Col·leccionista d'ascensos

Els seguidors més romàntics del futbol gaudeixen veient equips petits i modestos guanyar-se un lloc entre noves categories, lluny de la compra de places i tan sols fruit de l’esforç sobre la gespa. A Catalunya, les terres gironines han estat les protagonistes d’aquestes aventures els darrers anys. Un dels casos més sonats, per ànima històrica i perseverança, és el de la Unió Esportiva Figueres.

El Figueres vol aconseguir el seu sisè ascens // UEFigueres.cat

El club va haver de refundar-se la temporada 2007/2008, creant una nova entitat fiscal. El Figueres original, amb 88 anys d’antiguitat, acabaria morint (legalment, no en essència) després de traslladar-se a Castelldefels i Vilajuïga, on va lluir un altre nom i uns altres colors. La vila empordanesa, que recordava amb enyorança les temporades a Segona Divisió i la seva estada de tretze anys consecutius a Segona B, va decidir tornar a començar des de zero. La nova Unió es va impregnar de l’ànima del club fundat el 1919 per iniciar una croada des de la Tercera Regional amb l’objectiu de tornar a ser un equip protagonista. Cinc ascensos consecutius van dur els figuerencs del graó més baix del futbol català fins a la Tercera Divisió, la màxima categoria en què només hi participen equips del principat.

En el seu primer any a Tercera, l’equip dirigit per Arnau Sala va convertir Vilatenim en un autèntic fortí. Els empordanesos no van perdre cap partit a casa i es van convertir en el tercer millor local, amb 41 punts (de 57 possibles). Només el van superar Olot i Cornellà, que aquella temporada van ocupar les dues primeres places, empatats a 79 punts. La fragilitat a domicili va impedir als blanc-i-blaus superar el cinquè lloc. Una posició que vista en perspectiva va ser la d’un molt bon debut a la categoria. El Figueres ja havia fet el més complicat i ara estava assentat en un nou terreny, molt més difícil que el de categories regionals, però en el qual el club volia estar-hi de pas. En el segon curs en competició nacional, els de l’Alt Empordà partien com un dels favorits, però una temporada molt irregular va desfer el fortí de Vilatenim i els va acabar relegant a l’onzè lloc. Un petit sotrac en el camí d’una entitat que volia ser més amunt.

L’estiu de 2014 es va iniciar una nova oportunitat per fer el salt, i amb una renovació important de la plantilla, Francesc Cargol aspirava a dur el Figueres a places de promoció. L’aventura, però, no va començar gaire bé i després de sumar 5 punts en vuit jornades, Eduardo Vílchez va agafar les regnes d’un equip que sabia que podia arribar molt més lluny. El canvi d’entrenador va ser efectiu, tot i que amb relativa lentitud. La jornada 17 el Figueres era divuitè amb 18 punts, i el quart, que llavors era el Masnou, ja en comptava 30. La resta de la història, els lectors de Tercera.cat la coneixen sobradament. La reacció empordanesa va dur l’equip a rondar la zona de promoció fins el darrer dia del campionat. El Figueres necessitava derrotar el subcampió, la Pobla de Mafumet, i esperar una carambola que el fes entrar al quart lloc. Dit i fet. Remuntada al camp de la Pobla i carambola concedida. La Unió s’havia guanyat un lloc per disputar l’ascens a Segona B. A Figueres tornaven a somniar.

El club ha preparat un cartell especial pel partit de play-off // UEFigueres.cat

Un objectiu de club per engrescar la ciutat

L’ex-tècnic del Figueres, Xavi Punsí, que va ser segon d’Arnau Sala des de la temporada a Preferent Regional (Actual Segona Catalana) fins el primer curs a Tercera i que, posteriorment, acabaria sent primer entrenador de l’equip, valora molt positivament aquesta evolució: “Els primers anys has de treballar amb il·lusió i esforç, però sobretot amb il·lusió perquè no és gens fàcil aconseguir gent per començar de zero. Quan les il·lusions es fan realitat la gent s’engresca a poc a poc i s’assoleixen cinc ascensos consecutius”. Punsí explica també que tot i que a la ciutat de Figueres sempre li ha costat una mica ser al costat del club, a mesura que arriben les victòries i els èxits, la resposta de l’entorn va creixent. De cara al partit de la primera eliminatòria, assegura que espera veure, almenys, 1.500 espectadors a Vilatenim. “Em sabria greu que no fos així. El club tenia l’objectiu de fer play-off i espero que així revifi la ciutat. Al final, la gent s’apunta sempre a cavall guanyador i, això, segur que durà més gent al camp”.

El tècnic va conviure des de Preferent amb alguns dels jugadors que encara avui segueixen a la plantilla blanc-i-blava i quan li demanem què els diria no ho dubta ni un segon: “que visquin el moment, que s’ho han guanyat amb esforç i perseverança durant molts anys. El premi és molt gran. Els diria que el gaudeixin i ho aconsegueixin”. Aprofitant l’experiència de Punsí a Segona B, com a segon d’Arnau Sala al capdavant de l’Olot, l’entrenador ens explica com és fer el salt al que ara aspira el Figueres: “És un tall molt gran, perquè passes de ser amateur a ser professional. Hi ha entrenament pel matí, alguns jugadors ja viuen d’això, els viatges són més llargs i avarques més territori. Tot i que la Tercera és una categoria molt atractiva, el salt és gran. Passes d’un futbol de molt bon nivell a tercera divisió al futbol professional”.

Un play-off per fer vibrar la vila

Des del club empordanès han demanat als aficionats que tenyeixin la ciutat de blanc-i-blau penjant banderes de la Unió al balcó. La visita del Numancia B a Vilatenim aquest dissabte ha de servir per posar la primera pedra d’un camí de sis setmanes que acabi desembarcant l’equip al grup tercer de la Segona B. La temporada figuerenca ha estat un èxit, especialment per la remuntada que ha dut a terme una plantilla que va començar el campionat enfonsada a la cua de la classificació. Ara, els homes de Vílchez només depenen de si mateixos i ja no els cal cap carambola per ser de Segona B. Un objectiu que, esperen, acabi compartint també la ciutat.