial. A la semifinal, davant del Badalona, els baixllobregatins aconseguien dominar als escapulats tot i tenir la mirada fixada en el partit de Copa Catalunya i no comptar amb el seu porter titular, Toni Texeira. El gol inicial de Ferri del minut 17 es veia contrarestat pel que Fran Bea anotava des del punt de penal al 86, quan semblava que el Prat seria el representant de Tercera a la final. Els onze metres, com a la primera semifinal, tornaven a ser decisius i la brillant actuació del porter badaloní Marcos esvaïa les aspiracions potablava.


Prat i Peralada van protagonitzar un duel de nouvinguts a Tercera // ÀNGEL GARRETA - Torneig d'Històrics

MARTINENC: L’amfitrió del torneig tornava a quedar-se, un any més, a la fase inicial. Aquesta vegada, però, les sensacions eren molt diferents a les de passades edicions. Els homes de Manel Moya van passar la mà per la cara a la Muntanyesa, amb un Raíllo excepcional que feia embogir els aficionats locals. Al partit decisiu, la bona disposició defensiva tant dels diables vermells com del Cornellà evitava que cap dels dos conjunts pogués fer un gol i donava la classificació a la Monta, que havia fet més gols que els seus rivals. Tot i la decepció per l’eliminació, les sensacions d’aquest recentment ascendit van ser molt satisfactòries pels presents, que des de llavors esperen amb candeletes el partit de Copa Catalunya.

EUROPA: Imatge molt seriosa dels homes de Pedro Dólera en la seva curta participació en el torneig. El conjunt gracienc aconseguia sobreposar-se a la superior categoria del Sant Andreu en el duel més morbós de la primera fase. I a punt va estar de donar un cop sobre la taula i derrotar l’etern rival. Al segon partit, amb pes a les cames i davant d’un Sants més motivat, els escapulats van minvar en prestacions, però tot i així aconseguien endur-se el gat a l’aigua gràcies a un gol de Roberto Camacho des dels onze metres. La derrota a la tanda de penals davant dels andreuencs al primer matx sentenciava als europeistes després de la victòria quadribarrada contra el Sants.

RUBÍ: La manca de punteria de cara a porteria era la gran creu del conjunt de Julià Garcia en aquesta edició del Torneig d’Històrics. Tot i oferir una imatge considerablement positiva amb una plantilla renovada però amb la continuïtat de peces importants com Ferran Vila, els vallesans no van aconseguir foradar les porteries de Badalona ni Júpiter. La part positiva va ser la imbatibilitat d’un equip que té ganes de repetir la proesa de la temporada passada tot i tocar de peus a terra i pensar, principalment, en la permanència.

SANTFELIUENC: Els homes d’Andrés González han seguit les passes de la passsada campanya en aquest Torneig d’Històrics, en el que hi competien per primera vegada. Un gol del pratenc Carlitos al primer partit deixava tocats als de Sant Feliu de Llobregat després d’oferir una imatge molt positiva durant els primers 45 minuts. El consol, arribava en el segon partit del triangular davant el Peralada que acabava amb victòria blanc-i-blava per 2-0. Un resultat que permetia als de Les Grasses seguir amb opcions de classificació. La victòria potablava al tercer partit, però, evitava la continuïtat dels de González a la competició.

PERALADA: Un altre dels equips que s’estrenava en aquesta competició estiuenca i que no aconseguia guanyar cap dels seus partits, sumant així dues noves derrotes en una pretemporada en què encara no ha conegut cap altre resultat. La manca de definició era el principal problema pels de Nacho Castro, que tot i tocar la pilota amb força criteri a la zona de creació no aconseguien juntar les peces necessàries per fer funcionar la màquina golejadora. Un problema que els va deixar fora de la competició tot just començar.


Maldo (Santfeliuenc) va ser escollit MVP de la 4a jornada // ÀNGEL GARRETA - Torneig d'Històrics

CRÒNIQUES, IMATGES I PECES SONORES

El web oficial del Torneig d’Històrics ha ofert al llarg de la setmana de competició les cròniques dels partits, imatges de cada un dels duels i peces sonores amb petites entrevistes als protagonistes que podeu trobar en la llista citada a continuació:


1 comentari:

  1. Em penso que el Rubí, més que en la permanència, té gana, molta gana. Ens hem de treure l'espineta de la temporada passada, quan ho vam tenir a tocar. I amb fitxatges com Carlitos Esteban i Boris Garrós... espero que siguin el més ambiciosos possible! :) Una abraçada!

    ResponElimina