dimarts, 13 de gener de 2015

Campió d'hivern: entre el simbolisme i la tendència

Aquest diumenge es tancava la primera volta al grup català de Tercera amb el FC Ascó com a líder. Els de la Ribera d'Ebre es convertien en campió d'hivern, tal com s'anomena en els campionats de la regularitat el líder a l'equador de la competició. Però, més enllà de fer servir el títol com a quelcom simbòlic, ens diu alguna cosa de per on poden anar els trets les properes 19 jornades? Ho responem amb un estudi dels últims 30 campionats d'hivern, i de lliga (o d'estiu), de la competició.

Els jugadors asconencs celebren un gol a Vilassar de Mar // Iris Solà - FC Ascó

La primera volta té aquell punt de simulacre amb bones dosis de realisme. Suposa el final d'un primer (mai millor dit) "tots contra tots" i, per tant, ofereix diverses claus que es mantindran (o es modificaran molt poc) a la segona part del curs. Sí, el cansament, les males dinàmiques, els problemes econòmics o les millores dels equips (amb revulsius al camp o les banquetes com a elements a destacar) poden modificar l'ordre dels factors i alterar el producte, però la fotografia que ens ofereix el campionat un cop acabada la jornada 19 ens apunta tendències a tenir molt en compte per als quatre mesos de lliga que ens esperen.

Un dels gols d'Albert Virgili aquest curs, contra el Prat // Iris Solà - FC Ascó

Amb tot, l'Ascó de Miguel Rubio és campió d'hivern, per primer cop a la seva (curta) història. Els asconencs han basat el campionat en diversos factors. En podríem resumir tres:

  • Fortalesa a casa. Els verds són el millor local de la categoria. Entre els partits jugats a l'annex i al recuperat Municipal els asconencs han sumat 21 punts de 27 possibles. Si bé han cedit dues derrotes com a local a la Ribera d'Ebre, contra el Masnou (1-2, J7) i el Rubí (2-3, J13), els de Miguel Rubio s'han imposat en set dels nou partits jugats com a local.
  • Solidesa a domicili. Els números lluny d'Ascó no són tan bons... però deixen l'equip com el tercer millor visitant. De fet, fora de casa només han perdut dos partits: al Guinardó, contra el Martinenc (2-1, J2); i a Castellar, contra el Sabadell B (2-0, J8). Amb tot, l'equip acumula ja més de tres mesos sense perdre a domicili.
  • Potencial golejador. Al final ha estat el detall que ha col·locat els asconencs per davant de la Pobla en l'empat a 37 punts. Els dos equips tenen la mateixa diferència de gols (+11), però l'Ascó ha marcat tres gols més. De fet, amb el doblet d'Asier Eizaguirre a Sant Feliu de Llobregat, els de Miguel Rubio s'han alçat com l'equip més golejador del grup a la primera volta, juntament amb el Terrassa i el Rubí, amb 29 dianes. Els gols dels davanters Asier Eizaguirre (8) i Albert Virgili (6) encapçalen la producció anotadora d'un equip que ha comptat amb 12 golejadors diferents en aquesta primera volta.

Sostre històric
Per a l'Ascó, fundat el 2010, el lideratge de Tercera és la millor posició de la seva història. Ja l'havia assolit el curs passat, quan va ser primer durant tres jornades de la segona volta (de la J25 a la J27, els mesos de febrer i març). Aquesta és la tercera temporada que l'Ascó viu a Tercera.  Curiosament, és la millor primera volta de l'equip quant a posició... però no quant a puntuació, ja que el curs passat tancava la primera volta segon, amb 38 punts, un més que els que ha sumat fins ara aquesta temporada. Aquest és el balanç de les últimes cinc temporades de l'equip en una primera volta:

Quadre: tercera.cat

I a final de temporada? L'Ascó ha combinat en cinc cursos un descens, un ascens (amb campionat de Primera Catalana) i una òptima temporada a Tercera que el deixava a les portes del play-off:

Quadre: tercera.cat

Acabar el curs cinquè o jugant play-off seria, per tant, el sostre de l'Ascó en un final de curs, quan l'equip tan sols disputa la cinquena temporada de la seva història.

Símptoma o curiositat?
Voldrà dir aquest campionat d'hivern que l'Ascó té més possibilitats de ser campió? D'entrada, no. En primer lloc, perquè no gaudeix d'avantatge respecte els perseguidors (la Pobla suma els mateixos punts, i evidentment els dos equips encara s'han d'enfrontar a Ascó). I en segon lloc, perquè ser campió d'hivern no va estretament lligat a ser campió el mes de maig. Hem buscat els últims 30 precedents de les lligues al grup català de Tercera, i hem vist que 14 dels últims 30 campions d'hivern han acabat sent campions a final de curs. És, per tant, menys de la meitat dels precedents (un 46'67%) que s'han donat des de 1985. En 5 dels últims 10 cursos el campió d'hivern ha acabat sent el campió: l'Hospitalet el 2005 i el 2010, el Girona el 2006, el Llagostera el 2011 i l'Olot el 2013. Repassem el quadre dels últims 30 campions, d'hivern i de lliga, dos paràgrafs més avall.

L'Hospitalet, campió d'hivern 09/10 al camp de la Rapitenca // Cristian Garcia - El Blog de l'Hospi

Voldrà dir aquest campionat d'hivern que l'Ascó té més possibilitats de fer play-off? D'entrada, sí. Si més no si mirem de nou els precedents. Evidentment, no són matemàtiques, i per tant una mala segona volta et pot treure dels quatre primers per molt que exhibeixis el títol de campió d'hivern. Però sí que la tendència mostra que el campió d'hivern acaba entre els escollits. De nou, tornant als 30 cursos anteriors, les dades són molt més conclusives: 28 dels últims 30 campions d'hivern han acabat entre els quatre primers. Suposa un 93'33% dels precedents des de 1985, i per tant, dóna una idea d'una vinculació molt més estreta entre una bona primera volta i acabar en zona noble, la que inclou actualment els quatre primers classificats. Les excepcions: el Girona de la temporada 1986/1987 i el Terrassa de la 2011/2012. Tots dos equips, coronats líders a l'equador del campionat, tancaven el curs a la setena plaça. L'últim campió d'hivern no coronat campió de lliga es va viure el curs passat: l'Europa, primer a la jornada 19, va acabar el curs tercer, disputant dues rondes de play-off d'ascens a Segona B. 

Aquests són els últims 30 campions d'hivern i de lliga al grup català de Tercera:

Quadre: tercera.cat

Com a curiositat, el Girona és l'equip que més cops s'ha proclamat campió d'hivern en les tres últimes dècades: quatre vegades (86/87, 88/89, 02/03 i 05/06). En l'última dècada, han estat campions d'hivern tres equips que actualment disputen la Segona Divisió del futbol professional estatal: el citat Girona, el Sabadell (campió d'hivern el curs 06/07) i el Llagostera (campió d'hivern, de lliga i ascendit la temporada 2010/2011).

Comparacions
És la lliga de Tercera actual una de les més equilibrades dels últims anys? Si mirem els punts sumats pels equips que marquen les zones destacades de la taula (el líder, el quart classificat, el dissetè que marca la permanència i el cuer) podríem concloure que sí. L'Ascó és el campió d'hivern que ha sumat menys punts dels últims deu anys, igualat amb el Llagostera 2010/2011, que també en tenia 37 a la jornada 19. En les últimes 15 temporades (des de la 2000/2001) només l'Hospitalet, a la 2004/2005, sumava menys punts sent campió d'hivern: 34 punts. Aquests són els punts sumats pels campions d'hivern dels últims 15 cursos al grup català de Tercera:

Quadre: tercera.cat

Que l'Ascó sigui el campió d'hivern amb menys punts sumats de l'última dècada no parla del nivell de l'equip, sinó de la categoria en general: dóna idea de la igualtat latent, la que ha fet que els asconencs hagin cedit 4 derrotes en aquestes 19 jornades o, dit d'una altra manera, que hagin cedit 20 punts a la primera volta. El grup català de Tercera no serà el de rècords de victòries, imbatibilitats o punts. Una constatació també observable en la distància entre el primer i el quart classificat. L'Europa, situat en l'última plaça d'accés al play-off, suma 32 punts. És 5 punts per sota del líder. És la distància més curta entre líder i quart dels últims set anys. En les darreres 15 temporades, només en 2 s'havia vist una zona alta més ajustada a l'equador del curs. El 2004/2005, de què parlàvem al paràgraf anterior, el campió d'hivern (L'Hospitalet) sumava només un punt més que el quart (el Balaguer), 34 punts contra 33. I el 2006/2007, el Sabadell, líder a la jornada 19, tenia només tres punts més que el quart, el Gavà (40 a 37). Amb tot, la distància de 5 punts entre primer i quart ja s'havia viscut a l'equador de la temporada 2011/2012.

Els campions d'hivern que sumaven més punts en els últims 15 cursos acabaven sent campions, i nous equips de Segona B, quatre mesos després: l'Hospitalet la temporada 2009/2010 i l'Olot 2012/2013. Ambdós sumaven 45 punts, deixant escapar tan sols 12 punts en tota una volta.

L'Olot, campió i ascendit la temporada 2012/2013... després de ser campió d'hivern // Martí Albesa - UEOlot.com

La línia de salvació, situada ara per ara en els 20 punts que suma el Castelldefels, és la segona més alta de les últimes 15 primeres voltes a Tercera. Només la supera el precedent de la temporada 2010/2011, en què el Masnou marcava la permanència amb 21 punts. La dada denota una lluita fins ara molt potent, i a moltes bandes, per eludir el descens, tenint en compte que, com a dada qualitativa, també suma 20 punts el penúltim classificat (Martinenc). 

I el cuer? Aquí sí que les xifres se situen similar a les dels últims cursos. Des del curs 2000/2001, el cuer sempre ha tancat la primera volta amb dobles dígits, amb una mitjana superior als 13 punts. El Vilassar de Mar, cuer aquest curs, en suma 12, pagant cara la mala ratxa de 13 jornades sense vèncer. Els cuers que ha sumat menys punts a la primera volta de les lligues del segle actual són el Banyoles de la 08/09 i la Gramenet del curs passat; ambdós conjunts arribaven a l'equador amb tan sols 10 punts. Ambdós conjunts van baixar com a cuers destacats, sumant menys punts a la segona volta que a la primera: 7 per al Banyoles i 8 per a la Grama.

La Grama, l'últim cuer "d'hivern"... i de final de lliga // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

En canvi, els cuers amb més punts en una primera volta des del curs 2000/2001 són el Tortosa d'aquell mateix curs i el Peralada de la 2006/2007, que sumaven 17 punts a l'equador del campionat. El Tortosa va aconseguir no quedar entre els tres últims, va ser dissetè després de sumar 25 punts a la segona volta... però va baixar pel descens del Premià de Segona B a Tercera. El Peralada va descendir com a penúltim classificat, 16 punts sumats a la segona volta.

Per tant, l'històrica classificació de l'Ascó no deixa de ser provisional però ens el mostra com a primer en una fotografia del campionat en un moment prou simbòlic i que pot marcar una tendència. La lliga al grup català de Tercera manté una forta igualtat en la seva primera meitat, amb els tres grans objectius (campionat, play-off i descens) ben oberts per a molts equips. El campionat d'hivern és simbòlic, però com hem pogut veure ens deixa conclusions a tenir en compte en els seus precedents.



Fonts de consulta per a la realització de l'article: Hemeroteca digitalitzada de Mundo Deportivo, dades de competició de la FCF, classificacions històriques del web Arefe Regional, web oficial del FC Ascó i arxiu propi de tercera.cat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada