Vèneto TV

Tenint en compte que al Vèneto hi ha hagut molta feina i poc wifi, en aquesta entrada he inclòs els vídeos que he editat i enviat als meus companys de La Xarxa, a Barcelona, i que s'emeten a l'Esports en xarxa i teniu també penjats, dia a dia, al web laxarxa.com.

Els autors

Els vídeos que he gravat al Vèneto han estat enviats des d'Itàlia en forma de preeditat (5-10 minuts d'imatges o entrevistes) i els companys del Departament d'Esports de La Xarxa són els que han escrit i editat les notícies finals. Podeu llegir els autors a cadascuna de les entrades que apareixen al web d'Esports de La Xarxa.

Últims vídeos emesos

Joan Bayona (Palamós) i Xavi Puerto (Cornellà), experiència i projecció
emès el 30 de juny


Franco Sanchirico (Cornellà), accent argentí a la selecció
emès el 30 de juny


Balanç fet per Anna Freixa del cicle de la catalana a la Copa Regions 2013
emès el 30 de juny



Els partits

FINAL
Catalunya 0-0 Vèneto (4-5 als penals)
Abano Terme, 29 de juny


Catalunya 1-0 Olimp (Antonio Domínguez)
Bagnoli di Sopra, 27 de juny


Catalunya 2-2 Yugoiztochen (Pep Caballé i Óscar Muñoz / Bangeev i Dimitrov -p-)
Este, 24 de juny

Catalunya 2-0 Isloch (Óscar Muñoz i Franco Sanchirico)

Piove di Sacco, 22 de juny

Els protagonistes

Enric Gallego i Pep Caballé, talent del Cornellà amb la catalana
emès el 29 de juny


Javier Heredia (Santboià) i Antonio Domínguez, 'Domi' (Vilafranca), recompensa a un any difícil
emès el 28 de juny


Alex Cano i Xavi León (Europa), tancament escapulat a la catalana
emès el 27 de juny


Diego Fernández i Óscar Muñoz (Europa, Muñoz jugarà el curs vinent al Cornellà)
emès el 26 de juny


Pol Compte i Guillem Cornellà (Figueres)
emès el 24 de juny


Gerard Puigoriol, 'Putxi' (Manlleu)
emès el 24 de juny


José Luis Muntané 'Munta' (Rapitenca) i Carlos Miguel Espinar (Santfeliuenc)
emès el 23 de juny


Ramon Rovira (Europa) i Boris Garrós (Cornellà, fitxat fa una setmana pel Sant Andreu)
emès el 22 de juny


Albert Vivó (Gavà) i Joel Marín (Cornellà), el primer dia de l'estada al Vèneto
emès el 21 de juny



Toni Almendros, abans del debut. Declaracions a la roda de premsa prèvia
emès el 21 de juny


Reportatges

Toni Almendros parla a la prèvia de la final
emès el 28 de juny


Visita a Venècia i prèvia del duel contra Olimp-Moscou. Parlen Pep Caballé i Toni Almendros.
emès el 26 de juny


La catalana va a totes. Balanç dels dos primers partits, amb declaracions de Toni Almendros, Pep Caballé i Joel Marín
emès el 25 de juny


Els familiars, el jugador número 12
emès el 23 de juny


El primer entrenament a Breseo di Teolo
emès el 21 de juny

L'Olot és de Segona B!

Amb la cobertura de la Copa de les Regions UEFA sobre el terreny, al Vèneto, no vaig poder seguir de prop la millor tarda de la història de la UE Olot.

L'equip garrotxí escombrava l'Arandina (5-1) i es convertia en nou equip de Segona Divisió B. El campió del grup català de Tercera, doncs, assoleix l'ascens i disputarà, per primer cop, la categoria de bronze del futbol espanyol.

Sí que va seguir de prop el partit i les celebracions l'Oriol Boix, que n'ha fet aquesta crònica a GolCat.

A més, podeu veure el VÍDEO-Resum del partit fet per La Xarxa:

A més del resum, també hi ha un vídeo de celebracions:

Aquest és el partit que ha tancat la temporada a Tercera.

PLAY-OFF, TERCERA RONDA. TORNADA

DISSABTE, 29 DE JUNY

Olot 5-1 Arandina (Carlos Martínez -3-, Raúl Rodríguez i Matthew Edile / Gustavo)

[L'Olot puja a Segona B, global de 7-4]

Fem balanç, capítol 14: L'any del Cornellà

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Catorzè capítol de la sèrie per a la UE Cornellà. 2n classificat, partia com a gran favorit al títol, amb l'Olot, i els dos equips van complir amb les expectatives, amb l'Europa de tercer convidat. Líder el primer tram de curs, i animador de les opcions al tram final, només el goal average amb els olotins impedia que els de Jordi Roger assolissin la primera plaça. Durant el curs ha deixat clara la filosofia d'encaixar els cops per aixecar-se'n encara més enfortit.

Repassa l'any del Cornellà el Jorge Vázquez. Seguidor constant del futbol català, el podeu veure amb facilitat a diversos camps, des de l'Hospitalet fins al Martinenc, del Nou Sardenya a, lògicament, el Nou Municipal de Cornellà. Allà ha seguit un any de sentiments gairebé contradictoris. Agitament extraesportiu, èxits esportius, i un cop, l'eliminació davant el Depor B, encaixat quan millors sensacions semblava tenir l'equip.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 14

Un any excel·lent

article de Jorge Vázquez / @JorgeVazLaf

edició de Roger Sánchez

Com tot curs que es presti, per saber si s'ha superat el llistó de l'anterior cal esperar al final per posar nota i aquest és el moment. La nota final de la UE Cornellà aquest any és d'excel·lent. Caure a la primera ronda del play-off davant el Fabril va suposar un trist final per a una temporada en la qual es va aconseguir la màxima puntuació del club des a Tercera Divisió.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Dues temporades acumula Jordi Roger al capdavant de l'equip. En la seva primera campanya es va quedar a les portes del play-off (l'equip va ser 5è) i en aquesta a les portes del campionat. No solament havia de conscienciar els seus jugadors de cara a cada partit, sinó també intentar aïllar-los dels problemes institucionals que es van viure a principi de temporada. El primer terç del curs futbolístic va ser perfecte, 30 punts de 39 (i lideratge les primeres 13 jornades). Un bon inici per lluitar pel campionat i l'ascens posterior. Però en el plànol institucional la cosa era diferent, es vivien moments convulsos, per primera vegada en molt temps s'anaven a produir unes eleccions i no es van desenvolupar de la millor forma possible: baralles internes, denúncies creuades, fets que van enrarir l'ambient que, d'una o una altra manera, van afectar l'equip i els seus resultats. Quan van passar les eleccions i José Gálvez va donar el relleu a Álex Talavera es va tornar a poc a poc a la tranquil·litat, però en l'aspecte futbolístic l'equip no s'acabava de recuperar.

Això va arribar a l'últim terç. Un bon final de lliga va permetre a l'equip lluitar fins a l'últim minut pel campionat i preparar-se de cara als play-off. Però la deessa de la fortuna no va estar del costat del Cornellà. A l'acabar segon en la lliga, li tocava a la primera ronda un quart classificat. A simple vista, tot de cara per passar de ronda, però el bombo va voler que toqués el Fabril, un filial, equip sempre perillós que va posar punt final a la temporada de l'equip verd.

Enric Gallego, màxim golejador del Cornellà // UE Cornellà

Per aconseguir l'objectiu es va mantenir el bloc de la plantilla de la temporada anterior, reforçant algunes posicions. El bon any que s'estava realitzant va servir perquè Enric Gallego provés fortuna al Sheffield Wednesday anglès, i perquè es comentés que Boris  Garrós podria anar al Sant Andreu de Segona B. Al final, però, res va fructificar i es va poder acabar la temporada de bona manera.

De cara a la temporada que ve, amb el mateix objectiu que aquest any, caldrà veure si es manté el bloc o cal reforçar l'equip, la qual cosa posaria a prova la fita de mantenir de nou l'efectivitat mostrada aquest any. Serà difícil.

En resum, un bon any, del que s'haurà après bastant i del què segur que servirà per corregir errors de cara al futur. 

Fem balanç, capítol 13: L'any del Vic

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Tretzè capítol de la sèrie per a la UE Vic. 19è classificat, i descens per al conjunt osonenc, després de dues campanyes a Tercera. Després d'un curs fluix, irregular, els vigatans arribaven a la jornada final amb opcions remotes de salvació. Però les caramboles no es van donar, i els de Dani Juvany queien a Primera Catalana.

Repassa l'any del Vic en Jordi de Planell. Fa un any escrivia com a informador del Vic. En 12 mesos, aquest jove futur periodista és ja cap de premsa de la UE Vic, i ha seguit (lògicament) l'actualitat de l'equip durant un curs que acaba amb el cop del descens però amb la il·lusió de retornar a Tercera en 12 mesos.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 13

Un any que s'ha de superar

article de Jordi de Planell / @jordideplanell

edició de Roger Sánchez

Aquest any el somni s'ha acabat. Ho ha fet amb un despertar brusc, convuls, sense una veu dolça que ajudés a superar el trànsit. El Vic, després de dos anys de mantenir-se amb suor a Tercera, no ha aguantat més i, després d'un darrer tram de temporada agònic, amb victòries paupèrrimes que van mantenir el cor blanc-i-vermell bategant fins a l'última jornada, els vigatans van acabar tornant a Primera Catalana. El somni ha estat massa breu i el projecte, engegat ara fa quatre anys amb la fusió amb l'Aiguafreda, es desmembra abans de poder consolidar-se. Per al Vic era vital conservar la categoria, perquè sostenia la institució i garantia –almenys a priori- que algunes de les peces clau de la plantilla es mantinguessin. Però un mes després del dolorós 5-1 a Vilassar de Mar que va servir als vigatans d'amarg comiat de la competició, sembla evident que l'equip es va desestructurant a poc a poc i que la junta directiva, que també canviarà, haurà de fer front a una situació esportiva i econòmica més precària que mai. Per això el descens és molt més dramàtic, perquè –i ho escric des del pessimisme que els que estimem aquest club sentim-, al cop que suposa el descens s'hi suma la certesa cada vegada més evident que costarà molts anys tornar a recuperar una plaça a Tercera, aquella categoria en què la ciutat creu que el seu equip ha de ser.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

I sorprèn ara redactar aquestes línies si es té en compte que el Vic va trepitjar per primer cop la zona de descens a la vintena jornada, després de deu partits sense conèixer la victòria que, sumats a una nova derrota al camp del Júpiter, van costar la destitució al llavors tècnic Pere Vila. La davallada dels últims partits de la primera volta contrasta amb l'inici esperançador de la segona, que feia pensar que els vigatans podrien garantir-se la permanència amb menys patiments que l'any passat, el del retorn a la categoria.

Però després de perdre a la Verneda, amb l'equip enfonsat en la graella i anímicament, el revulsiu de Dani Juvany, un entrenador de la casa entregat fins a l'últim minut, no va ser suficient per capejar un temporal que va tombar la fràgil nau osonenca. Dels 51 punts que Juvany va disputar com a míster blanc-i-vermell, els vigatans en van sumar 20. L'esforç, la tenacitat i l'orgull que un entrenador jove i de la casa va imprimir als seus homes no van ser suficients per salvar la categoria.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

No cal buscar culpables, però, malgrat estar vius fins al darrer partit; segurament el Vic va firmar la seva sentència definitiva entre les jornades 24 i 31, quan de 24 punts només en va sumar un.

Les baixes, la manca de suport institucional i el poca ajuda del públic de la capital d'Osona (amb l'excepció meritòria i gratificant dels dos centenars fixos d'espectadors al Municipal) van ser més obstacles i, al final, res ha evitat l'inevitable. El somni s'ha acabat dos anys després i ara, més que pensar a tornar a somiar, als vigatans ens cal desitjar que no arribi un malson.

#GràciesDelmàs: tenim guanyador

Després d'una setmana recollint tuits amb l'etiqueta #GràciesDelmàs, un sorteig aleatori ha designat Carles Garcia (@GranCarles) com el guanyador de la samarreta dedicada del capità Àlex Delmàs.

El juliol trobarem dia i hora per a que Delmàs dediqui la samarreta.

El tuit "guanyador" és aquest.

Cap al Vèneto! (3a i última part)

Poc més de 12 hores per agafar l'avió rumb a Venècia, primer, i a la rodalia de Pàdua, després, per preparar una fase final de la Copa de les Regions UEFA que s'inicia aquest dissabte. Aquest dimecres s'ha conegut la llista definitiva de 20 jugadors que viatjaran a Itàlia.

A la llista hi ha 14 dels herois de Kíev que van guanyar la fase intermèdia el mes d'octubre. S'hi sumen 6 jugadors, repartits en totes les línies.

Porteria

Carlos Miguel Espinar, porter del Santfeliuenc, ascendit diumenge passat a Tercera, compartirà feina a la porteria amb Bayona (Palamós), que ja va ser a Ucraïna.

Defensa

La novetat és el central (que també pot actuar de lateral) Franco Sanchirico, del Cornellà. Es mantenen, de Kíev, Domínguez (Vilafranca), Vivó (del Gavà, i que exercirà de capità), Cano i León (Europa) i Joel Marín (Cornellà).

Mig del camp

José Luis Muntané, 'Munta', de la Rapitenca, és la gran novetat a la zona de mitjos. Hi seran també Putxi (Manlleu), Pep Caballé (Cornellà), Javi Heredia (Santboià), Guillem Cornellà (Figueres) i Ramon Rovira (Europa)

Davantera

La línia que inclou més canvis. Les baixes de Carlos Martínez (Olot), en ple play-off, i Pedro del Campo, i el fet que la llista sigui de 20 jugadors, i no de 18, aporten tres novetats. Entren els davanters de l'Europa, Óscar Muñoz i Diego Fernández, i el del Cornellà, Xavi Puerto. Dos companys seus segueixen a la llista d'Almendros, Enric Gallego i Boris Garrós, i també repeteix de Kíev el davanter del Figueres, Pol Compte.

Cinc supervivents

Hi ha cinc jugadors que han estat presents a totes les llistes per a fases oficials de la selecció catalana amateur des de fa un any i mig. Van viatjar a la Vila-joiosa, a la primera fase espanyola, a Astúries, ala cita decisiva estatal, a kíev, a la fase intermèdia; i al Vèneto, a la cita final.

Aquí teniu un quadre de l'evolució de les tres grans convocatòries. Els ascensos de jugadors a Segona B han modificat la majoria de noms, però Alex Cano, Ramon Rovira, Gerard Puigoriol, 'Putxi', Javi Heredia i Enric Gallego han estat sempre presents:

Fem balanç, capítol 12: L'any del Gavà

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Dotzè capítol de la sèrie per al CF Gavà. 10è classificat, any excepcional per a l'únic equip de Tercera que no va fer cap fitxatge extern (només va promocionar jugadors del juvenil). Els joves van donar el pas endavant que se'ls esperava, sense acusar pràcticament la pressió d'una categoria en què han estat forts i sòlids, especialment a casa i davant els equips forts del grup català. Els problemes econòmics han estat, potser, la nota negativa del curs.

Repassa l'any del Gavà en Havok. Parlar d'informadors del Gavà, al #futbolcat 2.0, és parlar del blog de Havok, igual que parlar del Vilafranca és seguir les informacions de Lluís Montaner. Un informador anònim, que fa anys que compleix amb una tasca excel·lent, quantitativament i qualitativament, de difusió de l'actualitat del conjunt gavanenc.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 12

Un pas més enllà

article de Havok / @havokcfgava

edició de Roger Sánchez

Mateix camí, mateixos giravolts, i el Gavà que ha tornat a prémer l'accelerador en el probablement únic camí possible. Els pilars del vestidor que quedaven (Juan Carlos, Boira, Vivó i Cervantes) es van revestir d'encara més joves del planter, i set dels juvenils protagonistes de l'històric ascens a Divisió d'Honor passaven a l'estiu a ser part important de l'equip d'Albert Poch (serien vuit al gener amb la reincorporació d'Aleix). D'aquesta manera el Gavà esdevenia segurament l'únic equip de tot el futbol català que no feia cap fitxatge de fora del club.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Tot i la inexperiència i el forçat protagonisme dels més joves, les sensacions van ser prou bones des de la pretemporada, i el Gavà va aconseguir transitar sempre per la zona mitjana de la classificació, deixant la sensació de què si hagués estat capaç d'aprofitar les situacions generades en atac hauria estat més a dalt des del principi.

A l'octubre es va conèixer l'acord entre el Gavà i el Sunderland, pel qual l'equip anglès tindria preferència sobre joves del planter gavanenc. Oriol Valero i Dani Hernández, integrants del Cadet A que ha aconseguit l'ascens a Divisió d'Honor van ser els primers escollits per passar una setmana entrenant a les instal·lacions dels Black Cats.

Al mateix mes una noticia menys amable. El cos tècnic se sentia sol i reclamava els mesos pendents, assenyalant com a insuficients els esforços que es feien des de la presidència per solucionar una situació que durava ja massa temps. Finalment, es va aconseguir apaivagar els ànims, almenys públicament, i s'han anat pagant algunes de les nòmines pendents.

Foto: UE Vic

L'equip va signar una segona volta autènticament espectacular (amb números pràcticament de promoció d'ascens), donant sempre la sensació que tot i competir amb majoria de joves del planter es podia superar a qualsevol equip de la categoria. De fet, des del desembre a la Bóbila van caure contundentment Cornellà i Olot, i es va superar a domicili al Manlleu, tots tres equips que van acabar essent de play-off.  Només es va haver de lamentar la greu lesió de Quiles, que romandrà força mesos fora dels terrenys de joc.

Un cop assolida la salvació de forma matemàtica es va viure un final una mica més fluix quant a resultats, en el qual es va aprofitar per donar més minuts a joves del juvenil, alguns d'ells com Marc, Borreda o Ferri, encara de segon any. També va haver-hi temps per acomiadar a l'últim símbol de l'època daurada, Juan Carlos, després de 9 temporades al primer equip.

I l’any que ve, què? Doncs de moment és una incògnita. A l'espera del resultat de les reunions que s'estan duent a terme aquests dies a la recerca de millorar la situació econòmica, només s'han conegut dues baixes –sensibles-, la d'Alegre i la de Cervantes. Tocarà esperar.

Cap al Vèneto! (2a part)

Com vaig explicar ahir, dijous viatjo cap al Vèneto per cobrir per a La Xarxa la fase final de la Copa de les Regions UEFA. Durant 10 dies viuré les evolucions de la selecció catalana amateur a Itàlia.

Aquest dimarts el Secretari General de l'Esport, Ivan Tibau, i el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, han rebut els jugadors de la selecció, concentrats al CAR des del cap de setmana. He cobert l'acte per a La Xarxa i n'he fet aquesta VÍDEO-notícia (article format text aquí):

Com que al blog estem immersos amb els 'Fem balanç', la sèrie d'articles que repassen l'any dels 20 equips a la categoria, la meva idea és que se segueixin publicant els dies que no jugui Catalunya (els partits de la fase de grups són els dies 22, 24 i 27; i la possible final, el 29). Dijous quedaran set capítols per tancar els articles.

Des que escric aquestes línies hi ha alguns articles ja programats per als propers dies de la sèrie 'Fem balanç'.

Els altres grans fronts del web (el somni de l'Olot i l'onze ideal) seran coberts de la següent manera:

• En la mesura del possible, informaré el cap de setmana del que faci l'Olot a Aranda de Duero, citant (o enllaçant, simplement) altres fonts que hagin pogut seguir el duel.
• Com que l'Olot competirà fins el cap de setmana del 29-30 de juny, he decidit que l'onze ideal de Tercera es presenti a partir de l'1 de juliol. Trobo que seria poc coherent presentar-lo quan la temporada, oficialment, no ha acabat. 

Com vendrem l'onze ideal?
Per a l'onze ideal he pensat una presentació més curiosa. Aniré més enllà de l'article únic, anunciant els 11 noms. Ho faré amb una sèrie d'onze articles d'autor, en què diversos periodistes i informadors del futbol català descobriran alguns trets que defineixen els 11 futbolistes que heu escollit després de més de 100 propostes. Un 12è dia faré recopilació de la votació, de l'onze complet i de tots els noms proposats.

Vèneto, Olot, 'Fem balanç' i onze ideal. Els últims dies de la temporada arriben molt carregats a tercera.cat.

Fem balanç, capítol 11: L'any de la Pobla Mafumet

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Onzè capítol de la sèrie per al CF Pobla Mafumet. 7è classificat, l'any de la Pobla és inevitablement, però injustament, crec, jutjat segons els dos últims cursos. Dues presències consecutives al play-off que han marcat un curs amb canvi d'entrenador (òptima estrena d'Iván Moreno) i renovació a fons a la plantilla. Els grana han donat guerra però van quedar descartats abans del tram final de la lluita per la quarta plaça.

Repassa l'any de la Pobla Mafumet l'Helder Moya, cap de premsa del club i, en conseqüència, un dels principals difusors de l'actualitat del filial grana.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 11

Un curs de descobriments

article d'Helder Moya

edició de Roger Sánchez

Després de dues temporades excel·lents, en què el CF Pobla de Mafumet va viure les mels de disputar dos play-off d'ascens a Segona B, enguany el filial del Nàstic no ha pogut repetir la fita. Si els dos exercicis anteriors van ser autènticament de matrícula d'honor, aquesta campanya ha estat de notable alt.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Una plantilla profundament renovada, ja que fins a set futbolistes van donar el salt al primer equip del Nàstic, un entrenador nou i la mitjana d'edat més baixa dels sis anys que els pobletans sumen a Tercera eren factors molt a tenir en consideració.

La Pobla ha tornat a assolir la primera de les seves fites cada vegada que comença un campionat: la permanència. Un cop aquesta es va aconseguir ningú els negava als joves futbolistes del club intentar repetir l'èxit dels cursos passats. No ha pogut ser, però el CF Pobla de Mafumet ha presentat batalla fins pràcticament les últimes jornades de lliga, quan les matemàtiques resultaven impossibles i l'equip es va desinflar. Iván Moreno començava la seva etapa a la banqueta sabent que no podria disposar de Víctor Bertomeu i José Ángel Bueno fins al febrer, ja que els dos estaven en procés de recuperació de lesions de consideració. A tot això, i en la part vital de la temporada es trenca una de les dos torres de l'eix defensiu, el central Albert Mozo, qui juntament amb Toni Cunill, ha format una parella molt sòlida a la rereguarda. El tècnic del filial grana no va acabar de trobar-li una bona parella de ball a Cunill a l'eix, i això l'equip ho va notar en excés i va presentar alguna debilitat que els rivals van saber aprofitar.

Toni Cunill, recentment fitxat pel Llagostera / Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Tot i aquests contratemps, la Pobla ha estat un dels equips que sempre ha anat de cara amb l'equip contrari. Des del primer minut, l'aposta del filial del Nàstic ha estat la d'intentar portar la iniciativa del joc, buscant bones combinacions i associacions durant els 90 minuts de joc. Un segell que perdura, que va implantar Santi Coch, que va transformar Kiko Ramírez i a qui Iván Moreno també ha sabut afegir els seus ingredients. Sorprenent ha estat el treball d'Alberto Varo a la porteria qui, acabat de pujar del juvenil de Divisió d’Honor del Nàstic i rotant-se la titularitat amb Castarnado, ha salvat punts en més d'un terreny de joc. Gran fortalesa la de Mozo, Cunill, Juli Serrano i Fran Carbia.

Aquest últim, com sempre, barallant-se amb tots els defenses del grup V de Tercera divisió, i amb la pólvora encesa com ho demostren els 12 gols que ha fet enguany entre lliga i Copa Federació.

Per acabar, dues mencions especials. La primera per a Yago Aguilar, qui fins el passat mes de febrer exercia com a director del futbol base del Nàstic. El seu equip de treball i ell han estat un dels pilars de que la feina tan ben feta al planter grana, reculli fruits a la Pobla i al primer equip tarragoní. I per últim, a Joan Arasa, qui durant un any i poc ha estat el delegat dels pobletans, i a qui la seva personalitat, tarannà i tasca han deixat empremta. Gràcies!

Cap al Vèneto! (1a part)

Aquest dijous, amb quatre companys periodistes més, volaré amb la selecció catalana UEFA cap a Venècia per cobrir, per a La Xarxa (ràdio i televisió) la fase final de la Copa de les Regions UEFA, que es disputarà al Vèneto, a la rodalia de Pàdua, entre aquest dissabte i el següent (del 22 al 29 de juny).

Dels 'herois de Kíev' a buscar la glòria al Vèneto // FCF

Serà una setmana apassionant en l'aspecte informatiu. Viatjo amb càmera, trípode, portàtil i telèfon per poder enviar imatges dels partits, entrenaments i entrevistes als protagonistes; i per poder explicar als butlletins de La Xarxa i als programes informatius d'esports les evolucions dels homes de Toni Almendros al Vèneto.

A la televisió podreu seguir els resums dels partits, així com material que anirà més enllà de la competició, al programa 'Esports en xarxa', que s'emet en diverses televisions locals a les 19'30 hores, els set dies de la setmana.

'Notícies en xarxa', 'Esports en xarxa' i 'L'observatori en joc' seran, els dies feiners, els principals programes de ràdio de La Xarxa en els quals informaré de la cita; també participaré a l''En joc', els caps de setmana, així com en diversos butlletins d'informació.

A més, al portal web de La Xarxa, laxarxa.com, s'inclouran bona part dels vídeos que gravi i editi a Itàlia.

Dies intensos, repte apassionant.

Com a prèvia, la notícia que he fet per a l'Esports en xarxa de La Xarxa, sobre el format i la història del torneig, que va néixer (amb el nom actual) el 1999:

I, pel mateix preu, un mapa fet a Google amb diverses localitzacions: l'allotjament de Catalunya i les quatre seus on se celebrarà la competició.

Mostra Copa Regions UEFA en un mapa més gran

Els propers dies, més informació sobre la cita i sobre les actualitzacions al blog durant aquests dies. Ja avanço que he programat articles de la sèrie 'Fem balanç' per als dies en què no jugui Catalunya.

Fem balanç, capítol 10: L'any del Castelldefels

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Desè capítol de la sèrie per a la UE Castelldefels. 13è classificat, el final de curs dels mariners contrasta, i molt, amb la situació en què es trobaven les últimes setmanes de 2012. L'equip protagonitzava, amb Eloy Martínez a la banqueta, un tram decisiu replet de resutats positius que van impulsar els grocs, en una aposta esportiva basada clarament en la joventut, cap a una permanència molt més tranquil·la del que es podia preveure.

Repassa l'any del Castelldefels en Carlos de Frutos, cap de premsa del club i informador de l'actualitat esportiva de la localitat per a Ràdio Castelldefels i La Xarxa. Fa uns mesos em vaig imposar com a norma no demanar articles sobre clubs concrets als seus caps de premsa. Però amb el temps, i coneixent la feina de De Frutos (o de l'Àngel Garreta a l'Europa, l'Eduard Llinàs a l'Olot, entre altres noms) he cregut oportú capgirar la "norma".

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 10

De la 'tempesta' a la permanència

article de Carlos de Frutos / @carlosdefrutos

edició de Roger Sánchez

La desena campanya de la UE Castelldefels al grup 5 de la Tercera Divisió ha estat sens dubte una de les més mogudes i atípiques des que el quadre groc forma part del futbol estatal. Poc ens imaginàvem pels volts del mes de setembre, després de la victòria contra el Gavà als Canyars (jornada 2), tota la successió d'esdeveniments que posteriorment esdevindrien. L'equip ocupava aleshores el coliderat mercè als seus dos triomfs inicials (el primer, 0-3, jornada inaugural, a Nou Barris contra el Muntanyesa).

Foto: David Grau / CEEuropa.cat

Les irregulars sensacions que havia deixat la pretemporada –actuacions prou interessants s'havien combinat amb d'altres de decebedores- semblaven esvair-se en aquells primers 180 minuts. L'alegria, però, va durar poc. El 6-1 en el debut mariner al nou coliseu de la UE Cornellà va marcar un punt d'inflexió negatiu, ja que va ser la primera de les 12 jornades sense victòries que els dels Canyars van acumular. Després de la desena, 18 de novembre, Antonio Escudero va ser cessat, posant punt i final a quatre temporades i escaig al càrrec. Un final ‘traumàtic’, quelcom lògic en el cas d'un home que ha estat vinculat al club en facetes tècniques i directives des del 1997, i que abans n'havia estat jugador, als 70 i 80.

En aquella desafortunada sèrie els mariners s'havien mostrat competitius però amb poc ‘punch’ atacant –ja aleshores el Castelldefels evidenciava problemes seriosos per marcar-, penalitzant-los, i de quina manera, cada errada defensiva en forma de dianes encaixades i 'estancament' a la taula (5 empats, 5 derrotes). Més de dos mesos sense triomfs van propiciar el relleu a la banqueta.

El virtuós Gilberto Braz // Alex Gallardo - GallardoPhoto.com

L'adéu del tècnic local va encetar una etapa ‘convulsa’, sobretot pels canvis constants que va viure l'equip durant els mesos de desembre i gener, amb entrades i sortides de futbolistes a dojo. Set fitxatges i nou baixes en va ser el bagatge. Eloy Martínez, el substitut d’Escudero, va debutar a Tercera contra la Pobla Mafumet havent de ‘manegar’ una situació per la qual calia mà esquerra, paciència i fe en les pròpies possibilitats, sobretot perquè titulars indiscutibles en les 13 primeres jornades com Óscar Muñoz, el golejador de l'equip, Montilla i posteriorment Mario van canviar d'aires.

Al Castelldefels d'Eloy Martínez li va costar arrencar, només dues victòries en els vuit primers encontres, tot i que val a dir que els dubtes van venir més pels resultats que no pas pel joc desplegat. Un cop els moviments van cessar i la plantilla va quedar definida, Martínez i el bloc resultant van travar una esquadra seriosa i compacta, capaç de competir contra gairebé qualsevol rival a alt nivell.

La segona volta no va començar bé –tres derrotes als tres primers partits-, però el punt assolit a Figueres va rellançar un vestidor que necessitava confiança i d'ençà, 10 de febrer, fins a la penúltima jornada, 12 de maig, el Castelldefels només va perdre en dues ocasions. Aquest notable tram final de temporada, especialment a domicili, on els grocs van sumar cinc victòries en set partits (Santboià, Vic, Pobla Mafumet, Rapitenca i Rubí), va assegurar la permanència. La solvència evidenciada fora de casa contrastava amb les dificultats viscudes als Canyars.

El fitxatge de l'excel·lent Marc Ramírez sota pals, la sobrietat general de la línia defensiva, la qualitat de Cano al mig del camp i dues interessants incorporacions com el jove Guillem Roquet ‘Roky’ (19 anys) i el vell ‘roquer’ Nakor Bueno en punta, van ajudar al creixement, permetent el Castelldefels fer-se fort i rendibilitzar cada gol com si fos un quirat d'or. 31 gols han valgut 45 punts, xifra fantàstica tenint en compte el discret bagatge realitzador acreditat (equip menys golejador del grup).

Jorge Sánchez (esq), el més veterà de Tercera, i el jove Roldán (dreta) // Àlex Gallardo - GallardoPhoto.com

La UEC va tancar la lliga amb una plantilla prou jove, ben complementada per la veterania d'homes com Jorge Sánchez, Marc Ramírez, Nakor, Gilberto o Aleix Camps. Barreja idònia. Eloy Martínez i el seu grup de treball van ratificar una permanència que en diversos moments del curs es va posar seriosament en dubte, i ho van fer amb nota (13a posició final, 45 punts i dues jornades abans d'acabar).

La desena campanya del club a Tercera, la de l'inici del 65è aniversari, malgrat les vicissituds, que no han estat poques, ha tingut final feliç.

Un pas més, un obstacle menys

Un inici fulgurant de l'Olot ha tapat qualsevol indici de dubtes globals davant l'antepenúltim pas per assolir el somni d'ascendir a Segona B. El Mairena ha tingut la primera opció, i amb avantatge al marcador ha disposat d'alguna oportunitat per posar la por al cos dels olotins, però la resposta del campió català no ha admès retrets. Abans del descans, 3-0 i eliminatòria tancada. El proper dilluns a la tarda els de la Garrotxa coneixeran l'últim rival, el de la tercera eliminatòria, que els separarà d'arribar a la categoria de bronze.

VÍDEO-Resum a càrrec d'Albert Solà, de La Xarxa:

La setmana passada era al moment oportú al lloc oportú, i avui Carlos Martínez ha reincidit. El matador olotí obria la llauna per als homes avui entrenats per Àlex Terma (amb el suport d'Edu Vílchez, futur entrenador). La diana de Carlos, 28a del curs, ha alleugerit part dels nervis dels olotins, que han vist com el Mairena no ha perdut la cara a una eliminatòria que tenia a un gol d'igualar. Abans que es pogués materialitzar res, però, Raúl Rodrígez, avui interior esquerre per la baixa d'Enric Vallès, ha marcat el segon gol local. Un 2-0 que ha donat molta tranquil·litat als catalans. El moment al tram final de temporada de Rodríguez, clau en cites vitals del curs, com el partit davant el Cornellà o el duel a la Devesa de l'última jornada, ha estat clau per als olotins.

L'altre interior, Marc Francolí, un dels homes més destacats a l'anterior eliminatòria, contra l'Elx Il·licità, ha fet el tercer abans del descans. Les bones sensacions dels olotins al tram final, des de les accions decisives del porter Óscar fins a l'aportació d'Hostench i Uri al tercer gol local, han obert una segona part de molta confiança local.

Així ha arribat el quart gol de l'Olot. Uri Santos, meritori en les altres dianes locals, signava la diana que certificava un pas més. No decisiu, però sí més proper a l'èxit final. Gabri, autor del gol del Mairena a l'anada, ha signat el 4-1 definitiu als últims compassos de duel.

Cinc partits després, l'Olot recuperava el regust de la victòria (no guanyaven des del 5 de maig, a la Pobla Mafumet, 0-2) al moment clau. 180 minuts i dos partits d'altíssima concentració, contra un rival desconegut fins dlluns, separen la Unió Esportiva Olot de l'ascens a Segona Divisió B. Davant el soroll, els jugadors han demostrat avui que volen i poden.

[Partit seguit a través de la transmissió de Toni Castro i Oriol Boix a La Xarxa]

PLAY-OFF D'ASCENS A SEGONA B

2a RONDA, TORNADA

DISSABTE, 15 DE JUNY

Olot 4-1 Mairena (Carlos Martínez, Raúl Rodríguez, Marc Francolí i Uri Santos / Gabri)
[L'Olot, classificat per a 3a ronda, global de 5-2]

L'hora dels valents

En plena setmana d'agitació pel sobtat comiat de Julio Bañuelos i l'anunci del nou tècnic per al curs vinent, la UE Olot buscarà aquest dissabte (19 hores) el pas a l'última ronda del play-off d'ascens a Segona Divisió B contra el Mairena.

L'empat a Andalusia (1-1) dóna un lleuger avantatge als olotins per superar la ronda. L'avantatge de classificar-se si guanyen el partit o si empaten sense gols. El gol de Carlos, doncs, pot ser vital, però no evita que la voluntat dels garrotxins sigui sortir a totes davant el CD Mairena.

El comiat de Julio Bañuelos, l'anunci d'Eduardo Vílchez com a tècnic per al proper curs i l'interinatge d'Àlex Terma en una nova (i breu) etapa és soroll per a un equip que, segons explica el capità Abel Solé a GolCat (podeu llegir aquí la prèvia).

90 minuts per ser a 180 del gran somni. Aïllar-se del soroll, un cop més, per seguir endavant, per mantenir viva l'esperança, per seguir demostrant de quina pasta està fet el campió català de Tercera.

Molta sort, Olot!

PLAY-OFF D'ASCENS A SEGONA B

2a RONDA, TORNADA

DISSABTE, 15 DE JUNY

19h Olot-Mairena (1-1)

Fem balanç, capítol 9: L'any de l'Europa

[Recordeu que podeu optar a guanyar una samarreta dedicada del gran capità escapulat, Àlex Delmàs. Informació aquí]

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Novè capítol de la sèrie per al CE Europa. 3r classificat final, s'ha parlat molt del ressorgiment d'un dels equips amb més pes, històric i social, de la categoria. El club gracienc ha renascut després d'un any en què va fregar l'infern, i d'un estiu en què s'apostava per la continuïtat dels pilars bàsics del projecte. Els jugadors, amb Pedro Dólera i el seu equip tècnic al capdavant, han cregut en una fita, i setmana rere setmana convertien una possibilitat, la de lluitar pel play-off, en una realitat constatada i augmentada, que deixava els escapulats a les portes de ser, fins i tot, campions. El projecte tindrà continuïtat (cos tècnic i 14 jugadors seguiran) i per tant l'equip partirà com un dels grans candidats el mes d'agost.

Repassa l'any de l'Europa en Carles Garcia, que ha cobert els últims cursos dels escapulats a través de lajornada.cat, i fins i tot va exercir de cap de premsa de l'equip gracienc en una substitució de tres setmanes. Home polifacètic, Garcia és un dels habituals de la graderia del Nou Sardenya. Seguir un partit al seu costat (i d'en Genís de Moner, per exemple) garanteix una bona dosi de background escapulat i d'una ironia molt peculiar.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 9

Una temporada per recordar

article de Carles Garcia / @GranCarles

edició de Roger Sánchez

Si ara fa un any dèiem que la campanya de l'Europa a Tercera Divisió era per oblidar però mantenir en la memòria per no repetir els errors, enguany podem dir que l'objectiu s'ha complert.

Aquesta temporada el club escapulat no només ha esmenat els errors, mantenint el gruix de la plantilla, sinó que, a més a més, ha aconseguit el que semblava impossible: fer play-off.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Des de la seva arribada a la banqueta gracienca Pedro Dólera ha estat sempre sinònim de garantia i confiança. Els dos primers anys va aconseguir plantar l'equip a la posició més alta de les darreres lligues i, tot i el sotrac d'ara fa un any, els capitans de la plantilla van fer pinya per mantenir el tècnic al capdavant de la nau. Una decisió que costava d'entendre's, però que ha demostrat tenir tota la lògica del món.

Tot i sumar només 4 dels primers 9 punts, a l'equip no el van atacar els fantasmes gràcies a les dues victòries consecutives davant del Rubí i el Júpiter, que li van permetre tastar el sabor de la zona noble de la classificació. Però segurament el punt d'inflexió va arribar el dia de Tots Sants. Aquella tarda de dijous els graciencs van caure per la mínima, al darrer minut i de forma injusta, en la seva visita a Cornellà. La jornada següent, la número 10, un gol d'Epitié contra el Figueres al minut 80 va donar la victòria a un Europa que tornava a plantar-se en posició de play-off. A partir de llavors, els de Pedro Dólera no tornarien a caure de la quarta plaça. Amb una temporada que semblava pintar bé, la malastrugança va tornar a caure sobre Cebri, que va haver de dir adéu a la competició per culpa d'una nova lesió. Però enguany l'Europa estava disposat a triomfar i l'arribada d'Óscar Muñoz a principis de desembre va tornar l'alè perdut als jugadors. Però si ha existit un factor clau en els èxits d'aquesta campanya, aquest ha estat l'eficàcia defensiva d'un equip que ha treballat a consciència per enfortir-se al darrere. Una tasca que no ha acabat només amb l'últim defensor sinó que ha tornat a culminar el porter menys golejat de la temporada, Rafa Leva.

El porter Rafa Leva // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Això, juntament amb les jugades de pilota aturada, que han estat l'estrella de l'equip en tasques ofensives, i la pinya que hi ha hagut dins el vestidor durant tot l'any, han permès a l'Europa comptar els seus partits per victòries i no deixar-se espantar per ningú, ni tan sols pel temible Olot, que no va ser capaç de fer un gol als graciencs en els dos partits de lliga en què s'han enfrontat. 

I és que, sens dubte, es pot dir ben alt que la temporada 2012/2013 ha estat un èxit per l'Europa. S'ha igualat el rècord de punts de club, s'ha fet la millor primera volta de la història i s'ha tornat al play-off dotze anys després gràcies a la tercera plaça a la classificació. Una temporada rodona en què s'ha lluitat pel campionat fins la darrera jornada i que no s'ha pogut culminar amb l'ascens, però que ha servit per escriure una pàgina més en la història del club de la Vila de Gràcia.

Una història que enguany també s'ha ampliat amb un altre volum sencer després de la retirada d'Àlex Delmàs. El capità, que per sempre més serà etern dins aquest club, ha volgut penjar les botes al seu equip al final d'una temporada immillorable i ho ha fet renunciant a seguir jugant a futbol, perquè la seva il·lusió era tancar l'etapa de futbolista a l'entitat gracienca.

La propera temporada serà la primera sense aquesta icona dins l'equip i el cos tècnic haurà de treballar dur per sobreposar-se a la marxa d'un líder d'aquestes dimensions, però amb el manteniment del bloc conjuntat de cara a l'any vinent, el que és segur és que l'Europa, ara sí, és candidat a donar guerra i aspirar a tot.