dimecres, 30 d’abril del 2014

Prèvia J36

Aquests són els horaris de la J36:

DIMECRES, 30 D'ABRIL
20'30h Figueres-Santfeliuenc

DIJOUS, 1 DE MAIG
12h Gavà-Masnou
12h Castelldefels-Terrassa
12h Europa-Rapitenca
12h Cerdanyola-Palamós
12h  Pobla Mafumet-Gramenet
12h Ascó-Vilassar de Mar
12h Rubí-Muntanyesa
17h Manlleu-Vilafranca
18h Santboià-Cornellà

Aquesta és la classificació amb què arrenca la J36:



Prèvia de la jornada, en format narratiu: la teniu a GolCat, en aquest enllaç

Claus de la jornada

La Monta pot confirmar play-off depenent de si mateixa // (Arxiu) Àngel Garreta - REMImages.com

Lideratge
Quatre equips poden tancar el dijous, i la J36, al capdavant de la taula abans de les dues jornades d'horari unificat (diumenges 4 i 11 de maig a les 12 hores).


  • La Muntanyesa seguirà líder si... guanya; empata i no guanyen ni Europa ni Cornellà; perd i no guanyen ni Europa ni Ascó, i perd el Cornellà
  • L'Europa serà líder si... guanya i la Monta no venç a Rubí.
  • El Cornellà serà líder si... guanya i al matí ni Europa ni Muntanyesa han guanyat; o si empata i al matí han perdut Europa i Muntanyesa.
  • L'Ascó serà líder si... guanya i perden la Muntanyesa, l'Europa i el Cornellà. 


Ernest Forgas, 19 gols, un dels principals arguments del Rubí // Àngel Garreta - REMImages.com

Play-off
Només la Muntanyesa i l'Europa (beneficiat en els triples empats possibles d'aquesta jornada) tenen assegurat seguir en play-off aquesta jornada. I només un cinquè equip, el Rubí, podria treure la plaça a algun dels altres dos conjunts (Cornellà i Ascó) que són ara en zona noble. Aquestes són les diverses opcions per configurar el play-off en aquesta J36:


  • Muntanyesa i Europa seguiran en play-off
  • El Cornellà seguirà en play-off si... puntua; o si perd i no guanyen Ascó i Rubí, els dos alhora
  • L'Ascó seguirà en play-off si... guanya; empata i el Rubí no guanya; perd i el Rubí perd
  • El Rubí entrarà en play-off si... guanya i l'Ascó no ho fa; si guanya, també guanya l'Ascó però el Cornellà perd; o si empata i l'Ascó perd.


Per a Palamós i Terrassa, amb opcions matemàtiques de seguir vius a la lluita per al play-off, la J36 suposa un match ball. Depenent dels resultats podrien quedar-se sense opcions d'acabar entre els quatre primers:


  • El Terrassa s'acomiadarà matemàticament de les opcions de play-off si... perd i l'Ascó o el Rubí, un dels dos, guanyen
  • El Palamós s'acomiadarà matemàticament de les opcions de play-off si... no guanya (perd o empata) i el Rubí o l'Ascó, un dels dos, guanya.


L'Europa pot tornar a celebrar l'accés al play-off a casa, com fa un any // Àngel Garreta - REMImages.com

Confirmacions
Dos equips, Muntanyesa i Europa, arriben a la J36 amb opcions de confirmar plaça als play-off d'ascens a Segona B. Aquestes són les opcions:


  • La Muntanyesa serà matemàticament al play-off si... guanya.
  • L'Europa serà matemàticament al play-off si...  guanya, el Rubí perd i el Terrassa no guanya.
  • El Cornellà no pot ser matemàticament al play-off ja que té el goal average perdut amb el Rubí, i com a molt quedaria 6 punts per sobre els vallesans quan en queden 6 per jugar.


El Castelldefels, un dels equips amb la permanència ben a prop // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Zona baixa
Aquesta jornada poden confirmar la permanència matemàtica els següents equips:

  • Figueres (la té virtualment), ha de sumar màxim un punt
  • Manlleu, ha de sumar màxim dos punts
  • Castelldefels i Cerdanyola han de sumar màxim tres punts
  • Vilafranca ha de sumar màxim quatre punts, és a dir, guanyar i esperar que la línia de descens no s'apugi tres punts


El Gavà apel·la al 'factor Bòbila' per a la penúltima bala // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Descens
El duel directe Gavà-Masnou fa que l'antepenúltim, el primer equip en zona de descens, surti directament d'aquest duel.


  • El Gavà seguirà en descens si... no guanya. Una derrota gavanenca o un empat mantindria el Masnou fora de la zona de perill.
  • El Masnou caurà en descens si... perd. La victòria gavanenca col·locaria els d'Albert Poch un punt per sobre dels masnovins.


Vilassar de Mar i Santboià seguiran fora del descens i, alhora, no confirmaran la permanència en cap combinació. Arribaran a les dues últimes jornades jugant-se la salvació.

Pel que fa a les altres dues places de descens, la Gramenet, ja descendida, sabem que acabarà cuer. I podríem viure el segon descens matemàtic del curs:


  • La Rapitenca descendirà a Primera Catalana si... no guanya (perd o empata) al Nou Sardenya

dimarts, 29 d’abril del 2014

Gerard Zambudio (Rubí), als millors gols

Gerard Zambudio, atacant del Rubí que aquest diumenge anotava el seu quart gol del curs, forma part del podi de Millors gols del futbol català, que escull cada dilluns la redacció d'Esports de La Xarxa. La diana que tancava el triomf contra l'Ascó, amb la velocitat i l'excel·lent definició de Zambudio, és la tercera millor de la setmana.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Zambudio, que el curs passat jugava a la UE Olot, comparteix podi amb dos jugadors d'equips que, com el conjunt olotí, competeixen aquest curs a Segona B. Són Àlex Granell (Prat) i Lago Júnior (Nàstic).


A la preselecció de Millors gols del futbol català hi havia aquesta setmana cinc gols més de jugadors del grup català de Tercera: Pedro Bilbao (Santboià), Jordi Sánchez (Masnou), Adrià Grau (Gavà), Roland Garrós (Muntanyesa) i Jallow (Vilassar de Mar).



dilluns, 28 d’abril del 2014

Pantalla #3div5: J35

Aquesta setmana, edició especial del Pantalla #3div5, ja que incloc un parell de vídeos que si bé no resumeixen cap partit d'aquesta J35, serveixen per encarar les tres últimes i per fer balanç. Els trobareu a BONUS. Abans, els resums de la J35, amb TOTS els partits.

Rubí 3-0 Ascó, imatges Cugat.cat
Vilassar de Mar 1-0 Figueres, imatges m1tv
Masnou 2-1 Santboià, imatges m1tv
Rapitenca 1-0 Castelldefels, imatges Canal Terres de l'Ebre
Vilafranca 0-0 Cerdanyola, imatges Penedès TV
Santfeliuenc 1-2 Pobla Mafumet, imatges ETV
Gramenet 3-1 Manlleu, imatges Molins de Rei TV
en una peça que he escrit i editat aquest dilluns per a l'Esports en xarxa (La Xarxa)


Muntanyesa 1-1 Cornellà, imatges BTV
Palamós 0-0 Europa, imatges TV Costa Brava
Rubí 3-0 Ascó, imatges Cugat.cat
Vilassar de Mar 1-0 Figueres, imatges m1tv
Terrassa 1-1 Gavà, imatges Canal Terrassa
Gramenet 3-1 Manlleu, imatges Molins de Rei TV
en una peça que escrivia i editava aquest diumenge per a l'informatiu Al dia (La Xarxa)



RESUMS INDIVIDUALS

Muntanyesa 1-1 Cornellà, peça de BTV Esports


Palamós 0-0 Europa, peça de BTV Esports


Terrassa 1-1 Gavà, imatges Canal Terrassa, peça de Gavà TV



BONUS

Com acabarà la Tercera? A la concentració de la selecció catalana UEFA, a Segòvia, vaig reunir un jugador de cadascun dels quatre equips que ocupen ara mateix la zona de play-off i els vaig demanar un pronòstic. Andrés Borges (Muntanyesa), Alex Cano (Europa), Pep Caballé (Cornellà) i Denís Coch (Ascó) feien els seus pronòstics. Notícia editada a La Xarxa.


Entrevista a Putxi. A l'En joc d'aquest diumenge entrevistàvem el migcampista del Manlleu i de la selecció catalana UEFA, Gerard Puigoriol 'Putxi'



ÀUDIOS



dissabte, 26 d’abril del 2014

Resultats J35

Repartiment de punts i manteniment de places de privilegi // UECornella.cat

Aquests són els resultats de la J35:

DISSABTE, 26 D'ABRIL
Santfeliuenc 1-2 Pobla Mafumet (Dani Maldonado 'Maldo' / Sergi Gestí i David Díaz 'Bicho')

DIUMENGE, 27 D'ABRIL
Gramenet 3-1 Manlleu (Iborra, Daisuke i Montoya / Óscar Gely)
Rapitenca 1-0 Castelldefels (Iván Montané 'Munta')
Vilassar de Mar 1-0 Figueres (Jallow)
Rubí 3-0 Ascó (Ernest Forgas, Roger Matamala i Gerard Zambudio)
Vilafranca 0-0 Cerdanyola
Terrassa 1-1 Gavà (Alex Gallar / Adrià Grau)
Palamós 0-0 Europa
Muntanyesa 1-1 Cornellà (Roland Garrós / Óscar Muñoz)
Masnou 2-1 Santboià (Jordi Sánchez -2- / Pedro Bilbao)

CLASSIFICACIÓ 

Aquesta és la classificació després de la J35:




Gols: 19

Resultats: 5 victòries locals, 4 empats i 1 victòria visitant
Màxim golejador: Javi Sánchez (Europa, 20) /// Veure llista completa
La dada:


  • Un dia més, una jornada menys. Només un equip dels set primers guanyava (Rubí), només un perdia (Ascó) i, per tant, (gairebé) tot segueix igual a la part alta. Igual d'ajustat, amb líder i quart separats per tan sols tres punts, i els rubinencs, cinquens, a un sol punt d'entrar a play-off.

  • 31 jornades. Acumula (no consecutivament) la Muntanyesa al play-off, amb 18 setmanes a la primera posició. Els de Nou Barris són, lògicament, l'equip que millor ho té per assegurar matemàticament la fase d'ascens. Ho podria fer dijous mateix, tot i que Europa i Cornellà també tindran ja opcions matemàtiques.

  • Pocs empats. El Cornellà, l'equip que menys empata de la categoria (6 en 35 partits), cedia a Nou Barris la segona igualada a domicili que cedeix aquest curs (la primera també va ser un 1-1, a Vilassar). Tornava a marcar, després de la lesió, l'home gol de l'equip, Óscar Muñoz (14 dianes).

  • Reacció binària. Als meus companys de La Xarxa no els fa gaire gràcia el joc de paraules, però m'agrada parlar de la reacció del Vilassar de Mar vinculant-la directament a les xifres dels resultats que presenta. Són quatre victòries seguides, totes elles per 0-1 o 1-0, i 13 punts dels últims 18 possibles des que Toni Romero va agafar la direcció de l'equip. Als sis partits, resultats binaris, o sigui, formats tan sols per 0 i 1. En aquests 540 minuts de joc els maresmencs només han encaixat un gol, el de Javi Sánchez (Europa) en l'única derrota que han patit amb Romero a la banqueta.


El Vilassar de Mar superava el Figueres // UEFigueres.cat

  • Fe. La matinal de diumenge va ser de fe. La que té el Rubí per reenganxar-se a la lluita pel play-off, tombant l'Ascó i situant-se a un punt; la del Vilassar de Mar, quatre victòries seguides i sortint del descens; la de la Rapitenca, que es resignava a cedir el descens matemàtic. I la de la Grama.


La Rapitenca tombava el Castelldefels // Andrés Burgos - UECastelldefels.es

  • Onze mesos després. El Nou Municipal de Santa Coloma de Gramenet celebrava, gairebé un any després, una victòria de la Gramenet, la tercera d'aquest curs, la primera després de 22 jornades sense sumar tres punts. La Grama marcava tres gols, com el primer triomf que obtenia aquest curs, a Cornellà (1-3). Els colomencs, ja descendits, celebraven una victòria d'insistència. La Grama no marcava tres gols a casa des de feia més de dos anys (19/04/2012, Gramenet 3-1 Vilafranca).

  • Empat sense premi. El Gavà igualava el partit a Terrassa, al temps afegit... un empat meritori, però que no es veia recompensat amb seguir fora del perill, ja que la victòria del Masnou retornava els blaugrana a les places de descens, antepenúltims, set jornades després. L'últim cop que el Gavà va ser en descens va ser a la J28. En total, és la 14a jornada que passa a les tres últimes places.


El Terrassa empatava contra el Gavà // Juan Diego Galán - Terrassainforma.com

  • Unes hores. El Masnou segueix sent un dels quatre equips que no ha passat aquest curs ni per play-off ni per descens, amb Vilafranca, Cerdanyola i Manlleu. Els resultats provisionals de la jornada, però, havien deixat els maresmencs en zona de perill, si bé el doblet de Jordi Sánchez (4 gols aquest curs, tenint en compte que debutava a Tercera després d'arribar al mercat d'hivern) mantenia els masnovins fora del perill. Dijous, duel directe a Gavà.

  • Golejadors. Ernest Forgas (Rubí) marcava per segon partit i iguala Manel Sala (Manlleu) com a segon màxim golejador del grup, amb 19 dianes, una menys que el màxim anotador Javi Sánchez. Dos jugadors s'unien al 'club dels 10 gols', Alex Gallar (Terrassa) i Roland Garrós (Muntanyesa). 


El Rubí tombava l'Ascó // Iris Solà - FC Ascó


  • Matemàtiques i sostres. El campionat serà, com a molt, als 76 punts, tres menys que els que van sumar Olot i Cornellà el curs passat (79). El cinquè aspira a sumar-ne 72. La Muntanyesa és a una victòria d'assolir-ho. Com que dijous s'enfronta al cinquè, el Rubí, un triomf significaria l'accés al play-off. Aspiren a play-off els equips amb més de 55 punts; per tant, per a Palamós i Terrassa no pot haver cap més ensopegada. El sostre del descens és als 45 punts, i per tant Figueres, Manlleu, Castelldefels i Cerdanyola són a una victòria d'assolir la permanència. Implicats directament a la lluita hi ha Santboià, Vilassar de Mar, Masnou, Gavà i, en menor mesura, la Rapitenca. Els del Montsià podrien descendir a Primera Catalana matemàticament dijous, fins i tot sense dependre d'ells mateixos.


  • Només un visitant triomfant. I va ser en un dels partits en què no hi havia res en joc. La Pobla Mafumet és l'únic equip que ha guanyat aquesta jornada a domicili. Jornada d'empats, especialment a la part alta, que mantenien l'statu quo més o menys... i de victòries locals, entre les quals destacaven quatre a la zona baixa, les dels tres equips fins ara en descens i la del Masnou, que en sortia després de caure-hi provisionalment.

Minut de silenci previ al Santfeliuenc-Pobla // Santfeliuenc FC 

  • Locals/Visitants. Així estan els índexs després d'una nova jornada. A casa el millor equip segueix sent el líder, la Muntanyesa, ara amb 2'222 punts per partit jugat, de mitjana. L'acompanyen al podi els dos equips del play-off, l'Europa i l'Ascó (2'118 els dos), que no han jugat a casa. A domicili el Palamós, setè classificat, segueix al capdavant de la ràtio (1'824). El segueix el Cornellà, que empatava a Nou Barris (1'706) i el Santfeliuenc (amb el mateix registre, 1'706). La Gramenet és el pitjor local tot i millorar xifres pel triomf d'ahir (0'278) i el pitjor visitant (0'588), en aquest cas empatat amb el Vilafranca.

Palamós-Europa, empat sense gols // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • 19 gols. Jornada molt pobra, segona amb menys gols del curs (17 a la J2 és el registre més baix fins ara). Set equips no van marcar cap gol, i de fet als dos primers partits de la jornada es van veure més d'un terç dels gols que es van marcar en total (7 de 19). Clar domini dels gols locals, 13 a 6.

  • 862 gols fins ara. Són 24'63 gols per jornada (2'46 per partit). Suposa un 6'03% més que el curs passat a aquestes alçades (s'havien anotat 813 gols després de la J35).

  • Freqüència de resultats: Victòries locals 40% | Empats 27% | Victòries visitants 33%

Triguero, Puchi, Antolínez. Retrobaments a Vilafranca // Lluís Montaner (@lapreviafcv)


  • Evolució. Respecte la J35 del curs passat han disminuït tant les victòries locals (-8'44%) com els empats (-16'81%) i han augmentat molt les victòries visitants (+38'55%). En aquest tram final totes les variacions s'han reduït bastant: els triomfs locals s'han minimitzat, per sota del -10%. L'augment de victòries visitants, que ba arribar al 68%, s'ha situat per sota del -40%; tot i això, ja és segur que tancarà el curs en augment, ja que en valor absolut ja s'han produït, en 35 jornades, 24 victòries a domicili més que en tot el curs passat. Una tendència consolidada també és la reducció dels empats, que a poc a poc també s'ha matisat, malgrat mantenir-se en xifres destacades.

  • Equip més golejador: Palamós (59) | Equip menys golejat: Europa (26)

  • Equip menys golejador: Gramenet (23) | Equip més golejat: Gramenet (71)

  • Equip que millor rendibilitza els gols: Pobla Mafumet, 1'46 punts per gol marcat. Segon és ara l'Europa, amb 1'29.

  • Camp on es veuen més gols. Tenim un triple empat al capdavant. Municipal de Nou Barris, la Bòbila de Cerdanyola i el Nou Municipal de Santa Coloma de Gramenet (2'88). Els Municipals de la Pobla de Mafumet (1'65) i de Manlleu (1'88) són els escenaris on menys gols es veuen, els únics que se situen per sota dels dos gols de mitjana per partit.

divendres, 25 d’abril del 2014

Prèvia J35

El poc temps de descans entre una jornada i l'altra, un sol dia, m'obliga a fer una prèvia molt breu, enllaçant-vos el resum en 10 blocs que hem escrit amb en Carles Garcia a GolCat. Els fets es precipiten, queden només quatre jornades, 12 punts en joc... i en 16 dies tindrem campió, vencedors i vençuts.

Aquests són els horaris de la J35:

DISSABTE, 26 D'ABRIL
18h Santfeliuenc-Pobla Mafumet

DIUMENGE, 27 D'ABRIL
11'45h Gramenet-Manlleu
12h Rapitenca-Castelldefels
12h Vilassar de Mar-Figueres
12h Rubí-Ascó
12'30h Vilafranca-Cerdanyola
17h Terrassa-Gavà
17h Palamós-Europa
18'30h Muntanyesa-Cornellà
19h Masnou-Santboià

Aquesta és la classificació amb què arrenca la J35:



Podeu llegir la prèvia que hem escrit en 10 blocs, un per partit, amb en Carles Garcia a GolCat, en aquest enllaç.

Possibilitats de la jornada

La Monta defensa la 17a jornada al lideratge // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Lideratge
Quatre equips poden acabar la jornada al capdavant de la classificació:

  • Muntanyesa: l'actual líder seguirà sent-ho si guanya, o si empata i l'Europa no guanya
  • Europa: serà líder si guanya a Palamós i la Muntanyesa no guanya
  • Cornellà: serà líder si guanya i l'Europa no ho fa a Palamós
  • Ascó: serà líder si guanya, l'Europa no guanya a Palamós i el Muntanyesa-Cornellà acaba amb empat

El Rubí vol dir-hi la seva // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Play-off
Els quatre equips en zona noble seguiran sent els mateixos. La clau de la jornada serà veure si els tres aspirants situats just per sota (Rubí, Terrassa i Palamós) retallen la distància respecte els favorits. Per fer-ho, necessiten guanyar els seus partits. Tenint en compte que dos juguen davant equips en play-off (el Palamós contra l'Europa i el Rubí davant l'Ascó) la situació es podria ajustar encara més.


La Rapitenca pot descendir aquesta jornada // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Descens
A la Grama, descendit matemàticament fa tres jornades, la podria acompanyar aquesta setmana la Rapitenca, que necessita guanyar per aspirar a la permanència. La tercera plaça de descens és ara la lluita en la qual se centra un triple empat (Gavà-Masnou-Vilassar de Mar) i un quart equip que no es pot despistar (Santboià). Situació, equip per equip:
  • Santboià: té quatre punts de marge sobre el descens i, per tant, sobre el triple empat a 35 punts ubicat al llindar. El fet que els vermells juguin davant el Masnou, un dels tres equips igualats, fa que amb una derrota els de Sant Boi es puguin complicar molt la vida. Un triomf, en canvi, donaria als de Jaume Bonet una permanència virtual gairebé definitiva
  • Gavà: és el millor beneficiat al triple empat, però no pot badar. El triomf contra la Rapitenca va ser un primer pas ferm, però una derrota a Terrassa podria col·locar els d'Albert Poch en descens. Cauran en zona perillosa sempre que Vilassar de Mar i Masnou, els dos alhora, millorin el resultat dels gavanencs. Si els blaugrana perden, els maresmencs hauran de puntuar; i si el Gavà empaten, els altres dos conjunts haurien de guanyar
  • Masnou: el punt obtingut a Cornellà evitava que els de Miguel López caiguessin en descens, però els manté a l'ull de l'huracà. S'entreveu clau guanyar a casa contra el Santboià. El Masnou caurà en descens si el Vilassar de Mar fa un millor resultat. A més, en cas que els dos equips empatin a punts, els vilassarencs se situarien al davant.
  • Vilassar de Mar: la bona dinàmica recent, amb 10 punts dels últims 15, ha col·locat els maresmencs de ple a les opcions de sortir del descens. Si bé són antepenúltims, tenen els mateixos punts que els dos equips que els precedeixen a la taula. Per sortir del descens, necessiten un doble condicionant: han de guanyar i que el Gavà i el Masnou no ho facin, o bé empatar i que els altres dos perdin. Hi ha una possibilitat de sortir del descens... perdent. El fet de tenir el goal average guanyat davant el Masnou fa que, si els dos equips empaten a punts (i no en un triple empat) els de Toni Romero se situïn davant
  • Rapitenca: és a 7 punts de la permanència quan en queden 12 en joc. Per tant, si perd podria ser equip de Primera Catalana. Hauria de perdre i que guanyessin dos dels tres equips que se situen per davant: Vilassar de Mar, Masnou i Gavà.



Pantalla #3div5: J34

Jornada atípica i seguiment, també, un punt atípic. Intentem recopilar, en una entrada, el màxim de resums possibles:


Ascó 1-0 Muntanyesa, imatges VAT
Europa 1-0 Vilafranca, imatges BTV
Santboià 0-2 Terrassa, imatges Molins de Rei TV
Cerdanyola 2-1 Gramenet, imatges Cugat.cat
en una notícia escrita i editada per José Gallardo per a l'Esports en xarxa d'aquest dijous


RESUMS INDIVIDUALS

Ascó 1-0 Muntanyesa, peça de BTV Esports


Europa 1-0 Vilafranca, peça de BTV Esports


Cornellà 1-1 Masnou, imatges ETV, peça de José Gallardo (La Xarxa)



Gavà 2-1 Rapitenca, peça de Gavà TV


Castelldefels 3-3 Palamós, clips penjats a Jawoi.tv, en aquest enllaç

dimarts, 22 d’abril del 2014

Resultats J34

L'Ascó s'enduia partit i goal average contra el líder // Iris Solà - FC Ascó

Aquests són els resultats de la J34:

DIJOUS, 17 D'ABRIL
Pobla Mafumet 0-1 Vilassar de Mar (Juan Roldán)
Castelldefels 3-3 Palamós (Sergi Pastells, Sergio Prieto i Alex Cano / Javi Revert, Javi Morales i Ritxi Mercader)
Manlleu 0-0 Santfeliuenc

DIMECRES, 23 D'ABRIL
Santboià 0-2 Terrassa (Alex Gallar i Héctor Umpiérrez)
Europa 1-0 Vilafranca (Cebrià Queralt 'Cebri')
Ascó 1-0 Muntanyesa (Genís Soldevila)
Cerdanyola 2-1 Gramenet (Oriol Molins i Quim Solano / Roberto Morales -p-)
Figueres 1-2 Rubí (Albert Moñino / Ernest Forgas -p- i Alex Pla)

DIJOUS, 24 D'ABRIL
Gavà 2-1 Rapitenca (Juan Quiles -2- / Iván Munta)
Cornellà 1-1 Masnou (Dani Martí / Ñito Martín)

CLASSIFICACIÓ 

Classificació després de la J34:





Gols: 22

Resultats: 4 victòries locals, 3 empats i 3 victòries visitants
Màxim golejador: Javi Sánchez (Europa), 20 gols /// Veure llistat complet
La dada:

  • Empat. El Cornellà, l'equip que menys empata de la categoria, igualava contra el Masnou (1-1) el dia que podia tornar a ser líder del grup V de Tercera més de 500 dies després. Els verds són tercers, a un sol punt del lideratge. Podrien ser primer si diumenge guanyen al camp de la Monta i l'Europa no ho fa a Palamós.

  • Triple risc. El Gavà superava al temps afegit la Rapitenca, en un duel directe del descens que deixa els del Montsià al límit de confirmar el descens matemàtic. L'antepenúltima plaça és ara la que implica un risc triple, ja que tres equips es troben empatats amb 35 punts: Gavà, Masnou i Vilassar de Mar. Per enfrontaments directes, els gavanencs sortiran sempre beneficiats d'aquest triple empat. Els d'Albert Poch també tenen guanyat el goal average contra el Vilassar de Mar, i han de disputar el partit de la segona volta davant els masnovins.

  • 3 a 3. L'empat a tres gols entre Castelldefels i Palamós és la setena igualada a 3 del curs... i per a cap dels dos equips els ve de nou aquest resultat. És el tercer empat a tres que aconsegueix el Palamós aquest curs (davant Figueres i Ascó, anteriorment) i el segon per al Castelldefels, que ja va viure aquest resultat als Canyars davant el Cerdanyola.

Partit de molts gols, dijous passat als Canyars // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

  • No desisteixen. Les matemàtiques ja indiquen que només els set primers aspiren a acabar en play-off. Les victòries del Rubí i el Terrassa els mantenen a quatre punts, però amb un as a la màniga: els duels directes. Els rubinencs s'han d'enfrontar a l'Ascó i a la Monta, ambdós a Can Rosés, i el Terrassa ha de rebre l'Europa.

El Terrassa s'enduia el triomf de Sant Boi amb dos gols // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

  • Gols guanyadors. Cites decisives, i hora per als davanters. Diversos marcaven gols guanyadors, aquells que decanten els tres punts. És el cas de Cebri (Europa), Quim Solano (Cerdanyola), Juan Roldán (Vilassar de Mar) o Alex Pla (Rubí).

Cebri: gol guanyador al 87 per a l'Europa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • S'apropen. Han marcat aquesta jornada Javi Revert (Palamós) i Ernest Forgas (Rubí), que amb les dianes aconseguides sumen 18 gols i se situen al tercer esglaó del podi de golejadors, per darrere de Javi Sánchez (Europa, 20) i Manel Sala (Manlleu, 19). Ernest Forgas, que marcava des dels onze metres, segueix sent el màxim golejador de la categoria des del punt de penal, amb 7 dianes.

Dos gols del Rubí a la represa decidien el duel // UEFigueres.cat

  • Binari positiu. Des de l'arribada del tècnic Toni Romero el Vilassar de Mar presenta xifres que conviden a ser optimistes. L'equip maresmenc ha sumat 10 punts de 15 possibles i encadena tres victòries. Tots els resultats assolits als cinc partits amb el nou mister han estat binaris, només amb 0 i 1 (0-0, 0-1 en contra i tres 1-0 o 0-1 a favor). En les tres victòries consecutives, les dianes guanyadores d'Albert Aybar 'Peque' i de Juan Roldán, per partida doble, han donat nou punts clau per pensar clarament en la permanència.
Quim Solano ha arribat a la desena // Àngel Garreta - REMImages.com

  • 10. Tres jugadors arribaven aquesta jornada a la xifra dels 10 gols marcats, quelcom que només han aconseguit 11 futbolistes fins ara. El primer era Alex Cano (Castelldefels), i els altres dos són del mateix equip: Oriol Molins i Quim Solano, del Cerdanyola. Molins, però, va marcar-ne tres a principi de curs amb el Vilafranca. Per a Quim Solano suposa doblar els registres del curs passat, en què es va estrenar a Tercera, amb el Vilassar de Mar (5 gols llavors). Solano, a més, ingressa al club dels jugadors "amb estrella", ja que sempre que ha marcat, el seu equip no ha perdut. Ha anotat en 9 jornades diferents, amb balanç de 4 victòries i 5 empats per al Cerdanyola. Només tres jugadors poden presumir d'haver marcat 10 gols o més i de sempre haver-ho fet en partits en què el seu equip no ha perdut. Els registres més sonats són els de Nils Puchades i Javi Sánchez. El davanter de la Muntanyesa ha marcat 14 gols en 13 partits, amb balanç 11-2-0; i el golejador de l'Europa en suma 20 en 15 partits, 12-3-0.


  • Matemàtiques i sostres. El campionat serà, com a molt, als 78 punts, un menys que els que van sumar Olot i Cornellà el curs passat (79). El cinquè aspira a sumar-ne 72. Per tant, la Muntanyesa és a dues victòries d'assolir el play-off, i més tenint en compte que dijous vinent juga contra el Rubí, cinquè. No serà fins la J36, la intersetmanal de la setmana que ve, en què podrem començar a confirmar places a la promoció d'ascens. Només aspiren al play-off set equips, els que ja coneixem, zona preferent + tríada d'aspirants. Pel que fa al descens, el llindar de la salvació encara és en un màxim de 47 punts i, per tant, encara hi ha nou equips que no han confirmat la permanència matemàtica, del desè al dinovè, tenint en compte que la Grama ja ha descendit. Ho podria fer diumenge la Rapitenca, que és a 7 punts de la permanència quan en queden 12 en joc.

  • Com a casa, enlloc. Enmig d'una dinàmica de "visitants al poder", la J34 ha destacat per la tendència dels triomfs locals, alguns d'ells, de forta incidència a la taula, com els aconseguits per Europa i Ascó, a la zona alta, o per Cerdanyola i Gavà, en la lluita per evitar la zona de perill. Tres empats i tres victòries visitants, les del Terrassa, el Rubí i el Vilassar de Mar.

El Cerdanyola, un dels locals que vencien // Cerdanyola FC (cfc.cat)

  • Locals/Visitants. Així estan els índexs després d'una nova jornada. A casa el millor equip segueix sent el líder, la Muntanyesa, amb 2'294 punts per partit jugat, de mitjana. L'acompanyen al podi els dos equips del play-off que vencien al seu camp aquesta jornada, l'Europa i l'Ascó (2'118 els dos). A domicili després d'arrencar un punt dels Canyars el Palamós, setè classificat, segueix al capdavant de la ràtio (1'824). El segueix el Cornellà, que també ha sumat nou victòries fora de casa (1'750) i l'Europa i el Santfeliuenc (1'706). La Gramenet és el pitjor local (0'118) i el pitjor visitant (0'588), en aquest cas empatat amb el Vilafranca.

  • 22 gols. Jornada de producció reduïda, i més si tenim en compte que més d'una quarta part dels gols es van veure al duel dels Canyars (3-3, el 27% de les dianes de la J34). Igualada entre els gols locals i visitants, 11 a 11.

  • 30 jornades. La Muntanyesa ja acumula 30 setmanes en zona noble aquest curs a Tercera, i de fet té per segur que hi serà una 31a. Els de Nou Barris són l'equip del grup que més setmanes ha estat en play-off... i que més setmanes ha estat, i estarà, a la primera plaça, en 17 jornades fins ara. Europa i Ascó (27 jornades) i Rubí (23) els segueixen. El Cornellà acumula 16 jornades en zona noble, cap com a líder. 

  • 843 gols fins ara. Són 24'79 gols per jornada (2'48 per partit). Suposa un 7'25% més que el curs passat a aquestes alçades (s'havien anotat 786 gols després de la J34).

  • Freqüència de resultats: Victòries locals 40% | Empats 26% | Victòries visitants 34%

  • Evolució. Respecte la J34 del curs passat han disminuït tant les victòries locals (-9'93%) com els empats (-18'18%) i han augmentat molt les victòries visitants (+44'30%). En aquest tram final la reducció de triomf locals s'ha minimitzat, situada al voltant del -10%. Per primer cop en molts mesos l'augment de triomfs visitants se situa per sota del 50%, tot i que ja és segur que tancarà el curs en augment, ja que en valor absolut ja s'han produït, en 34 jornades, 23 victòries a domicili més que en tot el curs passat. Una tendència tan consolidada també és la reducció dels empats, que a poc a poc també s'ha matisat, malgrat mantenir-se en xifres destacades.

  • Equip més golejador: Palamós (59) | Equip menys golejat: Europa (26)

  • Equip menys golejador: Gramenet (20) | Equip més golejat: Gramenet (70)

  • Equip que millor rendibilitza els gols: Pobla Mafumet, 1'45 punts per gol marcat. Els últims mals resultats han rebaixat el registre. Segon és ara el Manlleu, amb 1'30.

  • Camp on es veuen més gols. És, per ara, el Municipal de Nou Barris, l'únic que veu de mitjana 3 gols per partit que s'hi disputa. El segueixen la Bòbila de Cerdanyola (2'94) i el Nou Municipal de Palamós i el de Santa Coloma de Gramenet (2'88). Els Municipals de la Pobla de Mafumet (1'65) i de Manlleu (1'88) són els escenaris on menys gols es veuen, els únics que se situen per sota dels dos gols de mitjana per partit.

dilluns, 21 d’abril del 2014

L'equip que duia una marxa més

Ironia o casuística, la selecció catalana amateur es va coronar vencedora de la fase estatal de la Copa de les Regions UEFA superant dues tandes de penals, pel mateix resultat (5-4), i amb protagonisme per als dos porters de la convocatòria. El principal mèrit de l'aconseguit a Segòvia rau en la fe i l'altíssima competitivitat d'un equip que ha demostrat que, tot i renovar-se molt respecte el Vèneto i bastant respecte la fase inicial a Cornellà, no ha perdut algunes senyals d'identitat que ara, de nou, el duran a Europa, a Moldàvia, on disputarà, al mes de setembre, la fase intermèdia de la competició.

Foto: Álvaro Montoliu - FCF

Al Municipal El Hospital, a La Granja de San Ildefonso, divendres feia molta calor. Els jugadors van comprovar en baixar de l'autocar l'estat de la gespa, irregular, i el capità, Alex Cano, i el seleccionador, Toni Almendros, escenificaven amb gestos amb els braços una mena de presa de mides inicial de la superfície de joc. La selecció catalana amateur va demostrar des del primer minut que els arguments els tenia; li faltava, però, conjuntar molts jugadors nous i retrobar el patró que li va donar la competitivitat victoriosa de (gairebé) totes les etapes anteriors. Serien totes si no fos per l'atzar, aquella moneda que cau d'una cara o l'altra, personificada en aquella tanda de penals al Monteortone d'Abano Terme, al Vèneto.


Municipal El Hospital, La Granja de San Ildefonso // Roger Sánchez

Els penals. A aquest equip, com a concepte (els noms han variat però l'essència s'ha mantingut) li faltava, potser, veure's victoriós fins i tot en aquelles situacions que aparentment un no pot controlar. Davant Múrcia va sortir sotmetent el rival, va tenir el premi en el gol de Padilla ben aviat, però va frustrar-se després per no rematar el contrincant. A la segona part, en un moment, el to del partit va canviar; els murcians dominaven i en una segona jugada igualaven el duel. Aquell moment, al voltant de dos quarts de dues de la tarda del divendres 18 d'abril, la catalana amateur va apel·lar al cap, a la fe, a trobar el seny enmig d'un entorn enrauxat... i va acabar sent la rauxa d'un creient en les causes perdudes, Pedro Bilbao, la que va convertir una pilota a banda en poder de la defensa murciana en una assistència a Josele, que traduïa aquella pilota en pausa dins el caos, en una lliçó de classe i en el dos a un. La selecció s'havia aixecat del cop. Borges i Cano, veterans de menys de 28 anys, esperonaven els seus i Putxi, un altre veterà d'edat enganyosa, aportava la calma necessària. Però una segona jugada, de nou, va costar un empat quan la final ja era gairebé a les mans. Al minut 94, aquells que no apareixen als marcadors, de cronòmetre parat, el cop encara s'encaixava més en fred, sota el sol de justícia del modest camp d'El Hospital. Tornaven els penals.

Pas endavant. Cinc tiradors i un porter. El capità Alex Cano veia com li aturaven el llançament i el seu món, probablement, també s'aturava. Però apareixia la fe, la tensió competitiva d'un equip que, tot i els vaivens dels noranta minuts, mai va veure's fora... i apareixia Íñigo. "Íñigo (Cornellà) ha aturat un penal? Nada nuevo bajo el sol", deia en un tuit, fa quatre mesos, el company Cristian Garcia. El sobrenom de l'aturapenals, que va deixar clar a l'època en què va arribar a Catalunya, a l'Hospitalet, no l'ha abandonat amb el pas dels anys, i amb la parsimònia, el saber fer i la racionalitat màxima que també exhibeix fora del terreny de joc, va impedir un gol, dos... i el tercer i definitiu, en una tanda que concloïa aixecant el dit, esperant que els seus companys li atorguessin la glòria que, en una tanda a set llançaments, ell mateix s'havia guanyat. Hores després, vestit de carrer, se'l qüestionava sobre els secrets per superar aquella situació límit. I ell, home de verb mesurat, recorria al llenguatge no verbal, i m'assenyalava, amb el dit, el front. Tot és al cap. I amb cap, Catalunya accedia a la final.


La glòria era a un partit. Els jugadors mostraven confiança. El bloc, insistim, renovat, amb molta joventut, es veia capaç d'aconseguir la fita, amb la dificultat afegida d'enfrontar-se a un rival de qui poques coses coneixia, més enllà de creuar-se amb els jugadors, de xandall verd, al lobby de l'hotel o al menjador en els tres àpats diaris a l'Hotel Puerta de Segovia. Distensió la tarda posterior a allargar l'estada a Segòvia, i entrenament dissabte, amb visita a l'escenari de la final. La Albuera ja eren paraules majors. L'estadi de la Gimnástica Segoviana i de l'Unami, equips segovians de Tercera, lluïa com un bon entorn per repetir corona de nou, per tornar a Europa, per convertir aquell crit que sorprenia els periodistes a la prèvia del primer partit en una realitat victoriosa. "Un, dos, tres, Moldàvia!".


Tribuna del Municipal La Albuera, a Segòvia // Roger Sánchez

Confiança màxima, peus a terra. Tots són titulars potencials, deia Almendros, i l'onze de la final així ho demostrava. De José Manuel Segovia a Óscar Muñoz, els escollits circumstancialment per completar la feina que els onze (més tres) futbolistes que havien superat Múrcia havien iniciat 48 hores abans. El sol de justícia del divendres contrastava amb la fresca castellana de diumenge. Cap excusa. Posar-se a punt, i cap al Municipal La Albuera. Els nens encarregats de sortir amb els jugadors a la prèvia, de diversos equips del futbol base segovià (del Claret, mateix col·legi, en aquest cas barceloní, en què va estudiar el defensa català David Márquez; o de la Gimnástica, com el nen que desitjava sort a Cano just abans de saltar a la gespa); la lectura d'una crida al fair play just abans del duel; els núvols a l'horitzó; i la Copa, amb les dues cintes, una per nansa, presidint l'escena, esperant propietari. Elements de dia gran.

Dominador sense pressa. Els catalans van disposar d'una opció clara, d'Óscar Muñoz, al tram inicial del duel. La primera part va ser prou vistosa, amb una meitat per a cada equip, sent els andalusos els que assetjaven la porteria de Segovia (José Manuel) a pocs minuts del descans. Res de nervis, tot i algunes imprecisions. Calia retornar a les essències del duel contra Múrcia; a les de la fase inicial, a Cornellà; o fins i tot a les del partit que va donar als de Toni Almendros el pas a la final del Vèneto. Tots, partits poc vistosos, en què es prioritzava l'efectivitat i la seguretat a assumir riscos innecessaris. "Como dijo Zapatones, las finales no se juegan; se ganan" (mantinc, literalment, com la va dir), assegurava el mateix Almendros, el juny de 2013, abans de la cita decisiva a l'aventura continental. Calia, doncs, mantenir aquella idea, posar-la en pràctica en un escenari difícil de ser pres en perspectiva. 

Paciència al poder. Però l'equip ho va fer. Va buscar opcions, i en va trobar poques, no ens enganyarem. A canvi, va concedir poques arribades nítides al rival, que ho va confiar (gairebé) tot a la pilota aturada, al perill latent, a l'amenaça més que als xuts entre els tres pals. Tothom feia el seu paper i els canvis del cos tècnic català eren, en si, una declaració d'intencions, amb l'entrada de tres homes eminentment ofensius: Padilla, Canadell i Josele, aquest últim, carta al tram decisiu. Tot sobre el tauler. I la pròrroga només va ser la prèvia dels penals.


Els porters i la Copa // Roger Sánchez

"Portem una marxa més que ells!". La frase, que m'apropio per titular aquesta contracrònica, la va pronunciar, en diverses fases de la final, a partir de la segona part, el termòmetre de la selecció. Gerard Puigoriol 'Putxi', mariscal a la medul·lar del Municipal de La Albuera, com si s'hagués traslladat allà des de Manlleu. Ordenant, manant i esperonant, acabant el joc del rival i iniciant el propi. No se'n cansava i tenia forces per arengar les tropes. "Portem una marxa més que ells!".

I la marxa va acabar sent un detall. Els deu llançaments de la tanda de penals van ser precisos. Però José Manuel Segovia, un altre home de fe, va ser encara més precís al primer llançament. Salt a la seva dreta, i braç esquerra cap amunt, en un llampec felí, per treure la pilota lluny de l'objectiu andalús. "El primer llançador i l'últim solen ser els més fiables; sabia que si li aturava el penal al primer els tocaria molt la moral", deia després. Psicologia sota pals, digne hereu de la reflexió d'Íñigo després del primer partit: "Sempre m'ha agradat poder aturar el penal que marca la separació entre acabar la tanda o continuar-la tenint opcions de nou". Els dos ho van fer. 

Camí de la glòria. I després de nou conversions, Óscar Muñoz sabia que era el seu torn. Durant el partit ho havia intentat de moltes maneres, sense el premi del gol. I va agafar la pilota, se la va apropar a la cara... i només ell sap què va passar llavors, just abans del xiulet de l'àrbitre. Va plantar la pilota, va fer les passes enrere de rigor. I per als que podien pensar que la pressió se li col·locava sobre les espatlles, va etzibar un tret imparable directe a l'escaire de la porteria del Municipal de La Albuera. I va celebrar el gol amb calma, agitant un dit, esperonat pels nens que seguien atentament la tanda, mentre tots els seus companys corrien cap a ell, en aquell córner que ja és un escenari més de la glòria recent del futbol català.


El cúmul de tensions, les dues tandes victorioses, van desfermar l'eufòria. Amb saber fer, aplaudint amb solemnitat el rival derrotat quan rebia les medalles de subcampió, i esclatant quan Cano, demanant als companys que animessin com calia l'escena, aixecava la Copa, la segona consecutiva que ell i Putxi aixequen, la que coronava un grup de jugadors que, més enllà de procedències, edats i trajectòries, van ser conscients, tots divuit, del paper a desenvolupar, i van supeditar tot bagatge individual al servei d'un col·lectiu que va competir com ho fan els equips als quals pocs retrets es poden fer.


Moltes vegades dic que el que més m'agrada de cobrir el futbol català, o l'esport català en general, és l'accés directe i la complicitat dels protagonistes, la facilitat per fer allò que més ens agrada als periodistes: explicar històries. I haver pogut explicar, gairebé des de dins, una història amb final feliç, és una de les millors experiències viscudes fins ara a la professió.

Enhorabona als protagonistes (jugadors i cos tècnic de la selecció i, indirectament però igualment meritori, clubs del nostre futbol), i que puguem seguir gaudint i explicant les històries d'un equip que, amb aquesta determinació, seguirà competint amb una marxa més, passi el que passi després.


Foto: Álvaro Montoliu - FCF



Sobre els vídeos: imatges enregistrades a Segòvia per Roger Sánchez, per a La Xarxa; i peces escrites i editades a la redacció de La Xarxa per Anna Freixa (semifinal) i Xavi Fortes (final i celebracions).