divendres, 27 de juliol del 2012

La Copa i la Supercopa de Catalunya, suspeses

Aquest divendres, 27 de juliol, la FCF ha fet oficial la suspensió de la final de la Copa i de la Supercopa de Catalunya, previstes per a aquest dimarts, 31 de juliol, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

El motiu, la negativa del FC Barcelona, que disputava la final (partit únic) de la Supercopa de Catalunya contra l'Espanyol, a portar jugadors del primer equip, per no voler córrer "risc de possibles lesions".

La Federació Catalana de Futbol ho ha anunciat en aquest comunicat al seu web.

La suspensió implica l'anul·lació d'un dels partits més il·lusionants per a un equip de Tercera, l'AEC Manlleu, que disputava la final de la Copa Catalunya contra el Nàstic de Tarragona, enguany a Segona B.

L'ens federatiu explica que buscarà una data per a la disputa de les dues finals.

Des d'aquestes línies aprofito per transmetre la profunda tristesa que em genera un pas en fals tan gran per a una de les nits en què el futbol català havia d'aprofitar per lluir amb tota la seva esplendor.

Es podia discutir el format escollit; es podia (i tant) entendre la frustració dels aficionats manlleuencs per no tenir dret a contra els catalans de Primera divisió; però el que era evident era que l'aparador, i l'honor de ser finalista, ningú li podia treure a Nàstic o Manlleu, dos equips que han superat diverses rondes (algunes de meritòries, com el Manlleu-Girona) per ser dimarts que ve a Montjuïc.

Diu Jordi Gastó que, com a mínim, un dels aspectes positius de la suspensió és haver vist que hi ha molta gent unida en la defensa del futbol català. Realment, les reaccions a les xarxes socials (les que més es poden plasmar poques hores després de la decisió) demostren que el nostre futbol està viu, per molt que alguns se'l prenguin com si fos quelcom de menys.

El futbol català no demana ni que se'l tracti amb llàstima, ni amb compassió. Els que el juguen, els que el difonem, els que el gaudim, en definitiva, no necessitem caritat.

Honorem el nostre futbol. A la pretemporada, al Torneig d'Històrics, al Vila de Gràcia, al grup 2 o 3 de Segona B, a Tercera Divisió o a primera, segona, tercera o quarta catalana. Per sort, seguim sent molt els que estimem el nostre futbol.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Benvinguts a Tercera! Capítol 3: Júpiter

Secció de cinc capítols per anar obrint el nou curs repassant com viuen l'inici de la nova temporada els cinc equips ascendits a la categoria aquest estiu. Seguint l'estructura utilitzada per als articles de balanç i per a les postals de l'última temporada, he parlat amb informadors de cadascun dels equips perquè acostin a tercera.cat les il·lusions i les perspectives amb què afronten el nou any Figueres, Rapitenca, Vilassar de Mar, Júpiter i Palamós. Gràcies a tots per la predisposició i les facilitats de col·laboració amb el blog.


Al tercer capítol parlem del Club Esportiu Júpiter, que torna a Tercera deu anys després de l'últim descens a Catalana. És el retorn d'un equip amb història, un clàssic del futbol català, en conjunt, i del futbol barceloní en particular. Vaig ser a la Verneda a l'últim Torneig d'Històrics i ara l'estadi del Júpiter acollirà futbol de Tercera en un any molt il·lusionant per a l'entitat.


Al món 2.0, l'aparició (o reaparició) del Júpiter a l'escena de tercera.cat arribava de la mà de Michael Garanto, aficionat al club de la Verneda que em descobria la pàgina Planeta Júpiter, des de la qual un grup d'aficionats fan una excel·lent tasca de difusió de tot allò queenvolta l'històric club. Em vaig posar en contacte amb ells, establint un vincle que comença per mantenir-se ara que el club torna a Tercera, i en Josep Devesa, administrador del web, va decidir col·laborar per explicar com han viscut els aficionats un retorn que s'anhelava.




El retorn a Tercera d'un històric barceloní
Un article de Josep Devesa



Amb el retorn del Júpiter a Tercera divisió conclou la travessa pel desert dels gris-grana. Una travessa que ha durat deu anys, des d'aquella fatídica i traumàtica pèrdua de la categoria el mes de maig de 2002. Un 3-1 encaixat contra el filial del FC Barcelona, de forma inapelable, al Miniestadi, condemnava al Júpiter a la pèrdua de la plaça a Tercera divisió. Una plaça que no recuperava fins aquesta temporada, 10 anys després d'aquella derrota.

Des d'aleshores el club de la Verneda les ha viscut de tots colors. Nombrosos canvis de president i de directives, greus problemes a nivell econòmic, institucional i social, mentre el primer equip se'n ressentia cada cop més. A la pèrdua de la Tercera divisió s'hi va sumar la pèrdua de la Primera catalana poc després i, posteriorment, la pèrdua de la Regional Preferent. En pocs anys, el club gris-grana veia com havia passat de competir en una categoria nacional i jugar contra entitats de renom, a fer-ho tres categories per sota i contra rivals dels quals el més llunyà geogràficament era el Pineda de Mar. Tan fort era el sotrac a tots els nivells que durant alguns dies fins i tot es va arribar a rumorejar que el club estava preparant la seva dissolució.

Després va entrar la directiva d'Antonio Iniesta i l'arribada de Juanjo García com a entrenador i tot va canviar. La situació global va anar millorant poc a poc, i ja a la primera temporada de Juanjo a la banqueta es va aconseguir el retorn a Regional preferent. Un ascens que en precedia dos més, aconseguint tornar a Tercera divisió en un temps rècord. Una fita a la història del club. Mai abans en els seus 103 anys d'història, el club havia aconseguit encadenar 3 ascensos de categoria consecutius.

Alegria a la Verneda / Herodes - PlanetaJupiter.com

I arribem al moment actual. "I ara, què?", es pregunten molts. Tan per la resta d'equips de Tercera com pel mateix Júpiter és una incògnita saber quin serà el paper que farà l'equip en aquesta propera temporada. El curs passat el club no tenia l'ascens com a objectiu principal. Per tant, el club ara mateix no està prou preparat per poder oferir unes garanties mínimes de salvació de categoria. De fet, el pressupost es troba entre els més baixos de la competició. Ara bé: això no significa, ni molt menys, que el descens estigui assegurat. Juanjo Garcia ha demostrat, en aquests tres anys a la banqueta, que sap fer bé les coses en un club com aquest. I els jugadors tindran la mateixa il·lusió de cada any, o potser més i tot. La plantilla que ha confeccionat el club està prou capacitada per mantenir la categoria sense gaires dificultats si treballen amb la seriositat que els ha caracteritzat durant aquests últims anys. 

Per tant, podem concloure que les aspiracions del Júpiter per a aquesta temporada són mantenir la categoria... i també una altra cosa: una qüestió que apel·la més al sentiment que sempre ha caracteritzat el jupiterisme. Es tracta del següent: entre els 19 rivals contra els quals jugarà el Júpiter n'hi ha un que crida poderosament l'atenció de l'afició: el Club Esportiu Europa. L'afició grisgrana, que històricament sempre ha tingut a l'Europa com a màxim rival ciutadà, fa anys que espera poder tornar a gaudir d'un derbi contra ells i guanyar-los. És un partit molt especial per tothom. Guanyar l'Europa seria un gran regal per a l'afició jupiterista, especialment per als que fa anys que esperen aquest partit. Però deixant això de banda, no hem d'oblidar quin és l'objectiu principal i prioritari: mantenir la categoria. I jo personalment crec que amb esforç, lluita, il·lusió i feina ben feta segur que ho aconseguirem. 

dijous, 19 de juliol del 2012

Benvinguts a Tercera! Capítol 2: Rapitenca

Secció de cinc capítols per anar obrint el nou curs repassant com viuen l'inici de la nova temporada els cinc equips ascendits a la categoria aquest estiu. Seguint l'estructura utilitzada per als articles de balanç i per a les postals de l'última temporada, he parlat amb informadors de cadascun dels equips perquè acostin a tercera.cat les il·lusions i les perspectives amb què afronten el nou any Figueres, Rapitenca, Vilassar de Mar, Júpiter i Palamós. Gràcies a tots per la predisposició i les facilitats de col·laboració amb el blog.


Al segon capítol parlem de la Unió Esportiva Rapitenca, que torna a Tercera dos anys després de l'últim descens a Catalana. Després de tres quarts de temporada impecables, els ebrencs aixecaven el peu a l'últim tram, sabedors que l'ascens no s'escaparia. Els homes d'Antoni Teixidó representaran les terres de l'Ebre aquest curs, després del descens de l'Amposta. Ara toca intentar establir-s'hi, objectiu que no serà fàcil. 


Una de les institucions periodístiques del futbol ebrenc és Hernan Subirats, cap d'Esports de Ràdio La Ràpita. L'Àngel Garreta, més enllà de la sana rivalitat esportiva, en parla meravelles i, per mi, l'opinió de l'Àngel al món futbolcatenc va a missa. Vaig poder comprovar la persolitat de l'Hernan a les jornades de ràdio i esport local que va organitzar El Prat Ràdio el mes d'abril. Allà va defensar un model de ràdio de proximitat que no havia de tenir complexos a l'hora d'explicar l'esport de primera línia mediàtica, sabent combinar, després, la informació de l'equip de la vila amb l'incentiu per als oients d'acostar-se als camps. Subirats, @nitgolfa a Twiter, segueix l'actualitat de la Rapitenca, i apel·la a la unió entre club i localitat per al retorn a Tercera.


La Rapitenca torna a Tercera per recuperar la il·lusió pel futbol entre els seus socis
Un article d'Hernan Subirats



Sempre he pensat que a les Terres de l’Ebre es viu el futbol d’una manera diferent que a la ciutat de Barcelona o, fins i tot, a la zona metropolitana. Lluny queden aquells partits de fa seixanta anys a camps com La Cava on el públic empenyia molt degut a la proximitat amb els jugadors (encara ens ho recorden a alguns camps). O quan el gran equip del Tortosa feia història a les comarques del sud, jugant el play-off d’ascens a Segona B -a dia d’avui cap equip ebrenc ha igualat aquesta fita-.

Els equips ebrencs s’han renovat per confeccionar plantilles competitives i agafar l’alternativa que ha deixat un Tortosa que aquesta temporada s’ha enfonsat jugant a la Segona Catalana, però amb el projecte confeccionat amb jugadors del territori. Per tant, i amb el descens de l’Amposta, la Rapitenca és qui agafa el títol de ser el millor club ebrenc la propera temporada.

Una Rapitenca que arriba després de donar-li l’oportunitat a l’Antoni Teixidó de demostrar que el seu cessament fa un parell de temporades va ser un error i que encara té molt de futbol dintre el cap. Teixidó, gat vell en aquest món de la pilota, va aconseguir el que feia temps que els socis rapitencs no veien: un grup sòlid, bon ambient al vestuari i la sensació de superioritat respecte als rivals. A més, tot i les baixes i altes de l’equip, no crec que variï molt l’estil de la Rapitenca per a la propera temporada.

L'alegria de l'ascens a la Devesa / UE Rapitenca
En l’aspecte esportiu, als rapitencs els costarà substituir la baixa de Mario, sota el meu punt de vista el millor central de la campanya passada a tota la Primera Catalana. I més tenint en compte que a Teixidó li agrada tenir una solidesa en defensa que faci suar als davanters rivals. Algunes fonts del club, però, destaquen a Dieguito com un jugador que pot donar bons moments als seguidors de l’equip, així com l’efectivitat golejadora de Miguel Reverté, del que s’espera que contraresti la solidesa defensiva de l’equip. Tot plegat, un entrar i sortir de peces que no hauria de fer variar molt el sistema que l’equip va dur a terme a la Primera Catalana i que tants bons resultats va donar.

L’entitat rapitenca haurà de fer front, però, a la baixada d’ingressos d’aquesta temporada i tots sabem la dificultat de trobar jugadors de categoria i ‘econòmics’ per jugar en equip que es troba a uns 200 quilòmetres de la capital. La pujada d’un carnet de soci que ja de per sí és car, costarà 200 euros aquesta temporada, obliga a buscar altres mètodes per incentivar l’economia del club. I aquí és on s’ha de notar que el futbol es viu diferent que més al nord. El partit de la Rapitenca ha de servir a la gent a seguir amb la filosofia de veure un bon partit els diumenges pel matí a La Devesa, després d’un bon esmorzar de plat i forquilla a qualsevol dels bars del poble, o al mateix establiment de l’estadi. La finalitat de l’entitat ha de ser recuperar la il·lusió d’un poble, mantenir la categoria per consolidar-se i fer-se forta entre l’elit d’equips catalans.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Benvinguts a Tercera! Capítol 1: Figueres


Secció de cinc capítols per anar obrint el nou curs repassant com viuen l'inici de la nova temporada els cinc equips ascendits a la categoria aquest estiu. Seguint l'estructura utilitzada per als articles de balanç i per a les postals de l'última temporada, he parlat amb informadors de cadascun dels equips perquè acostin a tercera.cat les il·lusions i les perspectives amb què afronten el nou any Figueres, Rapitenca, Vilassar de Mar, Júpiter i Palamós. Gràcies a tots per la predisposició i les facilitats de col·laboració amb el blog.

El primer capítol està dedicat a la Unió Esportiva Figueres, l'equip que ha acabat campió del grup 1 de Primera Catalana el darrer curs, i que torna a Tercera, categoria en què no jugava des de 1983. Més enllà del bagatge esportiu, la trajectòria dels empordanesos els últims anys parla d'inestabilitat extraesportiva, canvis de nom i de propietari i poques nits (o tardes) de glòria a l'elit del nostre futbol. Ara un projecte renovat espera retornar amb brillantor a les primers línies del futbol català. 

Ha seguit l'equip durant tot l'any un empordanès, Lluís Ribera (@llibera a Twitter), redactor d'Esports del  Setmanari de l’Alt Empordà, emporda.info, veu acreditada per conèixer com encara la capital de l'Alt Empordà la tornada a Tercera.


El Figueres reneix després de l’exili provincial
Un article de Lluís Ribera

La Unió Esportiva Figueres, un clàssic de Segona B que fa just una dècada va brillar amb la classificació per a les semifinals de la Copa del Rei, ha tornat al futbol semiprofessional. Després que l’estiu del 2007 s’hagués de refundar perquè l’aleshores president i màxim accionista del Miapuesta Figueres, Enric Flix, traslladés el club a Castelldefels, s'ha aixecat amb amor propi en una travessia pel desert que ha complert de manera espectacular amb cinc anys seguits pletòrics.

Amb el trauma de la desaparició del panorama estatal, un grup de romàntics encapçalat per l’expresident Pere Aguado va decidir carregar-se el club a l'esquena passant de jugar, amb només quatre mesos de diferència, a estadis com el Mini Estadi o el Rico Pérez a fer-ho a camps modestos com el del Gualta o el del Camallera. “En alguns camps ens preguntaven si érem el filial del Figueres”, deia l’actual tècnic unionista, Arnau Sala, recentment al Setmanari de l’Alt Empordà sobre la incredulitat dels rivals en veure fins on havia anat a parar un històric del futbol català.

L’entitat empordanesa es va refundar a Tercera Regional, el pou del futbol territorial, amb la missió d’arribar a Tercera divisió al més aviat possible. I ho ha aconseguit de forma meteòrica assolint un ascens per temporada, amb el títol de campió inclòs a excepció del de Regional de Preferent (2010/2011). A la banqueta, Marcel·lí Coto va portar l’equip fins a Preferent i llavors Arnau Sala, exajudant de Raül Agné, ha culminat la fita. De l’època de Segona B, cap jugador ha format part d’aquesta etapa i l’emblema ha estat Jordi Cruz, exdavanter de la Fundació Esportiva Figueres que va arribar al segon any, a Segona Regional, convertint-se a dia d’avui en el màxim golejador (57) i el futbolista unionista amb més partits (123) des de la refundació. Cruz, però, ja no engreixarà més els registres perquè, amb 29 anys, es retirarà per passar a la secretaria tècnica del club.

L'alegria de l'ascens a Sant Feliu de Guíxols / Lluís Ribera

A més del canvi de categories, durant aquest període l’Estadi de Vilatenim també ha modificat la superfície del terreny de joc. La moqueta de gespa natural es va canviar a Primera Regional (2009/2010) per posar-ne d’artificial de primera generació. La travessia pel desert de la Unió es podia haver escurçat a mig camí quan un any després de refundar-se, la Fundació Esportiva Figueres –filial mentre la Unió era a Segona B- li va cedir la plaça de Preferent. Aquest oferiment va arribar, a parer dels directius unionistes, massa tard i el club va optar per seguir la carrera de l’ascens per mèrits propis sobre el terreny de joc.

Ara, amb l’ascens a Tercera divisió com a millor campió de Primera Catalana de l’última dècada, el Figueres vol estabilitzar-se a la categoria i ha renovat el 80% del bloc. Però amb 700 socis i un nou president al darrere –Jose Antonio Revilla, patrocinador principal, relleva Aguado- l’equip mirarà de reüll l’ascens a una (ruïnosa) categoria en què va romandre 14 temporades consecutives abans d’exiliar-se forçosament a l’arrel del futbol català.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Nou curs

Des d'aquest dilluns tercera.cat ja es troba a la seva segona temporada. Amb l'article de divendres (i el cap de setmana enmig) he tancat tot el que ha fet referència a la temporada 2011/2012.

A partir d'avui, arriba la informació del nou curs, començant pel Calendari ja publicat

Teniu dues novetats funcionals per separar les informacions del curs que hem acabat de les que faran referència a l'any que s'està iniciant:

  • He afegit la pàgina 2011-2012 (última pestanya de dalt a la dreta o en aquest enllaç). Allà hi teniu totes les dades que us fan falta saber de la temporada que acabem, ja que les pàgines de classificacions, golejadors i arxiu de resultats (també al menú superior) començaran de zero el mes d'agost.
  • A la columna de la dreta, a més de la direcció de contacte (rogersanchez@tercera.cat) aniré afegint dades de fàcil accés per preparar el nou any. Per ara teniu l'enllaç al citat resum 2011/2012, al calendari i al mercat de fitxatges, que aniré actualitzant tan ràpid com pugui.
Els propers dies, els primers articles d'un curs 2012/2013 que es presenta molt atractiu!

El blog no farà vacances per res. Jo marxaré un parell de setmanes a l'inici del curs (personalment, millor fer-les al principi que al final), però deixaré tercera.cat en bones mans, sense descans per seguir el grup V de Tercera. 

Calendari Tercera divisió 2012/2013

A primera hora de la tarda d'avui s'ha publicat, al lloc web de la FCF, el calendari de Tercera per al curs vinent, que s'inicia el 25 i 26 d'agost.

El podeu consultar complet en aquest enllaç.


De moment avanço la jornada inaugural:

Gavà-Manlleu
Figueres-Vilafranca
Muntanyesa-Castelldefels
Cornellà-Santboià
Gramenet-Palamós
Júpiter-Balaguer
Rubí-Vic
Vilassar-Olot
Rapitenca-Pobla Mafumet
Terrassa-Europa

I la jornada definitiva, la 38a, que es disputarà el 18 i 19 de maig de 2013:

Europa-Pobla Mafumet
Rapitenca-Olot
Vilassar-Vic
Rubí-Balaguer
Júpiter-Palamós
Gramenet-Castelldefels
Muntanyesa-Manlleu
Gavà-Santboià
Cornellà-Vilafranca
Terrassa-Figueres


Detalls curiosos:

  • Hi haurà 2 jornades intersetmanals, però totes dues es disputaran en dies festius. La  jornada 9 es disputarà l'1 de novembre (dimecres) i la jornada 35, l'1 de maig (dimecres).
  • Hi haurà 3 setmanes de descans a l'octubre, per la disputa a Ucraïna de la fase de grups europea de la Copa de Regions UEFA. Entre la jornada 6 (30 de setembre) i la jornada 7 (21 d'octubre) hi haurà dos caps de setmana de descans.

divendres, 13 de juliol del 2012

D'Amposta a Iecla: Comiat a un any intens

(Amb aquest article tanco simbòlicament el curs 2011/2012 del grup V de Tercera. L'entrada s'allargarà fins dilluns, quan obri al blog el nou curs, l'any 2 de tercera.cat, la temporada 2012/2013.)


Tot va començar a Vic... i a Amposta. A Vic va iniciar-se el primer partit (empat a zero entre osonencs i Sanboià), i a la capital del Montsià es va veure el primer gol de la temporada, el que va marcar Roger Segalés. La història dels 1.018 gols del curs dels catalans de Tercera, amb les seves celebracions, els seus nervis, les seves protestes i les seves reaccions van començar aquí.






La localitat que ha viscut una de les tres cares amargues del curs obria aquella tarda calurosa d'agost el curs futbolístic a Tercera. Al minut 43, el davanter vigatà Roger Segalés obria el marcador del partit, de l'equip visitant, l'Europa, i de tota una temporada que ara veiem en perspectiva.

Ha estat un any de dinàmiques. Suposo que com tots, però aquest ha estat viscut intensament en l'actualització diària del blog. L'Espanyol B va començar fort, el Terrassa i l'Europa va aguantar l'empenta a l'inici; els graciencs van perdre força passat el primer quart de curs, per acabar patint per complir objectius no previstos en aquella tarda calurosa d'Amposta. El Terrassa va brodar la primera volta, es va reivindicar davant els que no els situaven a les travesses de favorits abans de començar. Però les cames van fallar al moment decisiu, el de la confirmació.

En paral·lel, l'Espanyol B trontollava. Els jugadors que apareixien al primer equip, les lesions i, potser, el pes de l'etiqueta de favoritíssim al títol (atorgada per la pràctica totalitat dels qui seguíem, hem seguit i seguirem la Tercera) són alguns dels factors d'una punxada en un moment clau, que els nous pneumàtics per al tram final van convertir en una segona plaça que, al final, ha resultat insuficient. Esportivament parlant.

Qui se'n va beneficiar? L'Associació Esportiva Prat. Però dir que se'n va beneficiar és injust. El Prat ha estat campió de grup, i ascendit a Segona divisió B, per mèrits propis, per una combinació gairebé perfecta de virtuts individuals i col·lectives, per una sensació d'equip i entorn que rema junt; i, sobre el terreny de joc, per partits memorables: ordre defensiu i contundència en els resultats, sobretot en els desplaçaments.

Els pratencs han estat el gran protagonista positiu de l'any, juntament amb equips com el Manlleu. El cicle de quatre anys de Francesc Cargol a Osona ha culminat amb una resposta contundent a l'etiqueta d'etern aspirant. Victòries, futbol convincent i gols, molts gols, nascuts molts d'ells d'un tren atacant manlleuenc que ha espantat rivals, i que ha premiat tres dels seus jugadors amb presència a l'onze ideal escollit pels que seguiu tercera.cat.

Si el Terrassa ha fet una primera meitat de curs molt bona, el seu omega el trobem a Sant Boi de Llobregat. L'any del Santboià començava fregant la decepció, però ha acabat amb la millor cara possible, amb l'equip fregant la glòria i la sensació que l'equip sortirà des de les primeres files de la graella en un mes i mig. Tindrà a prop, en el grup de favorits en l'arrencada, un Cornellà que s'agafa a una espiral positiva. L'any ha estat correcte a la Via Fèrria, l'equip no ha pogut fer play-off però la consolidació del projecte i l'estrena d'una nova casa seran dos reforços intangibles que impulsaran els de Jordi Roger el proper curs.

Han alegrat el campionat equips com el Rubí i Vilafranca. Han anat més enllà del terme "revelació". Els vallesans han sorprès amb una proposta fresca, de joc ofensiu, que va agafar desprevinguts molts dels grans equips de la categoria i que va dirigir els elogis unànimes a la figura del tècnic Alberto Fernández. Les bones sensacions que han deixat els penedesencs, en canvi, han tingut quelcom de reivindicació. La proposta de Puchi passa per un esforç encomiable de totes i cadascuna de les peces de l'equip. Els vilafranquins han completat actuacions de manual.

Ha estat un any tranquil a Castelldefels... i a Gavà? També, en part. Els mariners no han patit per mantenir la categoria, aconseguint pel camí victòries de prestigi, amb l'honor de ser el primer equip que batia l'equip que més ha aguantat sense perdre a casa, l'Espanyol B. A la Bòbila la situació econòmica acabava amb tres pesos pesants de la plantilla gavanenca en un desembre fosc; l'aposta low cost per homes de la casa, però, ha acabat deixant una temporada de bon record quant al bagatge esportiu.

Els nouvinguts Vic i Olot hi han posat condiment. Els vigatans van trigar a marcar, però després han desplegat un joc sòlid a casa, que es completava amb punts de mèrit lluny d'Osona que els han deixat a la categoria; l'Olot, en canvi, ha viscut un any simètric. Va començar apuntant maneres; va viure un profund estancament al tram central, que va provocar la marxa de Nitus Santos; i amb el tàndem Terma-Rodri l'equip ressorgia al final, assolint una permanència finalment còmoda.

Les dificultats, amb final feliç, s'han viscut a Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i Balaguer. Tres contratemps de diferent caràcter. La revàlida del més difícil encara plantejava un dur problema a la Monta de Miki Carrillo, que al final, amb força i amb una potent unió del vestidor, salvava la permanència per tancar un cicle al club barceloní. Els problemes esconòmics tocaven però no enfonsaven el Balaguer, que se sobreposava a les dificultats i acabava l'any amb molt d'honor. I a la Grama hem viscut un problema d'identitat. La institució, gens acostumada a la Tercera, ha tingut greus problemes per ubicar-se, però l'equip, amb un conjunt de jugadors joves entregats i l'esforç constant de Toni Romero des de la banqueta ha tret endavant la continuïtat.

Les dificultats amb final amarg han passat per Vilanova, per Amposta i pel Masnou. A Vilanova l'últim any de flirteig amb el perill ha acabat cremant un equip que ja havia estat a la corda fluixa els dos últims cursos. Cop dur per al club del Garraf, que busca ara iniciar un nou cicle a Catalana amb Dani Casado a la banqueta. La institució, però, viu dificultats econòmiques que determinen la planificació; Amposta i Masnou han conviscut gairebé tot el curs a la part baixa de la taula, i el descens enterra dos projectes que també començaran, pràcticament, de zero aquest any que ja escalfa motors.

Ha estat l'any dels gols de Planagumà, de la rematada impossible de Bakary o dels sextets de l'Espanyol B, del Cornellà o del Vic; l'any del comiat amarg de Triguero, Vall i Patri de Gavà; l'any del gol espectacular de Xavi Molist a Sant Boi; l'any dels comiats de Paco Clos, Ramon Moya, Nitus Santos o la marxa voluntària de Lluís Planagumà; l'any de les marxes frenades a última hora de Pedro Dólera i Miquel Olmo; l'any de l'espectacular èxit de la Selecció Catalana Amateur a Astúries; l'any dels gols vitals d'Ermengolper a un Balaguer altament rendible; l'any del duel dels germans Cano i els germans Erencia; l'any que hem seguit via Twitter periodistes, jugadors, entrenadors i seguidors; l'any del FIFA Manager amb accent català; l'any de l'esclat de jugadors joves, com Antolínez, Aumatell o Montoro; l'any que hem viscut intensament des dels 20 equips que han competit setmana rere setmana, i que tantes emocions ha transmés a tots els que ho hem seguit; en definitiva, ha estat l'any, com tots els altres, de la vital cobertura que els mitjans locals i els petits (però grans) informadors han fet de tots i cadascun dels equips, d'El Prat Ràdio als companys del Canal Blau FM, passant per blogs, comptes de Twitter, diaris i televisions locals. Tots sumem.

L'any que acabava fora de Catalunya, a Múrcia. El cas de la Pobla Mafumet és la resposta afirmativa als qui qüestionen si segones parts poden ser millors. L'any passat els de Kiko Ramírez inscrivien el seu nom a la història del futbol català amb un play-off meritori, que els despatxos frenaven abans del segon partit; ara, els despatxos haurien pogut aturar de nou els tarragonins, però l'equip s'ha exhibit a la lliga i ha arribat fins l'avantsala de l'ascens (esportiu) a Segona divisió B. El somni s'acabava a Iecla. Els últims gols de la il·lusió i els últims xuts errats que confirmaven el final no han de fer oblidar mai l'excel·lent campanya grana. La frustració hauria de ser momentània, sense ocultar un excel·lent curs que la Pobla, i la Tercera 2011/2012 acabaven en aquesta porteria de Iecla.




Foto: Ignasi Trapero @Traperinho



dijous, 12 de juliol del 2012

Sortejada la 2a fase de la Copa Catalunya

Foto: Àngel Garreta
Aquest migdia s'ha sortejat, a la seu de la Federació Catalana de Futbol, la segona fase de la Copa Catalunya del curs que ara iniciem (recordem que l'edició anterior finalitza el 31 de juliol a Montjuïc amb la final entre Nàstic i Manlleu).

25 equips han acabat aparellant-se en 12 enfrontaments i 1 equip exempt, el Vic.

Al bombo, els 15 equips de la Tercera de l'últim curs, i els campions de Primera Catalana. Per tant, hi participen 14 equips de l'actual Tercera, 1 Segona B (Prat) i 2 Primera Catalana (Vilanova i Amposta). Aquests són els partits de la 2a fase, que es disputarà a partit únic el cap de setmana de l'11 i el 12 d'agost. En negreta, els equips actualment a Tercera:

2a fase, 1a eliminatòria (11 i 12 d'agost)


Cervera-Balaguer
Base Roses - Figueres
Equipo Ja - Muntanyesa
Manlleu-Olot
Vilafranca-Castelldefels
Terrassa-Rubí
Santboià-Prat
Rapitenca-Amposta
Vilassar de Dalt-Europa [8 d'agost]
La Guàrdia-Cornellà
At. Roda de Barà-Vilanova
Vila-roja-Granollers

Equip exempt: Vic

Per tant, només hi ha dos xocs en què no hi haurà participació d'un equip de Tercera, els que es viurana  Vila-roja i Roda de Barà.

Algunes curiositats dels emparellaments:

  • El Cervera-Balaguer suposarà el debut a la banqueta nogurenca de Juanjo Tenorio.
  • Manlleu i Olot s'enfrontaran en un derbi de Bracons especial per a homes com Manel Sala o Ramon Masó, que enguany han canviat la Garrotxa per Osona. Serà, a més, el debut oficial de Jordi Dot.
  • El derbi vallesà que es viurà entre Terrassa i Rubí es disputarà a l'Olímpic egarenc. Al precedent de lliga, el Terrassa es va imposar (3-1) en un partit en què va aprofitar al màxim les opcions de què va disposar. El partit serà el debut de Miki Carrillo en partit oficial al Terrassa
  • L'Equipo Ja-Muntanyesa suposarà el debut a la banqueta de Manolo González, encapçalant el renovat projecte dels de Nou Barris.
  • Santboià i Prat es trobaran a la Copa Catalunya 4 o 5 dies després d'haver-se creuat a la fase de grups del Torneig d'Històrics, en què disputaran el seu partit el 7 d'agost, al grup 2 de la competició.
  • El duel ebrenc entre Rapitenca i Amposta, si ja és atractiu per naturalesa, serà especial per a Miguel Reverté. El golejador va deixar la capital del Montsià per fitxar pel Cornellà el Nadal passat i ara seguirà a Tercera a les files dels de la Ràpita.
  • El Roda de Barà-Vilanova serà especial per a Santi Triguero, que va jugar a l'equip local als seus inicis, la temporada 1996/1997.

Els 12 guanyadors, i la UE Vic ja tenen rivals previstos per a la següent ronda. Entraran 5 dels 6 catalans de Segona B el curs passat (no hi participa el Badalona):


2a fase, 2a eliminatòria (18 i 19 d'agost)

Llagostera contra el vencedor del Base Roses-Figueres
L'Hospitalet contra el vencedor del Vilassar de Dalt-Europa
Lleida contra el vencedor del Balaguer-Cervera
Reus contra el vencedor del Rapitenca Amposta
Sant Andreu contra el vencedor del Equipo Ja-Muntanyesa
Vic contra el vencedor del Terrassa-Rubí
Vencedor del La Guàrdia-Cornellà contra el vencedor del Santboià-Prat
Vencedor del Roda de Barà-Vilanova contra el vencedor del Vilafranca-Castelldefels
Vencedor del Manlleu-Olot contra el vencedor del Vila-roja-Granollers


Els 9 guanyadors restaran pendents de l'entrada en competició d'un màxim de 3 equips més, els catalans de Segona el curs passat (Girona, Nàstic i Sabadell).


dimecres, 11 de juliol del 2012

Presentada la 23a Copa Catalunya


Aquesta tarda s'ha presentat al Palau de la Generalitat la 23a edició de la final de la Copa Catalunya, que enguany tindrà participació d'un equip de Tercera, l'AEC Manlleu, que es disputarà contra el Nàstic l'honor dels osonencs d'entrar al palmarès de la competició.

El president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, ha aprofitat la presentació per desitjar que la cita del 31 de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís companys sigui "la festa del futbol català".

A l'acabament de la final de la Copa Catalunya (prevista per a les 19'15h) se celebrarà la primera edició de la Supercopa de Catalunya, que disputaran a les 21'45h els equips catalans de Primera divisió, FC Barcelona i RCD Espanyol.

A l'acte han participat el president de la Generalitat, Artur Mas; el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, i, entre d'altres personalitats, els quatre presidents dels clubs que disputaran les dues finals: Sandro Rosell, del FC Barcelona; Ramon Condal, del RCD Espanyol; Josep Maria Andreu, president del Gimnàstic de Tarragona; i Josep Maria Anglada, president de l'AEC Manlleu. Aquestes són les seves principals impressions, en un vídeo que he gravat i editat per a l'XTVL i XarxaNoticies.cat:


Les entrades sortiran a la venda els propers dies, i valdran entre 20 i 50 euros. Hi haurà un descompte del 50 per cent si les localitats es compren abans del 22 de juliol. Després, hi ha haurà oferta 3x2, tres entrades al preu de dues. Es podran adquirir al lloc web de la Federació Catalana de Futbol, fcf.cat.

El Manlleu buscarà reeditar l'èxit del Balaguer, últim equip de Tercera que ha guanyat la Copa Catalunya (el 2001, a Lleida). A l'actual Tercera divisió hi ha 4 campions de Copa Catalunya: Europa i Terrassa, que l'han aixecada dues vegades (96/97 i 97/98 per part gracienca. i 01/02 i 02/03, per als vallesans), i Palamós (91/92) i Balaguer (00/01).

Dels quatre, però, només Balaguer i Europa assolien el títol jugant en aquell moment a Tercera. Barça (6) i Espanyol (4) encapçalen un palmarès en què també hi ha l'Andorra, el Blanes, el Nàstic de Tarragona i el Sant Andreu, aquests últims amb una Copa cadascun.

La Copa Catalunya s'ha celebrat només 2 cops en 22 edicions finalitzades (4 d'elles de l'antiga Copa Generalitat) a Barcelona. L'últim precedent, al Miniestadi el 1998, amb triomf de l'Europa. A l'Olímpic Lluís Companys ja s'hi va disputar l'edició del curs 1995/1996, en què l'Espanyol va golejar (5-1) el Barça.

El trofeu ha passat per 9 seus fora de la capital catalana. Tarragona (amb 4 edicions), i Sabadell, Terrassa i Lleida (amb 3), encapçalen una llista d'estadis que inclou Palamós i Girona (2 finals cadascun) i Vilassar de Mar, Sant Carles de la Ràpita i l'Hospitalet (una final per localitat).

dimarts, 10 de juliol del 2012

L'Espanyol B compra plaça a Segona B

Era, pràcticament, un secret de domini públic i avui s'ha confirmat. L'Espanyol B jugarà el curs que ve al grup 3 de la Segona Divisió B. La plaça dels blanc-i-blaus a Tercera l'ocuparà el Palamós, millor tercer de Primera Catalana. Per tant, el curs vinent hi haurà cinc equips nouvinguts a la categoria.

El que va impedir l'Extremadura a la segona ronda del play-off ho ha possibilitat la petició del club a la RFEF d'ocupar alguna de les places vacants pels equips descendits per causes econòmiques. La petició i, en conseqüència, l'abonament de 190.000 euros, pas obligat per als equips que vulguin ocupar els llocs alliberats.

dilluns, 9 de juliol del 2012

De copes (Catalunya)

Aquesta setmana coincideixen, amb dos dies de diferència, notícies sobre la Copa Catalunya... de dues edicions diferents. Sota el tall presento els equips que entraran al sorteig de dijous, corresponents a l'edició 2012/2013, i la data de presentació de la final del curs passat, que disputaran Manlleu i Nàstic. Després de la final, se celebrarà la primera edició de la Supercopa de Catalunya, entre Barça i Espanyol.

Cliqueu a Llegir més per conèixer-ne els detalls.


divendres, 6 de juliol del 2012

Tertúlia de futbol català al 'Mas Esports' (COMRàdio)

Divendres al migdia el programa 'Mas Esports', conduït per Sergi Mas a COMRàdio, apostava novament pel futbol català com a eix central de l'espai. A les tertúlies que cada divendres celebra al Hard Rock Cafe de Barcelona s'ha parlat, avui, del dia a dia al futbol català, i amb molt de pes de la Tercera divisió.

De fet, la trobada ha comptat amb dos protagonistes de la categoria: el capità del CE Europa, Àlex Delmàs; i el defensa central del CE Júpiter, que aquest últim curs ha jugat al Muntanyesa, Xavi Valls. Amb ells, he tingut el plaer de ser un tertulià més, al costat de Gerard Costafreda, de COMRàdio, i el mestre de cerimònies, Sergi Mas.


Valls (esquerra) i Delmàs, a la tertúlia del Mas Esports

El dia a dia del futbolista de Tercera, la situació econòmica o els nous reptes per al proper curs han estat alguns dels temes principals que s'han tractat.

Podeu escoltar sencera la tertúlia aquí mateix:


A més, n'he fet una notícia en vídeo per a l'Esports en Xarxa, de l'XTVL, en què els dos jugadors analitzaven els principals aspectes que els ha plantejat, i els plantejarà, el futbol català:




He redactat una notícia també per al portal web XarxaNotícies.cat, en què també trobareu aquest vídeo. Ho podeu llegir aquí.



dijous, 5 de juliol del 2012

Onze ideal de la Tercera 11/12



Infogràfic: Roger Sánchez. Fotografies: Àngel Garreta, FC Santboià i David Ferrer

Aquí els teniu, els onze escollits a la votació popular que heu fet a través de tercera.cat i de Twitter, fent servir l'etiqueta #onze3div5.

En total he rebut 62 propostes d'onzes ideals de la temporada. Els tants per cent, per tant, reflecteixen la freqüència amb què apareixen els jugadors a les vostres tries.

Com veieu, Dani Planagumà és el jugador amb més presència a les vostres seleccions, amb més del 90% dels onzes. El segueixen al podi dos pratencs, Óscar Sierra, que supera el 80% i Toni Texeira, que apareix a tres de cada quatre onzes.

Superen el 60% dos davanters, Carlos Martínez 'Carlitos', del Terrassa, i Christian Alfonso, de l'Espanyol B.

El jugador que tanca el sextet de futbolistes que apareixen a més de la meitat dels onzes és Valentín Merchán, del Cornellà. 

Per entrar a l'onze, el tall ha acabat sent aparèixer a, com a mínim, el 30% de les propostes. El superen dos homes del Manlleu, Baruc Nsué i Jordi Aumatell. Al mig del camp també hi ha Àlex Granell, de l'Olot. Superen també el 30% de peticions els dos centrals escollits, Aleix Coch, de la Pobla Mafumet, i David Cárdenas, del Santboià.

Per tant, els onze escollits provenen de 8 equips diferents, els 7 primers classificats i l'Olot (10è). El Prat, amb dos jugadors, i el Manlleu, amb tres, són els dos conjunts que repeteixen.

Per escollir la banqueta he buscat el segon porter més votat, que és José Bermúdez, del Cornellà; els dos defenses que s'han quedat a les portes, Ñoño Vélez i Zou; els dos migcampistes fora del tall, David López i Joan Roig; i els dos davanters que també han quedat fora, Bakary i Enric Gallego.

De fet, es corresponen, més o menys, amb els jugadors que queden fora dels 11 més freqüents: López és 12è, Bakary, 13è; Joan Roig, 14è; Enric Gallego, 15è i Ñoño Vélez, 17è.

Per arribar als 18 més votats, queden fora per haver tancat ja el duet de defenses, migcampistes o atacants a la banqueta Charly Ruiz (Prat), 16è; i Iván Álvarez (Europa), 18è.

El Prat és l'equip que col·loca més jugadors, 12, entre els 113 proposats en la totalitat dels onzes. A més de Texeira i Sierra, presents a l'onze ideal, i Charly Ruiz, 16è, també entren al TOP-20 dos homes més, Roger Matamala (19è) i Fernando Núñez (20è). Larios, Cazorla, Rosillo, Murillo, Ferran Vila, Jaime i Víctor Duran completen la dotzena.

El Manlleu hi col·loca 10 homes... més un. Eduard Fortet, que va acabar el curs a l'Espanyol B, apareix en dues tries. A més de la tríada d'homes a l'onze ideal (Planagumà, Baruc i Aumatell), apareixen a les propostes Putxi (24è), Micaló, Gely, Dani Barragán, Criado, Javi González i Archi.

Completa el podi d'equips amb més representants l'Espanyol B, amb 10 homes. A més de Christian Alfonso, a l'onze, i Bakary i Zou, a la banqueta, hi apareixen Cunill, Canal, Pirulo, Clerc, Víctor Álvarez, Julio Rico i Edgar Badia.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Postals de la Tercera 11/12: Toni Castro

Foto de la postal: Àngel Garreta

Remitent
Toni Castro



L’AE Prat s’ha convertit en el gran triomfador d’aquesta temporada al grup català de la Tercera Divisió. L’equip potablava ha obtingut el premi del campionat i l’ascens a la Segona B per la feina ben feta durant molts anys amb Luis Quiñonero a la presidència i amb Manolo Márquez, primer, i Agustín Vacas, després, a la banqueta. Els jugadors han demostrat la seva qualitat i professionalitat (Toni Texeira, Óscar Sierra, Charly Ruiz i Ferran Vila s’han convertit en la columna vertebral de la selecció catalana amateur), però també crec que per aconseguir l’èxit ha estat fonamental que el club, l’afició, els mitjans de comunicació i l’ajuntament pratenc han caminat de la mà. Tots plegats han fet pinya i han escrit la millor pàgina de la història de l’AE Prat.


dimarts, 3 de juliol del 2012

Postals de la Tercera 11/12: Carlos de Frutos

Foto de la postal: Alex Gallardo






 
Remitent
Carlos de Frutos


Tot i que només fa ‘quatre’ dies del final del campionat de lliga del grup 5 de la Tercera Divisió 11/12, la realitat és que molts dels que seguim l’actualitat informativa de la categoria tenim ganes que la pilota comenci a rodar novament, encara que sigui per explicar les incidències del més insignificant amistós estiuenc.

Gairebé 1.000 gols en 380 partits, concretament 996, 2’63 de mitjana, evidencien el tarannà atacant i desinhibit que han mostrat la majoria dels equips, que fugint de plantejaments especulatius han cercat el resultat a copia de futbol vistós i ‘xarxes’.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Postals de la Tercera 11/12: Jordi Sunyer

Foto de la postal: Alex Gallardo
Remitent
Jordi Sunyer


Quan l’Espanyol B es va enfrontar a l’Extremadura en la segona eliminatòria d’ascens a la Segona B, els de Longhi van sucumbir davant un equip que, havent quedat una posició per sota en el seu grup, havia sumat vuit punts més que els blanc-i-blaus. És una qüestió que ha estat sovint comentada, també, en referència al Grup 3 de Segona B. Els grups amb participació dels equips catalans han registrat sempre una gran igualtat que permet que la fase regular s’ompli de competitivitat i d’incertesa fins a l’última jornada de campionat, com ha estat el cas, també, d’aquesta temporada. En altres grups estan molt més marcats, fins i tot des de les primeres setmanes de competició, els equips destinats a allargar la temporada fins a finals de juny. En el grup extremeny, per exemple, hi va haver nou punts de diferència entre el quart i el cinquè; en el navarrès, catorze. En el grup gallec, les candidatures foren sis, però entre el Deportivo B, 6è, i el Rápido de Bouzas, 7è, hi havia un salt de nou punts.