dissabte, 30 de maig del 2015

Resultats 1a eliminatòria 'play-off' (Tornada)

La Pobla de Mafumet avança ronda i l'Ascó buscarà l'ascens fent el camí llarg. Europa i Figueres, eliminats


La Pobla continua viva al play-off d'ascens a Segona B // cfpoblademafumet.cat

Aquests són els resultats de la tornada de la primera eliminatòria de play-off:

DISSABTE, 30 DE MAIG
Pobla de Mafumet 1-0 Tuilla (Stéphane Emanà)
Numancia B 1-0 Figueres (Loza)

DIUMENGE, 24 DE MAIG

(*) Jumilla 3-2 Ascó (Luis, Guardiola -p- i Etamane / Virgili i Asier Eizaguirre)
Jerez 2-0 Europa (Juan Germán i Chema)
(*Ronda de campions)


L'ascens del Nàstic de Tarragona a Segona Divisió possibilita un ascens de la Pobla de Mafumet a Segona B, sempre que els granes superin dues rondes més.

Jumilla 3-2 Ascó
L'Ascó ha caigut al camp del Jumilla tot i fer dos gols // Iris Solà - FC Ascó
  • L'Ascó necessitava guanyar o un empat amb més de 2 gols per pujar a Segona B i, tot i colpejar primer, va tornar a ensopegar davant el Jumilla
  • Un gol de Virgili a la primera meitat donava avantatge als asconencs, però Luis s'encarregava d'empatar abans del descans. Guardiola va capgirar el partit des del punt de penal, però el 'killer', Asier Eizaguirre tornava a empatar. Quan semblava que el duel se n'anava a la pròrroga, Paolo Etamané va fulminar les esperances dels de la Ribera de l'Ebre
  • La derrota no elimina l'Ascó, que haurà de superar les dues rondes de la repesca si vol materialitzar l'ascens.
Pobla 1-0 Tuilla
  • Denís Coch ho va avançar en l'entrevista que li fèiem divendres passat. La Pobla estava predestinada a avançar cap a les semis del play-off
  • Un gol d'Emanà va ser suficient per a que els poblencs s'enduguessin l'eliminatòria, fent valer el 0-0 de l'anada.
  • Amb la victòria, la pobla trenca una ratxa de tres duels sense guanyar i avança havent deixat el seu marcador a zero en els dos duels disputats 
Jerez 2-0 Europa
L'Europa seguirà un any més a Tercera Divisió // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT
  • L'Europa va patir una desfeta sorprenent a Jerez de los Caballeros. L'1-0 de l'anada va resultar massa curt davant un equip que va saber mantenir la seva porteria resguardada
  • Juan Germán va empatar l'eliminatòria al primer temps amb un gol des del punt de penal (una pena màxima molt discutible, tot sigui dit) i Chema, just abans del final, va evitar la prórroga amb un gol des de la frontal.
  • Els escapulats tanquen així el seu tercer play-off consecutiu, amb 2 gols a favor en 8 partits. Ambdós a casa.
BTV Esports va ser amb els escapulats i n'ha fet una peça de resum
 
Numancia B 1-0 Figueres
La pluja soriana va acomiadar la temporada figuerenca // UEFIGUERES.CAT
  • Com els escapulats, l'avenç del Figueres en el play-off va anar d'un sol gol. La derrota per 1-0 amb el Numancia B va deixar en un no res la victòria de dissabte passat a Vilatenim
  • Ciria va avançar el conjunt local al minut 18. Un gol que va ser suficient per a que els numantins aconseguissin la classificació per a semifinals
  • El Figueres tanca així una temporada d'èxit, en què ha anat de menys a més fins a colar-se en un play-off on no l'esperaven.

PLAY-OFF D'ASCENS A SEGONA B

Segona ronda (36 equips, 18 creuaments)

L'Ascó (campió repescat) s'enfrontarà a un quart o, amb menys opcions (si tots els quarts ja s'han emparellat) a un tercer. tindrà factor camp a favor: anada a domicili, tornada al Municipal asconenc. 

La Pobla de Mafumet (segon a la lliga) s'enfrontarà a un tercer o, amb menys opcions (si tots els tercers ja s'han emparellat) a un altre segon. Si juga contra un tercer tindrà factor camp a favor (anada fora, tornada a la Pobla), però si li toca un altre segon el factor camp se sortejarà.

Primers (9)
Laredo
Varea
Condal
Portugalete
Algesires
Formentera
Ascó
Pontevedra
Castelló

Segons (11)
Pobla de Mafumet
At. Llevant
Gernika
Numància B
Lloseta
San Juan
Deportivo B
Múrcia Imperial
Gimnástica
Torrelavega
Extremadura
San Fernando


Tercers (9)
Peña Deportiva
Gerena
San Pedro
SD Logroñés
Arenas
Jerez
Palència
Izarra
Sariñena 

Quarts (7)
Haro Deportivo
Martos
Osasuna B
Manzanares
Gimnástica Segoviana
Cayón
At. Sanluqueño

divendres, 29 de maig del 2015

Denís Coch, sang grana

Denís Coch es va formar com a futbolista a les categories inferiors del Gimnàstic de Tarragona. El salt al filial, la Pobla de Mafumet, li va permetre créixer com a futbolista. Tres temporades a Ascó, coronades amb un ascens a Tercera Divisió i un any elèctric el curs posterior, li van tornar a obrir les portes del filial grana, l'equip que avui capitaneja cap a Segona B.
Denís Coch lidera la Pobla aquesta temporada // CF Pobla de Mafumet
Després de tres temporades a l'Ascó, aquest curs han iniciat la teva segona etapa a la Pobla. Has tornat a casa?

Sí. Ja hi havia estat tres anys abans de marxar a Ascó, i aquí et sents com a casa. És el filial del Nàstic, on he jugat tota la meva carrera esportiva, i el tracte és immillorable. A més, el meu pare va ser també jugador del Nàstic.

El teu pare [Santi Coch] va ser jugador i capità del Nàstic. Tu ara ets el capità del filial de l'equip grana. És el primer cop a la història que es dóna el cas en què pare i fill han estat capitans del primer equip i el filial.

Quan vaig parlar amb l'Emilio, el director esportiu del Nàstic, ell tenia la idea de dur algun jugador que ja tingués experiència a la Tercera Divisió. De fet, sóc el jugador més veterà de l'equip i, potser per això, els companys em van fer capità. És un rol que no havia pogut exercir en la primera etapa. Ha estat una experiència molt bona per a mi i l'he portat de la millor forma possible.

Com es viu en un equip que aspira a tot, i segueix aspirant a l'ascens, que el jugador amb més experiència tingui només 26 anys?

Al cap i a la fi és un filial i, com et dic, l'Emilio volia muntar un equip jove però amb una certa experiència a Tercera Divisió. La meva barreja de veterania, entre cometes, i joventut m'ha dut a ser capità d'un equip com aquest. Som un equip molt competitiu i és difícil que ens facin gols.

La Pobla, tot i ser un equip filial, podem dir que té entitat pròpia?

El fet de no portar l'escut del Nàstic no implica res. La Pobla té molt clar que la idea és formar jugadors pel Nàstic i segueix aquest camí. Sense deixar de banda competir, intenta fer les coses el millor possible i treure jugadors pel primer equip. Potser el Nàstic no se n'ha beneficiat encara com li agradaria, però gent jove que ha passat per aquí ha acabat jugant a primera divisió.

Com duu la plantilla les convocatòries que el Nàstic fa, amb comptagotes, de jugadors de la Pobla?

En el meu cas, com que ja tinc 26 anys, no puc jugar amb el primer equip, però sí que hi ha jugadors que han anat intercalant entrenaments amb el primer equip i això és un plus. Saps que si fas les coses bé pots fer un salt de qualitat en la teva carrera esportiva. Jugar en un filial et dóna aquestes oportunitats.

Denís Coch se sent com a casa seva a la Pobla // Alex Gallardo - GallardoPhoto.com
Fa quatre cursos vas canviar la Pobla per l'Ascó. Has passat tres temporades a la Ribera d'Ebre i has tornat. Ha canviat gaire el club que t'has trobat respecte al que tu vas deixar?

Realment no. Potser en el que més ha canviat és en la professionalitat que li han donat des de la direcció i en el saber fer. Tant l'Emilio com el Martin estan treballant molt bé enguany. L'entrenador ha estat professional i internacional, i l'Emilio tres quarts del mateix. Els darrers anys la Pobla s'ha anat fent professional. Entrenem als matins, gairebé cada dia. Això s'assimila al professionalisme.

Us sentiu professionals?

Home, juguem a Tercera Divisió que és una categoria amateur, però des del Nàstic i la Pobla intentem aproximar-ho tot el màxim possible al professionalisme.

Com a futbolista, què n'has extret de la teva estada a Ascó? Ha estat el teu únic equip sense vinculació al Gimnàstic de Tarragona.

L'Ascó és un club potent a Tercera Divisió. Té un pressupost que d'altres equips no poden tenir, però també compta amb el handicap de la distància. Jo sempre he dit que l'Ascó és un club similar a la Pobla, però sense aquesta faceta de professionalisme. A més, han tingut la sort de comptar el Miguel [Rubio], que està fent una feina espectacular. Van acabar l'any líders i són ara a punt de pujar a Segona B.

L'Ascó va ser campió, la Pobla subcampiona. Com s'explica que aquest binomi tarragoní hagi dominat el campionat enguany?

L'Ascó ja va fer un bon projecte l'any passat, però aquesta temporada han estat espectaculars. Vam estar un punt amunt, un punt avall amb ells constantment, però al final es van quedar el títol. Van fallar menys. Però crec que tot és un resum de la bona feina que s'està fent al Camp de Tarragona. El Morell també és a punt de pujar a Tercera i d'altres clubs del territori estan superant categories. Això vol dir que aquí hi ha molt bons jugadors i que s'està treballant molt bé.

Denís Coch va defensar durant tres cursos la samarreta de l'Ascó // Àngel Garreta
Abandonem Tarragona i pensem en el present: el play-off. Dissabte vau empatar a zero a Tuilla. Quina valoració en fas del resultat?

El Tuilla competeix molt bé al seu camp. És un terreny de joc molt petit que no s'adapta gaire al nostre estil de joc, però vam competir molt bé i ens vam amotllar al camp. Ara juguem a casa, en un camp on estem acostumats a jugar i practicar el nostre joc. Tot això ens pot ajudar a guanyar el partit.

A l'anada us havíeu de basar en imatges i dades que rebíeu, però ara que us hi heu enfrontat n'heu extret coses noves?

És clar. Abans només havíem sentit noms, com el del davanter, que havia fet 20 gols. Però en competicions d'aquest tipus t'has de fixar molt més en la teva feina i en el que has fet durant tot l'any. El Tuilla és un equip agressiu i sortirà a guanyar l'eliminatòria, però nosaltres també.

En els darrers tres duels, incloent-hi el de Tuilla, no heu pogut guanyar. Creus que heu de fer algun canvi de xip de cara a la tornada?

No ho crec. A Terrassa potser vam tenir mala sort, podríem haver guanyat. I en el partit amb el Figueres ells s'hi jugaven molt, nosaltres ja pensàvem en el play-off i el míster va donar descans a alguns jugadors. I, com et dic, a Tuilla vam competir bé i, tot i que ens va faltar el gol, si l'equip segueix en aquesta línia, a més al nostre camp, crec que podrem tirar endavant l'eliminatòria.

Més enllà de superar les tres rondes, aconseguir l'ascens dependrà sempre de l'ascens del Nàstic. Hi creieu?

Sí, sí. I tant. Jo he tingut la sort de poder entrenar amb ells algun dia i els he vist quasi cada cap de setmana. El Nàstic pràcticament té l'obligació de pujar a Segona Divisió i té moltes opcions. A més, diumenge, amb el camp ple, es crearà una situació d'aquelles d'ara o mai. Segur que el Nàstic pujarà i deixarà el camí lliure a la Pobla.

Prèvia-Guia 1a eliminatòria 'play-off' (Tornada)

Els catalans de play-off afronten el partit de tornada de la primera eliminatòria (el de la ronda de campions en el cas de l'Ascó) sense haver perdut en el duel d'anada. Un punt molt favorable de cara a un segon encontre que servirà per determinar qui estarà present al sorteig del proper dilluns.
La Pobla és l'únic català que jugarà la tornada a casa // CF Pobla de Mafumet
Aquests són els horaris de la tornada de la primera eliminatòria de play-off:

DISSABTE, 30 DE MAIG
18h Pobla de Mafumet-Tuilla [0-0 a l'anada]
18h Numancia B-Figueres [1-2 per al Figueres a l'anada]

DIUMENGE, 31 DE MAIG

19h Jerez-Europa [0-1 per a l'Europa a l'anada]
19h Jumilla-Ascó [2-2 a l'anada]

Ronda de campions

Primera oportunitat
Jumilla-Ascó
  • L'Ascó té al davant el seu primer match ball. Després de coronar-se campió de Tercera Divisió ara pot aconseguir l'ascens a Segona B. Per fer-ho, haurà de superar el Jumilla, al seu camp.
  • L'empat a dos de l'anada és un mal resultat pels asconencs, que estan obligats a guanyar o empatar a més de tres gols per ascendir.
  • Una eliminació dels de la Ribera d'Ebre, però, no suposaria la renúncia a l'ascens, ja que la seva condició de campió li donaria una segona opció a la repesca. (Els campions que no superin la ronda de campions, accediran a les semifinals).
  • Els de Miguel Rubio acumulen ara dos partits consecutius sense guanyar, ambdós a casa. Derrota intranscendent la J38 davant un Santfeliuenc que s'hi jugava la permanència i empat diumenge passat amb el Jumilla.
  • Asier Eizaguirre, que va provocar un penal (que anotaria Ivan Cristino) i va fer un gol vital, és, per ara, l'home més determinant del conjunt ebrenc
  • Què li cal a l'Ascó? Guanyar o empatar a tres o més gols. El 2-2 conduiria a la pròrroga.
  • Precedents enguany: 8 dels 19 marcadors que ha tingut l'Ascó com a visitant aquest curs li donarien l'ascens a Segona B (42'11%): són les vuit victòries que han obtingut com a visitants els de Miguel Rubio; no li valdrien cap dels sis empats que ha sumat a domicili (a zero o un gol) i tampoc les cinc derrotes que ha patit lluny de la Ribera d'Ebre.
A l'Ascó només li val la victòria o un empat a 3 gols o més // Iris Solà - FC Ascó
Quarts de final
Guanyar o guanyar
Pobla de Mafumet-Tuilla
  • La Pobla de Mafumet serà l'únic català que jugarà a casa aquest cap de setmana. Ho farà amb l'obligació de guanyar el Tuilla, que amb qualsevol empat amb gols seria semifinalista
  • Els homes de Martin Posse no van ser capaços d'anotar un gol a domicili, i ara hauran de fer un doble esforç per superar l'eliminatòria.
  • Després de l'Europa (que n'acumula tres consecutius), la Pobla és el club que més recentment ha disputat un play-off. Fa tres cursos, el filial grana aconseguia arribar a la tercera ronda. Llavors no es va quedar amb el marcador a zero en cap ocasió.
  • De fet, els poblencs només van caure derrotats en el darrer duel de la promoció. Un resultat que els acabaria duent a la pròrroga i als penals, on finalment serien eliminats
  • La Pobla acumula ara tres partits consecutius sense guanyar
  • Què li cal a la Pobla? Guanyar; el 0-0 conduiria a la pròrroga
  • Precedents enguany: 11 dels 19 marcadors que ha tingut la Pobla com a local aquest curs li donarien l'accés a segona ronda (57'89%). Corresponen a les victòries dels de Martín Posse a casa. 2 marcadors conduirien a la pròrroga (els empats a zero viscuts contra Rubí i Prat). I sis més eliminarien els pobletans del play-off: les cinc derrotes com a local i l'únic empat amb gols viscut enguany al camp dels grana, contra el Manlleu (1-1).

Avantatge en territori hostil
Jerez-Europa
  • L'Europa tindrà l'oportunitat d'igualar els resultats del curs passat al camp del Jerez
  • Els escapulats, que acumulen tres promocions d'ascens consecutives, tenen el seu sostre a la segona eliminatòria. Una plaça que podran igualar si els extremenys no els superen per més d'un gol (tret de l'1-0, que duri a la pròrroga)
  • Els de Dólera van dominar el partit d'anada, però no van estar prou encertats per fer més gols al porter Alex. Una petita ensopegada golejadora que trenca amb la dinàmica dels darrers duels dels graciencs (Han passat de 12 gols en 4 partits, a 13 en 5).
  • Amb la victòria de diumenge passat, els de Gràcia acumulen cinc victòries consecutives.
  • Javi Lara és, per ara, el màxim (i únic) anotador europeista en aquest play-off. En el còmput de les tres promocions, només Lara i Cano han aconseguit anotar (1 gol cada un). Així, doncs, a Jerez podria estrenar-se en terreny golejador el primer davanter escapulat
  • Què li cal a l'Europa? No perdre... o fins i tot perdre, si és per la mínima i marcant (2-1, 3-2, 4-3, etc); l'1-0 per al Jerez conduiria a la pròrroga
  • Precedents enguany: 19 dels 19 marcadors que ha tingut l'Europa com a visitant aquest curs li donarien l'accés a la segona ronda (100%). Corresponen als 15 partits en què els graciencs no perdien a domicili (10 victòries i 5 empats) i a les quatre derrotes viscudes, ja que totes han estat per la mínima i marcant (2-1 al Prat, a Rubí, a Gavà i a Nou Barris).
La victòria a Gràcia dóna un lleuger avantatge a l'Europa // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT
  
La importància de marcar a domilici
Numancia B-Figueres
  • La gran sorpresa del passat cap de setmana la va donar el Figueres. L'equip d'Eduardo Vílchez viatjarà a Sòria amb avantatge per enfrontar-se al Numancia B.
  • Per bé que un 1-0 eliminaria l'equip empordanès, els figuerencs viatgen amb una certa tranquil·litat gràcies a la victòria aconseguida a Vilatenim
  • Tot el que sigui no perdre serviria al conjunt blanc-i-blau per avançar ronda i plantar-se a la semifinal. Això sí, amb el factor camp en contra i, molt probablement, contra un campió de grup
  • En el duel d'anada, un gol de Marc Serramitja obria la llauna, però era Narcís Barrera, que s'estrenava en el terreny golejador, qui acabava fent el gol que donava la victòria al Figueres. Un gol molt important que podria ser vital.
  • El filial del Numancia confia, però, en la seva gespa natural i, sobretot, en el gol aconseguit en camp contrari
  • Què li cal al Figueres? No perdre... o fins i tot perdre, si és per la mínima i marcant mínim dos gols (3-2 o 4-3, per exemple); una derrota per la mínima sense marcar (1-0) l'elimina, i un 2 a 1 per als sorians conduiria l'eliminatòria a la pròrroga
  • Precedents enguany: 12 dels 19 marcadors que ha tingut el Figueres com a visitant aquest curs li donarien l'accés a segona ronda (63'16%). Corresponen als 12 partits en què els empordanesos no perdien a domicili (7 victòries i 5 empats). 1 marcador, el viscut al Masnou (2-1), duria l'eliminatòria a la pròrroga. No valdrien els marcadors en les derrotes a Peralada, Sant Feliu i Castelldefels (1-0), Ascó (2-0), Rubí (3-0) i Manlleu (4-0). 

Fem balanç, capítol 8: Prat

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 8 repassem el curs del Prat, que després d'una segona volta molt sòlida acabava cedint la quarta plaça a l'última cita del curs, víctima d'un empat a punts múltiple que afavoria el Figueres. Els potablava han acabat sisens, amb 59 punts. Aquesta setmana coneixíem que el fins ara tècnic, Manolo Márquez, no seguirà a la banqueta pratenca. Escriu sobre el canvi d'entrenador i la temporada del Prat en José David Muñoz, periodista, cap d'Esports d'El Prat Ràdio i presentador del Planeta Prat, matinal de l'emissora local.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Si mal comença, mal acaba
Un article de José David Muñoz / @J_David_Munoz

El que hauria d'haver estat el resum de la temporada a l'AE Prat, i que ja estava quasi redactat, ha quedat en res després del dimarts 26 de maig. La junta directiva del club decidia, per àmplia majoria (10 a 2) que Manolo Márquez no continués al capdavant de l'equip. La noticia sorprenia tothom, primer el mateix entrenador, després els jugadors, la massa social del Prat i a tot el panorama del futbol català. No és per menys. Havia agafat l'equip amb 7 punts i el deixava empatat amb el quart a finals de lliga. L'argument és institucional. Segons el president, Luis Quiñonero, "Márquez no contribuïa a un bon ambient amb la directiva, i això prevalia sobre els resultats esportius". Reflexions sorprenents, al meu parer, d'un home que assegura que va prendre la decisió a contracor però que no va poder anar en contra de la junta directiva. Una junta renovada completament respecte fa tres anys, quan l'equip va aconseguir l'ascens, i de la qual no en formen part antics pesos pesants del futbol pratenc.



El Prat va perdre els tres primers partits jugats a casa // Francisco Carrasco - AEPrat.com

És per això que llenço algunes reflexions:


  1. L'AE Prat no té director esportiu des de la marxa de Felipe Sánchez, la temporada 2012/2013. Des de llavors, els que fitxen i negocien amb jugadors i entrenadors són el president i el vicepresident esportiu, Carlos Periáñez. Quan al desembre l'equip necessitava un altre davanter per acompanyar Sascha Andreu, la ineficàcia en aquesta parcel·la es va traduir en les no arribades de Roger Matamala (que finalment signava pel Terrassa) i de Xavi Civil (davanter pratenc del Gavà)
  2. L'AE Prat ha canviat d'entrenador quatre vegades en els darrers dos anys. Vacas, Zurro (el breu), Delgado i Márquez. Precisament, en un club que sempre s'havia caracteritzat per l'estabilitat, la figura de l'entrenador esdevé una cadira calenta.
  3. L'AE Prat rep anualment, 225.000 euros de l'Ajuntament del Prat de Llobregat en concepte de conveni (document públic que es pot consultar aquí, a la pàgina 16).
  4. Una quantitat considerable de diners públics per a la categoria en comparació amb altres clubs i les seves subvencions. Aquesta darrera temporada només dos jugadors són de la ciutat: Toni Texeira i Eric Ruiz, quan l'eslògan del club és "Un equip, una ciutat" i que no es correspon amb la realitat a la plantilla. No es pot fer bandera del que no es compleix. Això si, sense desmerèixer els futbolistes del primer equip, que han complert i lluitat amb professionalitat. A més, una quantitat de diners pública com aquesta hauria d'exigir resultats esportius.
  5. L'AE Prat sembla que dóna prioritat a directius que no es portin bé amb Márquez que als resultats esportius que ha aconseguit. Això és el que es pot interpretar després de la destitució de Márquez. Una decisió difícil d'entendre per al soci i afeccionat, que fa prevaldre els resultats per sobre del bon ambient a la directiva. Sense anar més lluny, el delegat de l'equip és alhora un dels vicepresidents de l'entitat. I Márquez, a més, demanava un respecte a la seva parcel·la, allò de "el vestidor és sagrat", i no volia que un altre vicepresident, l'encarregat de l'àmbit esportiu, Carlos Periáñez, entrés al vestidor "como Pedro por su casa". Una condició que sembla que ha pesat en la junta directiva, que va votar en majoria aclaparadora la no-continuïtat de Márquez. És difícil ser directiu, i encara més ser president. No es cobra per això i, a més, moltes vegades els costa diners. Segur que la decisió, segons la junta, s'ha pres amb la millor intenció. Però costa d'entendre.
  6. La imatge pública del club crec, al meu parer, que queda molt tocada després d'aquest episodi, amb arguments que no convencen ningú, i que recorden l'episodi de fa dos anys amb la destitució de Vacas.

Si prevalen abans altres conceptes que l'esportiu, com va dir el president a la ràdio, quin entrenador voldrà venir a entrenar? Si van venir 1.600 persones al Sagnier l'última jornada va ser perquè l'equip es jugava un play-off i perquè era gratuïta l'entrada al camp, no perquè hi hagués bon ambient entre l'entrenador i la directiva.


Charly Ruiz, una de les peces clau de la temporada // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Si els patrocinadors veuen episodis com aquesta no-continuïtat de Márquez, voldran seguir apostant pel club? I els socis? Què hauran de dir a l'assemblea?


Tant de bo això s'arregli i l'any vinent sigui un gran any! Perquè, encara que aquestes paraules sonin contundents, se'm fa difícil entendre que algú dubti de la meva implicació amb el desig de fer una AE Prat millor.

I aquí, un resum de la temporada:

Per un gol s'ha escapat fer promoció d'ascens… Una llàstima arribar fins al final i no aconseguir-ho. Són algunes frases que s'escoltaven al Sagnier diumenge 17 de maig, tot just s'acabava la temporada 2014/2015,  finalitzada abans dels que molts pensàvem (i m'hi incloc). La temporada va començar amb la continuïtat de Pepe Delgado a la banqueta. El joc havia estat bo al tram final de Segona B i tot apuntava a una bona dinàmica per a la tornada a Tercera. Res més lluny de la realitat. Delgado no trobava la tecla. Alguns dels fitxatges proposats pel míster no acabaven de reeixir, i el joc i els resultats no acompanyen. Fins al punt que una derrota a Ascó deixa l'equip molt tocat i a Pepe Delgado amb dos peus fora del club. Arriba l'home de club per excel·lència, Manolo Márquez. La trucada d'emergència del president a un home que sempre ha estimat el Prat. Márquez agafa les regnes de l'equip i comença a tirar cap amunt. El Prat torna on hauria d'haver estat, deien els experts en la categoria. Dues pilotes de partit per entrar a play-off, a Figueres i a casa, davant de 1.600 persones, i les dues s'escapen. La remuntada és històrica però no culmina en una promoció. Els jugadors ho han donat tot, i tothom aplaudeix l'esforç d'una plantilla que ha fet pinya des del principi i que ha lluitat fins al final per intentar entrar a play-off. Bravo pels jugadors i el cos tècnic!







dijous, 28 de maig del 2015

Fem balanç, capítol 7: Vilafranca

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 7 repassem el curs del Vilafranca, que ha acabat una temporada brillant, la segona millor de la seva (més que) centenària història, arribant a fregar amb els dits l'accés a un play-off que va tenir a tocar fins als últims 10 minuts de la temporada. Els penedesencs han acabat cinquens, amb 59 punts, els mateixos que el quart. Escriu sobre la temporada del Vilafranca en Lluís Montaner, referència bàsica per conèixer el present, el passat (amb el seu ampli fons estadístic) i les aspiracions de futur del degà penedesenc. Montaner col·labora amb Ràdio Vilafranca i Penedès Televisió, així com amb L'Esportiu de Catalunya, amb les cròniques dels vilafranquins quan actuen de local.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


A 10 minuts de la glòria
Un article de Lluís Montaner / @lapreviafcv

Diumenge 17 de maig de 2015, darrera jornada de Lliga. El Vilafranca rep el Sabadell B amb l'objectiu de sumar obligatòriament els 3 punts en joc i esperar una carambola en els resultats dels altres tres equips (Prat, Figueres i Terrassa) implicats en la lluita per la quarta plaça (l'última que dóna dret a jugar el play-off d'ascens a Segona B).


Corre el minut 5 de la segona part (50 de partit). El rebombori a la banqueta vilafranquina i a la graderia indica que quelcom està passant... Efectivament, el Prat acaba d'empatar el seu partit amb el Castelldefels i això, combinat amb els triomfs parcials del degà penedesenc (2-0) i del Terrassa a Rubí (0-3), junt amb l'empat del Figueres a La Pobla (1-1), col·loquen l'equip d'Iván Moreno momentàniament al play-off d'ascens.


Des d'aquell moment, mirades furtives al rellotge, tothom pendent de la ràdio i de les xarxes socials, nervis, ansietat, els futbolistes amb el cap més fora que dins del camp... Van passant els minuts i el somni d'una gran matinal de primavera (o quasi d'estiu per la forta calor regnant) sembla cada vegada més a prop de consumar-se.



El Municipal de Vilafranca ha viscut moltes alegries enguany // Lluís Montaner

Fins que arriba el minut 80 i silenci absolut. Sembla com si el temps s'ha parat de cop. Els jugadors i la pilota es mouen a càmera lenta. La tribuna ha emmudit. És com si el Municipal vilafranquí estigués buit. Algú ha fet arribar la notícia que ningú volia escoltar. Gol del Figueres. Sí, l'1-2. Aquell resultat que propicia un quàdruple empat on els empordanesos en surten victoriosos.

Les cares de la banqueta local ho diuen tot. S'està escapant una oportunitat única de fer història. Quina llàstima, ho teníem a tocar... 


Passen dos minuts de tres quarts de dues del migdia. Final a la Pobla. Adèu play-off. El 3 a 0, obra de Santi Triguero en temps afegit, és segurament el gol menys (o gens) celebrat dels darrers temps. Tan sols dedicatòria i abraçada del pitxitxi vilafranquí amb el delegat Pepe Fos just abans que el col·legiat assenyali el final del partit.



El tècnic Iván Moreno i Víctor Oribe, dos nouvinguts molt destacats en l'any del Vilafranca // Lluís Montaner

És evident que l'objectiu a principi de temporada no era estar lluitant per a aquestes fites però, és clar, quan et veus tan a prop d'assolir un premi tan gran, la decepció és inevitable.

Hom pot pensar: tota la feina d'una temporada se'n va en orri per uns fatídics minuts. Doncs no, tot el contrari. El regust amarg durarà uns dies. El record d'una brillant temporada (números en mà, la segona millor de la més que centenària història del club) romandrà per sempre.


Com va escriure un dels grans del futbol català a Twitter, el futbol li deu una al Vilafranca. Jo no sé si el futbol entén de justícia o no, el que sí sé és que qui escriu aquestes línies vol ser just amb un equip que ha tornat la il·lusió a la gent i els ha fet somiar. Mèrit incalculable, nois. Gràcies. Hi tornarem!




dimecres, 27 de maig del 2015

Fem balanç, capítol 6: Vilassar de Mar

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 6 repassem el curs del Vilassar de Mar, que ha acabat la temporada consumant un descens que s'intuïa profundament des de poc abans de l'equador del campionat. Una bona arrencada i una certa revifada als primers mesos de 2015 semblaven donar esperança als maresmencs, que acabaven descendint després de passar 27 de les 38 jornades en places de descens. Els vilassarencs han acabat vintens, cuers, amb 28 punts. Escriu sobre la temporada del Vilassar de Mar en Jordi Dotras, que ha seguit l'equip als micròfons de Vilassar Ràdio, actualment treballant en pràctiques a Catalunya Ràdio.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Crònica d'un descens anunciat
Un article de Jordi Dotras / @jdotras

El Vilassar de Mar encarava la tercera temporada consecutiva a Tercera amb el cul cremat de l'anterior temporada, en què després de caure en descens va protagonitzar una remuntada pràcticament miraculosa que el va salvar. L'artífex va ser un Toni Romero que va renovar amb la intenció de no patir.


L'inici de l'equip va ser prou satisfactori: en sis jornades, el Vilassar es va col·locar vuitè després de la victòria contra el Manlleu. Tot i això, després que els d'Osona visitessin el Municipal Xevi Ramon, l'equip va encadenar una ratxa d'una volta sense conèixer la victòria que el va sepultar al fons de la taula. El Manlleu va tornar a ser la víctima i el triomf obria les possibilitats de tornar a somiar en la permanència. En els partits clau, però, l'equip va fallar i ha passat l'últim mes de competició no només descendit matemàticament sinó sense cap opció de deixar de ser cuer.



El Vilassar de Mar ha viscut la derrota en moltes ocasions aquest curs // CESabadell.cat

A les travesses d'inici de temporada, l'equip apareixia com a clar candidat a ocupar el descens, segurament per pressupost. Tot i això, l'adrenalina de l'esprint del final del curs anterior encara corria per les venes a Vilassar i donava un aire optimista enfront dels presagis dels qui, des de fora, no auguraven una bona temporada al club maresmenc. La columna vertebral mantenia molts dels noms salvadors de la temporada anterior i havia incorporat reforços que no eren carn de banqueta. Al porter Imanol, als defenses Peque i Jose o al migcampista Urbano, se'ls va unir a la titularitat Galeano per substituir a la medul·lar el fins aleshores capità Edu Domingo. A més, va retornar un esquerrà polivalent com Aitor González i el club va fitxar Cebri que, provinent de l'Europa, era una de les esperances en atac. En definitiva, es tractava d'un equip fet per competir.

Amb tot, el cúmul de fets negatius no ha deixat d'arrossegar conseqüències fins a desembocar en un descens i un ambient enrarit. Tot just a la segona jornada va arribar el primer revés: Cebri, encara amb la suor al front després d'haver fet el gol de la victòria contra la Muntanyesa, anuncia que deixa el club. La davantera, òrfena del davanter que havia de ser la referència, encara va sumar 7 dels 12 punts següents. La victòria contra el Manlleu els deixava vuitens amb tota l'esperança intacta. Tot i això, aquell 4 d'octubre va ser l'últim cop que el Vilassar va pujar una posició. A la seva visita al Guinardó, el Martinenc va clavar quatre gols als de Toni Romero que els van fer baixar dues posicions a la taula. La caiguda en picat va fer que en 10 jornades un empat contra el Sabadell B els fes entrar en descens i que tot just dues jornades després toquessin el fons de la taula. Era el 30 de novembre. L'equip ja no aconseguiria ni ser dinovè.



A Cerdanyola els maresmencs arrencaven un punt // Facebook Cerdanyola FC

Una relació més que tensa amb l'entrenador, Toni Romero, va esquerdar la unitat del conjunt maresmenc. Imanol i Aitor van tocar el dos durant el desembre, i els fitxatges que han arribat no han donat la rendibilitat que s'esperava. L'ambient no era l'idoni per revertir una situació que s'agreujava a cada jornada. Els resultats no hi ajudaven. Cap punt de 27 possibles va enterrar l'equip fins que a principis de febrer va protagonitzar una tímida revifada. Un empat contra el Cerdanyola i dues victòries consecutives (contra el Manlleu, una volta més tard, i el Martinenc) van tornar a posar esperances. La permanència era a 11 punts amb un partit menys, una distància gens menyspreable però no impossible de revertir.

La clau era guanyar contra els rivals directes. Tres derrotes seguides van tornar el pessimisme, però amb la golejada a Castelldefels (1-4 en un partit estrany) es recuperaven les tímides esperances. Malgrat tot, el Vilassar no va passar de l'empat contra Masnou i Santfeliuenc (aquest, en el partit que s'havia ajornat del febrer) i va perdre contra el Sabadell B. No superar el filial arlequinat va ser gairebé definitiu, el descens virtual: la permanència era a 12 punts i n'hi havia 18 en joc. Dues jornades més tard, a Palamós va rebre el tret de gràcia amb un 5-1 metafòric d'una temporada.


El camí fins al final de temporada ha estat dur. La relació entre jugadors i míster no ha estat la més sana que els dos fronts haurien desitjat, però l'equip ha intentat competir en aquesta situació adversa. La prova més clara és que el Vilassar ha mort matant: ha impedit l'accés al play-off de Prat i Rubí amb un empat i una victòria, respectivament.


La temporada que ve el Vilassar jugarà a Primera Catalana amb moltes cares noves a la banqueta, amb el retorn de Manel Moya, i a la gespa. Serà el moment d'engegar un projecte que permeti curar ferides, sempre amb la Tercera Divisió com a horitzó.




dimarts, 26 de maig del 2015

Fem balanç, capítol 5: Gavà

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 5 repassem el curs del Gavà, que ha acabat la temporada amb permanència assolida a l'última jornada (per esquivar definitivament possibles compensats) i que ha viscut un curs marcat per la sacsejada del mes de desembre. Els canvis en la gestió esportiva acabaven amb la marxa del tècnic Albert Poch, i amb una multitud de canvis al vestidor blaugrana. Els gavanencs han acabat catorzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Gavà en Havok, que ha col·laborat amb tercera.cat des dels primers dies de vida d'aquest web (abans blog). Ell és l'autor del blog de referència per seguir l'actualitat del CF Gavà, a més de ser un dels informadors més destacats de la categoria, sempre al peu del canó, i amb una vocació, plenament passional, per difondre l'equip que més s'estima.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Juego de tronos: quan el futbol és el menys important
Un article de Havok / @havokcfgava

Deures complicats els que em posen a tercera.cat aquest any. Per fer balanç d'un Gavà 2014/2015 marcat per afers extra esportius, hem d'entendre abans la realitat del club, i si això és complicat per a un gavanenc em puc imaginar com ho ha de ser per a un espectador neutral. Intentaré ser tot l'objectiu i planer que pugui, tot i que no és fàcil.


Posem primer les fitxes sobre el tauler. Tenim un Gavà amb molts deutes, que aquests últims anys no ha tingut més remei que viure del futbol base (EF Gavà), tant esportivament com econòmicament. Tenim un president (Manuel Maniega) que el 2012 va sortir "reescollit" en unes "no-eleccions" que no van aparèixer a cap mitjà, tampoc local. Vaja, jo no em vaig assabentar i sóc soci. Tenim un vicepresident (Lluís Santos) que s'havia esborrat de soci després de perdre les eleccions el 2008 davant l'actual president, incorporant-se a la junta recentment per la insistència del director esportiu (López Adán); el mateix que dirigeix l'Escola de Futbol Gavà (des de 2006 amb un acord de filiació amb el CF Gavà) i a qui [spoiler] acabaria despatxant.



Albert Poch, tècnic del Gavà en les 17 primeres jornades // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Comencem la història. A l'estiu, el club presenta com a gran solució als problemes un grup de pares del futbol base que s'encarregarà de professionalitzar el club. Per primer cop en molts anys sembla que els jugadors cobren quan toca, i fins i tot diuen que ha pujat el número de socis trencant una tendència devastadora. Una de les mesures d'aquest grup és prescindir del fill del president a les tasques administratives del club.

Al desembre el president anuncia que rescindeix el contracte de gestió amb l'empresa d'aquest grup de pares (MSA) per què paguen a jugadors però no ho fan als proveïdors. Dies després destitueix Ramón López Adán, que desmenteix que no es pagui als proveïdors... per què ell n'és el principal. Darrere de tot apareix una persona que entra en escena de la mà del vicepresident, un "empresari" que segons el dia posarà molts diners o no posarà un euro, però ajudarà molt. Casualitats de la vida, aquest empresari i el vicepresident representen una marca esportiva, i López Adán una altra diferent.


Resultat, i simplificant moltíssim, relleu a la banqueta d'Albert Poch –aposta personal de López Adán-, amb qui un dilluns comptaven i un dimarts cessaven, arribada de l'exjugador Juanma Pons (vinculat a la marca esportiva dels nouvinguts) amb qui ja hi havia un acord previ, trencament de facto de la filiació entre l'EF Gavà i un CF Gavà que per tant, a dia d’avui, no té futbol base, i neteja a la plantilla de jugadors del poble i voltants, en gran percentatge formats a l'EF Gavà.



El duel contra el Sabadell B, estrena de Juanma Pons a la banqueta // CESabadell.cat

Abans, els jugadors, trobant-se en mans de qui no els havia pagat tots aquests anys i sabedors del negre futur esportiu que se'ls presentava a alguns d'ells (era vox populi que arribarien nous futbolistes), s'havien manifestat demanant eleccions, fins i tot amenaçant de no jugar un partit davant el Sabadell B difícil d'oblidar. El club acusava l¡EF Gavà d'utilitzar els jugadors.

En aquest escenari de trencament total amb el model de club que es venia desenvolupant, que va comportar la dimissió de membres de la junta i un intent de procés de moció de censura que no va es va arribar a iniciar, podeu suposar que la trajectòria esportiva poc tenia a veure.


En aquell moment i després d'un bon inici de temporada, el Gavà havia encadenat una mala ratxa de 5 derrotes consecutives aturades per un empat amb el líder Ascó; però havia ofert una gran imatge a casa (la creu com quasi sempre, fora) sense haver trepitjat la zona de descens en cap moment, a més d'arribar a les semifinals de Copa Catalunya.



A la Copa, el Gavà queia a semifinals contra el Girona // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Consumats els fets, i tot i que la directiva va anunciar que comptava amb tothom menys amb el capità Albert Vivó, a la pràctica a la plantilla -que la temporada anterior va aconseguir una èpica permanència sense cobrar durant 5-6 mesos- només van romandre cinc jugadors, ja fos perquè en prescindís l'entrenador, perquè no podien entrenar en l'atípic nou horari (15'30h), o directament perquè van preferir marxar, tot i que per exemple a Xavi Civil no li van permetre fitxar per un Segona B. En el seu lloc van arribar dos camerunesos, un senegalès, un mexicà, un anglès... i jugadors amb pocs minuts als seus equips o directament sense. Alguns vinculats a la nova empresa de roba esportiva, d'altres no.

Complicat saber què esperar en aquestes circumstàncies d'un equip tan eclèctic. Per un costat, fer un equip nou a mitja temporada per voluntat pròpia és córrer un risc molt elevat, no és fàcil fer que funcioni. Per l'altre, els jugadors de fora òbviament no havien vingut cobrant 200-300€ (almenys no conec lloguers de pisos per aquest preu) que és el que cobraven els nois del planter; lògicament l'exigència esportiva havia d'anar en consonància.


Al final, després d'una trajectòria irregular, amb un futbol molt diferent al que estàvem acostumats, es va haver d'esperar a l'última jornada –sense dramatisme ni públic- per evitar qualsevol perill relacionat amb el descens. La temporada pròxima el tècnic ja ha anunciat que pensa continuar, i si hem de fer cas de les promeses en el moment de la trencadissa, ho farà amb l'objectiu de pujar a Segona B.