dijous, 28 de maig de 2015

Fem balanç, capítol 7: Vilafranca

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 7 repassem el curs del Vilafranca, que ha acabat una temporada brillant, la segona millor de la seva (més que) centenària història, arribant a fregar amb els dits l'accés a un play-off que va tenir a tocar fins als últims 10 minuts de la temporada. Els penedesencs han acabat cinquens, amb 59 punts, els mateixos que el quart. Escriu sobre la temporada del Vilafranca en Lluís Montaner, referència bàsica per conèixer el present, el passat (amb el seu ampli fons estadístic) i les aspiracions de futur del degà penedesenc. Montaner col·labora amb Ràdio Vilafranca i Penedès Televisió, així com amb L'Esportiu de Catalunya, amb les cròniques dels vilafranquins quan actuen de local.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


A 10 minuts de la glòria
Un article de Lluís Montaner / @lapreviafcv

Diumenge 17 de maig de 2015, darrera jornada de Lliga. El Vilafranca rep el Sabadell B amb l'objectiu de sumar obligatòriament els 3 punts en joc i esperar una carambola en els resultats dels altres tres equips (Prat, Figueres i Terrassa) implicats en la lluita per la quarta plaça (l'última que dóna dret a jugar el play-off d'ascens a Segona B).


Corre el minut 5 de la segona part (50 de partit). El rebombori a la banqueta vilafranquina i a la graderia indica que quelcom està passant... Efectivament, el Prat acaba d'empatar el seu partit amb el Castelldefels i això, combinat amb els triomfs parcials del degà penedesenc (2-0) i del Terrassa a Rubí (0-3), junt amb l'empat del Figueres a La Pobla (1-1), col·loquen l'equip d'Iván Moreno momentàniament al play-off d'ascens.


Des d'aquell moment, mirades furtives al rellotge, tothom pendent de la ràdio i de les xarxes socials, nervis, ansietat, els futbolistes amb el cap més fora que dins del camp... Van passant els minuts i el somni d'una gran matinal de primavera (o quasi d'estiu per la forta calor regnant) sembla cada vegada més a prop de consumar-se.



El Municipal de Vilafranca ha viscut moltes alegries enguany // Lluís Montaner

Fins que arriba el minut 80 i silenci absolut. Sembla com si el temps s'ha parat de cop. Els jugadors i la pilota es mouen a càmera lenta. La tribuna ha emmudit. És com si el Municipal vilafranquí estigués buit. Algú ha fet arribar la notícia que ningú volia escoltar. Gol del Figueres. Sí, l'1-2. Aquell resultat que propicia un quàdruple empat on els empordanesos en surten victoriosos.

Les cares de la banqueta local ho diuen tot. S'està escapant una oportunitat única de fer història. Quina llàstima, ho teníem a tocar... 


Passen dos minuts de tres quarts de dues del migdia. Final a la Pobla. Adèu play-off. El 3 a 0, obra de Santi Triguero en temps afegit, és segurament el gol menys (o gens) celebrat dels darrers temps. Tan sols dedicatòria i abraçada del pitxitxi vilafranquí amb el delegat Pepe Fos just abans que el col·legiat assenyali el final del partit.



El tècnic Iván Moreno i Víctor Oribe, dos nouvinguts molt destacats en l'any del Vilafranca // Lluís Montaner

És evident que l'objectiu a principi de temporada no era estar lluitant per a aquestes fites però, és clar, quan et veus tan a prop d'assolir un premi tan gran, la decepció és inevitable.

Hom pot pensar: tota la feina d'una temporada se'n va en orri per uns fatídics minuts. Doncs no, tot el contrari. El regust amarg durarà uns dies. El record d'una brillant temporada (números en mà, la segona millor de la més que centenària història del club) romandrà per sempre.


Com va escriure un dels grans del futbol català a Twitter, el futbol li deu una al Vilafranca. Jo no sé si el futbol entén de justícia o no, el que sí sé és que qui escriu aquestes línies vol ser just amb un equip que ha tornat la il·lusió a la gent i els ha fet somiar. Mèrit incalculable, nois. Gràcies. Hi tornarem!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada