A espatlles de gegants

Són cada diumenge a la banqueta i miren el partit asseguts, intranquils, però sense més participació que quatre crits i un parell d'aplaudiments a l'equip. Són una espècie minoritària, només vint van convocats cada cap de setmana. I si algun entrenador decideix arriscar gaire, encara en poden ser menys. A diferència dels seus companys, després de tota una setmana d'entrenaments, de suar, de donar-ho tot i preparar-se per enfrontar el proper rival, arriba el cap de setmana i els toca seure. Veuen 90 minuts de futbol des d'una posició privilegiada, però que podria ser-ho més. L'únic que els falta és tocar la pilota amb les mans. Una oportunitat que, sovint, és difícil d'aconseguir. Aquesta és la història dels porters suplents.

Marc Priego a la banqueta del Masnou la temporada passada // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

"Tinc un amic que sempre em diu el mateix: són 20 equips. Hi ha 20 caps per a 20 barrets". Amb aquesta solemnitat accepta en Victor Cócera, porter de la Montañesa, la dificultat de poder entrar d'inici en un partit de Tercera setmana rere setmana. El jugador de l'equip de Nou Barris va aterrar la temporada 2012/2013 a La Prosperitat i, després de 17 partits sota pals en el primer curs, s'ha acostumat a tenir poca participació. De La Bombonera va volar cap a Badalona i també va passar per l'Europa, però va tenir la mateixa sort. De tornada a casa, sota l'ombra de Tato Burgada, neda a contracorrent per ser titular el diumenge vinent. Una oportunitat que ara ha pogut gaudir durant dues setmanes de forma consecutiva.

A tocar del Municipal de Nou Barris, a l'altra banda de la Meridiana, s'hi entrena cada setmana en Marc Priego. El porter del Sant Andreu, que va acabar la seva formació al juvenil quadribarrat, va viure la seva primera experiència a Tercera al Masnou com a recanvi de Rafa Leva. 16 partits que li van valer un bitllet de tornada al Narcís Sala. Un passatge, però, que ho canviaria absolutament tot. Al seu costat hi ha en José Segovia, un dels porters més destacats de la categoria i un exemple per en Marc. "Tenir-lo a l'equip m'exigeix molt. És un gran company i em fa millorar cada dia". Com en Victor, el porter andreuenc s'ha habituat aquest curs a seure a la banqueta i veure els partits des de la cadira. Una situació que es va trencar per primer cop diumenge passat.

El destí posava sobre la gespa dos porters habitualment suplents enmig d'un partit d'alt voltatge. Un derbi barceloní entre dos aspirants a ocupar una plaça a la zona de play-off. A la dreta, amb 24 anys, Victor Cócera defensant l'escut de la Montañesa. A l'esquerra, amb 20 anys a l'esquena, Marc Priego amb l'emblema del Sant Andreu sobre el pit.

Cócera sent Nou Barris com casa seva tot i gaudir de pocs minuts // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

"Quan vaig rebre la notícia de jugar contra el Terrassa no m'ho esperava, i després el partit no va anar de la millor manera... [Els egarencs es van imposar per 4-0] El míster no n'havia parlat amb mi durant la setmana, però va decidir donar-me continuïtat contra el Sant Andreu. Jo m'esperava aquesta confiança". Cócera explica que l'Antonio Escudero és d'aquells entrenadors als quals agrada donar confiança als seus jugadors, i sense importar qui fos el rival, va decidir tornar-lo a posar sota pals. Més inesperada va ser la notícia per a Priego, que encara no havia disputat ni un minut aquesta temporada, però tots els astres es van alinear per fer-lo saltar al camp. "Segovia no havia passat bona nit, es va provar a l’escalfament i va veure que no podia, que es marejava. I vaig sortir jo. Amb molta il·lusió i moltes ganes de jugar i ajudar l’equip". D'aquesta manera, Cócera i Priego es convertien en els protagonistes d'un partit que es preveia calent i disputat. Quan els vint-i-dos homes van marxar a la dutxa, les sensacions eren millors pel debutant. El Sant Andreu sucava tres punts i mantenia la porteria imbatuda. 0-2. S'apaguen els llums i tot torna a la normalitat. O potser no?

Priego, poc habituat a trepitjar l'àrea els diumenges està convençut que sense la feina durant la setmana seria impossible jugar partits, sigui quina sigui la situació. "Si no treballes ràpidament i l'entrenador no et veu bé, mai tindràs aquesta oportunitat". Un cop el porter ha tingut l'ocasió de ser els 90 minuts sobre el camp, fent el que més li agrada, ha aconseguit fer la primera passa en el seu objectiu. Una circumstància en què només tenen una opció: aprofitar el moment. "Quan jugues has d'estar bé si vols continuïtat. Tant físicament com mental", destaca Cócera. La saviesa futbolística popular ha defensat sempre que un bon porter és fort de cap i capaç de superar qualsevol situació que es trobi, però per un futbolista més habituat a la banqueta que als pals la conjuntura és encara més complicada. El porter groc-i-negre insisteix en la gran fortalesa mental de la seva espècie, però en com pot afectar una situació de suplència: "Hi ha moments de la temporada en què et trobes bé, però el fet de no entrar es fa complicat". És just en aquest punt en què el col·lectiu cobreix la solitud d'un porter. Per a Cócera la confiança dels companys és vital en els moments més baixos. "Quan no tens continuïtat però l'equip confia en tu et sents reforçat". Tan important és el paper de la resta de futbolistes com la del tècnic. Priego destaca de Mikel Azparren, el seu entrenador, la capacitat de fer-lo sentir segur amb la feina del dia a dia: "Parla sovint amb mi, em diu que entreno bé i que no dubtarà en el moment en què hagi de jugar". Una situació circumstancial que, en el seu cas, arribava diumenge passat, i aconseguia segellar amb garanties.

Marc Priego va debutar amb el Sant Andreu mantenint la porteria a zero // Judit Andreu - UESantAndreu.cat

Són els sentiments dels escuders de la porteria. Dels homes que vetllen pel seu equip quan més negra és la situació. Quan es toca l'única peça que sembla fixa al tauler. Quan arriba el moment que tem tota la tribuna. Una partida que sovint saben salvar gràcies a tenir un company de nivell -que no adversari- lluitant braç a braç per ser sota els pals. Almenys, això és el que se'n desprèn de les paraules de Cócera sobre la competència a la porteria: "El que vols com a porter és que l'altre també estigui fort. Tot i que no hauria de ser així, i és injust dir-ho, si el teu company està una mica per sota, et relaxes. El porter necessita algú que el faci estar sempre al cent per cent". Unes línies que també subscriu Marc Priego i que contraposa amb la seva situació al Masnou la temporada passada: "Jo era porter únic, i això et fa relaxar una mica inconscientment. Tenir algú al costat t'exigeix més, i sobretot si és del nivell de Segovia, encara que això em compliqui jugar".

Diumenge vinent Montañesa i Sant Andreu tornaran a saltar a la gespa per afrontar un nou partit de lliga. Cócera i Priego es preparen per ser cridats si el seu entrenador considera oportú alinear-los d'inici. No saben si els tocarà jugar. No saben si els tocarà seure una vegada més. Però rere el seu silenci per falta de protagonisme hi ha una veu de porter que crida per saltar enlaire i tornar a caçar una pilota que salvi tres punts. Ser-hi quan toca és la seva forma de demostrar que la manca de minuts no reflecteix la qualitat d'un guardià de la línia de gol.