dilluns, 30 de juny del 2014

[Onze ideal] Javi Sánchez (Europa)

Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.


Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

Javi Sánchez és gol, és constància. Venia de sumar 22 gols al Rubí, agafava el repte de ser l'home gol del Nou Sardenya... i tanca el curs amb 20 dianes i havent assolit dos dels tres grans reptes que es proposava per a la temporada, amb un hattrick (al camp de la Grama) i jugant un play-off. Molt de mèrit si es té en compte que el tercer repte, el no aconseguit, ser convocat amb la catalana amateur, no depenia d'ell. Any de (més) creixement, any de (més) consolidació. Fites personals que li han valgut per entrar per segon any consecutiu a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat. Javi Sánchez ha estat el 6è jugador més proposat, amb presència al 32'35% de les propostes, més o menys una de cada tres. A més, ha estat el quart jugador més proposat per a l'MVP del curs, amb el 7% dels vots. Respecte el curs passat ha guanyat tres posicions (va ser el novè més votat) i dos punts percentuals més de suport (30'36% fa un any).




Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat


Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter:
Jugador més proposat:
Segon:
Tercer:
Quart:
Cinquè:
Sisè: Javi Sánchez (32%)
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè:
Desè:

Ens parla de Javi Sánchez el periodista i company a La Xarxa, Ignasi Trapero, autor del blog Vamos, escapulados!, dedicat, lògicament, a l'Europa.


Javi Sánchez; el papa ha fet 'pam' 20 vegades
un article d'Ignasi Trapero / @traperinho

El meu pare és molt feliç. M'ho diu cada nit quan em posa al bressol per que m'adormi i em diu "t'estimo molt, Tiago", mentre em fa un petó amb un somriure d'orella a orella. En la solitud de l'habitació, quan ningú més ens veu, ell m'explica coses i m'ho confessa tot. Ni tan sols la mama ho sap, perquè aquest és el nostre secret. Jo em faig una mica el suec, com si la cosa no anés amb mi i només fos un nen d'un any que no sap de què va la vida; però ja us dic jo que aquí els que esteu errats sou els grans. Jo sempre escolto el meu pare i li dono consells, encara que sigui amb la mirada, amb un gest, amb un so... perquè si començo a parlar i li casco un discurs dels que em faig jo a dins del meu petit gran cap, ell no ho entendria.



Foto: Ignasi Trapero - Vamos, escapulados!

Encara no està preparat, pobret papi meu... Un dels moments de la setmana que més m'agrada és quan els pares em porten al camp de futbol. Allà jugo amb més nens a la grada (els fills d'en Roberto, d'en Víctor, d'en Cebri...) i m'ho passo molt bé amb la meva samarreta escapulada amb el número 9; jo voldria baixar a la gespa a jugar a pilota, però no em deixen; crec que al meu pare li fa por que tothom vegi que jugo millor que ell... Però el que més em diverteix és quan el papa ve corrent des de l'àrea amb les botes que porten el meu nom, mira a la grada buscant la meva mirada somrient de complicitat, i se'm planta al davant a fer-me "pam!". Sempre que ho fa, porta una cara de felicitat que no se l'acaba, i tothom a l'estadi es torna boig i crida "goooool"; especialment aquell noi de la barba i els auriculars que està tancat a una cabina allà dalt de tot, i parla per un objecte que s'assembla al meu Fisher-Price, i diu no sé què de "Javiiitooo, Javiiitooo!!". Em sembla que està una mica tocat del bolet, aquell noi barbut...


Gol... i dedicatòria dirigida al Tiago // Àngel Garreta - REMImages.com

En aquell moment que el papi em fa "pam!", tots els seus amics que vesteixen igual que ell el busquen per abraçar-lo. Això em posa una mica gelós, ho admeto, perquè aquell és el nostre moment, i només ell i jo sabem que això ho vam decidir un dia en una de les nostres reunions a l'habitació. Jo li vaig dir que m'havia de fer "pam!" 20 vegades com a prova del nostre amor. Ell al principi es va queixar i em va dir que això era molt difícil, però jo recordava escoltar 22 vegades "gooool!" des de dins de la panxa de la mami, així que no em vaig baixar del burro. Li vaig posar la meva cara més angelical de totes, i ell no s'hi va poder negar. Em va demanar que li anés apuntant cada "pam!" per no descomptar-se; i perquè no veiés la muntanya tan grossa, li vaig dir amb la mirada que es jugués una mariscada amb aquell senyor que sempre crida tant des de la banda i no para de dir, mig emprenyat, "vamos, escapulados! vamos, escapulados!", si arribava a fer "pam!" per catorzena vegada. Pura psicologia filial, ho sé. El que passa és que el papi és una mica nyigui-nyogui, i no endrapa de tot com jo. I com que si menja marisc li surten grans i té mal de panxa, al final va fer un pica-pica per a tot l'equip quan va arribar als 14; li agrada compartir els seus èxits amb els amics, això també ho té.


Foto: Ignasi Trapero - Vamos, escapulados!

Ara estic una mica mosca amb el pare, també us ho dic. Ell i la mama no em van deixar menjar-me tres trossos de pastís al meu cumple perquè deien que em faria mal de panxa, però ell va fer el mateix un dia 13 a Santa Coloma. Aquell dia em va fer "pam!" 3 vegades i vam ser molt feliços, perquè va arribar als 20 que m'havia promès. Però des de llavors no ho ha tornat a fer. I aquesta nit, sense falta, li penso fer la mirada per que l'any vinent em faci 23 "pams!", i em porti una copa i un ascens.

Que això sí que no sé què és, però m'imagino unes joguines flipants, perquè el pesat del pare no ha deixat de donar-me la tabarra aquestes últimes setmanes, tot emocionat, cada nit, a la meva habitació. Si és que, en el fons, és com un nen...


divendres, 27 de juny del 2014

[Onze ideal] Nils Puchades (Muntanyesa)

Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Nils Puchades és electricitat, és nervi. El segon any a Nou Barris ha millorat les prestacions del primer, amb una arrencada espectacular (marcava a les cinc primeres jornades) i un tram final en què ha estat un punyal per la banda dreta de la Muntanyesa. 15 gols i haver liderat bona part del joc d'atac dels barcelonins li han valgut per entrar per primer cop a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat. Nils ha estat el 7è jugador més proposat, amb presència al 29'41% de les propostes. A més, ha estat el segon jugador més proposat per a l'MVP del curs, amb el 22% dels vots.

Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat


Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter:
Jugador més proposat:
Segon:
Tercer:
Quart:
Cinquè:
Sisè:
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè:
Desè:

Ens parla de Nils Puchades el periodista Marcos Arizmendi, de BTV Esports.


Nils Puchades, redempció a Nou Barris
poema i article de Marcos Arizmendi / @marcosarizmendi

Tremolor de paraules entretallades,
l'escapulari t'oprimeix fort el pit.
T'aferres amb fermesa al somni gracienc,
després d'un gran salt que t'ha deixat ferit.

L'emigració a Nou Barris et canvia,
promeses d'il·lusió en groc i negre.
Paraules dolces d'un tècnic do Courel,
revelen la ruta d'un camí alegre.

Degoteig de confiança incessant,
els fulls del calendari van arrencant.
Permanència agònica assolida,
només et manquen els gols, llavor de vida.

Esclat a la gespa de la Bombonera,
història reescrita, mil batalles.
El petó pilota amb xarxa t'exonera,
ulls com plats mentre neteges les escaires.

L'escapulari t'oprimeix fort el pit,
ara ja no molesta
tot té més sentit.

Inici de curs molt golejador per a Nils // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

He de confessar que vaig votar Nils Puchades per a l'onze ideal de tercera.cat sense dubtar-ho ni un moment. És un jugador que sempre m'ha cridat l'atenció, i aquesta temporada ha fet un salt sideral. El golàs contra el Palamós a Nou Barris serà una de les peces de museu que l'acompanyaran eternament mentre escriu la seva biografia futbolística. Precisament el gol ha estat l'element que l'ha catapultat a l'Olimp de la Tercera Divisió. 15 gols avalen el creixement d'aquest extrem que ha après a traçar diagonals vertiginoses i finalitzar amb eficàcia.

"Pots entrevistar-lo, quedar amb ell per fer-ne un perfil, escriure'n un poema... el que creguis!" Paraules textuals d'en Roger Sánchez quan em va enviar la proposta d'escriure sobre Nils Puchades. Vaig pensar que qualsevol opció em semblava bona, excepte la del poema. "Un poema? No ens flipem!". A partir d'aquí, no sé quin coi de procés mental vaig seguir per no fer cas d'aquesta primera reflexió i embrancar-me en el salt al buit d'escriure'n un. Demano disculpes a poetes vius, morts i poetes encara pendents de néixer pel mal causat.

Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

No voldria que el meu fracàs prematur en el món de la poesia us deixés sense entendre el que pretenia explicar-vos, així que podeu canviar la lectura del poema pel d'aquestes línies. La mètrica dels versos és d'11 síl·labes. Trobo que era el número més adequat en aquest intent d'escriure un poema de futbol. No tan sols perquè 11 són els jugadors que formen l'alineació d'un equip, sinó pel dorsal que Nils ha portat aquesta temporada. El primer paràgraf explica l'aterratge a l'Europa. Nils arribava procedent de l'Horta, i recordo que el primer dia que vaig entrevistar-lo estava molt nerviós. La primera etapa a Gràcia no va ser molt satisfactòria (Cap gol, i només 9 partits de titular).

En el segon i tercer paràgrafs hi ha l'arribada a Nou Barris. El tècnic Manolo González li va prometre una etapa il·lusionant a la Muntanyesa. Nils va agafar protagonisme en la primera temporada. 35 partits jugats i 2 gols van ser el balanç d'una temporada que va donar la permanència a la Monta en l'última jornada. Les seves cavalcades per banda eren sinònim de perill, però la majoria de vegades acabaven amb una simple onomatopeia a la grada ("Ui!!" "Aiiiiii!").

El quart paràgraf correspon a l'última temporada. 35 partits i 15 gols. L'equip ha repetit l'èxit de jugar un play-off i Nils ha estat un dels culpables. Ha madurat i ha aconseguit un estat físic envejable. Velocitat en conducció i molt olfacte golejador. La banda ha estat el seu hàbitat per iniciar jugades, però ha convertit l'àrea en el seu destí habitual. Les seves diagonals han fet trontollar les defenses de Tercera.

El cinquè paràgraf és el tancament del cercle. Nils deixarà la Monta per jugar a l'Europa. Pedro Dólera l'ha repescat. Amb el convenciment que aquesta vegada es convertirà en un home important al Nou Sardenya.


dijous, 26 de juny del 2014

[Onze ideal] Baruc Nsué (Cornellà)

Iniciem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.

Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

Baruc Nsué és màgia pura. Tampoc el descobrirem ara. I és, també, un fix als onzes ideals de tercera.cat. És l'únic futbolista que ha aparegut a les tres convocatòries que hem fet des de tercera.cat. Va ser fix els cursos 11/12 i 12/13, amb el Manlleu, i repeteix presència aquest curs, després d'haver format part del campió i ascendit a Segona B, la UE Cornellà. Baruc ha estat el 8è jugador més proposat, amb presència al 28% de les propostes. A més, ha rebut un vot a les propostes per a l'MVP.

Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat

Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter:
Jugador més proposat:
Segon:
Tercer:
Quart:
Cinquè:
Sisè:
Setè:
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè:
Desè:

Ens parla de Baruc Nsué el cap de premsa de la UE Cornellà, Javi Merino.


Baruc Nsué, un mag amb la vareta als peus
un article de Javi Merino / @JMerino86

Quan el meu company Roger Sánchez em va demanar que escrigués unes línies sobre Baruc Nsué em van passar dos sentiments pel cap, el primer va ser: "uff!! quina responsabilitat escriure sobre un dels millors jugadors del futbol català". I el segon sentiment va ser: "ho tinc molt fàcil perquè no puc escriure res de dolent sobre un artista".

Perquè Baruc és això, un artista. Tindrà els seus benefactors i els seus detractors, com tot gran jugador, però el que està clar és que, quan no sigui al nostre futbol, el trobarem a faltar.

Foto: Artur Tura / Torneig d'Històrics

Trobarem a faltar la seva màgia, els controls, les fintes, les passades que només ell sap veure, les curses amb la seva forma de córrer tant característica i tant seva, els seus gols... en definitiva, el seu futbol. Per sort, el mag encara té trucs amagats a les seves botes que continuaran fent les delícies dels espectadors.

Diuen que els bons futbolistes apareixen quan l'equip més els necessita. I Baruc és així. Pot estar 89 minuts sense fer cap jugada de les seves però en un minut pot destrossar-te. Aquesta temporada ha fet sis gols. Tots decisius i de totes les maneres. Amb el peu esquerre, amb el dret, amb el cap, amb xuts llunyans, amb xuts col·locats... però, sens dubte, jo em quedo amb un: amb el gol que va marcar davant el Cerdanyola. Tant pel gol com per la jugada en si.

Us poso en situació: primera meitat per oblidar dels de Jordi Roger, que se'n van anar a vestidors amb un 0 a 2 al marcador. Óscar Muñoz fa l'1 a 2 amb un fort xut des de la frontal. I arriba el minut 66. El minut de Baruc. El mag agafa la pilota al mig de camp, supera l'entrada d'un rival que s'havia llençat a terra per aturar-lo i, com que estava a la part esquerra i ell és dretà, decideix fer una diagonal cap endins, arribant a zona de tres quarts de camp.

Foto: Andrés Ayala / UECornella.cat

En aquell moment està rodejat per quatre futbolistes i fa una paret amb Óscar Muñoz que el deixa en solitari davant de Coca. Un altre jugador hauria xutat de primeres, hauria picat la pilota per sobre del porter o simplement li haurien tremolat les cames, però Baruc sabia que aquell moment era seu. Amb una finta i un retall va deixar estès a terra a un gran porter com Alberto Coca i, amb la porteria buida, feia el gol de l'empat.

El mag havia deixat la seva carta de presentació en el primer partit oficial amb la samarreta verda del Cornellà, aixecant de les seves butaques tota l'afició cornellanenca per corejar el seu nom.

Baruc és així, quan cau la pilota als seus dominis, l'esfèric deixa de ser un tros de cuir amb aire a pressió per transformar-se en un far que guia l'atac del seu equip i que, de pas, deixa cegues les defenses contràries.

Primer campionat per a Baruc, tercer play-off seguit i ascens a Segona B // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Sigui quin sigui l'equip afortunat que pugui comptar per a la propera temporada amb Baruc Nsué, que es preparin per a l'espectacle, per veure un mag transformat en futbolista. Tot un tros de jugador que no deixa indiferent a ningú.

Perquè a Cornellà hem gaudit d'un any màgic i històric i, bona part, ha estat gràcies a aquest futbolista diferent, únic, d'aquells que guanyen partits. 

Per tot això, aprofito aquesta oportunitat que em facilita en Roger Sánchez per agrair, i parlo en nom de gran part dels aficionats del Cornellà, a Baruc Nsué tots els moments que ens ha donat. La seva jugada màgica davant el Cerdanyola, el seu gol per remuntar el partit a Figueres i un altre per obrir la llauna davant el Vilassar, el gol amb potència a Sant Carles de la Ràpita, la volea a Gavà i el cop de cap davant el Manlleu, entre d'altres que no van acabar al fons de la porteria però sí a dins de la memòria dels aficionats.


dimecres, 25 de juny del 2014

Onze ideal i MVP Tercera 2013/2014

Amb les votacions tancades i els resultats ja decidits, s'obre a partir d'aquest dijous a tercera.cat la presentació dels 11 jugadors escollits per les 68 propostes que heu enviat d'onze ideal (i MVP) d'aquesta temporada al grup català de Tercera. Un cop acabem amb els 11 articles que ens els descobriran, presentarem tots els resultats. Per ara, un petit avanç.

Onze ideal del curs passat // tercera.cat

Com vam fer fa un any, creiem que l'onze ideal i l'MVP del curs no poden ser presentats "de cop", sense assaborir un per un quins són els escollits. Per tant, m'he posat en contacte amb 11 persones que segueixen el futbol català i que coneixen els 11 escollits, perquè cadascun d'ells descrigui, amb un article creatiu, els mèrits que han fet aquests futbolistes els últims 10 mesos per acabar formant part de l'onze ideal.

Carlos Martínez, MVP de Tercera 2012/2013 // Martí Albesa - UEOlot.com

Dia a dia, per tant, descobrirem els futbolistes. Abans, però, us deixo ja algunes dades:

  • L'onze el formen els 10 jugadors més votats i el porter més proposat, que en aquest cas ha estat el 17è jugador més proposat
  • En total, 154 jugadors proposats. Apareixen futbolustes que han jugat, en un moment o altre, als 20 equips de la categoria
  • El jugador més votat ha aparegut al 50% de les propostes. Dada que dóna idea de la molta igualtat en les votacions: fa dos cursos, el més votat, Dani Planagumà, va obtenir el 95% dels vots, i el curs passat, Carlos Martínez apareixia al 79% de les propostes.
  • L'onze ideal el formen jugadors de 6 equips diferents
  • Per a l'MVP s'han proposat 16 jugadors de 10 equips diferents
  • Al llistat de proposats per a l'MVP hi ha 8 jugadors que apareixen a l'onze ideal
  • El jugador que s'endú el títol d'MVP ha obtingut el 29'41% dels suports, només 5 vots més (sobre el total de 68) que el segon classificat.

dimarts, 24 de juny del 2014

Fem balanç, capítol 18: Cornellà

El curs s'ha acabat per als 20 equips de la categoria i a tercera.cat som a punt de completar la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori; hem deixat per al final els quatre equips que han competit als play-off.

El Cornellà ha estat el gran triomfador d'aquest curs a Tercera. Campió l'any després d'acabar segon, i ascendit després d'una ronda triomfal de play-off, eliminant els fantasmes del curs passat, quan els verds sucumbien contra el Deportivo B a la primera tanda. En un any en què han anat de menys a més (o de més a molt més), una excel·lent segona volta catapultava els de Jordi Roger a la categoria de bronze. Treball, exigència i, sobretot, molt competitivitat, són algunes de les claus de l'èxit. Escriu sobre la temporada dels del Baix Llobregat en Jorge Vázquez, habitual als camps del futbol català, amb predilecció especial per als partits dels verds, a qui fa uns quants anys que segueix de prop. És, a més, autor de dos llocs web: un blog sobre el Cornellà i el web, estrenat recentment, Mercado de fichajes, destinat al mercat i a la pretemporada dels equips de Segona B, grup 3, i del grup català de Tercera.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


Fent història
un article de Jorge Vázquez / @jorgevazlaf

Després d'haver fet play-off la temporada anterior, l'objectiu d'aquesta era lluitar pel campionat i posteriorment per ascendir. En el grup d'equips que lluitarien per aquests objectius estava el Cornellà, i es va aconseguir. El fet de quedar primer a la Lliga, no solament va marcar un fet històric en el club, ja que era la primera vegada que ho aconseguia a Tercera, sinó que la temporada que ve es jugarà la Copa del Rei, cosa que fins ara solament havia aconseguit el juvenil A, també amb Jordi Roger d'entrenador.

Les coses que té la vida, la temporada passada per un gol es va quedar en segon lloc, mentre que l'Olot aconseguia el campionat i l'ascens. Aquest any aquest gol va afavorir al Cornellà, igualtat de punts al final que es resol per el goal average particular amb la Muntanyesa. Qui sap que hauria passat si al partit d'anada Iñigo no hagués parat el penal a Uri Escabrós...

Campions de lliga a Castelldefels... // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Va començar la temporada sent un dels equips favorits per lluitar pel campionat i per l'ascens. L'inici va ser bo, malgrat la derrota al Nou Sardenya al primer partit de lliga,. Era el primer partit fora de casa i la derrota era una possibilitat. Després de cinc victòries seguides arribava la visita a Rubí, l'inici d'una mala ratxa de resultats, 5 derrotes en 6 partits eren un cop dur per al projecte. Els dubtes i el nerviosisme van començar a arribar, semblava que no s'aconseguiria ni fer play-off. L'equip o perdia o guanyava, no hi havia terme mitjà. La tornada a la competició després de l'aturada nadalenca va portar a l'equip els primers empats. Al partit que podia haver decidit moltes coses, es va empatar amb l'Europa, perdonant els visitants al tram final la possibilitat de guanyar el partit i potser sentenciar la lliga... Però el futbol té aquestes coses, de matar-te a donar-te vida. L'equip es va refer i malgrat les dues derrotes contra Figueres i Masnou, a poc a poc es va anar escalant posicions a la taula fins arribar a la recta final lluitant amb Muntanyesa i Europa. Una sèrie d'empats semblava que allunyarien a l'equip del primer lloc, però no va ser així, i en els dos últims partits l'equip va demostrar que volia el títol i ho va aconseguir. Objectiu aconseguit, el títol; ara a estar pendent del sorteig i a intentar pujar en una eliminatòria.

Arriba el dia, comença el sorteig i van sortint equips, vas ratllant els que van quedant aparellats i al final la deessa del sorteig vol que et toqui l'Izarra. Aquesta setmana, mentre que a Cornellà es prepara el partit amb tranquil·litat, a Estella estan més pendents d'acusacions de compra de partits de l'Izarra que de preparar l'eliminatòria. Arriba el dia, partit de play-off, de lluita, d'igualtat, que canvia l'àrbitre en assenyalar penal i expulsió del porter Iñigo. S'avancen els navarresos i a intentar remuntar, com en moltes partits de lliga. Un dels segells d'aquest Cornellà és que lluita fins que el col·legiat assenyala el final, i així s'obtenia la recompensa amb un gol de Dani Martí al minut 93.

I ascendits a casa, contra l'Izarra // Cristian Garcia (@somdelhospi)

Al partit de tornada, el partit de la bogeria, es tornaven a avançar els navarresos i tocava una altra remuntada, però aquesta vegada no esperaven al descompte. En 15 minuts, eliminatòria sentenciada; els gols de Chemi, Dani Martí i Oscar Muñoz portaven el Cornellà per primera vegada a Segona B.

La plantilla que ha tingut Jordi Roger, com era d'esperar, va patir canvis respecte la temporada anterior. La bona temporada que es va fer no va passar desapercebuda i jugadors com Enric Gallego, Boris Garrós o Xavi Puerto van donar el salt a Segona B. Jugadors de gran importància als quals se'ls va buscar substitut, que amb major o menor encert els han suplert. Malgrat això, el bloc de l'equip, diguem ideal, és el de la temporada passada.

Óscar Muñoz, 16 gols aquest curs // Àngel Garreta - REMImages.com

Estaria format per Iñigo, Cazorla, Israel, Pelegrí, Dani Martí, David, Pep, Joel, Juli, Baruc i Oscar Muñoz. Cal recalcar que encara que sembli estrany el millor fitxatge estava a casa; simplement va ser un canvi de posició: l'encert va ser col·locar Dani Martí al centre de la defensa. Al costat de Pelegrí van formar una bona parella de centrals que li donava a l'equip tranquil·litat i experiència, a més de gols importants.

De cara a la temporada de debut a Segona B, tocarà gaudir de la categoria, gaudir de la Copa del Rei... patir? això és clar. Què seria del futbol sense aquests patiments?



dijous, 19 de juny del 2014

Fem balanç, capítol 17: Europa

El curs s'ha acabat per als 20 equips de la categoria i a tercera.cat som a punt de completar la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori; hem deixat per al final els quatre equips que han competit als play-off.

L'Europa ha millorat les prestacions del curs passat. Quedava tercer a la lliga, com fa dotze mesos, però al play-off superava la primera eliminatòria (en què havia caigut la temporada anterior) i arribava fins la segona ronda. La derrota decisiva a Socuéllamos (2-0) tancava un curs que potser en calent semblava descendent, de més a menys, però que, valorat en fred, ha mantingut els escapulats com un dels equips forts de la categoria. Els barcelonins s'han tret de sobre els dos últims anys la pressió que semblava no deixar-los mirar amunt, per sentir-se ara còmodes en el paper de protagonistes (gairebé) principals. Escriu sobre la temporada dels graciencs el periodista Genís de Moner, un habitual als partits del Sardenya, que cobreix l'equip per a L'Esportiu de Catalunya.



Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


Quan fer play-off ja és el normal
un article de Genís de Moner / @genisdemf


De notable. Així qualificava Pedro Dólera, en declaracions a L'Esportiu, la temporada de l'Europa. I el tècnic té arguments de pes per justificar-ho. Tercers amb 69 punts en la Lliga regular -6 punts menys que l'any passat, però líder en molts moments de la temporada–, els escapulats han millorat el curs anterior superant la primera fase de la promoció d'ascens. La victòria contra la Mutilvera ha estat el gran èxit de la temporada, tot i que caure contra el Socuéllamos sense gairebé xutar a porteria va tancar l'any amb un regust agredolç. Però per analitzar la temporada recent finalitzada hem d'anar més enllà del passat estiu, a l'eliminatòria contra l'Arandina.

L'Arandina, rival dels escapulats l'any passat al play-off d'ascens, no només va marcar el final d'una temporada de somni, la del retorn de l'Europa a les promocions d'ascens 12 anys després, sinó que ha marcat també la temporada actual. Preocupats perquè els de la Ribera del Duero van passar per sobre els graciencs sense la necessitat de dominar el partit, el cos tècnic va entendre que per competir en un hipotètic nou play-off l'equip no podia cometre tants errors en la zona de creació.

L'Europa-Socuéllamos, una de les fites del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Així, la solidesa defensiva i no perdre la pilota en zona d'iniciació es van convertir en una obsessió i el 4-4-2, recurs puntual l'any passat a l'hora d'intentar remuntar partits, va passar a ser habitual en els partits a domicili per tal d'arriscar menys i practicar un futbol més directe. I si bé és cert que l'Europa de Dólera ja s'havia caracteritzat en els últims anys per ser un equip fort en defensa, enguany això es va convertir en una prioritat, fet que va provocar que en alguns moments de la temporada –sobretot al final– la producció ofensiva caigués en picat.

Tot i així, els escapulats van trobar en Javi Sánchez el golejador que feia anys que venien buscant –des dels 23 gols de Raúl Verdú la 1996/1997, cap escapulat havia fet tants gols (20)– i per moments l'equip es va sentir favorit per guanyar la Lliga. Amb una excel·lent ratxa d'una derrota en 17 partits, els de Dólera van ser líders un bon grapat de jornades, posició que ocupaven també quan quedaven tan sols dues cites per acabar el curs. Finalment, però, els graciencs es van haver de conformar amb la tercera posició, confirmant que no arribaven en el seu millor moment de joc al play-off –2 gols en els últims 450 minuts–.

Javi Sánchez, 20 gols aquest curs // Àngel Garreta - REMImages.com

A la promoció, l'Europa va poder celebrar per fi una victòria i un gol en un play-off d'ascens i va poder treure's l'espina de l'eliminació el curs passat contra l'Arandina. El problema és que l'equip, conscient del que havia passat l'any passat, va prioritzar buscar la porteria a zero, temorós de que si s'estirava massa en atac podria descuidar la defensa. I així, un error de marcatge en un servei de banda va condemnar els escapulats en la segona eliminatòria, en la qual van ser incapaços d'inquietar la porteria del Socuéllamos.

I ara què?
L'Europa afrontarà la 2014/2015 amb l'etiqueta de màxim favorit, una etiqueta que havia intentat evitar els últims anys. Dólera ja ha declarat que l'objectiu ha de ser, sí o si, jugar novament la promoció d'ascens, i fins i tot optar pel campionat. L'excusa del ‘si fa 12 anys que no jugàvem la promoció’ ja no serveix i els escapulats hauran de saber conviure amb aquesta pressió. I per afrontar el repte, el cos tècnic ha decidit sacsejar la plantilla amb una de les renovacions més grans dels últims anys –fins a deu jugadors han causat baixa per diferents motius, alguns d'ells, homes importants–.

La unió ha estat un factor clau // Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Ara caldrà veure si l'Europa torna a voler ser protagonista en els partits o si la por a fallar fa que l'equip faci un altre pas enrere i ho basi tot en la solidesa defensiva per resoldre els partits. L'afició de ben segur que agrairà que l'equip agafi el primer camí, però en les mans de Dólera i els seus quedarà tot.



dimecres, 18 de juny del 2014

Futbol català i xarxes

Aquest dijous, 19 de juny, el cas de tercera.cat és un dels que s'exposarà en una taula de debat a Torre Barrina, Centre Municipal de Creació Multimèdia de l'Hospitalet. Participarem del col·loqui i intercanvi d'opinions quatre autors de portals, webs o blogs que tenen el futbol català com a centre de continguts, cadascun des d'una òptica ben diferenciada.



L'acte és a les 19'30h d'aquest dijous. A més d'exposar el cas de tercera.cat, hi participaran Àngel Garreta (cap de premsa del CE Europa i gestor de CEEuropa.cat), Héctor Muñoz (autor de regionalfutbol.com) i Jordi Ors (autor de hospitaletatletic.com). Presentarà i moderarà l'acte el periodista Jordi Mèlich, que fa anys que segueix i difon el futbol català, abans als micròfons (i les càmeres) de Ràdio i Televisió l'Hospitalet, i ara encarregant-se de la secció de futbol català del Tot gira, el programa esportiu dels caps de setmana a Catalunya Ràdio.

Al final de l'acte s'aprofitarà per fer l'entrega dels premis del portal web Regional Futbol (informació sobre els premis).

No cal dir que si us voleu apropar a Torre Barrina, sereu més que benvinguts. Us enllaço un mapa per situar-vos. Una bona opció en transport públic és la parada de metro de Collblanc (L5, línia blava).

Fem balanç, capítol 16: Muntanyesa

El curs s'ha acabat per als 20 equips de la categoria i a tercera.cat som a punt de completar la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori; hem deixat per al final els quatre equips que han competit als play-off.

La Muntanyesa ha estat, probablement, el millor equip del grup català de Tercera de tot el curs, sense voler ofendre els altres protagonistes positius de la temporada. Els homes de Manolo González han fet callar, des del primer dia, tots aquells que, setmana rere setmana, pronosticaven que les victòries, l'entrega o la unió del vestidor que mantenia l'equip a dalt seria flor d'un dia. Amb un compromís més que envejable, els barcelonins acabaven la lliga segons, empatats amb el campió, i disputaven dues eliminatòries de play-off. Un any per recordar, novament. Escriu sobre la temporada de la Muntanyesa el periodista Víctor Hidalgo, que cobreix l'equip de Nou Barris per a L'Esportiu.



Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


La il·lusió d'un grup d'amics
un article de Victor Hidalgo / @victorhid78

Al voltant de les vuit del vespre del 26 de juny del 2011 va sonar un xiulet a Nou Barris. L'àrbitre acabava d'assenyalar el final del partit que enfrontava la Muntanyesa amb el Sestao al Municipal. Era la darrera eliminatòria per l'ascens a Segona Divisió B, i els dos equips havien empatat a 2 gols. La Muntanyesa no havia aconseguit remuntar. Vaig saltar a la gespa precipitat, volia les primeres reaccions.

Però aviat se'm va fer difícil. La imatge era cruel. Recordo Joan Roig llençat pel terra, plorant. A Edu San José amb la mirada perduda. A Quim Araujo de genolls. I a José Villegas absolutament perdut, sent consolat per la Cristina, fisioterapeuta d'aquell equip. Al costat, dempeus, i amb un dels seus fills en braços, a l'entrenador Miki Carrillo. Em vaig dirigir cap a ell. Volia escoltar la seva reacció. D'entre tot el que em va dir, recordo bé una frase: "...el que hem fet es pràcticament irrepetible, ha estat possible, en bona part, perquè això, més que un equip, és un grup d'amics que s'han ajuntat per jugar a futbol...". No ho oblidaré. I tenia clar que per a que un equip com la Muntanyesa tornés a igualar una gesta semblant, calia tornar a fer un vestidor on la solidaritat i l'amistat entre tots els seus membres fos semblant a la d'aquell equip que ens va meravellar l'any 2011. Molts van marxar i d'altres és van quedar. I aquell somni va semblar allunyar-se de Nou Barris per sempre més. Que equivocats estavem tots. Després d'una temporada discreta, a l'inici de la 2012/2013, un jove entrenador anomenat Manolo González va agafar les regnes d'aquell vestidor. I no ho va tenir gens fàcil. Aquell any, la deserció sí que va ser total. Li tocava fer un grup totalment nou. Va acabar utilitzant fins a una trentena de jugadors, i la fórmula no va donar resultat fins a gairebé el tram final. La Muntanyesa es va salvar a la darrera jornada després d'un treball titànic per part del cos tècnic a l'hora de conjuntar un vestidor amb tantes peces desconegudes. El que no sabíem és que la base de l'èxit s'estava forjant després d'aquella dura temporada. L'inici del nou curs va ser fulgurant: 8 victòries, tres empats i una sola derrota en 12 jornades. Era molt aviat per llançar falses esperances. Però tot feia indicar que alguna cosa passava en aquell vestidor. Tornava el grup d'amics. Nils, Roland i Poves s'estaven convertint en la sensació del que havíem disputat de temporada. Tato ho aturava tot, ben vigilat per Francis. Amantini i Borges semblaven un mur absolutament infranquejable a l'eix de la defensa, Rubén i Padilla havien tornat per meravellar el sorollós públic de Nou Barris. Sascha es menjava els defenses rivals. I vells coneguts com Ferran i Payán no deixaven espai per l'atac visitant. Al seu costat, Dani Sánchez i Uri Escabrós (les peces polivalents), no deixaven de treballar fins a l'extenuació. I la qualitat i l'experiència d'homes com Toni Pérez Torán permetien a l'equip mostrar la solvència d'anys enrere. El grup havia tornat. La pinya tornava a existir. I per molt que Manolo González em repetís a l'acabar cada partit que del que es tractava era de tancar la permanència al més aviat possible, se'ns feia complicat no començar a somiar. A finals d'any, la cosa va semblar torçar-se. L'equip va encadenar cinc partits sense guanyar. Però allò era un mirall.

Nou Barris ha viscut un any de somni // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Derrotes i empats en el darrer minut sent molt superiors als rivals. Crec que aquell tram va ser decisiu per seguir creient. El grup d'amics s'estava enfortint. La moral no marxava. I la confiança de l'equip no va decaure mai. Alguns companys de la premsa em deien que allò s'havia acabat. És fàcil dir-ho ara. Però us juro que mai vaig dubtar. Segurament no coneixien aquella pinya de companys. La reacció va ser exemplar. "Que parlin, nosaltres anar fent" repetia el Manolo. "El grup està molt fort. Això va bé". La temporada va tenir sota el meu punt de vista dos moments més decisius encara: la certificació de la permanència davant de la Grama, a la jornada 23, després de guanyar els de Santa Coloma per un gol a zero a casa, i el moment més difícil: la gairebé marxa de Manolo González al Prat. Els potablava no anaven fins a Segona B, i el president pratenc es va fixar en la figura de l'entrenador dels de Nou Barris per salvar l'equip. Emilio Llamas, president de la Muntanyesa, no va deixar marxar l'entrenador. I tot i que durant un parell dies la situació es va fer molt tensa, la cosa per sort va tornar al seu lloc. Mai em podré posar del costat d'un o de l'altre. Entenia la postura de Manolo ("es una gran oportunitat per mi") però no podia deixar d'entendre la figura carismàtica de l'Emilio. La seva il·lusió i el seu treball per aixecar el club des de feia anys no es podia pagar amb diners. Volia repetir el que va passar el 2011. I amb tota seguretat, volia dedicar-li a la memòria de la seva dona, desapareguda aquesta mateixa temporada. I per arribar a tot això necessitava seguir comptant amb la presència de l'home que havia retornar la il·lusió a tot un barri. El Manolo va seguir a Nou Barris. I les expectatives creades no van reduir-se. L'equip va tornar. De fet,no havia marxat mai. Res els podia tombar. Homes com Martí Soler, que sumaven al grup tot i gaudir de pocs minuts; o Silver, que arribava de nou i del barri germà de Canyelles i Aleix Dalmau, van posar-se a treballar també. Calia suplir les absències per lesió d'homes clau com Payán o Sascha. Joshua, jove jugador del planter, va anar agafant protagonisme. I el somni es va anar fent realitat. L'equip va tornar a creure. El grup d'amics l'estava tornant a liar, i després d'encadenar cinc victòries consecutives, allò ja era imparable. Ni el tram final, amb desplaçaments complicadíssims, amb derrotes a Ascó o Rubí, van servir per posar fre a tota aquesta història. El 4 de maig, a Sant Boi, Amantini amb un gol a la sortida d'un córner va certificar la classificació per al play-off, i de poc que a la darrera jornada l'equip no acaba la lliga campió. Només el goal average amb el Cornellà va impedir, de fet, aquesta conseqüència. Les cares de tots després del darrer partit davant del Vilassar de Mar, però, eren de felicitat. Em vaig creuar amb l'incansable David Ferrús, cámera de BTV a qui he vist gravant tots els partits del club des que érem a Primera Catalana. "Titu, tornem a viatjar", em va dir amb un somriure a la cara. El somni s'havia fet realitat. El dilluns del sorteig, tot eren nervis. Formentera, demanava Amantini (sense saber el que vindria després, és clar). Galícia, em va dir Manolo. Finalment, però, va ser Paterna. Vam guanyar 1-2. I la felicitat ja va ser completa. A la tornada, i tot i el gol inicial dels valencians, la força del grup va ser total.

El vestidor, una família unida // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Acompanyats d'un dels millors espectacles que és pot veure a un camp del grup català de Tercera, la Penya Al Hueco, Joshua va agafar més protagonisme i va fer el gol de l'empat. I després d'allò, el partit ja no va tenir color. Vam guanyar 3-1. I vam tornar a tenir un dilluns de nervis esperant rival. Va arribar Formentera. Viatge exòtic per allò de l'avió i el ferri, però sense el resultat esperat. 2-0 a l'anada. Calia remuntada. Bombonera plena a vessar, soroll, pressió constant al rival i un cop més la força d'un grup incansable. En un partit impecable, jugat amb deu homes durant gairebé 70 minuts. Lluitant contra totes les adversitats possibles, els de Nou Barris es van posar 3-0. La gesta era a tocar un cop més. Del desenllaç final, poc us explicaré ja que no hagueu vist. Un arbitratge nefast va acabar tombant el que ningú havia pogut fer caure fins llavors. I ara, amb la perspectiva que a tots ens dóna el pas del temps, penso que no cal mirar més enrere. És important no oblidar. Però també és important agafar les coses bones que ens deixen les trompades. Aquest grup d'amics havia tornat a fer història. I com bé va dir l'amic i periodista Àngel Ponz, hores després de la desfeta amb el Formentera, la Muntanyesa passa a ser un d'aquells clubs als quals el futbol els deu una. Molta sort a tots els que marxen. I molta sort al grup d'amics que es quedin. Seguiu tenint tot un barri al darrere. Gràcies per una temporada meravellosa.