dimarts, 26 de maig de 2015

Fem balanç, capítol 5: Gavà

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 5 repassem el curs del Gavà, que ha acabat la temporada amb permanència assolida a l'última jornada (per esquivar definitivament possibles compensats) i que ha viscut un curs marcat per la sacsejada del mes de desembre. Els canvis en la gestió esportiva acabaven amb la marxa del tècnic Albert Poch, i amb una multitud de canvis al vestidor blaugrana. Els gavanencs han acabat catorzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Gavà en Havok, que ha col·laborat amb tercera.cat des dels primers dies de vida d'aquest web (abans blog). Ell és l'autor del blog de referència per seguir l'actualitat del CF Gavà, a més de ser un dels informadors més destacats de la categoria, sempre al peu del canó, i amb una vocació, plenament passional, per difondre l'equip que més s'estima.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Juego de tronos: quan el futbol és el menys important
Un article de Havok / @havokcfgava

Deures complicats els que em posen a tercera.cat aquest any. Per fer balanç d'un Gavà 2014/2015 marcat per afers extra esportius, hem d'entendre abans la realitat del club, i si això és complicat per a un gavanenc em puc imaginar com ho ha de ser per a un espectador neutral. Intentaré ser tot l'objectiu i planer que pugui, tot i que no és fàcil.


Posem primer les fitxes sobre el tauler. Tenim un Gavà amb molts deutes, que aquests últims anys no ha tingut més remei que viure del futbol base (EF Gavà), tant esportivament com econòmicament. Tenim un president (Manuel Maniega) que el 2012 va sortir "reescollit" en unes "no-eleccions" que no van aparèixer a cap mitjà, tampoc local. Vaja, jo no em vaig assabentar i sóc soci. Tenim un vicepresident (Lluís Santos) que s'havia esborrat de soci després de perdre les eleccions el 2008 davant l'actual president, incorporant-se a la junta recentment per la insistència del director esportiu (López Adán); el mateix que dirigeix l'Escola de Futbol Gavà (des de 2006 amb un acord de filiació amb el CF Gavà) i a qui [spoiler] acabaria despatxant.



Albert Poch, tècnic del Gavà en les 17 primeres jornades // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Comencem la història. A l'estiu, el club presenta com a gran solució als problemes un grup de pares del futbol base que s'encarregarà de professionalitzar el club. Per primer cop en molts anys sembla que els jugadors cobren quan toca, i fins i tot diuen que ha pujat el número de socis trencant una tendència devastadora. Una de les mesures d'aquest grup és prescindir del fill del president a les tasques administratives del club.

Al desembre el president anuncia que rescindeix el contracte de gestió amb l'empresa d'aquest grup de pares (MSA) per què paguen a jugadors però no ho fan als proveïdors. Dies després destitueix Ramón López Adán, que desmenteix que no es pagui als proveïdors... per què ell n'és el principal. Darrere de tot apareix una persona que entra en escena de la mà del vicepresident, un "empresari" que segons el dia posarà molts diners o no posarà un euro, però ajudarà molt. Casualitats de la vida, aquest empresari i el vicepresident representen una marca esportiva, i López Adán una altra diferent.


Resultat, i simplificant moltíssim, relleu a la banqueta d'Albert Poch –aposta personal de López Adán-, amb qui un dilluns comptaven i un dimarts cessaven, arribada de l'exjugador Juanma Pons (vinculat a la marca esportiva dels nouvinguts) amb qui ja hi havia un acord previ, trencament de facto de la filiació entre l'EF Gavà i un CF Gavà que per tant, a dia d’avui, no té futbol base, i neteja a la plantilla de jugadors del poble i voltants, en gran percentatge formats a l'EF Gavà.



El duel contra el Sabadell B, estrena de Juanma Pons a la banqueta // CESabadell.cat

Abans, els jugadors, trobant-se en mans de qui no els havia pagat tots aquests anys i sabedors del negre futur esportiu que se'ls presentava a alguns d'ells (era vox populi que arribarien nous futbolistes), s'havien manifestat demanant eleccions, fins i tot amenaçant de no jugar un partit davant el Sabadell B difícil d'oblidar. El club acusava l¡EF Gavà d'utilitzar els jugadors.

En aquest escenari de trencament total amb el model de club que es venia desenvolupant, que va comportar la dimissió de membres de la junta i un intent de procés de moció de censura que no va es va arribar a iniciar, podeu suposar que la trajectòria esportiva poc tenia a veure.


En aquell moment i després d'un bon inici de temporada, el Gavà havia encadenat una mala ratxa de 5 derrotes consecutives aturades per un empat amb el líder Ascó; però havia ofert una gran imatge a casa (la creu com quasi sempre, fora) sense haver trepitjat la zona de descens en cap moment, a més d'arribar a les semifinals de Copa Catalunya.



A la Copa, el Gavà queia a semifinals contra el Girona // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Consumats els fets, i tot i que la directiva va anunciar que comptava amb tothom menys amb el capità Albert Vivó, a la pràctica a la plantilla -que la temporada anterior va aconseguir una èpica permanència sense cobrar durant 5-6 mesos- només van romandre cinc jugadors, ja fos perquè en prescindís l'entrenador, perquè no podien entrenar en l'atípic nou horari (15'30h), o directament perquè van preferir marxar, tot i que per exemple a Xavi Civil no li van permetre fitxar per un Segona B. En el seu lloc van arribar dos camerunesos, un senegalès, un mexicà, un anglès... i jugadors amb pocs minuts als seus equips o directament sense. Alguns vinculats a la nova empresa de roba esportiva, d'altres no.

Complicat saber què esperar en aquestes circumstàncies d'un equip tan eclèctic. Per un costat, fer un equip nou a mitja temporada per voluntat pròpia és córrer un risc molt elevat, no és fàcil fer que funcioni. Per l'altre, els jugadors de fora òbviament no havien vingut cobrant 200-300€ (almenys no conec lloguers de pisos per aquest preu) que és el que cobraven els nois del planter; lògicament l'exigència esportiva havia d'anar en consonància.


Al final, després d'una trajectòria irregular, amb un futbol molt diferent al que estàvem acostumats, es va haver d'esperar a l'última jornada –sense dramatisme ni públic- per evitar qualsevol perill relacionat amb el descens. La temporada pròxima el tècnic ja ha anunciat que pensa continuar, i si hem de fer cas de les promeses en el moment de la trencadissa, ho farà amb l'objectiu de pujar a Segona B.






Cap comentari:

Publica un comentari