dijous, 30 de juny del 2016

Fem balanç, capítol 19: Cerdanyola

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 19 repassem el curs del Cerdanyola, que ha completat la millor temporada de la seva (curta fins ara) història, amb el màxim de punts a Tercera. Una segona volta magnífica va col·locar els verd-i-blancs fins i tot a tocar de la zona noble a l'últim terç de curs. Continuarà a la categoria després de tancar la lliga vuitè, amb 54 punts. Escriu sobre la temporada del Cerdanyola la Mireia Sanz, periodista i investigadora sobre comunicació i educació, i cap de premsa del conjunt vallesà.


Un onze inicial del Cerdanyola a la segona volta // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Quan les utopies es fan realitat amb treball
Un article de Mireia Sanz / @MireiaSanz

Alguns poden pensar que la fe mou muntanyes... però també el treball, el sacrifici, el patiment i l’esforç diari. I, si no, que ho preguntin al Cerdanyola FC que, amb aquesta fórmula, ha avançat a pas ferm en la seva tercera temporada a Tercera Divisió, la millor de la seva breu història a la categoria.

La pel.lícula es plantejava complicada, amb un inici de temporada amb 17 cares noves (que finalment es van convertir en 20) i el repte d’adaptar-se al nou terreny de joc de Fontetes. Noves cartes sobre la taula i la incògnita de com es podrien combinar perquè l’engranatge girés sense problemes. Tan sols sis renovats: Coca i Avilés a la porteria (tots dos sense poder jugar fins desembre), Turu, Cuadras, Raul Barriendos i Nico (que va marxar a les poques jornades), i un vaixell capitanejat per vuitena temporada consecutiva per Toni Carrillo i el seu equip tècnic (també nou).

Protagonistes sobre un terreny de joc nou, amb unes dimensions superiors a la Bòbila, que reclamaven modificar alguns aspectes tècnics i tàctics. “Hem hagut de ser perseverants i pacients, adaptar el joc del camp petit al gran, però sense perdre l’essència del Cerdanyola FC”, explica Toni Carrillo en valorar la temporada. “Estic orgullós de la feina feta i de l’equip que s’ha creat. Tenim perfils molt bons, futbolistes experimentats, i jugadors joves que s’han adaptat perfectament al joc”, conclou. L’aposta pels jugadors de la pedrera ha estat també present durant tota la temporada, fent debutar a Tercera fins a tres jugadors de la base del club.

Tot i que la història ha acabat amb final feliç, la temporada va arrencar amb una primera volta complicada, sumant 21 punts i amb molts errors a casa que presagiaven que el camí seria dur. Però no es va perdre l’optimisme i es va seguir treballant encara que els resultats no eren els esperats. Finalment, l’equip va explotar i ha sumat una segona volta de 33 punts, aconseguint fer-se poc a poc amb Fontetes i desenvolupant un joc vistós i directe. Una segona volta on fins i tot, a falta de 5 o 6 jornades, els verd i blancs veien a tocar el gairebé impossible somni de play-off. I un final de temporada on s’han sumat 54 punts que posicionen als verd i blancs a la vuitena plaça de la classificació.

Amb la lliga finalitzada, el club cerdanyolenc no ha perdut el temps i ja està treballant per la propera temporada, amb un bloc de jugadors que es manté en un 80% i l’arribada de cinc figures que reforçaran l’esperit de l’equip: Gueri Tejedor (CE Júpiter), Jonathan Collado (AE Prat), Ramon Rovira (CE Europa) i Elhadji Bandeh (AE Prat). A ells se sumen quatre juvenils de l’entitat que tindran l’oportunitat de realitzar la pretemporada amb el primer equip.

Revisant els resultats i l’evolució del joc durant l’any, sí, podem dir que la fe també hi ha jugat el seu paper. Una fe en el treball ben fet. Una fe en la resposta dels jugadors. Una fe en què amb persistència i actitud, els resultats acaben arribant. 






dimecres, 29 de juny del 2016

#Onze3div5 | Els onze escollits

Després d'un mes de votacions, i un cop acabada la temporada, prop d'un centenar de seguidors de tercera.cat, així com bona part dels protagonistes de la categoria, heu fet les vostres propostes per a l'onze ideal del curs, l'#Onze3div5. Aquest dimecres, 29 de juny, us hem presentat, en una gala final (?) a Twitter (@terceracat) i al web, quin és l'onze ideal de la temporada 2015/2016.

Ja hem fet públic quin és l'onze ideal de Tercera 2015/2016. És un onze clarament ofensiu... però no podíem deixar-ne fora cap dels 11 jugadors més proposats. Aquest és l'#onze3div5 de la temporada:



Muntatge: Carles Garcia - tercera.cat


Membres de l'#onze3div5:


Porter


Toni Texeira

(AE Prat)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

La modestia i naturalitat de Toni Texeira a vegades no semblen acompanyar l'aura de llegenda que es va treballant al Municipal Sagnier. És història viva del Prat (una expressió més literal que figurada) i, com el 2012, ha estat peça bàsica, sota pals i lluïnt braçal de capità, en el campionat de Tercera i l'ascens potablava. Aquesta és la seva segona inclusió en un onze ideal (la primera va ser el 2012), si bé l'any passat va tenir una menció especial, ja que va acabar entre els 11 jugadors més votats, però el porter més proposat va ser Alberto Varo. És un orgull que gent com tu representi la Tercera, Toni! Texeira ha aparegut al 40% de les propostes.


Defenses



Alex Cano
(CE Europa)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El capità de l'Europa és un clàssic dels onzes ideals. És el quart any seguit (des de 2013) que apareix entre els onze escollits, i ja s'ha convertit en el futbolista més present a l'#onze3div5, amb quatre aparicions. Líder de l'Europa dins i fora del camp, el 'CapiCano' ha tornat a viure un any meritori al balanç col·lectiu, amb disputa del play-off d'ascens per part del conjunt gracienc. L'any vinent, continuarà lluint braçal sobre l'escapulada. Endavant amb els reptes continus, Alex! Cano ha estat el tercer jugador més proposat, en més del 46% de les propostes.


Carlos Albarrán

(AE Prat)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El lateral del Prat ha tornat a ser clau a la rereguarda en un gran curs dels potablava. Si fa un any completava una molt bona temporada però en l'àmbit col·lectiu es quedava a les portes del play-off, enguany Albarrán ho ha tingut tot: mèrits individuals, premi col·lectiu. Marxa de Tercera (el curs vinent l'esperen categories superiors) amb balanç immaculat pel que fa a onzes ideals: dues temporades, dues presències a l'#onze3div5. Molta sort en un camí ascendent, Carlos! Albarrán ha aparegut al 40% de les propostes que ens heu fet arribar.


Oriol Dot

(CE Europa)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El lateral dret de l'Europa (que aquest estiu canviarà el Nou Sardenya pel Sagnier, per jugar al Prat de Segona B) repeteix presència a l'onze ideal. Ja hi va ser el 2013, quan jugava al Rubí, i va repetir el curs passat, ja d'escapulat. És, per tant, la tercera aparició de Dot a l'#onze3div5. Un bon apunt de comiat de la categoria per al jugador. Molta sort a Segona B, Oriol! Dor ha aparegut a més del 30% de les propostes que heu enviat.


Migcampista


Gerard Puigoriol 'Putxi'

(AE Prat)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Si fos una pel·lícula diríem allò d'"elogiat per crítica i públic". Apareix als onzes dels protagonistes (jugadors i tècnics) però també al de seguidors. Del seu equip (Prat), dels anteriors (Manlleu i Europa), però també de l'entron de la Tercera i el futbol català. El de Calders continua encadenant èxit rere èxit: enguany, campió de Tercera i amb ascens a Segona B. Aquesta és la segona aparició de Putxi a l'#onze3div5: ja hi va ser fa un any. Un senyor dins i fora del camp. Enhorabona i a gaudir la Segona B, Putxi! El migcampista ha aparegut a més del 30% de les propostes.


Davanters



Víctor Oribe
(FC Vilafranca)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El tarragoní ha estat el jugador més proposat en la vostra tria de l'onze ideal: ha aparegut a gairebé el 70% de les alineacions. Des de la mitja punta, però també caient a banda, ha estat bàsic en un any de somni per al Vilafranca, i s'ha aliat a les mil meravelles amb Santi Triguero de cara a gol (38 dianes entre els dos). Oribe ha trobat al Penedès l'ecosistema perfecte, amb bona sintonia amb plantilla, tècnic i afició. De fet, ha decidit continuar al Vilafranca un curs més per seguir fent-la grossa. És l'estrena de Víctor Oribe en un #onze3div5. Felicitats, Víctor, també tens el reconeixement dels seguidors de tercera.cat!

Boris Garrós
(CF Gavà)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

La temporada va començar sense ell a Tercera. De fet, no va ser fins el 28 de gener que va ser anunciat com a reforç d'hivern per al Gavà. El que ha fet en cinc mesos és de tots conegut. Boris personifica la revolució dels gavanencs en una segona volta (i un play-off) per emmarcar, que ha acabat donant als blaugrana l'ascens a Segona Divisió B, sis anys després de l'últim descens. I Boris hi ha respost amb 19 gols (tres a la fase d'ascens, un per eliminatòria) i amb un idil·li clau amb club, vestidor i afició. És la seva primera aparició en un onze ideal. "Em sento còmode allà on em donen confiança", explicava fa unes setmanes. Ara és, de ple dret, de Segona B de nou. Enhorabona, Boris, gaudeix el bronze i els mèrits recollits! Boris ha estat el segon jugador més proposat: ha aparegut a més del 53% de les propostes.


Ignacio Rosillo

(AE Prat)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Si el "gol de Ignacio, gol del Prat!" va quedar recollit com un testimoni sonor del primer campionat i ascens dels potablava a Segona B, el 2012, el llegat de Rosillo al futbol català des de llavors ha estat clarament ascendent: dos cursos a la categoria de bronze amb els potablava, una temporada molt meritòria a l'Europa (amb play-off i Copa catalunya) i, ara, un altre campionat i ascens amb el Prat. Un cicle que ha mostrat una clara maduresa de Rosillo, un dels líders d'una gran obra col·lectiva. Aquesta és la seva primera aparició en un #Onze3div5. L'any que ve et veurem des de sota, Ignacio, molta sort i molts encerts! Ignacio ha aparegut exactament a una de cada tres propostes d'onze ideal (el 33'33%).


Santi Triguero

(FC Vilafranca)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Camí dels 40 anys (els complirà el proper 4 d'octubre), Santi Triguero ha revalidat el títol de màxim golejador del grup català de Tercera, quelcom que no havia passat mai aquest segle. Amb 21 dianes, ha obtingut el mèrit compartit amb Marc Mas, del Peralada, i ha liderat, amb una gran associació amb Oribe al davant i un excel·lent treball col·lectiu, el millor curs de la història del Vilafranca, que s'estrenava en un play-off d'ascens a Segona B. És la segona aparició de Triguero en un #onze3div5: s'hi va estrenar el curs passat. El màxim golejador en actiu del futbol català té corda per estona. Continuï donant lliçons, Mestre! Triguero ha aparegut al 32% de les vostres propostes.


Mamadou Kanteh 'Kuku'

(CE Júpiter)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Ha estat la revelació del curs a Tercera... un any després de ser-ho a Primera Catalana. Determinant com pocs, els seus 17 gols són un registre enorme per a un debutant... i ho és més si tenim en compte que va estar gairebé un terç del curs lesionat. Sent el seu debut a Tercera, és obvi que també s'estrena en un onze ideal. L'excel·lent rendiment a la Verneda li ha donat el salt internacional: ha signat pel Wigry Suwalski, de la segona divisió polonesa. El maresmenc ha estat present a més del 30% de les vostres propostes. Sortowanie, sukcesy i cele Kuku! ("sort, encerts i gols, Kuku!")


Marc Mas

(CF Peralada)
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


El golejador gironí ha tancat el curs amb les seves millors xifres a Tercera: 21 dianes que li han valgut per acabar el curs com el màxim anotador del grup català de Tercera, mèrit compartit amb Santi Triguero, del Vilafranca. Aquesta és l'estrena de Marc Mas en un onze ideal de Tercera.cat. Aquest estiu canvia Peralada per Olot. Et seguirem gaudint a Tercera, Marc! Mas ha aparegut al 25% de les propostes.

I la banqueta:



  • José Segovia (ps, Manlleu/Sant Andreu)
  • Albert Cazorla (Gavà)
  • Alberto Padilla (Europa)
  • Aitor Lario (Prat)
  • Javi Lara (Prat)
  • Josu Rodríguez (Júpiter)


Dades de la votació
Heu proposat un total de 152 futbolistes. I que el tall per entrar a l'onze ha estat del 25%. És a dir, són a l'onze ideal els 11 futbolistes que han aparegut a, com a mínim, una quarta part de les propostes que heu fet.

El termini de votacions va durar un mes, des del 17 de maig fins al 17 de juny passat. Recordem que demanàvem que proposessiu l'onze ideal de la categoria seguint dues normes bàsiques: seguir una formació coherent i escollir un màxim de 3 jugadors d'un mateix equip.


Heu pogut votar per la via pública (tuits amb #onze3div5 o comentaris a la nostra pàgina de Facebook) o per la privada (missatges directes al nostre Twitter o al nostre Facebook o comunicacions internes amb algun dels dos membres de tercera.cat, Carles Garcia i Roger Sánchez).


Demanàvem el màxim de participació possible, i els prop d'un centenar de propostes ens donen un alt sentiment de gratitud, per la vostra complicitat però també per què la participació propicia un onze més proper al que "la gent de Tercera" sent com a ideal (òbviament, tot és subjectiu i hi ha tants onzes ideals com gent segueix i viu la categoria).


Sempre anem amb la premissa que els onze jugadors més votats formin part de l'onze ideal. Per això en els #onze3div5 les disposicions tàctiques no són sempre les "clàssiques". L'únic conflicte seria que hi hagués dos porters entre els onze futbolistes més proposats; llavors, el 12è entrarà a l'onze, i el segon porter més votat tindrà una menció especial però quedarà fora de l'onze (com ens va passar el curs passat). De fet, la formació resultant ens ha provocat molts dubtes "tàctics", així que hem consultat alguns tècnics de la categoria per què ens ajudin a ordenar els onze escollits sobre el camp.


Amb l'onze d'aquest curs, ja són 40 futbolistes els que, fins ara, formen part del Saló de la fama de Tercera.cat: els que han format part dels cinc primers onzes ideals (del 2012 al 2016). Aquest any hi han debutat cinc futbolistes...





Els quatre onzes ideals dels cursos anteriors:


El primer onze ideal escollit pels lectors de tercera.cat, el de la temporada 2011/2012

L'onze ideal de la temporada 2012/2013

L'alineació escollida pels lectors de tercera.cat la temporada 2013/2014

L'últim onze ideal de Tercera, el del curs passat // tercera.cat

Podeu repassar les notícies referents als onzes de les temporades anteriors:


I, com sempre, gràcies per seguir i participar de la iniciativa!


Fem balanç, capítol 18: Granollers

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 18 repassem el curs del Granollers, que ha tancat el curs... amb una permanència que ha arribat sis setmanes després del final de lliga, i gràcies a l'ascens del Gavà a Segona B, que ha impedit el descens no compensat dels vallesans. Continuaran a la categoria després que tanquessin la lliga dissetens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers l'Eduard Batlles, comentarista dels partits del conjunt vallesà a Ràdio Granollers.


Onze inicial del Granollers en el primer partit de 2016 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

A la Tercera, pels pèls
Un article d'Eduard Batlles / @EduardBatlles

L'Esport Club Granollers no ha fet una bona temporada. El conjunt vallesà no hi pot trobar excuses, hi ha coses que no s'han fet bé. La carambola del Gavà, però, dóna una altra oportunitat al club per demostrar que, si vol, pot estar a Tercera, i de sobres. L'equip va començar extramotivat, després de 10 anys sense trepitjar la Tercera, amb un entrenador novell a la categoria, Albert Garcia –acompanyat de Victor Vera–, i amb els jugadors a to físicament. La primera volta va ser per emmarcar: joc de toc, intensitat defensiva i qualitat en punta per fer gols. L'equip va estar en posicions de play-off a Segona B en alguns moments del desembre. Ningú s'ho esperava. Tot era de color de rosa. Però les segones voltes a la Tercera són massa dures i el Granollers va pagar molt cares les lesions i la poca capacitat de reacció davant les adversitats.

La visita al camp del líder, el Prat, va ser el punt d'inflexió per començar a caure en picat i acabar amb un balanç de 5 punts de 36 possibles. Unes xifres que van empresonar el Granollers a la part baixa de la taula. Les lesions de Cano, Riki, Gil, Suárez, Vila, Bellavista, Font i un llarg etcètera van ser un escull que no es va saber superar. Garcia va estar quatre jornades sense poder completar la convocatòria amb jugadors del primer equip i cridant jugadors del juvenil, que encara no tenen el nivell per jugar a Tercera. Tot plegat, un drama que va acabar amb l'única solució possible: la destitució d'Albert Garcia i Víctor Vera, que van fer tot el que van poder, però, al final es van quedar sense idees.

Quedaven cinc jornades per al final i el Granollers necessitava allunyar-se de les cinc últimes posicions per no complicar-se el descens. I per això el club va decidir apostar per Antonio Hidalgo. Segurament no era el millor entrenador possible ja que no tenia gaire experiència a la banqueta, però va servir per a una cosa fonamental: recuperar la il·lusió d'alguns jugadors que ja donaven la temporada per perduda. Hidalgo hi va posar força i ganes i va aconseguir dues victòries en els dos primers partits. Sis punts que van donar ales a l'equip. Tot i això, no es va poder mantenir els bons resultats en els tres últims partits i amb 1 punts de 9 possibles, el Granollers va quedar a les mans dels quatre equips que disputaven el play-off.


La sort i la màgia del futbol han permès que el Granollers, gràcies al Prat i al Gavà, continuï un any més a Tercera. De tota aquesta temporada, tot el club n'ha d'aprendre, i molt. Ha d'aprendre que els resultats de la primera volta no volen dir absolutament res, ha d'aprendre a configurar una plantilla una mica més àmplia, ha d'aprendre a no llençar la tovallola abans d'hora i ha d'aprendre a reaccionar una mica més ràpid quan la tendència és negativa. L'aposta per aquesta temporada a la banqueta és Albert Cámara, novell també a la categoria i, de moment, la plantilla no pinta gens malament, tot i que encara falten un parell o tres de peces. Més múscul, més jugadors i més experiència. Només falta que torni a rodar la pilota i tenir clar que l'únic objectiu és la permanència. I si pot ser sense patir tant, millor.







dimarts, 28 de juny del 2016

En la salut i en la malaltia

Diumenge passat el Gavà assolia l'ascens a Segona B en una tanda de penals agònica contra el Castellón. L'equip vencedor tindria una plaça al grup tercer i el derrotat, seguiria un curs més a Tercera. Després de l'eufòria i els nervis d'un partit d'aquestes característiques, tornem a mirar-lo des d'una altra perspectiva. Avui, el company Cristian Garcia, autor del Blog de l'Hospi, ens fa la contracrònica del Gavà-Castellón

Gavà i Castellón van protagonitzar una eliminatòria molt atractiva // Javi Borrego - FCF
En la salut i en la malaltia
Un article de Cristian Garcia

L’altre dia em van dir que encara hi ha gent que té l’estranya mania de casar-se i que a sobre, alguns, ho fan per l’Església. Serà per creença o pels regals (?), o per complir amb la tradició i sentir el capellà dir allò tan típic: “en la salut i en la malaltia, fins que la mort us separi”. Sempre he pensat que aquesta frase té un punt sectari però, sobretot, irreal, ara que molts matrimonis duren menys que algunes seleccions a l’Eurocopa. M’atreviria a dir que no difereix massa de la irracionalitat que envolta els sentiments que desprèn la pertinença a un club de futbol, una pertinença que curiosament va acompanyada d’una fidelitat (gairebé) eterna. Igual que la salut i la malaltia en les nostres vides, al futbol la victòria i la derrota (que no l’èxit i el fracàs), són complicades (molts cops impossibles) d’evitar.

És una percepció molt personal, però sempre he pensat que la derrota ajuda més a créixer que no pas la victòria. Hi ajuda, sobretot, la forma. Ahir a la Bòbila, la tanda de penals va ser el punt de no retorn per a Gavà i Castellón, dos equips que després de 3.990 minuts de joc reglamentari, de gairebé un any de preparació i més de deu mesos de competició, es jugaven el seu futur esportiu immediat des del punt dels onze metres. Un dels dos assoliria la glòria i l’altre, per contrast, acabaria vessant llàgrimes per haver estat a prop, a mil·límetres de l’objectiu que havia il·lusionat un club, un poble, una ciutat. Tal com va passar a Castàlia set dies abans, i es va repetir durant els 120 minuts de partit a Gavà, la tanda de penals va estar marcada per la bipolaritat d’un marcador que va regalar boles d’ascens a blaugranes i a albinegres; Álvaro Campos aturava el quart penal del Gavà, executat per Èric Pujol. Acte seguit, Antonio, que durant el partit havia tirat un capot al seu equip tot accelerant la producció ofensiva dels de Kiko Ramírez, deixava escapar l’opció de pujar i acabava maleint l’estirada d’Èric Alcaraz, que acabava sumant al currículum familiar l’ascens que el seu germà gran, Rubén, no havia pogut aconseguir amb el Girona la setmana passada. Boris Garrós conduïa el destí a la mort súbita i després d’una ronda d’encerts, el setè torn acabaria per determinar l’afortunat amb una plaça al ‘pou’ de la Segona Divisió B. Luismi enviava el seu penal i, a efectes pràctics, l’ascens orellut al cel gavanenc. Però calia que els locals rematessin la feina i l’encarregat d’executar el Castellón seria el senegalès Jean-Marc Fayé; amb el 14 a l’esquena, Marco empenyia l’esfèric i el Gavà cap al fons de la xarxa i, sis anys després, cap a una Segona Divisió B que havia abandonat en una temporada 2009-2010, amb Claudiu Raducanu en aquella plantilla, que va finalitzar esportivament parlant amb el cruel gol de David Torres, davanter de l’Ontinyent, un 25 d’abril de 2010 al Clariano.

En aquell equip hi havia Dani Iglesias, ahir suplent en un Gavà que va veure com el partit i l’ascens se li posava de cara gràcies a dos golassos, el primer del lateral dret Jaime i el segon, d’un David Jiménez que ha estat un dels homes destacats en aquesta fase d’ascens. El 2-0 posava les coses complicades al Castellón, però amb el #Kikismo per bandera i amb una afició que és capaç de viatjar sense entrada per enfilar-se a la tanca que envolta la Bòbila o per buscar lloc, dos hores i pico abans de començar en un turonet que permet veure el 70% del terreny de joc, donar el partit per tancat era un risc massa temptador com evitable. 97 anys d’història i massa cops durs els darrers anys, començant per un descens administratiu fa cinc estius, mereixien un final molt més feliç del que va tenir el CD Castellón ahir a Gavà. Per molt que Antonio i Raúl Fabiani, dos tios tan alts com experts en això del futbol modest, van decidir rescatar l’equip per empatar l’eliminatòria, el desencert visitant davant d’Èric Alcaraz va acabar convertint-se en una premonició del destí inhumà que estava escrit pels orelluts.

Aficionats orelluts aplaudeixen el seu equip després de l'eliminació // CD Castellón
Pels que hem viscut algun ascens (pocs) i més de dues i de tres ‘finals’ perdudes, derrotes com la d’ahir del Castelló són tan doloroses com reconfortants. Doloroses perquè estic segur que quan Marco va batre Campos tots i cadascun dels aficionats del Castellón van maleir que aquella rematada de Gaizka Saizar a la pròrroga no hagués picat la fusta, potser que Antonio hagués estat titular en lloc d’Ebwelle o, simplement, que Èric Alcaraz no hagués aturat el llançament que els va privar de l’eufòria i els va abocar a la llàgrima. Doloroses i causants d’un sentiment d’impotència: en el fons saps que poc o res depèn de tu, que és futbol, que el que ha de passar ho fa al rectangle de joc. Que l’encert i el desencert, l’atzar marcaran el destí del teu club. I et planteges quina lògica té això de confiar cegament, de deixar-se emportar per un sentiment de pertinença a un club de futbol, d’adonar-te que el que li passa al teu equip t’afecta més d’algunes coses que passen en el nostre dia a dia. Hi penses i acceptes que probablement mai no trobaràs una resposta a la teva pregunta i que val més la pena resignar-se a la realitat i viure aquesta passió. Plorar i abraçar-te amb gent que comparteix bogeria. La gent de Castelló s’il·lusionava amb l’ascens recordant Còrdova, Linares o Haro; l’any vinent, quan pugin, recordaran Gavà com una pedra més en un camí que, com la vida, no és gens fàcil. I celebraran el moment de salut igual que mai no van defallir quan la derrota, la malaltia, va afectar el seu cor albinegre.

dilluns, 27 de juny del 2016

Fem balanç, capítol 17: Peralada

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 17 repassem el curs del Peralada, que ha tancat el curs assolint la permanència en un any molt difícil pels de l'Alt Empordà. Els altempordanesos acabaven la lliga amb 47 punts. Escriu sobre la temporada del Peralada en Roger Arbusà, periodista de RAC1 i col·laborador d'Empordà.info.


L'onze del Peralada en el duel de la jornada 23 // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT


Remuntada de fe per engegar una nova etapa
Un article de Roger Arbusà


El Peralada estava cridat a ocupar les deu primeres posicions de la classificació abans de començar la temporada, després que el conjunt verd-i-blanc confeccionés una plantilla realment competitiva, dirigida pel nouvingut tàndem format per Arnau Sala i Xavi Punsí. Arribades com les d’Argi, Lluc Banús, Botxi, Murga, Moñino, Kike Sánchez o més tard Xavi Ferrón van omplir d’il·lusió un equip que va acabar veient terra després de remar de valent quan tot semblava perdut.


La pràctica va desmentir la teoria ben aviat, quan els xampanyers va signar una primera volta desastrosa pel que fa a resultats, amb només dues victòries al sac. Els números no acabaven de fer justícia amb el futbol que generava un conjunt altempordanès ben treballat tàcticament. La frustració es va apoderar de l’equip davant la desesperació dels jugadors i el cos tècnic, fins al punt que la plantilla en va quedar afectada psicològicament en veure que l’ambició, el joc i les ocasions no es traduïen en gols. Els resultats no acompanyaven, i fins i tot els entrenadors rivals no entenien la relació entre l’estat en què es trobava l’equip i la seva proposta futbolística.

Des del pou de la classificació el panorama era desolador, i ni els jugadors ni el cos tècnic aconseguien explicar-se per què la sort se’ls girava tan d’esquena sense merèixer-ho. Malgrat tot, el conjunt verd-i-blanc es va mantenir sempre unit, alhora que la confiança dels jugadors cap a Arnau Sala i Xavi Punsí va restar intacta. Segurament per això s’explica la remuntada de l’equip a la segona volta. Per això i per Marc Mas, que va marcar el ritme de la permanència en el segon tram de la temporada. Cinc victòries consecutives entre el mes de febrer i el març van ser el preludi dels 47 punts que els empordanesos van sumar a final de temporada i que els va permetre escalar des de la cua fins a la salvació. I bona part de la culpa la té el màxim golejador, que amb 21 gols els va catapultar cap a un objectiu que mesos enrere semblava impossible. El Peralada va ser el cinquè millor equip de la segona volta amb 32 punts, només superat pels quatre equips que es van classificar pel play-off d’ascens a Segona B: Europa (42), Gavà (40), Vilafranca (37) i Prat (34).

La recompensa a l’esforç i a la feina feta durant el curs va permetre mantenir el club a Tercera Divisió per tercera temporada consecutiva, quan poc abans de la primera volta poca gent confiava que aquesta travessia acabaria amb final feliç. A Peralada van destapar el cava.


El nou projecte amb el Girona sacseja l’equip

Ara, un cop el club s’ha mantingut a Tercera, el club engegarà un projecte incert després d’arribar a un acord de filiació amb el Girona. D’aquesta manera, els peraladencs seran l’equip filial dels gironins a Tercera, sense que això comporti el canvi de nom de l’entitat xampanyera. De moment, aquesta decisió ha comportat importants conseqüències esportives, ja que pràcticament tots els jugadors que havien segellat la seva continuïtat de cara a la temporada vinent han hagut de fer marxa enrere i abandonar el club per incompatibilitat laboral. I és que aquesta nova etapa comportarà la professionalització del Peralada, que té previst que la planificació esportiva es basi en més entrenaments durant la setmana tant a Peralada com a Girona. La part esportiva quedarà en mans ara del club gironí, que té la missió de construir un equip que ha de cobrir l’esbandida dels jugadors que finalment han estat baixa.