dimecres, 31 de maig del 2017

Fem balanç, capítol 4: Vilassar de Mar

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 4 repassem el curs del Vilassar de Mar, que ha tancat l'any amb una confirmació de la permanència es-pec-ta-cu-lar, tenint en compte que va tancar la primera volta en descens. Els maresmencs acabaven la lliga desens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada del Vilassar de Mar el periodista Pep Vidal, que ha seguit l'actualitat de l'equip a Vilassar Ràdio; Vidal és l'anterior cap de premsa del Masnou, un apassionat del futbol català en general i del maresmenc, en particular.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

De baix a dalt
Un article de Pep Vidal / @MasnouBlog

La Unió Esportiva Vilassar de Mar ha assolit una salvació plàcida la temporada del retorn a Tercera. Després d'un breu pas per Primera Catalana, el conjunt vilassarenc s'ha tornat a fer un lloc a la categoria i mentre continuïn Francesc Xavier Ramon de president i Manel Moya a la banqueta, sembla que no el perdrà. La conjunció entre directiva, cos tècnic i jugadors, constatada a les bones en un gran final de curs però també a les males quan res no sortia a la primera volta, ha estat i ha de seguir sent la base sobre la qual es construeix tot.


Fa poc més d'un any i mig, quan Moya va rebre la trucada de 'Vevi', el Vilassar venia d'una temporada desastrosa en la qual ni tan sols va poder somiar amb la permanència. Però com Moya ens reitera gairebé cada setmana a Vilassar Ràdio, el Vilassar és casa seva i mai li podrà dir que no. Amb una trajectòria similar a l'actual, anant clarament de menys a més, els vilassarencs van aconseguir el campionat i el retorn per la via ràpida a Tercera. Enguany, l'equip ha tornat a complir amb escreix els objectius superant qualsevol expectativa. La desena posició final significa la tercera millor classificació de la història del club. 


No obstant, l'inici no va ser gens fàcil. Els vilassarencs van pagar el fet de ser nouvinguts a la categoria i fins a la jornada 10 no van ser capaços de guanyar un sol partit. La reacció es va fer esperar unes setmanes més, tot i que els maresmencs mostraven maneres, dominaven els partits, mereixien més... Però érem ja al desembre, els resultats no arribaven i la salvació començava allunyar-se. La paciència que es va tenir llavors en tots els estaments del club, tan als despatxos com a la banqueta i a la gespa, va permetre la remuntada. L'últim partit abans de Nadal, a Palamós, va ser el punt d'inflexió. Després de l'enèsima derrota a casa (l'equip va sumar 4 punts de 27 al Xevi Ramon a la primera volta), immersos en una sequera de gol preocupant, el 3-5 al camp del degà va ser el clau on agafar-se.



Segona volta espectacular dels maresmencs // UE Vilassar de Mar

Una ratxa de quatre victòries consecutives va treure l'equip del pou al gener i el va catapultar, ja fins al final, a la zona còmoda. A partir de llavors, el Vilassar s'ha mostrat com un equip excepcionalment sòlid, capaç de fer-li la guitza a tots els rivals de la lliga en una segona volta que es recordarà sempre. Sota l'indestructible paraigües dels experimentats Imanol, Peque o Blanchart, Viale, Valderas i Camacho s'han tornat a convertir en referents de la categoria. A més, s'han destapat debutants com Iván Rodríguez i Soufi, apostes personals del tècnic que han enlluernat en el seu primer any a Tercera; i s'ha aconseguit recuperar per al futbol català un Pau Senent que ha deixat detalls de superior. 


En conjunt, un equip que s'ha anat fent a si mateix a mesura que han anat passant les jornades i que ha sabut adaptar-se al que s'ha anat trobant al llarg del curs. La continuïtat sembla que serà la recepta i l'ambició l'ingredient principal del que ja s'està cuinant per al pròxim curs. Manel Moya seguirà sent el xef i la intenció de millorar el que s'ha aconseguit enguany per mantenir el Vilassar a l'elit del futbol català com a indiscutible referent de la comarca del Maresme.







dimarts, 30 de maig del 2017

Fem balanç, capítol 3: Sant Andreu

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 3 repassem el curs del Sant Andreu, que ha tancat l'any a tocar del play-off d'ascens, al qual va optar fins l'última jornada. Els andreuencs acabaven la lliga cinquens, amb 60 punts. Escriu sobre la temporada del Sant Andreu el periodista Xavi Rodríguez, a qui hem vist molts diumenges a peu de camp als partits de betevé.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Hi ha andreuencs a tot el món
Un article de Xavi Rodríguez @XaviRodriguez_


Apreciat Kilian Jornet,

Diuen que al cim de l'Everest hom es troba amb tres coses que són típiques a tot arreu on vagis del món. La llauna de Coca-Cola i la bandera dels Estats Units que vas veure suposo que te les esperaves; jo, no obstant, t'escric per intentar explicar-te qui era aquell humà amb una cervesa a la mà i la samarreta amb la senyera i l'escut de la UE Sant Andreu al pit.

La UE Sant Andreu, amic Kilian, és un equip de futbol amb més de 100 anys d’història. Ja sé que amb prou feines el deus conèixer, no se'ns veu gaire a la premsa. De fet, a les xarxes socials s'han inventat l'etiqueta #3div5 per parlar de la categoria on està actualment aquest equip. Sí noi, hi ha gent que té molt temps lliure o un amor incondicional cap a l'equip del seu poble, barri o ciutat... És el cas del que portava la cervesa i la samarreta quadribarrada allà, a quasi 9 quilòmetres sobre el nivell del mar, de ben segur. Encara que no t'ho sembli, Kilian, el Sant Andreu és un club molt important: va ser el primer de Catalunya a proposar la creació de la futura Lliga catalana en l'escenari d'una Catalunya independent. A mi, personalment, aquests temes tant me fan, però l'equip del qual et parlo té una ideologia clara des de fa molts anys i no li ha calgut aprofitar l'avinentesa per fer una tercera equipació amb la bandera del nostre país. La samarreta del Sant Andreu és l'original, la de tota la vida, i no ens cal que cap polític ens vingui a donar les gràcies o a fer-se la fotografia de rigor.

Tornant a l'intrigant personatge que et vas trobar a l'Everest, Kilian, intentaré explicar-te el motiu pel qual era allà dalt. O va entendre que el Sant Andreu jugaria un partit allà o, simplement, s'ha tornat costum trobar-se gent nostra arreu. Aquest any, andreuenques i andreuencs han fet turisme a tot Catalunya: Palamós, Olot, Ascó, Figueres, Terrassa, Sabadell, La Jonquera... i podria seguir. El motiu? Sí, veure futbol de Tercera Divisió. Imagino que pensaràs que estan bojos, i no m'estranya, però atura't un moment a pensar-hi: quina classe d'afició fa quilòmetres i quilòmetres, perd tot un diumenge, es deixa la veu i potser l'equip acaba perdent? Sí, noi, una de molt especial. El patrimoni més gran del club. Una afició que segurament és la millor de la categoria. La Tercera Divisió, per cert, segueix igual que sempre: Ramón Calderé és campió, Toni Carrillo i Andrés González entrenen a Cerdanyola i Santfeliuenc, els derbis entre Europa i Sant Andreu acaben en empat, Santi Triguero segueix fent gols amb 40 anys... coses que no canviaran mai. I el Sant Andreu, Kilian, s'ha fet un lloc molt especial en aquesta lliga.

Aquesta temporada, estimat Kilian, hem tingut una plantilla amb gent molt estimada al club. Jugadors que en acabar qualsevol partit s'han apropat a saludar la seva gent, a agrair el compromís que han demostrat durant 38 jornades. No han arribat a fer eliminatòria per ascendir, però bé, és un mal menor. Pensa que estem acostumats a que el moment més tens de la temporada sigui ara, l'estiu: seguirà aquest entrenador? Es quedarà el mateix president? Sobreviurà l'entitat? Som especials fins i tot en això. Perfectes no serem, n'estic segur, però no em diguis que no tens curiositat per venir un dia al Narcís Sala. Hi estàs més que convidat i a un mòdic preu, com tot aquest any hem pactat amb aficionats de tot Catalunya. 

Espero haver-te aclarit una mica per què t'has trobat afició del Sant Andreu a l'Everest. Evidentment, també vull felicitar-te per haver aconseguit ser ben a prop del cel, fita extraordinària. Només et vull demanar que, quan tornis a ser a prop d'allà, estenguis la mà ben amunt. N'hi ha molts que volem encaixar-la un últim cop amb l'Emili Vicente.

Cordialment,
Xavi Rodríguez








dilluns, 29 de maig del 2017

Peralada-Conquense en la segona eliminatòria de 'play-off'

De Madrid a Castella-La Manxa. El Peralada ja coneix el seu rival en la segona eliminatòria de la fase d'ascens a Segona B. Els de l'Alt Empordà jugaran l'anada a casa, contra un altre segon classificat.

El Peralada s'ha classificat per a les semifinals de la fase d'ascens a Segona B després de vèncer el Móstoles madrileny (0-1 i 2-0). Una fita històrica pels de l'Alt Empordà, que enguany participen per primer cop en el play-off.

Els d'Arnau Sala i Xavi Punsí són l'únic equip català amb vida en aquesta fase d'ascens i jugarà el duel de semifinals contra el Conquense castellanomanxec.

Anada: 3 o 4 de juny a Peralada
Tornada: 10 o 11 de juny a Conca


El rival. Quatre dades ràpides
Unión Balompédica Conquense
Segon classificat al grup 18, el grup castellanomanxec, amb 75 punts. Vuit rere el campió (Talavera de la Reina, ja ascendit) i vuit sobre el cinquè. És un club de Conca fundat l'any 1946, que no ha patit cap refundació. Ha jugat la majoria de les temporades a Tercera Divisió. El seu estadi és La Fuensanta amb capacitat per a 6.700 espectadors.

La temporada 1987/1988 va debutar a Segona B, on hi ha jugat fins a 16 temporades. La seva millor fita va ser el curs 2004/2005, en què va ser segon. A la promoció d'ascens va caure en l'última ronda contra el Real Madrid Castilla.

Últim precedent contra un equip #3div5
Va superar el Manlleu la temporada 2012/2013 en primera ronda
Manlleu 4t, Conquense 2n
Anada: 0-2 al Municipal de Manlleu (26 de maig)
Tornada: 1-1 a Conca, amb gol de Sergio Ginés (2 de juny)


Recordem que l'Olot ja ha aconseguit el seu ascens per la via ràpida, en l'eliminatòria de campions, després de superar l'Sporting B (0-1 | 1-1). Un ascens que ha donat la permanència al Castelldefels. Els altres dos catalans en competició, Terrassa i Vilafranca, van caure en primera ronda contra l'Ontinyent i l'Unión Adarve, respectivament. Una doble eliminació que envia la Montañesa a Primera Catalana i que manté el destí de La Jonquera lligat al possible ascens del Peralada


El sorteig complet
Aquests són tots els creuaments d'aquesta fase d'ascens a Segona Divisió B (anada 3 i 4 de juny, tornada 10 i 11 de juny):

Beasain - Cacereño
Peña Deportiva - Atlético Malagueño
Cristo Atlético - Alavés B
Castellón - Peña Sport
Laredo - Calahorra
Unionistas Salamanca - Olímpic de Xàtiva
Almería B - Sporting B
Alcobendas Sport - Gimnástica de Torrelavega
Jerez - La Hoya Lorca B
Écija - San Fernando
Arcos - Ontinyent
Villarrobledo - Náxara
Villa de Santa Brígida - Rápido de Bouzas
Tropezón - Astorga
Vitoria - Atlético Cirbonero
Unión Adarve - Tarazona
Peralada - Conquense
Antequera - Badajoz


Font: RFEF

Un ascens ben cuinat

L'Olot és nou equip de Segona B. Una gesta que ha aconseguit passant només un any al grup cinquè de Tercera Divisió. Els garrotxins han recuperat la categoria aprofitant la primera oportunitat que se'ls ha presentat per fer-ho en una temporada per no oblidar, que ens deixa centenars d'imatges i que va culminar amb gairebé 3.000 persones al Municipal olotí. Una festa amb moltes històries paral·leles i punts de vista diferents. Un d'ells és el del nostre company Cristian Garcia, que va veure i viure l'ascens en primera persona.
La pinya olotina després del gol de l'ascens // Cristian Garcia
Una contracrònica de Cristian Garcia
Quan algú trepitja territori garrotxí per anar a veure el futbol és obligatori i innegociable fer una incursió per la gastronomia de la comarca, bé sigui a Olot o pels seus voltants. D’especialitats n’hi ha per donar i per vendre, tantes com innovacions permet la cuina actual. Ahir, servidor va poder tastar la galta de porc amb xocolata negra, una combinació aparentment tan esbojarrada com deliciosa, un cop tastada. A vegades, a la vida, cal arriscar; d’altres, n’hi ha prou amb tenir un mínim de sentit comú i confiar-ho (gairebé) tot a qui hi entén. I de futbol i d’ascensos de categoria, en Ramon Maria Calderé en sap una mica. Davant l’Sporting B, el de Vila-rodona executava el seu enèsim ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol després d’una tarda frenètica, amb un crescendo que va traslladar els dubtes inicials a un racó i va fer aflorar l’eufòria final, lògicament incontrolada (i incontrolable), després que la Unió Esportiva Olot confirmés el seu retorn a Segona B per la via més ràpida possible, campionat i ascens a la primera oportunitat, després de l’amarg descens de fa només un curs.
Calderé és, ‘només’, un dels noms d’aquesta aventura. Un dels més de 2.900 afortunats que ahir van deixar-se veure un dels estadis més autèntics i bucòlics del futbol català. Això, després d’un dia que arrencava prest, al centre de la ciutat, amb un seguit d’activitats que pretenia anticipar la festa que en alguns moments, sobre la gespa, va semblar que no tindria lloc. Tot plegat, en una nova demostració que això de jugar-se una eliminatòria a la teva guarida o a la cova rival és, cada cop, menys rellevant. De fet, un bon marcador com pot ser un 0-1 favorable de l’anada es pot convertir, gairebé per art de màgia, en un caramel enverinat d’aquells que, quan érem petits, els pares i els avis et prohibien agafar. Sense més dolç que el de la ratafia del bar del camp (un altre clàssic de les visites a Olot), l’inici del partit va ser més aviat amarg, amb un Sporting B tossut i manaire que va executar a la perfecció i des del primer compàs la melodia que havia d’interpretar.
Deu minuts, només deu, van trigar els asturians a eixamplar els dubtes d’un Olot tímid, desconegut pels que l’havien vist diversos cops enguany. Un xut de Pablo Fernández, un refús, Claudio, aquella sort de ser en el lloc i moment adequats... i barraca. I silenci només trencat per l’eufòria a la banqueta sportinguista i al gol del bar, d’on apareixien un grapat d’aficionats visitants. Eliminatòria igualada i molt de partit per davant. Guió de pel·lícula d’intriga amb final incert, per bé que les següents escenes tampoc no feien preveure el millor per als de Calderé, que mai no es van trobar còmodes sobre la catifa verda de l’Estadi Municipal d’Olot. De fet, com si de la tercera alarma matinera es tractés, l’impacte del cacau de Pedro Díaz a la fusta de la porteria de Xavi Ginard va mig despertar el quadre local; sense escarafalls, això sí. Però la passa endavant i la cada cop major presència en territori asturià va generar un efecte positiu que no va trobar traducció en gol. Sí que hi va haver aproximacions, reintegraments, cinquens premis... i un Ui! important, a tocar del descans, quan Uri Santos va desaprofitar una ocasió d’or per empatar després d’una bona incursió de Lluís Micaló.
Almenys, el camí estava marcat, com quan Hansel i Gretel deixaven els dolços per saber com tornar del seu viatge. I l’Olot va saber sortir de Tercera Divisió en 45 minuts, els de la segona part. Amb convicció i futbol, els garrotxins van fer una passa endavant. Empesos per una afició cada cop més engrescada, els locals van començar a sovintejar l’àrea de Dani Martín. L’entrada de Dembo va aportar més frescor a l’atac olotí, i de fet ell va ser qui va posar a prova els reflexos del meta visitant per primer cop en tot el partit. Ho va fer tot just d’una acció en què va acabar lesionat, cruelment arraconat del matx que ningú mai no es vol perdre. El destí, però, no va voler ser més dramàtic amb l’Olot, i fins i tot s’atreviria a penalitzar el punt garrepa d’un Sporting B còmode amb l’eliminatòria empatada. Amb tota la carn, la botifarra i les patates a la graella, és a dir Sergio i Alfredo, l’Olot va trobar el premi a la insistència per mitjà d’un tio que tot i haver perforat 31 vegades la porteria rival aquest curs encara s’ha hagut d’escoltar alguna crítica. I quan millor que en un examen final per exercir càtedra? Amb el Mas Style, com enguany s’ha cansat de piular el cap de premsa i de semantisme de l’Olot, Marc Mas prestava el seu últim servei de la temporada rematant amb el peu, però també amb cap, cor, ànima i collons, i enviant l’esfèrica al fons de la xarxa. Una diana que a quinze minuts del final desfermava l’eufòria en la parròquia olotina, que va començar a rugir en un tram final intens.
L’Sporting B, comprensiblement, va buscar amb més insistència la porteria de Ginard sense que l’Olot renunciés a sentenciar l’ascens en algun contracop que agafés la defensa asturiana amb els pixats al ventre. De gols no n’hi va haver més, però les dosis de tensió van acabar de guarnir un final de mossegar-se les ungles. Les dels peus, fins i tot. El visitant Cristian va acabar expulsat, l’Olot va saber jugar les seves cartes i va mirar d’adormir el partit en la mesura del possible. I quan ja se superaven els cinc minuts d’afegit... tres xiulets i corredisses. Olot se citava al cercle central per engegar, ara sí, la festa d’un retorn treballat, gairebé, des del dia després del descens contra l’Atlético Levante, que minuts després desfeia el camí de l’Olot i baixava a Tercera en una cruenta tanda de penals a San Sebastián de los Reyes. El criteri i la lògica se sentien premiats: 1 any i 13 dies després, Olot tornava a ser de bronze.

diumenge, 28 de maig del 2017

Tornada 1a eliminatòria 'play-off' d'ascens a Segona B

L'Olot puja a Segona B! El Peralada accedeix a segona eliminatòria i cauen Terrassa i Vilafranca

  • El Castelldefels obté la permanència a la categoria
  • La Montañesa confirma el descens a Primera Catalana
  • El Santboià, campió del grup 2 de Primera Catalana, puja a Tercera
L'Olot és de Segona B! // Cristian Garcia

Aquests són els resultats de la tornada de la 1a ronda del play-off d'ascens a Segona B:

PLAY-OFF D'ASCENS A SEGONA DIVISIÓ B

PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA | RONDA DE CAMPIONS, TORNADA

DIUMENGE, 28 DE MAIG
Peralada 2-0 Móstoles (David Corominas 'Coro' i Ernest Forgas -p-)
Terrassa 0-1 Ontinyent (Alberto -p-)
Unión Adarve 1-0 Vilafranca (Juanma)
Olot 1-1 Sporting B (Marc Mas / Claudio)

El sorteig de la segona eliminatòria serà aquest dilluns, 29 de maig



Apunts de play-off

  • Dia gran. L'Olot celebra, un any després del descens, el retorn a Segona B després de l'empat davant l'Sporting de Gijón B (1-1).

  • Baixa-puja. No passava des del 2009 que un equip ascendia a Segona B el curs després d'haver-ne baixat. Llavors ho va aconseguir l'Espanyol B (sent campió del grup català de Tercera, també).

  • Patiment. L'Sporting B va sortir intensíssim, es va avançar amb el gol de Claudio, que empatava l'eliminatòria, va enviar un xut al travesser... la primera part dels asturians va deixar una mica estabornit l'Olot.
Un onze per a la història // Cristian Garcia

  • Línies amunt. Un servei de falta de Tito Malagón, primer, i un xut creuat d'Uri Santos (a assistència de Lluís Micaló) que sortia fora per ben poc animaven l'Olot abans del descans.

  • Canvi de ritme. A la represa l'Olot entrava més al partit. Una opció de Dembo precedia el minut màgic.

  • Minut 77. Una centrada des de la dreta no la desaprofitava el matador, Marc Mas, per anotar el gol de l'ascens. Bogeria al Municipal.
Marc Mas, després d'un gol històric // Cristian Garcia

  • Més patiment. L'Olot gestionava prou bé la tensió i el cronòmetre, tot i que als minuts finals (especialment a l'afegit) un parell d'arribades dels asturians creaven una tensió extrema.

  • Final! Al minut 97, a les 19.54h, acabava el partit i es confirmava un ascens molt treballat, que dona als olotins l'objectiu per al qual han lluitat (amb èxit final) tot aquest curs.
Invasió de camp i celebracions a la gespa // Cristian Garcia

  • Celebracions. A la gespa, primer, al vestidor, després, i a l'Ajuntament, finalment. Els jugadors i l'afició de l'Olot celebraven l'ascens com és merescut.

  • Anuncis. Al consistori olotí el capità Abel Solé anunciava el seu comiat dels terrenys de joc. Solé és el jugador que ha vestit la samarreta de l'Olot en més partits.

  • 31 gols. Registre espectacular de Marc Mas aquest curs, amb 30 gols en lliga i un al play-off. Iguala l'espectacular registre d'un altre davanter de l'Olot, Carlos Martínez, en l'anterior campionat i ascens dels olotins, el curs 2012/2013.

  • Gairebé 3.000. Espectacular entrada al camp olotí, amb 2.903 espectadors (dades oficials del club). Ambientàs i marea vermella per retornar a la categoria de bronze.

  • Nou triomf. El Peralada torna a superar el Móstoles (2-0) i accedeix a la segona eliminatòria del play-off, en l'estrena de l'equip en una fase d'ascens.
El Peralada ja és de segona eliminatòria // CF Peralada

  • Gianni Cassaro. El porter del Peralada sostenia l'equip especialment al primer temps, lluïnt-se davant les arribades del conjunt madrileny. El partit tindria un final amarg per a Gianni, que era expulsat a l'afegit i es perdrà l'estrena del segon assalt.
Partidàs de Gianni Cassaro a la porteria dels empordanesos // Nuri Marguí

  • Coro és la vida (II). Si a l'anada anotava el gol guanyador, a la tornada David Corominas 'Coro' creava, en paret amb Ernest Forgas, un gran gol per obrir el marcador ja a la segona part. El maresmenc marxava per velocitat i donava més tranquil·litat a l'equip, amb el seu 16è gol del curs (14+2).
Coro obria la llauna de nou // Nuri Marguí

  • Onze metres. A l'afegit, i de penal, Ernest Forgas tancava la victòria del conjunt xampanyer, que supera ronda per un global de 3-0 i que espera rival a la segona eliminatòria. És el 7è gol de Forgas amb el Peralada, equip al qual va arribar al mercat d'hivern.

  • Rival. Per la composició del bombo en aquesta segona eliminatòria, és molt possible que al Peralada li toqui un altre segon de grup. Així estarà configurat el bombo:
    • 9 campions repescats (entre els quals l'Sporting B)
    • 14 segons classificats (amb el Peralada o la Unión Adarve, botxí del Vilafranca)
    • 9 tercers classificats (amb l'Ontinyent, botxí del Terrassa)
    • 4 quarts classificats
El Peralada espera ara rival // Nuri Marguí

  • Els creuaments. Els 9 campions repescats s'enfrontaran als 4 quarts i a 5 tercers... per tant, quedaran 4 tercers i els 14 segons que s'enfrontaran entre ells: quatre duels de tercer vs. segon (factor camp per als segons) i cinc duels de segons entre ells (amb el factor camp a sortejar).

  • Els rivals. Aquests són els segons i tercers classificats que poden ser rivals del Peralada a la segona eliminatòria del play-off:
    • Segons (13, a més del Peralada)
      • Atlético Cirbonero
      • Atlético Astorga
      • Vitoria
      • Náxara
      • Tropezón
      • San Fernando
      • Rápido de Bouzas
      • Badajoz
      • Conquense
      • Unión Adarve
      • Tarazona
      • Antequera
      • Arcos
    • Tercers (9)
      • Écija
      • Unionistas Salamanca
      • Villa de Santa Brígida
      • Almería B
      • Villarobledo
      • Alcobendas Sport
      • Ontinyent
      • Laredo
      • Jerez

  • Cop dur. El Terrassa cau a casa contra l'Ontinyent (0-1) i s'acomiada del play-off d'ascens com el 2014, caient a la primera eliminatòria, aquest cop per un global d'1-2 (llavors va ser de 0-1).
El Terrassa queia a casa i veu com s'acaba el somni // Juanma Medina - Terrassa FC

  • Ambientàs. Molt públic a l'Estadi Olímpic de Terrassa (s'havien retirat 1.700 entrades anticipades), amb molt d'ambient i el vermell predominant a la graderia.

  • De penal. El gol decisiu per a l'Ontinyent l'aconseguia el conjunt valencià igual que va anotar el de l'anada. De penal, en aquest cas al minut 60, obra d'Alberto.

  • Maleïts travessers. El Terrassa disposava d'opcions boníssimes, com els xuts al travesser de Joan Grasa i Fernando Velillas, però no aconseguia el gol que li hauria donat la pròrroga (o que l'hauria avançat si s'hagués marcat abans de la diana visitant).
L'afició homenatjava els jugadors tot i la derrota // Juanma Medina - Terrassa FC

  • Un any més. Els vallesans continuaran a Tercera. Serà la vuitena temporada seguida del Terrassa a Tercera, des que va descendir de Segona B, el 2010. El curs es tanca amb un bon balanç per als vallesans, que en principi estaran al grup de grans candidats per a la 17/18.
Els jugadors del Vilafranca agraïen el suport a l'afició desplaçada // FC Vilafranca

  • Comiat amarg. Un gol de la Unión Adarve al minut 65 acaba sentenciant el Vilafranca a Madrid (1-0), tot i una cruel polèmica arbitral amb gol anul·lat als penedesencs al minut 96.
  • De córner. A la sortida d'un córner, Juanma marcava el gol guanyador per als madrilenys, que conservaven l'avantatge no sense patir.
  • Empenta final. Un seguit d'opcions finals mantenien el Vilafranca amb vida fins a l'últim instant. Al minut 96, la jugada polèmica...
Derrota amarga del Vilafranca a Madrid // FC Vilafranca

  • Gol anul·lat. Un gol de cap de David Fontanils (autor del gol guanyador a l'anada) era anul·lat per fora de joc. El Vilafranca publicava a Twitter les imatges de l'acció.

  • Nou curs històric. El Vilafranca tanca la temporada caient al play-off per un global de 2-2 (víctima del valor doble dels gols visitants) i havent repetit la gesta d'acabar quart a Tercera (el seu sostre històric) per segon any seguit.

Danys/Premis col·laterals
  • Permanència. L'ascens de l'Olot fa que es cancel·li la primera plaça de descens no compensat, que ocupava el Castelldefels. El conjunt mariner continuarà una temporada més a Tercera. De fet, fa unes setmanes va anunciar la continuïtat del tècnic, Miki Carrillo.

  • Descens. Les eliminacions del Terrassa i el Vilafranca fan que només es pugui optar a un màxim de dos ascensos (el de l'Olot i el possible del Peralada). La tercera plaça de descens no compensat, per tant, no es compensarà (no hi haurà tres ascensos), fet que confirma el descens de la Montañesa a Primera Catalana.

  • Pendent. Només un equip queda ara en descens no compensat, La Jonquera. Un ascens del Peralada a Segona B, el 24 o 25 de juny, els donaria la permanència a Tercera. Si els peraladencs cauen del play-off, a la 2a o a la 3a eliminatòria, els jonquerencs descendiran a Primera Catalana.

  • Ben tornat! En paral·lel als play-off, aquest diumenge es tancava la lliga a Primera Catalana (el gruix de la lliga, ja que hi ha tres partits suspesos arran de la mort sobtada d'Emili Vicente, entrenador de l'Andorra). La part alta del grup 2 s'ha decidit i el Santboià, campió, ha aconseguit l'ascens. El conjunt vermell torna a Tercera tres anys després d'acomiadar-se'n (el maig del 2014, en una cruel última jornada a Gavà). El Reus B Cambrils, segon de grup, jugarà la promoció d'ascens contra el segon del grup 1, que es decidirà diumenge vinent (hi opten Horta, Sants i Andorra, que també es juguen el campionat). La promoció es disputarà el 10-11 i 17-18 de juny.


divendres, 26 de maig del 2017

Xavi Ginard, un ascens a les seves mans

Xavi Ginard va arribar a l'Olot amb la temporada iniciada per tancar el debat a la porteria garrotxina. La seva actuació durant 28 jornades sota pals ha estat, en part, culpable del campionat de Lliga. En el duel d'anada de l'eliminatòria de campions va aconseguir mantenir el marcador olotí a zero, una fita que espera repetir aquest diumenge. En el que podria ser l'últim partit abans de tornar a Segona B.

Ginard s'ha estrenat enguany al grup cinquè de Tercera // Tercera.cat
Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez


Amb quines sensacions estàs afrontant aquesta setmana decisiva? Tant tu com el col·lectiu, pocs dies abans del partit de tornada.
És el partit que estàs esperant durant tota la temporada. Treballes durant tot l'any perquè arribin aquests dies. En tenia moltes ganes, i ara venint cap aquí, parlava amb un company i li deia que aquests dies passen molt a poc a poc. Vols que arribi diumenge, que arribi, que arribi... Has d'entrenar, però si pogués jugar ja, jo ja ho faria.

Arribats a aquest punt, que és a un pas d'aconseguir l'objectiu, notes el vestidor al punt màxim de pressió o és una cosa que heu anat duent bé durant la temporada?
No sé si dir pressió o tensió, no ho sé. Però la manera d'entrenar no és la mateixa ara que durant la temporada. Ara estan absolutament tots els jugadors enxufats, motivats i amb ganes de jugar. 

L'Olot et presenta a finals de setembre, amb la lliga ja començada. Com trobes el vestidor quan arribes? Com és la teva integració?
Arribo amb set o vuit jornades, l'equip anava segon... I quan feia una setmana que era aquí el míster em va fer una pregunta: "Què trobes, aquí? Què en penses?". I li vaig dir que, després d'una setmana de treball, la sensació és que hi havia un bon grup. I ara estem a final de temporada i segueixo pensant el mateix. Tenim més bon grup que individualitats jugador per jugador. El que ens fa fort és el grup.

Com va ser una mica l'arribada? Hi havia un debat a la porteria entre August i Quintanas. En aquest sentit com va ser la teva arribada?
Jo estava aturat. Venia de Grècia, decebut pel que havia viscut futbolísticament i econòmicament parlant. Estava gairebé per retirar-me, treballant. I sí, tenia intenció de tornar a jugar però si no sortia res, no hagués jugat més a futbol. Estava a Preferent a Mallorca i un company meu va contactar amb en Sergi Raset [director esportiu i secretari tècnic del club]. Ells necessitaven un porter i jo volia seguir jugant i vaig tenir la sort de poder venir aquí.
L'equip estava bé, anaven segons i havien tingut només una derrota, contra el Santfeliuenc, i vaig arribar justament contra la Pobla de Mafumet, que també vam perdre, però l'equip estava bé. Jo veia un bon grup.

Com recordes la teva estrena amb l'Olot?
El meu primer partit va ser a casa, contra el Cerdanyola. Vam guanyar 2-1 i va ser un partit difícil perquè el Cerdanyola és un equip molt lluitador, un equip amb Elhadji al davant... que posa les coses molt difícils a tots els porters. Pilotes aèries... un partit molt difícil, però que vam guanyar.

El porter va tornar a respirar futbol gràcies al contacte amb Olot // Tercera.cat
Les dues derrotes seguides, contra Terrassa i Sant Andreu, des de fora feia pensar que potser podria afectar l'equip i el lideratge. Com ho vas viure tu?
Nosaltres ens havíem guanyat un marge molt gran respecte el segon, que era el Peralada, havent estat 21 jornades seguides sense perdre, que són moltes. Moltíssimes. Crec que mai en la meva vida he estat 21 jornades seguides... I sabíem que tard o d'hora arribaria la derrota. Va ser contra el Terrassa i, és clar, després teníem a casa un altre partit molt difícil que és el Sant Andreu. La putada va ser que anàvem guanyant 2-0 i, vulguis o no, a casa, guanyant així, no has perdut un partit en tota la temporada... Però bé, ja n'hem parlat al vestidor. Som un equip que sabem rebre i aixecar-nos. Un equip on perds dos partits seguits després de tant temps sense perdre i t'aixeques i segueixes endavant.

Al marge del que suposa una derrota, creus que va ser positiu per l'equip perdre d'aquesta manera contra el Sant Andreu?
Sempre s'ha d'agafar la part positiva de les derrotes. Està clar que si agafes les parts positives n'aprens; si mires el cantó negatiu, et costa aixecar-te. Hem intentat evitar repetir els errors d'aquell dia, sobretot en estratègia. Només dúiem dos gols en contra en estratègia i van ser cops durs que hem intentat evitar un altre cop.

D'ençà que debutes en la J9 fins la J36, jugues 28 partits. Quines són les claus d'aquesta estabilitat? I com ha estat la convivència amb Quintanas, un porter que no ha tingut tants minuts però que també ha deixat bones sensacions.
L'estabilitat és una mica entre tu i el míster. Depèn de les teves actuacions i depèn de la confiança que tingui el míster cap a tu. Jo crec que he estat 28 jornades en què he estat bastant bé. He tingut errades, per descomptat. Pels porters, com menys en tinguis millors, però una temporada és molt llarga. He tingut dues errades importants, però a part d'això hem estat bé amb l'equip i la defensa sobretot.
La convivència amb en Quintanas, li dic a tothom, i no és per quedar bé perquè sigui el meu company ara mateix. És el primer cop que em trobo amb un company en què hi hagi tan bona relació entre porter titular i reserva. A mi em toca, per sort, ser el titular i a ell no jugar tant, però és difícil trobar aquesta relació que ajuda molt a l'equip.

Què té d'especial  la relació amb Quintanas respecte la que has tingut amb d'altres companys?
Hi ha hagut altres anys en què m'he trobat de jo jugar i el meu company fer el possible per desestabilitzar. Anar a parlar amb el míster per que això i allò tal... desestabilitzar és la paraula. Intentar que tu no estiguis bé... I això no és bo per l'equip. No estàs afavorint l'equip. Si tu t'ho mereixes, si el míster ho creu, jugaràs. Siguis més bo, pitjor, el que siguis. I en Quintanas m'ha respectat moltíssim quan he jugat. Quan ho he fet bé i quan ho he fet malament també. Quina queixa en pots tenir? El més important és que ell segueixi treballant, perquè així em manté a mi en alerta. La competència sana a mi em fa estar atent. Si jo estigués relaxat perquè sé que jugaré, tampoc no seria bo. Al final, això em faria cometre més errades.

Parlant d'errades, i tirant del tòpic que els porters sou especials, el treball psicològic que ha de fer un porter quan comet errades és molt diferent del que ha de fer un davanter quan falla gols i també comet errades?
I tant que és diferent! El davanter fallaré una ocasió i potser en cinc minuts en té una altra i fa gol. O tindrà una altra i tornarà a fallar, i en tindrà una altra i una altra. Jo si faig una errada, estem parlant d'un gol. Un 99% és un gol. A mi em passava molt de Juvenil. Quan era al Barça, una errada significava sortir del partit. M'imagino que els haurà passat a molts altres porters, però una errada i ja podia demanar el canvi perquè ja no servia per estar de porter. I d'això, amb els anys, n'he après, i t'has d'aixecar. L'errada ha passat i el partit segueix.

Primer amb el Sabadell i després amb l'Atlètic Balears, vas encadenar temporades a Segona B. Suposo que el teu objectiu és poder tornar a competir-hi.
Sí, és clar. Ja m'agradaria! I si és amb l'Olot millor.  Van ser tres anys amb l'Atlètic i una amb el Sabadell en què vaig gaudir molt i, és clar que sí, és un objectiu.

El nivell del grup català de Tercera t'ha semblat prou competitiu?
Home, i tant! No hi havia estat mai, aquí. Sempre que he estat a Tercera ha estat al grup balear, però no pots comparar. Potser sí que hi ha quatre, cinc equips que són comparables. Però la resta no és tan competitiva com aquí.

Quintanas s'ha guanyat, aquest curs, l'estima del grup i de la ciutat // Tercera.cat
Parlem ara una mica del club. En els últims anys ha patit un creixement molt important, s'ha tornat un club especial. No sé si ho vas notar des del primer moment.
Quan havia de fitxar per l'Olot em vaig aconsellar per saber on anava. Ja hi havia vingut a jugar i, per cert, vaig perdre. Però em vaig aconsellar. Vaig trucar el meu company, en Jorge Rojas, de l'Europa, que havia estat aquí uns anys i havíem coincidit a l'Atlètic Balears, i només tenia paraules bones cap a l'Olot. M'ho va posar molt fàcil. I quan vaig arribar vaig veure que tot el que havia dit era cert. Club molt familiar, molt proper, amb moltes relacions properes. Hi he estat molt a gust i no hi pot haver cap queixa i sobretot pels resultats que han acompanyat.

Vius aquí a Olot?
Sí, visc aquí.

I com és la relació amb la gent?
És especial. La gent et coneix, et para, et fa comentaris. I és un club molt familiar en una ciutat ni gran ni petita que viu molt el futbol.

Creus que aquest entorn converteix el club en una màquina per aconseguir ascensos d'una forma més fàcil que a d'altres bandes, potser? Independentment del que passa sobre la gespa. Parlant exclusivament de l'entorn.
Ja no hi ha tantes ciutats o pobles que visquin el futbol. I trobar-ne una que, a Tercera Divisió, hi posi més de 1.000 persones ajuda. Vas al camp de l'Europa, al del Terrassa, que té un estadi enorme, i la ciutat és enorme, i quanta gent hi va? Estem parlant d'una ciutat... és que quants habitants hi ha a Terrassa? Quants som a Olot?

A Terrassa ronden les 200.000, a Olot les 30.000.
Veus? Estem parlant d'una ciutat com les d'abans. Veies camps de Tercera Divisió, plens, a tope. Donava gust. És clar que això a Olot ho posa més fàcil!

Tornant al terreny esportiu i, ara sí, centrats en el play-off. Què hem d'esperar de l'Sporting B? Vau treure un bon resultat a l'anada, us val no perdre...
No podem especular. No podem sortir a defensar, ni pensar que ja hem guanyat l'eliminatòria, ni que un empat ens val. No. Sé que no especularem i sortirem a pel partit i que l'Sporting farà el mateix. L'Sporting crec que farà el mateix. Els filials guanyin o perdin faran el mateix. Aniran a pel partit des del minut 1 i, si nosaltres resistim i fem el nostre partit com vam fer a Gijón, tenim molt guanyat.

Hi ha alguna cosa de l'Sporting que us faci estar especialment en alerta?
És un primer de grup, els seus davanters són bons, els jugadors de mig camp... És que són bons! L'altre dia ens van posar una mica entre les cordes i a la primera part van tenir més el control que nosaltres. Però en el futbol hi juguen molts factors i nosaltres vam fer el nostre partit i si diumenge ho afrontem bé podem guanyar.

Els últims cinc minuts de partit van ser especialment intensos per l'Sporting, buscant l'empat a la desesperada. Us espereu un partit com aquells cinc minuts?
Jo no crec que vagi des del minut 1 a saco, d'aquesta manera. Saben que si ho fan potser s'equivoquen perquè el desgast serà molt gran, però ja ens van avisar. Els seus primers 20, 30 minuts són molt forts. Suposo que si passen els minuts i no han marcat s'aniran desesperant una mica, nosaltres hem de tenir paciència... I com diumenge passat, la nostra l'hem d'enxufar.

Òbviament, signaries una actuació personal com la de diumenge.
I tant! Porteria a zero. Si fem porteria a zero, serem equip de Segona B.
 

Prèvia-Guia Tornada 1a ronda 'play-off'

La segona jornada de play-off ens serveix en safata la primera possibilitat de consumar un ascens. L'Olot, amb el marcador a favor després de la primera meitat de l'eliminatòria, és a 90 minuts de ser nou equip de Segona B. En paral·lel, els altres tres representants catalans afronten els seus duels de quarts de final amb un bon resultat en el partit d'anada

El Peralada vol seguir fent història // Daniel Domínguez - Elgoldemadriz.com
Aquests són els horaris de la tornada de la 1a ronda del play-off d'ascens a Segona B:

DIUMENGE, 28 DE MAIG
12h Peralada-Móstoles
17h Terrassa-Ontinyent
18h Unión Adarve-Vilafranca
18h Olot-Sporting B

L'ascens, a 90 minuts
Olot-Sporting B
  • L'Olot és l'equip més ben posicionat per assolir l'ascens a Segona B
  • Els de Ramon Maria Calderé van superar l'Sporting B en l'anada de la ronda de campions i arriben al duel definitiu amb un marcador favorable
  • El gol d'Uri Santos a Mareo combinat amb la porteria a zero dona un fort avantatge als olotins que en faran prou amb no perdre per ser nou equip de Segona B... havent superat una única ronda
  • Tot i això, els asturians confien en les seves possibilitats i, tot i traslladar tota la pressió a l'equip de la Garrotxa, es veuen capaços de superar l'eliminatòria
  • Per al duel s'espera ple absolut al Municipal d'Olot. El partit culminarà tota una jornada d'activitats a la capital garrotxina. 
  • Si l'Olot consuma l'ascens, el Castelldefels salvaria la categoria
  • L'Olot serà equip de Segona B si... guanya o empata
  • Podeu recuperar les entrevistes de prèvia amb els protagonistes olotins:
  • Hèctor Simón
  • Ramon Maria Calderé
  • Xavi Ginard
Colpejar a casa i seguir avançant
Peralada-Móstoles
  • El Peralada buscarà un bitllet per les semifinals de la fase d'ascens per seguir fent història
  • El conjunt empordanès arriba al duel després de superar el Móstoles 0-1 en el duel d'anada
  • Un resultat molt positiu que obligarà el conjunt madrileny a anotar en terres gironines
  • Durant la temporada regular, el Peralada només ha encaixat 8 gols a casa i ha estat el local menys golejat (i el més golejador, juntament amb l'Olot 41GF a casa)
  • L'equip d'Arnau Sala ha signat un nou jugador per la fase d'ascens: José Higón, que arriba procedent de l'Hospitalet
  • El Peralada es classificarà per a les semifinals si... guanya o empata
Rematar la feina
Terrassa-Ontinyent
  • El català amb el marcador menys favorable per assolir les semifinals és el Terrassa
  • L'equip egarencs va esgarrapar, però, un bon empat d'Ontinyent en el partit d'anada i ara buscarà rematar la feina a l'Olímpic
  • Els d'Agustín Vacas van empatar a un en el duel d'anada i van veure com tornaven a encaixar un gol nou partits després
  • El gol de Fernando Velillas en territori valencià pot ser una assegurança de vida en una fase d'ascens en què anotar a domicili és molt important
  • En lliga regular el Terrassa només ha perdut tres partits a l'Olímpic, n'ha guanyat 13 i n'ha empatat tres
  • De fet, els tres empats que ha aconseguit a casa li donarien la classificació per a les semifinals, ja que tots han estat 0-0
  • El Terrassa es classificarà per a les semifinals si... guanya o empata a zero
Els egarencs s'aferraran al gol anotat a domicili // Juanma Medina - Terrassa FC
Seguir creient que és possible
Unión Adarve-Vilafranca
  • El Vilafranca és l'únic català amb el factor camp en contra i, per tant, l'únic dels quatre equips que jugarà el seu partit a domicili aquesta setmana
  • Els penedesencs van treure un bon resultat de l'anada, superant per 2-1 l'Unión Adarve
  • El conjunt madrileny va veure com els penedesencs li aixecaven un 0-1 i ara només els val la victòria si volen ser al sorteig del proper dilluns
  • L'equip d'Ivan Moreno superaria la ronda amb un empat, però haurà de cercar, com a mínim, igualar el gol en camp contrari que van fer els madrilenys 
  • El Vilafranca es classificarà per les semifinals si... guanya, empata o si perd d'un gol de diferència però, com a mínim, en fa dos.
  • El company Lluís Montaner, ha recollit al seu bloc el precedent de l'únic enfrontament entre el Vilafranca i un equip madrileny
  • També al blog de LaPreviaFCV hi podeu trobar la prèvia del partit, de la mà d'en Lluís Montaner