dijous, 31 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 7: Cerdanyola

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 7 repassem el curs del Cerdanyolaque ha assolit una permanència ben treballada i de final tranquil, per mantenir-se una temporada més a Tercera, consolidant-se cinc anys després de la irrupció a la categoria. Els vallesans acabaven la lliga dotzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Cerdanyola el Marco Chiazza, que ha seguit l'equip com a narrador per al programa Sarda Esports, de Cerdanyola Ràdio.

L'onze del Cerdanyola a la primera jornada de lliga // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Marco Chiazza per resumir l'any del Cerdanyola és:

'El gran salt', de Manel
"Simbolitza el gran salt que ha fet l'equip: de la primera volta discreta a una gran segona volta; i els salts de Dani Martí, pitxitxi tot i jugar de defensa la majoria de la temporada"




El Cerdanyola del gran salt
Un article de Marco Chiazza @MarcoChiazza

La temporada 2016/2017 va ser una de les temporades més patides des que el Cerdanyola és a la Tercera Divisió. L'única certesa que tenia el club quan va acabar era que Toni Carrillo es quedava i, més important encara, que ho feia amb una idea clara de cap a on havia d'anar l'equip i amb quins jugadors. Fins a nou futbolistes van abandonar l'entitat, homes importants com el pitxitxi Elhadji, el líder Pitu o el capità Jota. Per contra, van arribar defenses com Alberto García, migcampistes com Rubén Giménez i Pau López, i jugadors ofensius com Víctor Aliaga, Jonathan Toledo i Carles Montoro. Mantenir la categoria patint molt menys que la temporada anterior i, si podia ser, desplegant un millor joc, era l'objectiu amb què Carrillo encarava la temporada 2017/2018.

La temporada no va començar gens bé per al Cerdanyola: poca solidesa defensiva, dificultats per trobar el gol i fitxatges que no donaven el rendiment esperat. Però després de tres derrotes consecutives, dues de molt doloroses davant el Reus B Cambrils i l'Hospitalet, i quatre partits sense guanyar, van arribar tres victòries seguides amb actuacions estel·lars dels nous fitxatges: Toledo, Aliaga i Montoro. Quan semblava que l'equip es començava a enlairar, va patir una desasotrosa ratxa en què va sumar només una victòria en onze partits, i que va evidenciar les carències del nou conjunt.

Demba, Edgar Domingo, Didi i Pujol, tots ells fitxatges d'estiu, van abandonar el club incapaços de ser a l'alçada de les exigències de Carrillo, en una primera volta per oblidar. I, precisament, serien els fitxatges que els substituïrien els protagonistes de la gran segona volta que faria el Cerdanyola. Albert López, fitxat del Manresa, els retorns de Pitu i d'Àlex Torres, les incorporacions de Coke i Joel, i el retorn del talent de Jonathan Toledo després de complir vuit partits de sanció; van donar un altre aire a l'equip. Les vuit victòries que es van aconseguir a la segona volta, el doble que a la primera, li van permetre viure allunyat del descens durant la resta de la temporada. Tot i que l'equip, que va veure com la referència ofensiva Roque es lesionava per sis mesos, va seguir evidenciant els problemes per fer gols, els verds van completar una de les millors voltes des que són a Tercera Divisió.

Víctor Aliaga, un dels jugadors destacats aquest curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Superar amb comoditat el Gavà, el Santboià i el Reus B Cambrils, trencar la increïble ratxa del Santfeliuenc a Les Grasses, i plantar cara als camps dels gegants l'Hospitalet, Espanyol B i Terrassa, han estat algunes de les fites dels del Vallès aquests últims mesos. Alternar el 4-2-3-1 i el 4-4-2 a la perfecció, mantenir vuit o nou jugadors a cada onze titular durant la majoria dels partits, suplir les carències golejadores amb un incommensurable Dani Martí, que ha estat el pitxitxi de l'equip, i fer bona la solidesa defensiva que sempre ha caracteritzat els verds, són algunes de les coses que més ha valorat l'afició en aquesta part final de la temporada. A diferència de la temporada passada, el Cerdanyola va encarar els últims partits amb la tranquil·litat de tenir enllestida la permanència.

Acabar dotzens amb 48 punts no és la millor notícia del Cerdanyola, que en temporades anteriors va aconseguir millors dades, però mantenir el gruix de l'equip que ha protagonitzat aquesta increïble segona volta és el que dona tranquil·litat a l'entitat de cara a la temporada que ve. El regular i àgil Del Río a la porteria, l'intel·ligent i tàctic capità Juli, el format a les categories inferiors del Barça, Pitu, el jove i descarat Colomina, el gat vell Alberto García, l'home de la temporada Dani Martí, el present i el futur del club Víctor Aliaga, l'indiscutible Rubén Giménez, el jove Óscar Peña i el completíssim lateral Àlex Torres, ja han renovat per una temporada més. A més, el club ha tancat les incorporacions del davanter Carlos Cano, que ve a corregir el poc encert golejador d'aquest any, i del migcampista Uri Escabrós, que tindrà la difícil missió de substituir Pau López.

El Cerdanyola afronta la temporada 2018/2019 amb la plantilla que ha protagonitzat la brillant segona volta gairebé assegurada, amb Toni Carrillo renovat per desena temporada, i amb una samarreta més verda que mai. El verd de l'esperança que té l'afició de mantenir el gran salt que ha fet l'equip aquest 2018.



dimecres, 30 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 6: Reus B Cambrils

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 6 repassem el curs del Reus B Cambrilsque s'estrenava a la categoria i ho ha fet amb una permanència tranquil·la, fins i tot passant al primer terç de curs per la zona noble, establint-se a la part mitjana-alta durant bona part del curs. Els roig-i-negres acabaven la lliga catorzens, amb 47 punts. Escriu sobre la temporada del Reus B Cambrils el Ferran Tuset, que ha seguit l'equip i ho ha transmès durant tot l'any amb les cròniques al diari Sport.

Un onze inicial a Cambrils, al tram final del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Ferran Tuset per resumir l'any del Reus B Cambrils és:

'Te boté', de Casper, Nio García, Darell, Nicky Jam, Bad Bunny i Ozuna
"Cançó que es repetia sovint al vestidor de l’equip mentre els jugadors es preparaven o tornaven d’entrenar i que posava el jugador Xavi Jaime que s’encarregava de la música"





Temporada tanquil·la en l'estrena a Tercera
Un article de Ferran Tuset @TwitterAutor

El Reus B Cambrils ha finalitzat la seva primera temporada a Tercera en el 14è lloc i ho ha fet assolint la permanència de forma relativament tranquil·la. Faig un apunt de com s'ha arribat aquí: el FC Cambrils va néixer el 1960, ara fa 58 anys, encara que amb un nom diferent, el de Congregació Mariana. Aquest nou club substituïa el CF Marina, que va fer la seva darrera temporada el 1959/1960.

Quan faltaven dos mesos i mig per finalitzar la temporada 2014/2015 –el club militava a Segona Catalana-, el president Mingo Capafons convocava assemblea extraordinària i s'aprovava la filiació amb el CF Reus Deportiu. A més a més, es va aprovar l'absorció del FC Cambrils per part del CF Reus Deportiu la temporada 2016/2017.


Tot això es va fer per evitar la desaparició del FC Cambrils, al no poder fer front a les despeses que quedaven per finalitzar aquella temporada i que finalment aportaria el Reus Deportiu. D'aquesta manera el FC Cambrils salvava la categoria al pujar el Jesús i Maria a Primera Catalana.


La temporada següent, tot i que el club continuava amb el nom de FC Cambrils, va ser el Reus qui es va fer càrrec dels jugadors –solament van continuar sis de la temporada anterior- i de tota la part tècnica, incorporant com a entrenador a Lluís Albesa. L'equip va fer una temporada magnífica, assolint el liderat del grup durant tota la segona volta i acabant el campionat amb set punt d'avantatge sobre el segon. Tot això va fer que pugés automàticament a Primera Catalana, i a més jugués la Copa Catalunya.


La temporada 2016/2017 es feia efectiva l'absorció i ja jugava amb el nom de Reus B Cambrils a Primera Catalana, continuant Lluís Albesa com a entrenador. Una molt bona temporada i l'empat a casa amb el Balaguer en l'últim partit va fer que hagués de jugar la promoció contra el Sants, la qual guanyaria i amb això pujava a la Tercera Divisió. 


Quan es van fer els pactes, primer d'afiliació i després d'absorció ,per part dels dos clubs, el president del Reus, Xavi Llastarri, va pactar amb l'Ajuntament que el Reus B Cambrils continuaria jugant els seus partits a la ciutat de Cambrils; d'aquesta manera Cambrils, aquesta passada temporada, ha pogut veure per primera vegada futbol de Tercera Divisió, tot i que després s'ha demostrat que l'assistència de públic ha sigut menor del que s'esperava.



El Reus B Cambrils arrencava el curs de forma espectacular // CF Reus

El debut del Reus B Cambrils a la categoria, i repetint per tercera temporada consecutiva com a entrenador amb Lluís Albesa, va ser molt esperançador, amb dues victòries i dos empats, cosa que va fer que durant cinc setmanes –de la setena a l'onzena- ocupés zona de play-off. Això feia augurar alguna cosa més, però a la segona volta l'equip es va desinflar i com va dir en Beto Company –segon entrenador, que es va fer càrrec de l'equip a partir de la jornada 24 quan Lluís Albesa va marxar al cos tècnic del primer equip– "ni al principi érem tan bons ni després tan dolents".


La creu de la temporada del Reus B Cambrils han estat les lesions, ja que en cap partit de lliga els místers han pogut comptar amb la plantilla completa; si a les primeres setmanes del campionat els lesionats eren dos o tres jugadors, la cosa es va anar agreujant i fins al final del campionat els lesionats han estat entre cinc, sis o fins i tot set jugadors. A destacar Dome i Padilla, 20 i 19 setmanes lesionats respectivament, així com Miravent, Ernest Forgas i Gonzalo, també lesionats amb 17, 16 i 12 setmanes. De 26 jugadors de la plantilla, tan sols nou no han sofert cap lesió al llarg de la temporada.


Altres hàndicaps de l'equip han estat, com deia Beto Company, "els resultats més que no pas el joc. Hem tingut problemes sobretot per treure amb èxit els partits de casa, en part per les males condicions del terreny de joc". L’herba artificial del camp de futbol de Cambrils té una antiguitat de deu anys i en aquests moments s'està canviant per una de nova i més moderna. També comentava Company que "ser un filial també implica una complicació afegida: cada setmana hi ha diversos jugadors entrenant amb el primer equip, el que fa que ens costi una mica més preparar els partits. Però aquesta és la nostra fita, pujar jugadors al primer equip i preparar-los per jugar a l'elit, tal com ha passat amb el porter Sillero, que al febrer va passar a formar part del Reus de Segona Divisió".




dilluns, 28 de maig del 2018

Castelló i Santiago esperen els catalans de play-off

El Sant Andreu s'haurà de jugar l'accés a la final de la fase d'ascens a Segona B contra el Castellón, segon classificat del grup valencià. El Terrassa s'enfrontarà a un campió repescat: el Compostela, que va ser superat per l'Espanyol B

Celebrat el sorteig, aquests són els enfrontaments que afecten els equips catalans:

2a ELIMINATÒRIA
Castellón-Sant Andreu
Terrassa-Compostela

Anada: 2-3 de juny | Tornada: 9-10 de juny

El sorteig complet


Aquests són tots els creuaments d'aquesta fase d'ascens a Segona Divisió B (anada 2 i 3 de juny, tornada 9 i 10 de juny):

SEGONA ELIMINATÒRIA

Quarts .vs. Primers
Alcalá-Durango
Terrassa-Compostela
Salmantino-Mutilvera
Tarazona-Unionistas Salamanca

At.Sanluqueño-Mallorca B
Cirbonero-Yeclano

Tercers .vs.Primers
Egea-Tenerife B
Villalbés-At.Levante
Alavés B-Cádiz B

Tercers .vs. Segons
Plasencia-Portugalete
Ibiza-Eivissa-Getafe B
Orihuela-Ceuta
San Fernando-Borja
Náxara-Langreo
Socuéllamos-Cacereño


Segons .vs. Segons
Castellón-Sant Andreu

Escobedo-Villarobledo
Arandina-Almería B


Els rivals: quatre dades ràpides


SD Compostela (Galícia)
El rival del Terrassa és l'hereu d'un equip històric del futbol espanyol, amb presència fins a la Primera Divisió. El SD Compostela actual es va fundar l'any 2006 com a SD Campus Stellae després de la desaparició del club original de la ciutat de Santiago. El nou club va comprar els drets de la marca SD Compostela i va incorporar el nom de l'entitat desapareguda.  Des de llavors ha jugat 4 temporades a Segona Divsió B. El darrer cop, el curs 2015/2016. Els gallecs juguen a l'Estadio de San Lázaro, amb capacitat per a 13.000 persones. A la primera ronda, el Compostela no va superar la ronda dels campions i va caure contra l'Espanyol B (0-0 | 4-2).


CD Castellón (País Valencià)
El rival del Sant Andreu en la segona ronda del play-off d'ascens és un històric del futbol estatal. Fundat l'any 1922 els orelluts han jugat 11 temporades a Primera divisió i 41 a Segona, però els problemes econòmics de la darrera dècada els han tret de l'elit i han jugat els seus darrers anys entre Segona B i Tercera. De fet, els blanc-i-negres han jugat els darrers 7 cursos a Tercera i enllacen quatre promocions d'ascens consecutives sense assolir l'ascens. La temporada 2015/2016 queia eliminat en darrera ronda contra el Gavà. A la primera ronda, el Castellón va superar el Tropezón després d'empatar en l'anada però vèncer a Castàlia.

diumenge, 27 de maig del 2018

Resultats tornada 1R

L'Espanyol B puja a Segona B; Terrassa i Sant Andreu, a segona ronda; l'Hospi cau eliminat


  • El Granollers assoleix la permanència -definitiva- a Tercera: no hi haurà descensos no compensats

L'Espanyol B goleja i puja a Segona B // RCD Espanyol

Aquests són els resultats de la tornada de la primera tanda del play-off d'ascens a Segona B:

DISSABTE, 26 DE MAIG
PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
Náxara 3-0 L'Hospitalet (Sergio Tamayo, Miguel Martínez i Javi Martínez)

DIUMENGE, 27 DE MAIG
ELIMINATÒRIA DE CAMPIONS, TORNADA
Espanyol B 4-2 Compostela (Iago Indias, José L. Muñoz 'Joselu', Javi Puado i Cristo Chávez / Primo i Cardeñosa)

PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
Mar Menor 0-2 Terrassa (Juan P. Amantini i Nils Puchades)
Sant Andreu 1-0 Antequera (Josu Rodríguez)


L'Hospi queia a Nájera i continuarà a Tercera // Cristian García

Possibles rivals del Terrassa a la 2a ronda. S'enfrontarà a un campió de grup repescat; anada a l'Olímpic, tornada a domicili. Candidats:
  • Compostela
  • Mallorca B
  • Mutilvera
  • Durango
  • Tenerife B
  • Yeclano Deportivo
  • Unionistas Salamanca
  • Cádiz B
  • At.Levante

Possibles rivals del Sant Andreu a la 2a ronda. S'enfrontarà a un tercer de grup o a un altre segon de grup. Si és contra un tercer, jugarà la tornada a casa. Si és contra un segon, se sortejarà el factor camp.- Candidats:
  • Segons
    • Getafe B
    • Almería B
    • Villarobledo
    • Portugalete
    • Langreo
    • Arandina
    • Castellón
    • Cacereño
    • Borja
    • Escobedo
    • Ceuta
  • Tercers:
    • Náxara
    • Plasencia
    • Alavés B
    • Ejea
    • San Fernando
    • Orihuela
    • Racing C. Villalbés
    • Socuéllamos
    • Ibiza-Eivissa

divendres, 25 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 5: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 5 repassem el curs del Castelldefelsque es va refer d'un inici irregular i ha acabat assolint la plena permanència, quedant dues places per sobre del descens, just per sobre del lloc de possible descens per compensació en cas d'un descens del Llagostera, que va quedar enlaire a final de lliga. Els mariners acabaven la lliga setzens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el Carlos de Frutos, cap de premsa del club del Baix Llobregat, col·laborador en diversos mitjans que segueixen el futbol català, com Radio Marca, i cèlebre coneixedor del nostre futbol, amb molts anys d'experiència.

El Castelldefels ha assolit una permanència prou tranquil·la // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Carlos de Frutos per resumir l'any del Castelldefels és:

'Firework', de Katy Perry




Permanència més coral que mai
Un article de Carlos de Frutos @CarlosdeFrutos

Objectiu assolit. La UE Castelldefels seguirà sent de Tercera en la temporada de celebració del seu 70è aniversari. Serà la 15a campanya groga a la categoria, tres lustres que testimonien l'evolució i el creixement d'una entitat que fins al setembre de 1999 mai havia jugat per sobre de l'antiga i desapareguda Regional Preferent.

La 2017/2018 ha estat la quarta campanya de Miki Carrillo al capdavant de la banqueta costanera, i en una circumstància gairebé 'immutable', si més no als últims 7-8 anys, al Castelldefels li va costar de començar a carburar.


Malgrat la meritòria permanència de la 2016/2017, segellada in extremis, Carrilo va optar per fer foc nouuna renovació de cares que, tampoc enguany, es va transformar en un inici positiu de competició. Amb només 6 punts al sarró dels primers 30 en joc, els baixllobregatins es van instal·lar d'entrada a la zona baixa, flirtejant amb els llocs de descens fins a mitjan novembre. L'experiència, però, és un grau, i amb el precedent del curs anterior ben fresc a la memòria, acompanyat d'una oportuna presa de decisions, amb entrades i sortides diverses, l'equip va créixer, i de quina manera, i de fet entre les jornades 11 i 19 només va perdre dos partits, endegant una escalada que el va consolidar entre la 14a i la 16a posició, llocs dels quals ja no es va moure. El coixí de punts en relació a les quatre últimes places va ser convenientment gestionat durant la resta de lliga.



Pedro Bilbao ha estat un dels jugadors més destacats dels mariners // Álex Gallardo - UECastelldefels.com

L'aportació indiscutible dels fitxatges del mercat d'hivern, amb jugadors com Sergi Gestí -qui a còpia de golassos va donar punts cabdals-, Arturo -màxima fiabilitat defensiva- o Manel Raigón -treball incansable- va consolidar el bloc, i amb els Manu, Juanito, Joan Castillo, Alegre, Bermúdez, Kevin, Gibert, Pedro Bilbao o Aumatell com a peces clau el quadre groc va competir molt i bé, independentment de la quantitat de punts obtinguts en cada duel, deixant enllestida la permanència matemàtica entre els mesos de febrer i abril, període en què només va perdre 3 dels 11 partits que va disputar. El sacrifici col·lectiu en tasques defensives i la clara millora del rendiment a domicili, en comparació a campanyes anteriors, són dos dels factors que expliquen la progressió ascendent.

La veritable clau de l'èxit, però, és sens dubte el caràcter coral que ha tingut aquest Castelldefels 2017/2018 en totes les facetes, repartiment de papers que es fa palès amb una dada significativa: fins a 18 jugadors diferents han trobat la xarxa rival, incloent-hi un juvenil (Adri Guica) i un jugador del filial de Tercera Catalana (Tudela), rècord absolut en la història del club a la categoria. La força del bloc, per tant, permet el Castelldefels mantenir el seu lloc en una categoria de màxima exigència i en què, des de l'absoluta humilitat pressupostària, ha fet suar la cansalada a autèntics transatlàntics del nostre futbol.




A resoldre el primer assalt! Prèvia-Guia Tornada 1R

No teníem cap derrota. Cap gol encaixat. I bones sensacions als quatre cantons. L'anada del primer assalt del play-off d'ascens a Segona B (eliminatòria de campions i primera eliminatòria) deixava moltes esperances per als quatre representants catalans de Tercera immersos en la promoció. Ara, toca fer el pas: l'Hospitalet, el Sant Andreu i el Terrassa busquen aquest cap de setmana l'accés a la segona eliminatòria... i l'Espanyol B té l'opció de tornar a Segona B si guanya diumenge a casa. Tota la feina de la temporada culmina (o continua a punt de culminar) aquí.

L'Espanyol B és a 90 minuts de tornar a Segona B si guanya // RCD Espanyol

Aquests són els horaris de la tornada de la primera tanda del play-off d'ascens a Segona B:

DISSABTE, 26 DE MAIG
PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
17.30h Náxara-L'Hospitalet

DIUMENGE, 27 DE MAIG
ELIMINATÒRIA DE CAMPIONS, TORNADA
12h Espanyol B-Compostela
PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
18.30h Mar Menor-Terrassa
19h Sant Andreu-Antequera

A l'anada, triomfs del Terrassa (1-0) i el Sant Andreu (0-1), i empats sense gols de l'Espanyol B i l'Hospitalet (0-0).

Víctor estava a punt de marcar a Galícia en aquesta acció // RCD Espanyol

Espanyol B-Compostela
  • El filial blanc-i-blau busca tornar a Segona B un any després; vol fer bo a casa l'empat obtingut al Multiusos de San Lázaro (0-0)
  • A Galícia, l'Espanyol B sortia atrevit, resistia quan els locals s'estiraven... i Víctor Gómez disposava de la millor opció del partit
  • La CE Dani Jarque veurà diumenge un ascens, sigui dels catalans, sigui dels gallecs
  • 15 dels 19 partits que han jugat enguany els blanc-i-blaus a casa els donarien ara l'ascens (15 victòries); tres els eliminarien (empats amb gols) i un implicaria pròrroga (el 0-0 que van protagonitzar contra l'Horta)
  • Fa més d'un any que l'Espanyol B no perd a casa: va ser el 7 de maig de 2017, davant el Barça B (0-2), en el partit que va implicar el descens dels blanc-i-blaus a Tercera
  • En clau #3div5, un ascens dels periquitos donaria la plena permanència al Granollers, que viu pendent d'un possible descens no compensat en cas que el Llagostera caigui a la promoció de permanència al camp de l'Izarra (la tornada és diumenge, a les 18h)
  • Què li cal per pujar? Un triomf donaria a l'Espanyol B l'ascens a Segona B; un empat a zero implicaria pròrroga, i penals si es manté després del temps extra.
  • Cal recordar que, com que es tracta de l'eliminatòria de campions, una derrota a la ronda suposaria per als blanc-i-blaus anar repescats a la segona eliminatòria del play-off
El gol de Dani Guerrero dona avantatge al Sant Andreu // Adrià Giméne - UESantAndreu.cat

Sant Andreu-Antequera
  • El Sant Andreu torna al Narcís Sala descansat del viatge fins Antequera i amb un resultat positiu sota el braç
  • Els andreuencs superaven per la mínima el conjunt andalús (0-1) gràcies a un gol del capità Dani Guerrero que servia per encarrilar l'eliminatòria
  • L'equip quadribarrat no ha perdut cap dels últims 18 partits i encadena quatre triomfs consecutius.
  • 16 dels 19 resultats que ha aconseguit el Sant Andreu enguany a casa donarien la classificació als de Mikel Azaparren. De fet, el Sant Andreu ha perdut només 3 partits a casa en tota la temporada
  • Què li cal per superar ronda? Amb no perdre en fa prou el Sant Andreu per ser a la segona eliminatòria; una derrota per 0-1 implicaria pròrroga, i penals si es manté el marcador després del temps extra. Qualsevol altra derrota eliminaria els andreuencs de la promoció.
Com la setmana passada a l'Hospitalet, el Sant Andreu espera un ambientàs a casa // Dani Martínez - Radio Afición LH

Náxara-L'Hospitalet
  • Busca l'accés a la segona fase del play-off l'Hospitalet, que es quedava sense anotar... ni encaixar la setmana passada a casa
  • Els riberencs enllacen tres setmanes sense encaixar i, lògicament, sense perdre. Un balanç que, en cas d'allargar-se, bé valdria la classificació sempre que hi hagués gols
  • 14 dels 19 resultats obtinguts per l'Hospi a domicili aquesta temporada li donarien la classificació. Les cinc derrotes encaixes enguany a domicili.
  • L'equip de Xavi Molist no ha empatat a zero en cap dels desplaçaments que han disputat aquesta temporada i, de fet, l'empat sense gols contra el Náxara era tot just el segon 0-0 de la temporada
  • Què li cal per superar ronda? Un triomf o un empat amb gols donaria a l'Hospitalet l'accés a la segona ronda del play-off; un empat a zero implicaria pròrroga, i penals si es manté després del temps extra. I una derrota tancaria la temporada dels riberencs, que continuarien a Tercera.

L'Hospi buscarà a Nájera el gol que va faltar a casa // Dani Martínez - Radio Afición LH

Mar Menor-Terrassa
  • Amb un resultat positiu a l'Olímpic, el Terrassa busca ser també a la segona ronda
  • Amb l'1-0 de l'anada gràcies al gol de David Toro des dels onze metres, els egarencs en fan prou amb l'empat... o la derrota per un sol gol de diferència.
  • Aquest curs, el Terrassa ha tret més punts a domicili que no pas a casa i 16 dels 19 resultats que ha aconseguit lluny de l'Olímpic li valdrien per passar ronda
  • Això sí, quan els de Cristian García han perdut lluny de Terrassa, ho han fet per més d'un gol i amb el seu marcador a zero
  • El Terrassa enllaça ara quatre setmanes sense perdre i ha anotat els seus dos últims gols des dels onze metres, amb un mateix protagonista: David Toro
  • Què li cal per superar ronda? Amb no perdre en farà prou el Terrassa per superar l'eliminatòria, que també superaria ronda si perd per la mínima marcant algun gol (2-1, 3-2, etc.); una derrota per 1-0 implicaria pròrroga, i penals si es manté el marcador després del temps extra. Una derrota per més d'un gol suposaria l'eliminació dels vallesans.

Un nou gol de David Toro dona avantatge als vallesans // Juanma Medina - Terrassa FC


El sorteig de la segona eliminatòria es farà dilluns a la tarda.

dijous, 24 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 4: Vilafranca

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 4 repassem el curs del Vilafrancaque ha compaginat una lliga en què ha anat de menys a més amb un excel·lent paper a la Copa Federació, en què queia a les semifinals. Els penedesencs acabaven la lliga novens, amb 54 punts. Escriu sobre la temporada del Vilafranca el Lluís Montaner, informador bàsic a l'hora de seguir el present (i el passat) del conjunt penedesenc, col·laborador en diversos mitjans com L'Esportiu de Catalunya o El 3 de vuit.

El Vilafranca ha acabat el curs novè // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Lluís Montaner per resumir l'any del Vilafranca és:

'Oiga, Doctor', de Joaquín Sabina
"Enguany hagués sortit més a compte muntar un hospital que un equip de futbol"




Coixos i de copes
Un article de Lluís Montaner @lapreviafcv

Aa estat una temporada complicada per al FC Vilafranca. Com se sol dir, "el difícil no és arribar, sinó mantenir-se". I és que després de dues temporades disputant els play-off d'ascens a Segona B, l'exigència marcada a principis d'estiu no era una altra que repetir (o si més no, intentar-ho) els èxits recents. En aquest sentit, jugava en contra el fet que la Tercera Divisió d'enguany, a priori, seria una de les més competides dels darrers temps (tal com s'ha demostrat) i que fins a 10 equips podrien aspirar a lluitar per les quatre primeres places. De fet, clubs amb pressupostos altíssims i plantilles dissenyades a cop de talonari per aspirar a tot s'han hagut de quedar fora...

A més, les pretemporades ja no són el que eren. Allò de disputar amistosos contra equips de la comarca i d'inferior categoria per anar agafant la forma ha passat a la història. Ara, amb prou feines una setmana d'entrenaments, ja tens la primera ronda de la Copa Catalunya. Cert és que cadascú se la pot prendre amb la seriositat que vulgui i afrontar-la de diferents maneres, però quan vens d'on vens, i acostumats darrerament a lluitar per grans coses, no queda una altra que sortir a competir des del minut u. Així, l'estiu va passar deixant enrere rivals d'entitat com l'Hospitalet, l'Europa o el Terrassa deixant encarrilat el passi a quarts de final, per a la tardor, davant el Nàstic de Tarragona.


La lliga no començà com tothom esperava. Homes clau les darreres temporades i amb dilatada experiència com Santi Triguero, Josu, Castillo o Guzmán ja no hi eren (per diferents motius) i el club va apostar per rejovenir l'equip fitxant jugadors que en un futur seran importants però potser encara massa tous. Arribats al mes d'octubre, l'equip ocupava la 15a posició amb 8 punts en les 8 jornades disputades i veia com una utopia les possibilitats de lluitar pels llocs capdavanters. A més, dos jugadors fonamentals en l'esquema d'Ivan Moreno, com són Medina i Víctor Oribe, van caure lesionats de gravetat, fet que els va mantenir lluny dels terrenys de joc força mesos. El reguitzell de lesions que ha patit l'equip al llarg de la temporada ha estat una cosa mai vista (o almenys que jo no recordi en el temps que segueixo el primer equip, i d'això ja fa 30 anys). N'hi ha hagut de tot tipus i gairebé es podria dir que no se n'ha escapat ningú. Per tant, buscar una altra explicació que no sigui la mala sort seria perdre el temps.


Els penedesencs completaven una gran recta final // David Ferrer - FC Santboià

Tot i això, la victòria (1-2) en la fase final autonòmica de la Copa Federació al camp del Cornellà suposà, a banda del premi econòmic i el dret a participar en la fase estatal, una injecció de moral i un punt d'inflexió en la trajectòria en lliga del degà penedesenc. D'ençà fins a finals d'any l'equip enllaçà una sèrie de bons resultats que el va permetre arribar al final de la primera volta setè a només quatre punts del play-off.

Així, el 2018 començà amb l'exigència de mantenir el pols a la lliga i fer un bon paper a la Copa Federació. Això últim es va complir i, ronda a ronda, van anar caient rivals. El primer, la Peña Sport de Tafalla: victòria contundent a casa (3-0) i estocada al regne de Navarra (2-3). El següent, la SD Logroñés, un dels plançons de l'històric i desaparegut Logroñés CF: mínim triomf al Municipal (1-0) i derrota amb gol (2-1) a Las Gaunas, que classificava l'equip per a semifinals. Tota una fita. Allà, un os dur de rossegar, l'Ontinyent: empat (1-1) a l'anada disputada a Vilafranca i derrota (2-0) a terres valencianes.


El fet de competir dimecres i diumenge (amb el que això comporta: viatges, cansament...) més l'afegit d'anar coix d'efectius per les nombroses lesions, va incidir en els resultats a la lliga. Pel camí es van anar deixant uns punts vitals per arribar al tram decisiu del campionat amb opcions reals de lluitar pels primers llocs. La mostra és que una vegada eliminats, l'equip encadenà una ratxa de bons resultats que el van fer acabar a la part noble de la taula classificatòria. Però és clar, ja era tard...


Ara bé, no per això la temporada es pot considerar dolenta (ni molt menys). Només queda felicitar jugadors, tècnics, directius i aficionats (aquells que han viatjat per Espanya i han gaudit del seu equip com feia temps que no passava). Gaudim-ho i valorem-ho. Sembla fàcil però no ho és. El repte serà tornar a intentar-ho. Les bases hi són i la renovació una temporada més (la cinquena serà ja) del tècnic Ivan Moreno és tota una garantia. Caldrà posar fil a l'agulla i, sobretot, encomanar-se a que la propera temporada les lesions ens respectin una mica més.



dimecres, 23 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 3: Pobla Mafumet

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 3 repassem el curs de la Pobla de Mafumetque s'ha quedat a les portes del play-off d'ascens, arribant a l'última jornada com a quart classificat després d'un molt bon curs, amb un tram final de molta solidesa. Els pobletans acabaven la lliga sisens, amb 63 punts. Escriu sobre la temporada de la Pobla de Mafumet l'Helder Moya, qui va ser cap de premsa del conjunt pobletà i que en l'actualitat exerceix el periodisme esportiu a RNE Tarragona.

La plantilla de la Pobla d'aquest curs // CF Pobla de Mafumet

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó d'Helder Moya per resumir l'any de la Pobla Mafumet és:

'Himne del CF Pobla de Mafumet'




Acariciant la mel fins la darrera jornada
Un article d'Helder Moya

Quatre entrenadors ha tingut el CF Pobla de Mafumet aquesta temporada: Rodri, el tándem Manel Cazorla-Xisco Muñoz (van dirigir el partit a Palamós), Vílchez i Juan Manuel Pavón. Molts aficionats em preguntaven: com pot ser que amb aquests números l'equip depengués d'ell mateix a la jornada 38 per poder disputar el play-off d'ascens a Segona B? Podria tirar de clàssic i dir aquella màgica frase de Vujadin Boškov de "futbol és futbol", però no, la resposta correcta és la següent: Juan Manuel Pavón.

El míster andalús, arribat la darrera setmana d'octubre, i amb tres partits per jugar en una setmana, ha estat la gran pedra angular del CF Pobla de Mafumet. Tot i perdre en el seu debut a casa davant el Prat (0-2), l'entrenador de la Pobla, juntament amb el seu cos tècnic i els seus futbolistes, han acariciat la mel de finalitzar a la quarta posició en el present curs futbolístic 2017/2018. Pavón, un tècnic molt treballador, estudiós, accessible i amable, ha sabut aglutinar tot l'entorn del club i ha fet créixer una plantilla que va començar la temporada molt dubitativa i que, tot i la seva joventut, s'ha fet gran. Pavón s'hi ha dedicat en cos i ànima, una gran oportunitat tenia i l'ha sabut aprofitar durant els mesos que ha estat el màxim responsable de la banqueta.


Futbolistes com el porter Perales, defenses que tot i la seva joventut ja sabien de sobres com és el grup V de Tercera com De Nova o Gabri Vidal, migcampistes com Jesús López Morón i Brugui o el davanter Ivan Vidal, eren d'un bon inici l'arteria vertebral del CF Pobla de Mafumet. A ells s'hi han sumat fitxatges d'hivern com Moha, que va aportar el gol que va deixar orfe després de la lesió d'Ivan Vidal i futbolistes revelació com el juvenil Pol Prats -l'ebrenc ha demostrat gran adaptació a Tercera i amb confiança i treball seguirà creixent-.



La Pobla ha estat protagonista a la part alta // CF Reus

L'equip ha anat de menys a més durant el present curs, arribant a la recta final de la lliga en posicions de play-off, lluitant frec a frec amb el Terrassa i el Prat per la quarta posició. L'únic però era que tot i dependre d'ella mateixa, la Pobla se les havia de veure la darrera jornada amb el campió del grup, l'Espanyol B. El desenvolupament de la jornada era intens, i amb un empat hagués valgut. Tot i intentar-ho, els joves futbolistes pobletans no van poder aconseguir el premi. És futbol, i tot i que les llàgrimes van envair el vestidor visitant de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, els jugadors se n'adonaran amb el pas del temps del que han fet, competir fins al darrer minut defensant l'escut amb orgull i honor. Ara toca descansar, gaudir de les vacances i previ al Mundial, encoratjar els nostres quatre representants del grup per intentar que aconsegueixin l'ascens de categoria.


Aquesta era la segona temporada del CF Pobla de Mafumet a Tercera divisió després del

descens de Segona B. Una campanya amb molts canvis: fi de l'estada a la banqueta de Martin Posse després de tres anys, i amb qui es va aconseguir l'ascens a Segona B en la que és la pàgina més brillant de la història del club i, sobretot, el relleu a la presidència. Josep Mir decidia posar punt final a disset temporades al capdavant de l'entitat i Ivan Carrasco assumia el timó de la nau juntament amb el seu equip directiu. Bona feina han fet.

Tot i haver acabat la temporada, el CF Pobla de Mafumet mira de reüll el seu germà gran, el Gimnàstic de Tarragona; part del futur del equip pobletà depèn també del Nàstic. Els grana es troben lluitant ara mateix per la permanència. Enguany, jugadors com Perales o Brugui han participat en partits a Segona i d'altres, com Pol Prats, han anat convocats. Cal empènyer per aconseguir l'objectiu: Visca La Pobla i Força Gimnàstic!