dijous, 8 de gener de 2015

El 2015 que ens espera

En poc més de 48 hores es reprèn el campionat "en bloc" al grup català de Tercera. Si bé ja vam tenir un petit tast amb el partit inaugural de 2015, el Figueres-Sabadell B ajornat de la J15, l'any es presenta molt atractiu des del primer cap de setmana amb futbol, que tancarà la primera volta del curs, fins als molts reptes atractius que anirem trobant pel camí durant els propers 12 mesos. A tercera.cat hem escollit 15 grans al·licients de la #3div5 per al 2015.


L'Europa, últim campió d'hivern; va ser al Masnou, amb gol de Javi Sánchez // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

1 | Campió d'hivern. Serà la primera incògnita que resoldrem... diumenge, 11 de gener. La J19 ens deixarà un títol simbòlic, sense cap validesa pràctica... però que aporta una lectura analítica de com hauran anat les coses la primera meitat del curs. Hi aspiren la Pobla de Mafumet, el Rubí i l'Ascó. Però... què vol dir ser campió d'hivern? Una obvietat i una relativa predicció. La obvietat: és el líder després d'haver jugat tots contra tots. La predicció: gairebé la meitat dels campions d'hivern dels últims 30 anys (des del curs 1984/1985) han acabat sent campions (14 de 30). Tres dels últims cinc campions ja ho van ser d'hivern a la J19 (L'Hospitalet el 2010, el Llagostera el 2011 i l'Olot el 2013). A més, 28 dels últims 30 campions d'hivern van acabar la temporada entre els quatre primers. Les excepcions: el Girona del curs 86/87 i el Terrassa de la 11/12; ambdós van acabar el curs setens. L'últim campió d'hivern va ser l'Europa, amb 41 punts.


El porter Jesús Unzué, una de les baixes // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)


2 | El 'cas Gavà'. És l'equip del grup que ha viscut el Nadal més sacsejat de tots. El 2014 s'acabava al terreny de joc amb la setmana de plantada de la plantilla i la derrota contra el Sabadell B amb Albert Poch dirigint oficiosament l'equip des de la graderia... i amb Juanma Pons, tècnic oficial, sol a la banqueta i al vestidor. Les festes s'han traduït amb una profunda (i potser encara oberta) renovació. Han marxat una dotzena de futbolistes, entre els quals destaquen els porters Juanmi i Unzué i el capità Albert Vivó; i han arribat noms com els del rodamón Xavi Pérez, el davanter Alan Avila o els porters Alex Sánchez i Sergi Aguilar. Amb canvis al camp, a la direcció esportiva i a la banqueta, el primer repte per al nou Gavà de Juanma Pons és resoldre el profund trasbals viscut les últimes setmanes. El tècnic explicava en una entrevista a L'Esportiu les seves impressions els primers dies al càrrec. La realitat, que l'equip comença 2015 en zona de descens, on no hi era des de l'agònica salvació l'última jornada de la temporada passada.


El Terrassa comença l'any cinquè // Juanma Medina - elrepor.com

3 | La reacció dels teòrics candidats. A molts ens agrada fer prediccions quan comencen les temporades, més o menys encertades, amb més o menys arguments de pes. Però opinions personals al marge, hi havia cert consens, l'estiu passat, a situar equips com el Figueres, el Prat, l'Europa o el Terrassa entre els principals protagonistes de la part alta. I diem protagonistes per no assignar llocs concrets, tenint en compte el que s'ha vist després: que el grup català de Tercera s'ha mostrat molt obert en aquesta (gairebé) primera meitat de curs. El bon record del play-off de fa set mesos per a escapulats i vallesans, els reforços destacats dels figuerencs i el fet de retrobar els pratencs després d'una experiència de dos anys a Segona B semblaven motius suficients per tenir-los en compte. 2015 arrenca tenint els quatre equips fora de la zona noble... però sense que hagin dit encara l'última paraula. Terrassa i Europa són a l'avantsala, cinquè i sisè classificats, amb opcions d'acabar la primera volta entre els quatre primers; i Figueres i Prat van millorant sensacions, després d'haver jugat ja la carta del canvi d'entrenador. Els pratencs sumaven cinc victòries seguides amb l'arribada de Manolo Márquez, i per als empordanesos els dos triomfs consecutius (l'últim de 2014 i el primer de 2015, en partit suspès de la J15) els han animat a pensar en fites més elevades. Els quatre senten la crida, i de ben segur que els quatre intentaran donar guerra als equips que inicien el 2015 al capdavant.


El Masnou és quart i amb molt a dir // Félix Sancho - cdmasnou.es

4 | La resposta de les revelacions. En la línia de les prediccions, cada any apareixen les revelacions, que solen acabar comptant amb cert consens a l'hora d'adjudicar-les. La Grama i la Rapitenca de fa dos cursos, la Muntanyesa dels dos play-off (2011 i el curs passat) o el Santfeliuenc que entrava a la categoria amb força fa poc més de dotze mesos en són alguns exemples. El 2015 s'inicia amb dos equips als quals podríem penjar clarament l'etiqueta de revelació, i segurament uns quants més als quals els ho podríem dir per fets puntuals. L'inici de curs del Masnou ha situat els de Miguel López en zona noble, propers fa jornades a repetir el sostre històric de l'equip (el lideratge del grup, al qual es van acostar sent segons a la J12). Si bé els maresmencs s'encallaven a final d'any, amb tres derrotes als últims quatre partits, han demostrat una altíssima competitivitat i ambició que els fa arrencar l'any amb molt a dir en la guerra a moltes bandes per acabar disputant el play-off. També ha sorprès per reunir dos ingredients clau en un equip revelació, ascendit i bon paper a dalt, el Peralada. L'arrencada dels de Nacho Castro era molt sòlida: líder en 5 de les 8 primeres jornades, amb molt poques concessions defensives i els gols justos per sumar de tres en tres. L'equip ha vist després com la imbatibilitat a casa s'esfumava i se sortia dels quatre primers, però segueix sent un dels conjunts a tenir en compte aquest 2015, situat ara a la vuitena plaça.


El Martinenc inicia l'any en zona de descens // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

5 | S'adaptaran els nouvinguts? És una pregunta que cada any sobrevola la categoria, sobretot a les primeres jornades, però que no té una resposta tancada fins al mes de maig. Aquesta temporada 2014/2015 hi ha respostes de tots els colors. El campió del grup 1 de Primera Catalana del curs passat, el Peralada, és qui millor ha entrat a Tercera. Com comentàvem al paràgraf anterior, iniciava el curs amb un lideratge que no se li feia estrany (encapçalava la taula a la J3, i de la 5 a la 8) i després, tot i caure de la zona noble, no hi ha perdut una distància excessivament inabastable (ara és 5 punts per sota del quart). Els 25 punts sumats poden ser ja bona part d'un coixí per assolir l'objectiu (la permanència) i per buscar seguir animant la zona de protagonistes positius i qui sap si retornar entre els escollits; els empordanesos s'enduen la millor part dels tres equips ascendits l'estiu passat. El Sabadell B inicia el 2015 amb un partit ja jugat, la derrota a Vilatenim, però amb símptomes d'adaptació positiva a Tercera. Suma 23 punts, té un marge de 4 sobre el descens, i des de la primera jornada ha destacat, sobretot, pels bons resultats a domicili. No en va, tot i ser 14è és el tercer millor visitant del grup, només per darrere de Pobla i Rubí, i ha sumat més del doble de punts lluny del Pepín Valls que al camp de Castellar (16 punts fora de casa, 7 com a local). Tenint en compte que es tracta d'un filial, amb les avantatges però també els inconvenients que això implica, els de Toni Rodríguez busquen aquest 2015 seguir donant guerra i col·locant més marge amb la zona de perill, que enguany sembla més incerta que mai. Unes places on hi ha el tercer ascendit, el Martinenc, que fins ara ha pagat cara la feblesa defensiva. Els barcelonins són l'equip més golejat del grup català de Tercera (35 gols encaixats) i tot i ser penúltims, per la incertesa que comentàvem, només tenen les places de permanència dos punts per sobre. Els del Guinardó topen, a més, amb les dificultats per sumar amb fluïdesa a domicili: 5 punts de 30 possibles, amb un sol triomf fora de casa, al camp del Sabadell B (2-4). Els dos empats davant equips de la part alta (Rubí i Europa) amb què tancaven el 2014 poden ser un bon impuls per a un 2015 que exigirà esforç per buscar la permanència a la categoria.



El Cornellà, l'últim campió, ho va ser a l'última jornada // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

6 | Un campió. És prou evident que un dels al·licients més grans de l'any serà conèixer el campió del grup català de Tercera, que disposarà d'una opció a 180 minuts per pujar a Segona B i d'una repesca en cas de caure a la ronda de campions, a més de l'accés a la Copa del Rei del curs vinent (excepte si és un equip filial). La lliga s'acaba el diumenge, 17 de maig, i podria ser que fins a aquella data no tinguem decidit el nom del vencedor. És, si més no, el que ha passat els dos últims cursos, amb el Cornellà i l'Olot proclamant-se campions a domicili i l'última jornada (els verds a Castelldefels el 2014 i els garrotxins, a Sant Carles de la Ràpita el 2013). Des del campionat del Prat, el 2012, que no vivim un campió proclamat abans de l'última cita del curs. Els potablava van ser campions... el mes d'abril! A la J35, i també a domicili, a Vilanova. En tot cas, sigui quan i on sigui, el mes de maig serà la culminació de prop de nou mesos de competició. Enumerar ara candidats al títol seria tan temerari com poc coherent, tenint en compte les múltiples circumstàncies, dinàmiques i situacions d'alerta que hauran de resoldre els 20 equips en les 20 jornades que queden.



La Muntanyesa va disputar dues rondes de play-off el curs passat // Francisco Natera - futbolpitiuso.es

7 | Un play-off. Amb el campió, lògicament, aniran tres equips més a disputar el play-off d'ascens a Segona Divisió B arreu de l'Estat. Els últims cursos els equips que disputaven la fase d'ascens s'anaven coneixent a comptagotes, deixant sempre certa intriga per descobrir qui ocupava la quarta plaça: l'any passat, amb la lluita entre Ascó, Rubí i Terrassa, resolta a favor dels darrers a l'última jornada; i la temporada anterior, amb l'aparició del Manlleu per darrere del triumvirat que van formar en aquella 12/13 l'Olot, el Cornellà i l'Europa. El play-off s'iniciarà el cap de setmana del 23 i 24 de maig, i abans de passar al juny podríem viure un ascens, el del campió català: el cap de setmana del 30 i 31 de maig es tancaran les primeres rondes... i la ronda de campions, la que enfronta els 18 vencedors dels 18 grups de Tercera i que dóna, per tant, els 9 primers ascensos a la categoria de bronze. Els campions perdedors accediran a la segona ronda (6-7 i 13-14 de juny), però els ascensos definitius no els viurem fins a finals de mes, un cop es resolgui la tercera i definitiva ronda (20-21 i 27-28 de juny, la data clau).



La Gramenet va ser el clar cuer del curs passat // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

8 | Tres descendits. Tant evident com que hi haurà un campió i tres equips més que disputaran play-off és saber que tres equips abandonaran la categoria. Seran els tres darrers classificats, els vençuts en una lluita per eludir la part baixa que aquest curs sembla presentar-se més oberta que mai. Els descensos podrien ser més de tres si algun equip català de Segona B baixa i els que pugin de Tercera no els igualin en nombre. Serien els famosos descensos compensats. Els últims cursos el nom d'un, o fins i tot de dos, dels equips descendits no s'ha conegut fins l'última jornada (aquest any prevista per al 16 i 17 de maig). És el cas, l'any passat, del fatídic duel Gavà-Santboià, en què l'equip que caigués derrotat descendia, i que va acabar amb la cara per als gavanencs i la creu per als de Sant Boi. El patró dels últims cursos també ens ha mostrat gairebé sempre un cuer que es despenjava i topava amb el descens matemàtic setmanes abans del final (Masnou 11/12, Balaguer 12/13 o Gramenet 13/14). Alguns penúltims també cedien abans d'hora (com l'Amposta el 2012 o la Rapitenca el curs passat), però en general sempre han quedat una o dues places per decidir-se l'última jornada. El cap de setmana de les emocions fortes al grup català de Tercera.



El Sabadell B va ascendir a la promoció de segons classificats fa un any // CESabadell.cat

9 | Els que vindran. És un al·licient que no es troba al grup català de Tercera en si, i que tampoc el protagonitza cap dels 20 equips que obren l'any a la categoria. En paral·lel a la competició dels cinc primers mesos de l'any, un esglaó per sota, a Primera Catalana, la lluita per ser nouvingut a Tercera l'estiu vinent avança setmana rere setmana, en un sistema competitiu amb molt d'embut (només puja directament el campió de cada grup de 18 equips, i els dos segons juguen una promoció amb una plaça en joc). Al grup 1 comença el 2015 al lideratge el Granollers, que busca retornar a Tercera però que compta amb la competència d'equips com el Júpiter o el Vic, que volen recuperar la categoria perduda el 2013, o els nouvinguts i sorprenents Manresa i L'Escala, per citar els cinc primers classificats d'un grup que encara ha de fer moltes voltes fins a resoldre el nom dels ascendits. Al grup 2 els equips tarragonins han colpejat amb força en aquest inici, amb el Morell i El Catllar al capdavant. Un altre sorprenent nouvingut, el Sant Ildefons, s'ha colat entre els cinc primers, en què també hi ha dos dels equips més forts del grup, que tenen el concepte "retorn a Tercera" gravat a foc: el Santboià, descendit el curs passat; i el Vilanova, que des del traumàtic descens del 2012 no ha tornat a la categoria. En tots dos grups s'han disputat fins ara 15 jornades, en queden tres per tancar la primera volta. El campionat de Primera Catalana finalitzarà el 30-31 de maig, i la promoció d'ascens per conèixer el tercer ascendit, que enfrontarà els segons classificats, es disputarà el 6-7 i el 13-14 de juny. En el cas que pugin de Tercera a Segona B més equips que no pas facin el camí contrari (descens de de Segona B), pujarien a Tercera els dos segons, el millor tercer, els dos tercers, etc. En el millor dels casos serien 7 els ascendits totals: haurien de pujar els 4 equips de Tercera que disputessin play-off i no baixar cap dels catalans de Segona B. Pujarien llavors els tres primers de cada grup de Primera Catalana i el millor quart.



Triguero i Civil inicien l'any al capdavant dels golejadors // Fotos: Àngel Garreta, muntatge tercera.cat

10 | La lluita per ser el màxim golejador. És un dels al·licients a títol individual que marquen l'any. Dani Planagumà, Carlos Martínez, Ernest Forgas... són alguns dels noms que s'han imposat els últims cursos en un títol que no rep reconeixement oficial però que sí que té molta atenció, en aquest web, en què oferim el llistat complet amb tots els golejadors de la temporada. Comencen 2015 al capdavant dels golejadors dos futbolistes: Xavi Civil (Gavà) i Santi Triguero (Vilafranca), amb 10 gols cadascun. Les apostes, però, estan més obertes que mai, tenint en compte els noms que venen darrere... i els precedents d'altres golejadors clau del grup. Boris Garrós (Rubí), Elhadji Bandeh (Martinenc) o Sergi Arimany (Palamós) pretenen millorar els seus registres històrics i per ara mantenen la progressió per fer-ho. I membres dels TOP-5 dels cursos anteriors com Manel Sala (Manlleu), Javi Revert (Palamós) o Javi Sánchez (Europa) han demostrat que les segones voltes se'ls donen prou bé com per no descartar-los per res. Enmig, noms com els del tàndem asconenc (Virgili i Asier), els gols de Sascha Andreu en la recuperació del Prat, els galons de Jaime Fuentes, també en forma de gols, al Terrassa, el paper d'Stéphane Emanà amb la Pobla o les dianes a pilota aturada d'Albert Cuadras per al Cerdanyola, per citar els 12 futbolistes que sumen 6 o més gols (Revert i Javi Sánchez en sumen 5 però venen de dos cursos seguits arribant a la vintena).


L'ascens de 2014, l'avantsala del centenari del Peralada // Lluís Ribera

11 | Aniversari centenari. L'any 2015 serà especial per al Club de Futbol Peralada. Dins i fora dels terrenys de joc. El retorn a Tercera, assolit l'estiu passat, coincidirà aquest any amb el centenari de l'entitat empordanesa. És l'únic club dels 20 que obren l'any al grup català de Tercera, que complirà el primer segle enguany, i serà el vuitè club centenari de la categoria. Del degà Palamós al fundador de la Primera Divisió estatal Europa, passant pel Vilafranca, el Rubí, el Santfeliuenc, el Martinenc o el Sabadell, el Peralada s'unirà al llistat de clubs amb més d'un segle de vida. Diversos conjunts encara esperen per celebrar el centenari, des dels que el viuran en menys d'una dècada, com el Gavà, el Masnou o el Vilassar de Mar, fins als que hauran d'esperar una mica més, com la Muntanyesa, el Manlleu, el Prat, el Castelldefels o la Pobla de Mafumet. El Terrassa va viure el seu centenari el 2006... tot i que el Futbol Club actual és una refundació, cas similar al que passa amb la UE Figueres, que el 2019 celebrarà cent anys de futbol a la vila, si bé l'actual club neix d'una refundació el 2007. El Cerdanyola o l'Ascó són els equips més joves de la categoria, fundats el 2006 i el 2010, respectivament. Per completar la categoria, el Sabadell B, lògicament, compta amb més de 100 anys, des que es va fundar el CE Sabadell FC el 1903, fa 112 anys. 



Europa i Gavà, ben vius a la Copa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

12 |Copa Catalunya. No és escrupulosament Tercera Divisió, però sí que implica equips de la categoria. Amb la reformulació del torneig (que s'haurà de valorar quan es tanqui l'edició 14/15, però que ha deixat bones sensacions a la majoria de clubs), el 2015 viurà la fase final de la competició. El mes de febrer dos equips del grup català de Tercera, Gavà i Europa, afrontaran davant el Girona i el Sabadell, respectivament, les semifinals de la competició. Gavanencs i escapulats buscaran repetir la fita del Manlleu el 2012, últim finalista de Tercera... o la del Balaguer del 2001, l'últim campió de la Copa Catalunya que jugava a Tercera Divisió (aquell curs 2000/2001). Per a l'Europa ser tan amunt en la competició és un reforç després de l'excel·lent triomf als quarts de final contra el Barça B (3-0) i un record a la seva afició dels recordats triomfs de 1997 i 1998. Per al Gavà la fita seria, primer, igualar la millor participació a la competició, el curs 2002/2003, en què els gavanencs van perdre contra el Terrassa a la final. Un cop es resolguin les semifinals la FCF decidirà quan i on es disputarà la final d'aquesta primera Copa Catalunya absoluta. El 2015, lògicament, inclourà una altra Copa Catalunya... la següent edició, 2015/2016, que es començarà a disputar el mes d'agost, i en què prendran part els equips de Tercera (llevat de filials, i sempre que accedeixin a participar la resta) i els campions de Primera Catalana. Durant el mes d'agost es disputaran tres rondes, amb participació dels citats conjunts i dels catalans de Segona B, i la tardor-hivern serviria de nou per fer entrar en acció els catalans que actualment juguen a Segona Divisió. En tot cas, en menys d'un mes Europa i Gavà tindran reptes en forma d'equips de la categoria de plata a les semifinals de la competició.



La Pobla Mafumet comença el 2015 com a líder // CFPobladeMafumet.cat

13 | Poder tarragoní. En una lliga cada cop més barcelonitzada, amb 15 equips dels 20 participants ubicats a les comarques de Barcelona i cap equip de les comarques de Lleida/Pirineus, l'any comença amb força per a dos equips allunyats de la capital. Els dos tarragonins del grup català de Tercera, la Pobla de Mafumet i l'Ascó, aspiren a consolidar la zona de play-off i en un futur més que immediat a ser campions d'hivern... i en un altre mitjà termini busquen participar a la fase d'ascens a Segona B, quelcom que no seria estrany per als pobletans, que ja en van prendre part el 2011 i el 2012. Són el fidel reflex dels projectes sòlids que han sabut vèncer el factor distància, tan esmentat pels entrenadors d'equips de més enllà de la rodalia barcelonina. Un factor que dificulta contractacions i que obliga a replantejar polítiques esportives. L'aposta de la Pobla, estretament vinculada (lògicament) al pla de maniobra del Nàstic, i el sòlid projecte asconenc, amb inversió i noms ben pensats del futbol del camp de Tarragona amb experiència a Segona B, són dos exemples de gestions que, fins ara, s'han sobreposat a la saturació dels equips barcelonins. Posar a prova el bon moment de forma dels dos conjunts, i valorar si la seva condició de favorits els durà a dir la seva el proper mes de maig, és un altre dels ingredients que ajudaran a analitzar a fons la Tercera d'enguany quan en tinguem millor perspectiva.


Com a Cerdanyola, i en tots els sentits, davant les inclemències, solucions // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

14 | Solucions davant la crisi. No és un al·licient en sí, però sí una realitat. Les dificultats econòmiques han colpejat amb força els clubs del futbol català, i la part més afectada, els protagonistes, jugadors i tècnics, es veuen constantment implicats en problemes de cobrament, promeses incomplertes o acomiadaments per ajustos de pressupost. Caldrà veure com afronten aquestes dificultats els equips de Tercera. Molts han sabut trobar solucions per amortiguar el cop o fins i tot, per superar-lo: ús racional dels recursos, aposta clara per la base, complicitat amb empreses-patrocinadors locals... però per desgràcia el mal moment conjuntural afecta de ple els clubs esportius més modestos, i cal encarar el problema i ser honestos en la presa de decisions. No seran situacions fàcils, però serà un altre dels fronts que caldrà combatre aquest any.



La catalana UEFA vol reeditar el curs vinent el títol estatal obtingut a Segòvia // Álvaro Montoliu - FCF

15 | Torna la selecció catalana amateur. Serà a finals d'any, al desembre, quan la selecció catalana amateur tornarà a competir oficialment. La Copa de les Regions UEFA resoldrà la seva edició 2013-2015 el proper mes de juny amb la fase final a 8 combinats, que es disputarà a Irlanda. Catalunya va caure amargament a la fase intermèdia, a Moldàvia. Un cop resolta l'edició europea, la temporada vinent, la 2015/2016, servirà per decidir els campionats estatals, per disputar les dues fases europees (intermèdia i final) el curs següent. Per tant, per als últims mesos d'aquest any està prevista la fase inicial del campionat estatal. Catalunya ha vençut en les dues anteriors, a la Vila-joiosa, el 2011; i al Nou Municipal de Cornellà el 2013. La fase inicial és el pas previ per disputar a la primavera (ja seria el 2016) la fase final, en què es decideix el campió. El repte per a la selecció catalana UEFA és aconseguir el tercer títol estatal consecutiu, després dels obtinguts a Astúries (abril de 2012) i a Segòvia (abril de 2014). Amb la FCF renovant la confiança en Toni Almendros la tardor passada, el seleccionador iniciarà un nou cicle al capdavant del combinat de jugadors de Tercera, que, com cada temporada, patirà segurament variacions sensibles, ja que molts futbolistes promocionaran a categories superiors i deixaran de ser seleccionables.



N'hem volgut escollir 15, però segur que en trobeu molts més, o en teniu alguns de prioritaris que no apareixen a la llista. 2015 s'inicia, de nou, com un any apassionat per al campionat de lliga al grup català de Tercera. I a tercera.cat tenim moltes ganes de seguir-ho. Molt bon any, i que torni a rodar la pilota!

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada