dimecres, 20 de maig de 2015

Fem balanç, capítol 2: Masnou

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 2 repassem el curs del Masnou, que ha acabat la temporada amb una còmoda continuïtat, després d'haver passat per la zona de play-off a la primera volta i d'haver patit una mala ratxa a la segona. Els masnovins han acabat novens, amb 51 punts, la seva millor classificació històrica. Escriu sobre la temporada del Masnou en Pep Vidal, cap de premsa del club, i gran seguidor del futbol català en general, i del maresmenc en particular. Col·labora a Radio Marca, Vilassar Ràdio i la Revista Alella.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Com mai
Un article de Pep Vidal / @MasnouBlog

Per tercera temporada consecutiva es fa obligatori valorar en termes històrics la temporada del primer equip del CD Masnou. Un any més, el conjunt masnoví ha complert l'objectiu marcat a principi de temporada i ha tornat a deixar empremta en una lliga que potser se li ha acabat fent massa llarga però que d'aquí a un temps serà recordada amb nostàlgia per tots els que formen part del club. Per primer cop, i després de tretze temporades a la categoria, el perill i el patiment del descens s'ha mantingut allunyat de principi a fi. Tot un èxit per a una entitat que reforça indiscutiblement la seva posició com a referent comarcal davant les crisis (ja en vies de solució) d'uns veïns tradicionalment més potents.

La tranquil·litat que Miguel López i el seu cos tècnic van tenir a l'estiu per poder preparar la temporada va ser la primera pedra del triomf d'aquest projecte. Circumstàncies personals i limitacions econòmiques van fer obligatori tornar a revolucionar de dalt a baix la plantilla. Com està sent habitual en els darrers anys, una nova onada de jugadors joves curosament seleccionats pel tècnic amb fam de demostrar van arribar a la Carretera d'Alella. Una gran i il·lusionant pretemporada va avalar aquesta recepta i la imponent victòria al Sagnier per 1-2 a la primera jornada va ser la primera mostra de l'ambició que respirava el nou vestidor.

Per molt que les sensacions prèvies fossin molt positives, ningú podia esperar l'espectacular rendiment que va oferir el Masnou durant pràcticament tota la primera volta. Una única derrota en les catorze primeres jornades va servir per confirmar l'equip masnoví com la gran revelació de la lliga. Consolidat en zona de play-off i amb l'entorn en un núvol del qual semblava que no es baixaria mai, el Masnou millorava partit a partit i seguia sense problemes el ritme dels capdavanters. En veure jugar l'equip, el somni de poder lluitar fins al final pel que mai s'havia lluitat semblava possible i a poc a poc ens anàvem quedant sense paraules per descriure els límits històrics que estava trencant aquest grup de jugadors.


Foto: Félix Sancho - clubdeportiumasnou.com

Però l'aterratge va ser sobtat. Un 5-0 als Canyars contra el llavors cuer Castelldefels va fer tocar de peus a terra els masnovins, que a partir d'aquell dia no van acabar de recuperar mai el mateix nivell de confiança. Tota la seguretat mostrada anteriorment es va anar convertint en nervis. Les coses ja no sortien de la mateixa manera i l'objectiu que havien tingut entre les mans durant mesos s'anava allunyant. Els fitxatges de tres jugadors de renom a la categoria com Márquez, Romo i Llobet, i els continus canvis tàctics i de plantejament del míster no van servir tampoc per aturar la frenada en sec.

La mala ratxa es va allargar a fins a deu jornades sense guanyar entre desembre i març, però la impressionant feina ja feta a la primera volta va fer que l'equip no sentís en cap moment de prop el perill del descens i que fins i tot no quedés ni tan sols descartat per tornar a lluitar per les quatre primeres places. A finals de març, tres victòries consecutives en deu dies, una ratxa que tampoc havia aconseguit mai el club a Tercera després de gairebé 500 partits, van tornar a deixar la quarta posició a l'abast dels masnovins.

L'afició es tornava a il·lusionar i durant algunes fases l'equip tornava a mostrar la bona cara de la primera volta, però la falta d'encert per moments van evitar que pugés al tren del play-off. Ja a la recta final de lliga, el Terrassa va igualar un 2-0 al Municipal i quatre dies després el Figueres va superar per la mínima els masnovins, que en cas d'haver tret més botí d'aquests dos partits en què van merèixer més s'haurien reenganxat a la lluita. No va poder ser, i a partir de llavors l'equip es quedava virtualment sense objectius. 


La desfeta als Canyars va iniciar la mala ratxa (5-0) // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Tot i així, amb calma i moltes rotacions, sumava els punts que faltaven per acabar de segellar la permanència matemàtica a tres jornades del final i tancava la temporada havent batut tots els rècords històrics de la història del club.

Com resumeixen les estadístiques de golejadors, l'èxit d'aquest grup ha estat una obra compartida. Es fa difícil destacar noms propis, però probablement la seguretat defensiva que han atorgat Pociello sota pals, Dani Prieto a l'eix i Edu Domingo a la zona de destrucció mereixen tenir una menció a part. El potencial, menys regular però més vistós, que han demostrat joves com l'elèctric carriler Guillem, el tot terreny Jonathan Ferreira, el golejador Ñito, el treballador Guti o el sorprenent Jonathan Toledo els obren unes grans perspectives de futur als 20-21 anys.

Aquesta novena plaça que aparentment no crida l'atenció és un gran reconeixement per a moltes persones que s'han deixat la pell durant 95 anys per a què el club pogués establir-se a Tercera. Han fet falta catorze temporades, descensos, ascensos i moltes decepcions, però de la mà de Miguel López sembla que el moment del Masnou ha arribat. I el millor és que, de nou amb calma, a l'agost començarà una altra aventura que intentarà tornar a reescriure la història d'un club que té pocs suports però que segueix sense defallir.










Cap comentari:

Publica un comentari