divendres, 29 de maig de 2015

Fem balanç, capítol 8: Prat

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 8 repassem el curs del Prat, que després d'una segona volta molt sòlida acabava cedint la quarta plaça a l'última cita del curs, víctima d'un empat a punts múltiple que afavoria el Figueres. Els potablava han acabat sisens, amb 59 punts. Aquesta setmana coneixíem que el fins ara tècnic, Manolo Márquez, no seguirà a la banqueta pratenca. Escriu sobre el canvi d'entrenador i la temporada del Prat en José David Muñoz, periodista, cap d'Esports d'El Prat Ràdio i presentador del Planeta Prat, matinal de l'emissora local.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Si mal comença, mal acaba
Un article de José David Muñoz / @J_David_Munoz

El que hauria d'haver estat el resum de la temporada a l'AE Prat, i que ja estava quasi redactat, ha quedat en res després del dimarts 26 de maig. La junta directiva del club decidia, per àmplia majoria (10 a 2) que Manolo Márquez no continués al capdavant de l'equip. La noticia sorprenia tothom, primer el mateix entrenador, després els jugadors, la massa social del Prat i a tot el panorama del futbol català. No és per menys. Havia agafat l'equip amb 7 punts i el deixava empatat amb el quart a finals de lliga. L'argument és institucional. Segons el president, Luis Quiñonero, "Márquez no contribuïa a un bon ambient amb la directiva, i això prevalia sobre els resultats esportius". Reflexions sorprenents, al meu parer, d'un home que assegura que va prendre la decisió a contracor però que no va poder anar en contra de la junta directiva. Una junta renovada completament respecte fa tres anys, quan l'equip va aconseguir l'ascens, i de la qual no en formen part antics pesos pesants del futbol pratenc.



El Prat va perdre els tres primers partits jugats a casa // Francisco Carrasco - AEPrat.com

És per això que llenço algunes reflexions:


  1. L'AE Prat no té director esportiu des de la marxa de Felipe Sánchez, la temporada 2012/2013. Des de llavors, els que fitxen i negocien amb jugadors i entrenadors són el president i el vicepresident esportiu, Carlos Periáñez. Quan al desembre l'equip necessitava un altre davanter per acompanyar Sascha Andreu, la ineficàcia en aquesta parcel·la es va traduir en les no arribades de Roger Matamala (que finalment signava pel Terrassa) i de Xavi Civil (davanter pratenc del Gavà)
  2. L'AE Prat ha canviat d'entrenador quatre vegades en els darrers dos anys. Vacas, Zurro (el breu), Delgado i Márquez. Precisament, en un club que sempre s'havia caracteritzat per l'estabilitat, la figura de l'entrenador esdevé una cadira calenta.
  3. L'AE Prat rep anualment, 225.000 euros de l'Ajuntament del Prat de Llobregat en concepte de conveni (document públic que es pot consultar aquí, a la pàgina 16).
  4. Una quantitat considerable de diners públics per a la categoria en comparació amb altres clubs i les seves subvencions. Aquesta darrera temporada només dos jugadors són de la ciutat: Toni Texeira i Eric Ruiz, quan l'eslògan del club és "Un equip, una ciutat" i que no es correspon amb la realitat a la plantilla. No es pot fer bandera del que no es compleix. Això si, sense desmerèixer els futbolistes del primer equip, que han complert i lluitat amb professionalitat. A més, una quantitat de diners pública com aquesta hauria d'exigir resultats esportius.
  5. L'AE Prat sembla que dóna prioritat a directius que no es portin bé amb Márquez que als resultats esportius que ha aconseguit. Això és el que es pot interpretar després de la destitució de Márquez. Una decisió difícil d'entendre per al soci i afeccionat, que fa prevaldre els resultats per sobre del bon ambient a la directiva. Sense anar més lluny, el delegat de l'equip és alhora un dels vicepresidents de l'entitat. I Márquez, a més, demanava un respecte a la seva parcel·la, allò de "el vestidor és sagrat", i no volia que un altre vicepresident, l'encarregat de l'àmbit esportiu, Carlos Periáñez, entrés al vestidor "como Pedro por su casa". Una condició que sembla que ha pesat en la junta directiva, que va votar en majoria aclaparadora la no-continuïtat de Márquez. És difícil ser directiu, i encara més ser president. No es cobra per això i, a més, moltes vegades els costa diners. Segur que la decisió, segons la junta, s'ha pres amb la millor intenció. Però costa d'entendre.
  6. La imatge pública del club crec, al meu parer, que queda molt tocada després d'aquest episodi, amb arguments que no convencen ningú, i que recorden l'episodi de fa dos anys amb la destitució de Vacas.

Si prevalen abans altres conceptes que l'esportiu, com va dir el president a la ràdio, quin entrenador voldrà venir a entrenar? Si van venir 1.600 persones al Sagnier l'última jornada va ser perquè l'equip es jugava un play-off i perquè era gratuïta l'entrada al camp, no perquè hi hagués bon ambient entre l'entrenador i la directiva.


Charly Ruiz, una de les peces clau de la temporada // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Si els patrocinadors veuen episodis com aquesta no-continuïtat de Márquez, voldran seguir apostant pel club? I els socis? Què hauran de dir a l'assemblea?


Tant de bo això s'arregli i l'any vinent sigui un gran any! Perquè, encara que aquestes paraules sonin contundents, se'm fa difícil entendre que algú dubti de la meva implicació amb el desig de fer una AE Prat millor.

I aquí, un resum de la temporada:

Per un gol s'ha escapat fer promoció d'ascens… Una llàstima arribar fins al final i no aconseguir-ho. Són algunes frases que s'escoltaven al Sagnier diumenge 17 de maig, tot just s'acabava la temporada 2014/2015,  finalitzada abans dels que molts pensàvem (i m'hi incloc). La temporada va començar amb la continuïtat de Pepe Delgado a la banqueta. El joc havia estat bo al tram final de Segona B i tot apuntava a una bona dinàmica per a la tornada a Tercera. Res més lluny de la realitat. Delgado no trobava la tecla. Alguns dels fitxatges proposats pel míster no acabaven de reeixir, i el joc i els resultats no acompanyen. Fins al punt que una derrota a Ascó deixa l'equip molt tocat i a Pepe Delgado amb dos peus fora del club. Arriba l'home de club per excel·lència, Manolo Márquez. La trucada d'emergència del president a un home que sempre ha estimat el Prat. Márquez agafa les regnes de l'equip i comença a tirar cap amunt. El Prat torna on hauria d'haver estat, deien els experts en la categoria. Dues pilotes de partit per entrar a play-off, a Figueres i a casa, davant de 1.600 persones, i les dues s'escapen. La remuntada és històrica però no culmina en una promoció. Els jugadors ho han donat tot, i tothom aplaudeix l'esforç d'una plantilla que ha fet pinya des del principi i que ha lluitat fins al final per intentar entrar a play-off. Bravo pels jugadors i el cos tècnic!







1 comentari:

  1. José David, mi buen amigo y gran periodista se ha librado de la presión que comporta seguir toda una temporada al equipo en sus éxitos y sus fracasos, con una larga crónica en la que expresa su desencanto por la mala temporada del A. E Prat. Buena terapia. No acierta al recordar la subvención del Ayuntamiento considerándola generosa. La misma que recibe el Club Baloncesto Prat y ya quisiera mi buen amigo Arseni contar con tantos seguidores. Los miles de ciudadanos que gratuitamente ha disfrutado de tantos partidos y los socios de la Entidad han hecho que el montante económico se vea correspondido por el disfrute de tantas emociones.
    He tenido la suerte de disfrutar in situ de todos los partidos de las competiciónes excepto el de Perelada que pude sufrir gracias a la retransmisión de Jose David.Deportivamente la temporada ha sido mala, quizás por un mal planteamiento inicial. Los jugadores lo han dado todo pero el equipo no ha resistido la competición. Los últimos encuentros el agotamiento físico ha sido evidente. Para mas inri pudimos ver frente al Castelldefels, su capitán con 42 años dar un ejemplo de vigor físico. Hemos acabado asfixiados y eso se ha notado en los finales de los últimos partidos.
    No es bueno que los directivos se inmiscuyan en el trabajo de los técnicos, pero si así ocurrió, estas cosas se dirimen entre bastidores. Como socio número 10 sigo orgulloso de la entidad y del esfuerzo de los directivos, Deberán rectificar sus errores pero, con acierto o si él, dedican mucho tiempo al Club y sin percepciones económicas. Hay que saber separar lo profesional con el voluntariado. La figura del Director Deportivo ayuda a evitar fricciones, pero siempre que se habla de futbol la racionalidad se evapora por un simple poste o un rebote. No nos mortifiquemos inutílmente y esperemos con alegria la próxima temporada. Pedro Ezcurra


    ResponSuprimeix