Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2014/2015. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2014/2015. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’abril del 2017

Resultats J35

El Peralada allarga la lluita, el Terrassa entra en play-off i La Jonquera envia el Manlleu a zona de descens

El Terrassa encadena cinc victòries i és quart // Juanma Medina - Terrassa FC

Aquests són els resultats de la J35:

DISSABTE, 22 D'ABRIL

Sabadell B 0-2 Ascó (Jonatan Toledo i Jordi Martí -p-)
Sant Andreu 0-0 Europa

DIUMENGE, 23 D'ABRIL

Castelldefels 2-1 Vilafranca (Sergi Moreno i Jordi Cano / Aday Benítez)
Granollers 1-0 Santfeliuenc (Carlos Cano -p-)
Montañesa 1-2 Figueres (Pedro García / Sebastián Setti i Xavi Ferrón)
Cerdanyola 0-0 Pobla Mafumet
Peralada 2-1 Olot (Sergi Álamo i Ernest Forgas / Héctor Simón)
La Jonquera 2-1 Manlleu (Aleix Feixas -2, 1p- / Manel Sala)
Palamós 1-2 Júpiter (Agi Dambelly / Alex Prat i Mechi)
Terrassa 2-0 Vilassar de Mar (Joan Grasa -p- i Manuel Raíllo)

CLASSIFICACIÓ

Aquesta és la classificació després de la J35:



Gols: 20

Resultats: 5 victòries locals, 2 empats i 3 victòries visitants
Màxim golejador: Marc Mas (Olot), 27 | Llistat complet


L'anàlisi dels dilluns
Dades, noms propis, fotografies i vídeos que ens deixa la jornada



  • TOT s'ajusta. El campionat, els dos bitllets pel play-off que queden, les places de possible descens no compensat (del 15è al 17è) i el descens directe. Les quatre luites principals de la taula quan queden tres jornades es mantenen més obertes que mai! De fet, la propera jornada no tindrem ni campió ni més equips de play-off de manera matemàtica. La J35 ha estat una autèntica sacsejada.

  • Aspirant. El Peralada allarga un any històric i tomba l'Olot, que s'havia avançat al duel d'aspirants al títol. Els empordanesos queden a 3 punts del líder, amb el goal average guanyat. 

  • Càlculs. Les opcions del Peralada per guanyar el títol passen per sumar 3 punts més que l'Olot en els 9 que queden en joc. Per tant, passaria per guanyar els tres partits que queden i que els olotins en perdin un. Per a l'Olot tot passa per sumar 7 punts, els que li donarien el títol encara que el Peralada ho guanyés tot fins a final de curs.

  • Quatre aspirants, dos llocs. La derrota del Vilafranca, tercer, i el triomf del Terrassa deixa la lluita pels dos bitllets de play-off restants encara més oberta. El Sant Andreu passa a ser cinquè per goal average general, empatat amb els egarencs. Per tant, tan sols 2 punts separen els tres equips... i en sobra un a la zona noble. Per matemàtiques, encara té opcions de play-off l'Ascó, sisè a 5 punts del quart.

  • Permanència. Les victòries a la zona mitjana del Figueres i el Granollers deixen els dos equips amb la salvació gairebé lligada del tot: tenen +8 i +7, respectivament, sobre la quinzena plaça (de possible descens no compensat) quan queden 9 punts en joc.

  • Alerta, els no compensats! La jornada a Segona B ha deixat un català (Espanyol B) en plaça de promoció de descens i dos (L'Hospitalet i Prat) en descens directe. Això fa que, ara per ara, tindríem dos descensos no compensats segurs, per al 16è i el 17è (el Santfeliuenc i La Jonquera, per ara) i un possible descens no compensat, pendent de la promoció de descens a Tercera, que afectaria el 15è classificat (el Castelldefels, ara mateix). Per tant, continua sent la 14a plaça la que marca la plena permanència ara per ara.

  • Polaritzada. Tercera jornada seguida dominada per les victòries locals (5), i que ha comptat amb només dos empats, els dos sense gols (al Narcís Sala i a Fontetes). S'han vist tres triomfs a domicili, els de l'Ascó, el Figueres i el Júpiter.

  • 20 gols. Jornada novament d'anotació baixa. Set equips s'han quedat sense marcar i han dominat els gols locals, 11 a 9.

  • Matemàtiques. A la propera jornada l'únic que pot ser matemàtic, quant a places decisives, serien dos descensos. El Júpiter i el Sabadell B baixarien matemàticament a Primera Catalana si perden (juguen entre ells) i La Jonquera guanya a Ascó. És l'únic condicionant que provocaria el descens dels dos equips.

  • La jornada que ve. La J36 inclourà l'Episodi VI del triangular del triumvirat amb un Olot-Vilafranca que serà televisat al Futbol en joc de La Xarxa (diumenge, 12'30h). També es viurà un duel directe al descens, el Júpiter-Sabadell B. El Manlleu-Peralada és un bon exemple de duel en què s'enfronten dos equips amb molt en joc... als dos pols de la taula.

Partit a partit



  • Cel i infern. La victòria de l'Ascó al camp del Sabadell B (0-2) manté els verds amb opcions matemàtiques de play-off (5 punts per sobre) i deixa els arlequinats cuers... i contra les cordes del tot: la setmana vinent podrien baixar maemàticament.

  • Igualtat. Al primer temps, arribades per als dos conjunts, especialment per als vallesans, que no convertien cap aproximació en gol.

  • Sentència. A la represa l'Ascó s'enduia el duel. Jonatan Toledo (4t gol del curs) anotava amb un xut potent a assistència d'Andreu Guiu el 0 a 1... i Jordi Martí, de penal, certificava el triomf amb el seu 7è gol de la temporada.

  • Dues seguides. L'Ascó encadena dos triomfs després d'haver creuat set jornades sense guanyar i arriba als tres duels finals amb opcions matemàtiques de ser a la zona noble.

  • 1 de 15. El Sabadell B veu lluny la bona dinàmica que va aconseguir, especialment a domicili, i cedia la 4a derrota als últims 5 partits. De fet, els arlequinats només han sumat un punt dels últims 15 possibles, i tornen a ser cuers.
Ambient andreuenc al derbi... // Judit Andreu - UESantAndreu.cat

  • Sense gols. L'esperat derbi barceloní entre Sant Andreu i Europa acabava amb el resultat inicial (0-0), que refreda una mica les aspiracions dels dos equips, tot i que els manté en la lluita.
...i també color escapulat al derbi // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • Surten del play-off. El Sant Andreu, que tenia la opció més destacada en una rematada de Robert Simón a boca de canó que Fer, porter de l'Europa, refusava, surt de la zona noble... tot i que té els mateixos punts que el Terrassa, quart. Amb tot, els andreuencs encadenen 11 partits sense perdre (6 victòries i 5 empats).
Igualtat i 0-0 que manté els dos equips en dues lluites ben diferents // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • Coixí just. L'Europa, que no ha marcat en els últims dos partits, manté +3 sobre la 15a plaça, que marca l'inici dels possibles descensos no compensats. Amb tot, els graciencs han deixat la seva porteria a zero en 5 dels últims 6 partits.

  • El cop. El Castelldefels tomba el Vilafranca a l'afegit, en una acció d'èxtasi als Canyars (2-1). Els mariners fan camí per evitar qualsevol tipus de descens i deixen els penedesencs sense marge d'error per ser al play-off.
Èxtasi als Canyars amb el gol de Jordi Cano a l'afegit // Andrés Burgos - UECastelldefels.com

  • Aday. I això que el Vilafranca s'avançava als compassos inicials, amb la diana d'Aday Benítez, la 15a del curs per al davanter canari.

  • Kilian. Abans del descans el Castelldefels disposava d'un penal per empatar, però el porter del Vilafranca, Kílian Cañabate, aturava el llançament de Jordi Cano.

  • Represa groga. A la segona part el Castelldefels capgirava el duel. Sergi Moreno (5è gol del curs) anotava l'empat aprofitant un refús a xut de Jordi Cano (la pilota no arribava al fons de la xarxa i provocava protestes a la banqueta vilafranquina).

  • Jordi Cano. El petit dels germans Cano tornava a ser desequilibrant i en un gran xut establia, a l'afegit, el 2 a 1 definitiu, el seu 7è gol de la temporada. La celebració dona bona idea de quant s'està jugant el conjunt mariner en aquestes jornades finals.
Així entrava el 2-1 definitiu de Jordi Cano // Andrés Burgos - UECastelldefels.com

  • Polèmica. El tècnic del Vilafranca, Ivan Moreno, acabava sent expulsat, en un partit en què els penedesencs eren molt crítics amb l'actuació arbitral.

  • +2. La derrota deixa el Vilafranca on era, tercer, però amb només 2 punts sobre el quart i el cinquè. La setmana que ve els vilafranquins, que venien de tres partits sense encaixar, amb 7 punts dels últims 9, visiten el líder, l'Olot.

  • 4 de 5. La ratxa del Castelldefels no s'atura! Els mariners sumen la quarta victòria als últims cinc partits (la tercera seguida als Canyars) i són quinzens. Ara mateix dependrien de la promoció de permanència de l'Espanyol B, a Segona B, per confirmar la plena permanència o bé per esperar algun ascens català de Tercera a Segona B.

  • Permanència. El Granollers supera el Santfeliuenc (1-0) i deixa la plena permanència més que a tocar. Els blanc-i-blaus, en canvi, són en plena lluita per evitar els no compensats.

  • Carlos Cano. El duel es decidia amb gol de l'exjugador del Santfeliuenc, des del punt de penal. És el 12è gol del curs per a Cano.
El Granollers superava el Santfeliuenc al carrer Girona // Félix Sancho

  • +7. Els vallesans tenen 7 punts de coixí sobre la 15a plaça quan en queden 9 en joc. El Granollers ve de sumar 8 punts dels últims 12 possibles, amb dos triomfs consecutius a casa.

  • Sequera. El Santfeliuenc és en plenes places de possible descens no compensat (és 16è) i creua una mala dinàmica: ha sumat 1 punt dels últims 15 possibles i encadena quatre derrotes en les quals no ha marcat.
El Figueres s'enduia els tres punts de la Bombonera de Nou Barris // UEFigueres.cat

  • Aigua freda. El Figueres s'endú el triomf del camp de la Montañesa (1-2) a l'afegit, obté la plena permanència virtual i deixa els barcelonins marcant la salvació per sobre dels possibles descensos no compensats.

  • Sebastian Setti. El 0 a 1 dels figuerencs significava l'estrena golejadora del 17 del Figueres, que abans del descans tenia un mà a mà amb el Tato Burgada que refusava el porter de la Monta.
  • Pedro García. La insistència de la Montañesa acabava tenint premi a la segona part, amb la diana de l'empat del davanter colomenc, que ha sumat 6 gols fins ara aquest curs.
  • Decideix. Quan l'empat semblava el signe definitiu, apareixia Xavi Ferrón per fer la diana guanyadora per al Figueres, en el seu 9è gol de la temporada.

  • 8 punts. El Figueres assoleix 8 punts de distància sobre la 15a plaça i té la plena permanència lligada. Una continuïtat a Tercera assolida en el primer any de Chicho a la banqueta de la Unió.

  • Tres seguides. La Montañesa encadena tres derrotes i és ara a la 14a plaça, la que després de la J35 marca la plena permanència. Els barcelonins han sumat dues victòries als últims 12 partits.

  • Sense gols. Empat entre Cerdanyola i Pobla Mafumet a Fontetes (0-0), que deixa els dos equips a la zona mitjana, amb els pobletans amb la plena permanència assolida.

  • Rodrigo Cuenca. El màxim golejador de la Pobla Mafumet (10 dianes fins ara) disposava de la opció més clara del duel: driblava el porter i xutava, un punt escorat, fora per poc.
Empat sense gols a Fontetes // Mireia Sanz - Cerdanyola FC

  • Empats i més empats. És el 18è empat de la Pobla en 35 jornades... i el 9è als últims 12 partits. Tanta igualada (és, de fet, el segon equip amb menys derrotes de tot el grup) ha deixat els tarragonins en zona mitjana-alta, ja sense opcions de play-off i amb la permanència lligada.

  • Sumar i sumar. El Cerdanyola, sense pressa però sense pausa, camina cap a la permanència plena. Encadena ja 8 jornades sense perdre (3 victòries i 5 empats) i és ara 3 punts per sobre de la temuda 15a plaça, que pot implicar esperar a veure què passa a Segona B.

  • Hi ha lliga. L'Olot s'avançava a Peralada però el conjunt empordanès capgirava el duel a la represa (2-1), s'enduia el goal average i reobre la lluita pel títol.
Héctor Simón avançava l'Olot al primer temps // Isaac Planella - UEOlot.com

  • Héctor Simón. El 7è gol del curs del de Llançà estava a punt de ser tan decisiu com el 6è (que va donar el bitllet al play-off). L'Olot situava el 0 a 1 a la primera part.

  • Segons gols. A la represa, Sergi Álamo, primer, i Ernest Forgas, ja a l'afegit, donaven la volta al marcador per al Peralada, en els segons gols del curs per a tots dos futbolistes.
Celebració final al vestidor del Peralada // CF Peralada

  • Comptes per al Peralada. Als empordanesos, segons, els queden tres partits: Manlleu (fora), Ascó (casa) i Júpiter (fora). Per ser campions han de sumar tres punts més que l'Olot en els tres duels que queden. El Peralada és l'equip menys golejat del grup i el millor a casa: ha sumat 14 victòries en 18 partits al Municipal.

  • Comptes per a l'Olot. Als garrotxins, líders, els queden tres partits: Vilafranca i Castelldefels (casa) i Manlleu (fora). Per ser campions han de sumar 7 punts (si el Peralada ho guanya tot). L'Olot és el màxim golejador del grup i el millor visitant.

  • L'altra remuntada. També capgirava un 0-1 La Jonquera davant el Manlleu (2-1), en un duel decisiu en aquesta J35: els jonquerencs surten del descens, els manlleuencs hi entren.

  • Manel Sala. El golejador del Manlleu avançava els osonencs (9a diana del curs), en un 0 a 1 que posava les coses molt de cara als quadribarrats per evitar el descens directe.
La Jonquera surt del descens... en detriment del Manlleu // Falgués Foto&Vídeo - UELaJonquera.net

  • Aleix Feixas. A la represa era decisiu per a La Jonquera el futbolista gironí, que amb un doblet (el segon, de penal), capgirava el duel. Feixas ha sumat 5 gols aquesta temporada, 3 amb La Jonquera i 2 amb el Palamós.

  • Històric. Per primer cop a Tercera (= aquest curs), La Jonquera ha marcat més d'un gol en un partit. Els empordanesos són l'equip que menys anota: 16 dianes en 35 jornades. 

  • Equip llindar. Després de guanyar 10 jornades després, La Jonquera queda ara just per sobre del descens directe, marcant la permanència... o no. La 17a plaça implicaria ara per ara (i implicarà, fem-nos la idea) descens no compensat, i farà estar pendent del play-off per supeditar la permanència als ascensos de catalans cap a Segona B.

  • Descens. El Manlleu, que havia sortit del descens a la J34, hi retorna una setmana després en la tercera derrota a les últimes cinc jornades. Els osonencs, amb tot, són a 1 punt de sortir del descens directe i ser en places de possible descens no compensat.

  • Aire. El Júpiter suma la primera victòria a domicili a Palamós (1-2) i manté opcions d'evitar el descens directe. Els palamosins ja tenen assolida la permanència.

  • Agi Dambelly. Una jugada personal del davanter del Palamós significava l'1 a 0, el seu 8è gol de la temporada.
  • Alex Prat. Abans del descans, Joan Vives assistia i Alex Prat la posava en un gran xut al fons de la xarxa palamosina, establint l'empat per al Júpiter. És el tercer gol de Prat aquest curs.

  • El truc final. A la represa, després de veure com li anul·laven un gol, el Júpiter s'enduia els tres punts del Baix Empordà amb la diana guanyadora del capità Mechi. 
  • 19 partits després. Feia gairebé un any (des de l'1 de maig de 2016) que el Júpiter no vencia a domicili en lliga. En total, 18 desplaçaments (l'últim del curs passat, a Manlleu, i els anteriors 17 d'aquesta temporada) sense victòria... fins aquest diumenge.

  • Penúltim. El triomf, després de sis jornades sense victòria, deixa el Júpiter penúltim, a 4 punts d'evitar el descens directe. Els gris-i-granes s'ho juguen gairebé tot la setmana vinent davant el Sabadell B, cuer.

  • Joan Mármol. El tècnic del Palamós anunciava, a la roda de premsa postpartit, que deixarà la banqueta palamosina en acabar aquest curs. Mármol, molt emocionat en l'anunci, és el tercer entrenador que més dies ha ocupat la banqueta palamosina i marxarà com a tècnic centenari: el d'aquesta J35 era el seu partit oficial 101 dirigint el Palamós.

  • De play-off. La victòria del Terrassa contra el Vilassar de Mar (2-0) fa que els vallesans retornin a la zona noble, on havien estat per últim cop a la J6.

  • Cinquena jornada. És la cinquena jornada d'aquest curs amb el Terrassa en la zona de play-off. Les anteriors les trobem al tram inicial, entre la J2 i la J6 (excepte la J4, en què en va sortir).

  • A la represa. Els gols del duel arribaven a la segona part. Joan Grasa, de penal (5è gol del curs) i Manuel Raíllo (8a diana) certificaven una esperadíssima victòria de Terrassa, que és quart.

  • Cinc seguides. El Terrassa encadena cinc victòries consecutives, en les quals no ha encaixat cap gol. De fet, els vallesans acumulen 497 minuts de joc sense rebre cap gol. Els egarencs són el segon equip menys golejat del grup.

  • Últim pas. El Vilassar de Mar queda en zona mitjana, amb +4 sobre la quinzena plaça. Assegurar la plena permanència és l'objectiu de les tres últimes jornades per als maresmencs, que han sumat 4 punts dels últims 15 possibles.



Repàs general

  • Moviments als Golejadors. El podi veu un moviment mínim, am el 15è gol d'Aday Benítez (Vilafranca), tercer màxim anotador del grup. Carlos Cano (Granollers) ja suma 12 dianes i Xavi Ferrón (Figueres) i Manel Sala (Manlleu) ja han arribat als 9. Agi Dambelly (Palamós) i Manuel Raíllo (Terrassa) han anotat la 8a diana del curs i al club dels 7 gols han arribat Jordi Martí (Ascó), Jordi Cano (Castelldefels) i Héctor Simón (Olot). Un futbolista (Sebastian Setti, del Figueres) ha obert el seu compte golejador en aquesta J35.


  • Gols destacats. Ens quedem amb els de Jordi Cano (Castelldefels) i Alex Prat (Júpiter). [No hem vist imatges encara del Terrassa-Vilassar de Mar, el Peralada-Olot ni La Jonquera-Manlleu].


  • 797 gols. Els 20 gols de la J35 han fet abaixar una mica més la mitjana anotadora. Se situa als 2'28 gols per partit de mitjana, molt inferior als del curs passat (2'67 a final de curs). Fins ara s'han marcat 138 gols menys que els anotats a les trenta-cinc primeres jornades del curs passat (935), una variació del -14'76%.


  • Millor local: Peralada (44 de 54, 81'48% dels punts) | Pitjor local: Sabadell B (13 de 54, 24'07%)


  • Millor visitant: Olot (34 de 54, 62'96%) | Pitjor visitant: Júpiter i Manlleu (10 de 54, 18'52%)


  • Victòries locals 45% | Empats 31% | Victòries visitants 24%


  • Respecte el curs passat, pugen dos punts els triomfs locals (43% a finals del curs passat); pugen molt els empats (27% a la 15/16) i hi ha un descens clar de les victòries visitants, que el curs passat es van produir al 31% dels partits.


  • Màxim golejador: Olot (62) | Menys golejat: Peralada (23)


  • Menys golejador: La Jonquera (16) | Més golejat: Sabadell B (56)


  • Rendibilitat. Continua sent l'equip més rendible quant a gols anotats La Jonquera. Per cada gol marcat ha sumat 2'19 punts de mitjana: 16 gols, 35 punts per als empordanesos.


  • Camp on es veuen més gols. El Municipal de Vilafranca és ara al capdavant de la dada, amb tres gols per partit de mitjana. S'hi han vist 54 gols en 18 duels. En canvi, Les Forques continua sent el camp que ha vist menys gols: ara és poc més d'un per partit de mitjana (19 dianes en 18 partits).


dimarts, 9 de febrer del 2016

El protagonista | J24: Gianni Cassaro

Els dimarts a tercera.cat recollim les paraules d'un dels protagonistes (sempre n'hi ha molts, és obvi) de la jornada del cap de setmana a Tercera, en una àudio-entrevista que pengem al nostre canal de Soundcloud

Després de la J24 hem escollit com El protagonista el porter de l'Europa, Gianni Cassaro (Sant Cugat del Vallès, 1992). Aquest diumenge era l'home del partit en el triomf de l'Europa contra el Manlleu, en un duel que enfrontava el cinquè amb el sisè en una batalla per guanyar metres en la cursa per play-off. Els osonencs gaudien d'un penal a favor al minut 12, però el porter escapulat aconseguia aturar la pilota en una acció que canviaria el curs del partit. A més, Gianni encara exercia d'assegurança total pel seu equip per mantenir la porteria a zero abans del descans. A la segona meitat, els graciencs es van avançar amb un gol de Poves que va valer tres punts, en gran part, per l'actuació de Gianni sota pals.
Gianni Cassaro ha debutat aquest curs a Tercera // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT
A l'entrevista amb el nostre Protagonista valorem l'actuació en el partit de diumenge, l'adaptació a la Tercera Divisió i el moment dolç de l'Europa, que acumula nou jornades sense perdre en què només ha cedit dos empats.
 

Aquesta és la primera temporada de Gianni Cassaro a Tercera. La temporada 2014/2015 va saltar del Lloret (Primera Catalana), a l'Olot de Segona B. Després d'un primer curs amb poca participació, el club de la garrotxa decidia cedir-lo a l'Europa, on hi ha jugat tots els partits de lliga i ha encaixat 22 gols. Amb Gianni sota pals, els escapulats són el quart equip menys golejat de la categoria.

dijous, 31 de desembre del 2015

Les fites del 2015

Després d'haver repassat, en dues entregues, els registres numèrics que ens ha deixat el 2015 al grup català de Tercera, a tercera.cat tanquem l'any fent un balanç qualitatiu d'aquests dotze mesos pel que fa a les principals fites que han assolit els equips i jugadors que han pres part de la categoria. Seria com un "millors moments" de l'any que avui acomiadem. Aprofitem l'article, l'últim del 2015, per desitjar un bon inici d'any nou als lectors, i per desitjar que ens seguim trobant en aquest espai durant tot el 2016, any en què celebrarem el mig milió de visites i els cinc anys de vida.

Les celebracions de l'Ascó, campió a Cerdanyola el mes de maig // Iris Solà - FC Ascó

L'Ascó, campió del grup català de Tercera
Amb només cinc anys de vida (va ser fundat el 2010) i en la seva tercera temporada a la categoria, el FC Ascó es va proclamar el 10 de maig campió del grup català de Tercera de la temporada 2014/2015. Quedava una jornada per tancar la lliga, però el triomf incontestable a Cerdanyola (0-4), unit a l'empat de la Pobla de Mafumet a Terrassa (1-1), donava als verds el títol matemàtic. Amb el campionat i els 72 punts sumats, els asconencs tancaven el seu millor any: en els dos anteriors a la categoria havien acabat divuitens (18 punts), descendits a Primera Catalana; i sisens, amb 68 punts, el 2014, la màxima fita fins al curs passat. Un campionat que va propiciar estrenes dolces que no van tenir final feliç: els de Miguel Rubio van caure al play-off d'ascens a Segona B, a la ronda de campions contra el Jumilla, primer; i a la segona eliminatòria contra el Logroñés, després. També debutaven a la Copa del Rei (com a campions de grup de Tercera) amb derrota al Municipal d'Ascó contra el Reus. Les imatges dels jugadors asconencs celebrant el títol, via transistor, als vestidors del camp de la Bòbila de Cerdanyola del Vallès, ja formen part de la memòria del 2015 a Tercera.

El moment. La Pobla, nou equip de Segona B // Alex Gallardo - GallardoPhoto.com

La Pobla, nou equip de Segona B
Ni l'Ascó (en dos intents), ni l'Europa ni el Figueres (els dos a primera ronda) van superar el difícil repte dels play-off d'ascens a Segona B. Sí que ho va fer, superant tres eliminatòries, el CF Pobla de Mafumet, que en l'últim dia de curs, el 28 de juny, assolia al Municipal pobletà la categoria de bronze per primer cop a la seva història. Pel camí van quedar tres eliminatòries en què el camp tarragoní va ser clau per a la fita: els de Martín Posse no guanyaven ni marcaven cap gol en els tres partits disputats a domicili (un empat a Tuilla i derrotes a San Fernando i Gerena)... però s'imposaven als tres partits de tornada, i sense concedir cap gol en 300 minuts de joc. La tarda decisiva esdevenia èpica: el gol de Marc Vadillo igualava el del Gerena a l'anada... però el duel se n'anava a la pròrroga, primer; i als penals, després. L'encert anotador dels tarragonins i un paper novament estel·lar del porter Alberto Varo, el águila, feien la resta. L'alegria desbordada amb el llançament definitiu i els salts a la font per celebrar la gesta són una altra de les postals de l'any a la categoria. L'ascens salvava de retruc l'AEC Manlleu, que havia acabat el curs quart per la cua i que hauria patit un descens compensat a Primera Catalana si no hi havia cap equip de Tercera que pugés a Segona B.

El moment en què el capità Alex Cano aixeca la Copa Catalunya de l'Europa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'Europa, campió de la Copa Catalunya
Ho van fer el 1997 i el 1998, però el CE Europa i el futbol amateur, especialment la Tercera Divisió, s'havien oblidat durant anys de disposar d'opcions d'aixecar la Copa Catalunya. El canvi de format (sense Barça i Espanyol, que juguen entre ells la Supercopa de Catalunya, i amb la divisió entre absoluta i amateur que agrupa a la competició els equips de Segona, Segona B i Tercera) va anar acompanyat de victòries dels Tercera a la competició. Eren tres (Cerdanyola, Gavà i Europa) a quarts de final, dos a semifinals (els gavanencs queien contra el Girona) i l'Europa batia dos equips de Segona consecutius (Barça B i Sabadell) al seu camp abans de la cita definitiva. El 25 de març, en un Nou Sardenya ple a vessar, els homes entrenats per Pedro Dólera tombaven un altre Segona, el Girona (que va fregar la proesa d'ascendir a Primera) en una final en què s'imposaven per 2 a 1. Tercera Copa Catalunya per al conjunt gracienc, i primera per a un equip de Tercera des que el Balaguer la va aconseguir el 2001. La imatge del capità Alex Cano, amb Pedro Dólera al costat, alçant la copa és una altra de les destacades a la galeria del 2015 en clau #3div5.

Celebracions del Figueres a la Pobla de Mafumet // UEFigueres.cat

El Figueres disputa el play-off d'ascens
Tenia una de les plantilles que, l'estiu anterior (de 2014), figuraven a les travesses de quins equips podien aspirar a la part alta. Però un cop iniciada la lliga, la UE Figueres es mantenia lluny de les places de privilegi. De fet, començaven el 2015 poc per sobre del descens (a la penúltima jornada de 2014 eren antepenúltims), però els empordanesos remuntaven terreny fins al seu dia de glòria, el 17 de maig, quan amb un triomf al camp de la Pobla de Mafumet (ja matemàticament segona), i una combinació de resultats ben complicada, superaven el Prat, el Vilafranca i el Terrassa i tancaven la lliga quarts. Els figuerencs entraven al play-off d'ascens a Segona B en l'única jornada que van passar en tota la lliga passada en places de privilegi. A la promoció el valor doble dels gols a camp contrari va acabar amb els somnis de la Unió. El triomf a Vilatenim contra el Numància B (2-1) va ser anul·lat a Sòria, amb triomf dels locals (1-0). S'acaba el somni que s'havia obert amb una proesa: una primera meitat de 2015 per recordar a Vilatenim. També disputaven play-off, però el confirmaven unes jornades abans, l'Ascó i la Pobla (ja hem comentat com es resolien les seves promocions) i l'Europa, que queia a Jerez de los Caballeros.

El Júpiter tornava a Tercera dos anys després // CE Júpiter
El Morell pujava... i es proclamava campió de Primera Catalana contra el Júpiter // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)
El Granollers s'imposava al Santboià a la promoció d'ascens a Tercera // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)
Júpiter, Morell i Granollers, dos retorns i una estrena a la categoria
Les alegries que venen des de baix, des de la Primera Catalana, solen produir-se a finals de maig o juny, ja que la competició s'estira més que la de Tercera. Els dos campions de grup pugen directament; els dos segons disputen una promoció d'ascens. El més matiner va ser el que menys temps feia que no era a la categoria. El 23 de maig el CE Júpiter assolia el campionat matemàtic al grup 1 i retornava a Tercera dos anys després del descens (campanya 2012/2013). Els grisgrana pujaven amb la derrota del Granollers al camp del Molletense. Amb Juanjo García al timó de l'equip, en un projecte molt consolidat (Juanjo ja era el tècnic de l'anterior ascens, fa tres anys i mig), els barcelonins se sobreposaven a la pressió de sentir-se favorits. El principal atacant de l'equip, Kuku, tancava a més el curs com a màxim golejador del grup. Una setmana després es tancava la lliga i, per tant, coneixíem el campió del grup 2, segon ascendit a Tercera. I lluny de tractar-se d'un retorn, vivíem l'inici d'una estrena històrica. El 31 de maig, al camp del Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, el CD Morell obtenia el punt que necessitava per ser campió. Els de Joan Anton Pallarès aconseguien així l'ascens a Tercera Divisió, categoria en què han fet el seu debut històric aquest curs. La tercera alegria en forma d'ascens de Primera Catalana a Tercera Divisió es produïa dues setmanes després. La promoció entre segons classificats es resolia el 14 de juny a favor de l'EC Granollers. El conjunt entrenat per Raúl Matito s'imposava al Santboià als dos partits (4-2 al carrer Girona, 1-2 al Joan Baptista Milà) i retornava a Tercera Divisió nou anys després de l'última participació, el curs 2005/2006. Per contra, el 17 de maig, després de l'última jornada, s'havien acomiadat de Tercera la UE Vilassar de Mar (ja descendida feia setmanes), el FC Martinenc (a la penúltima jornada) i la UE Castelldefels (que consumava el descens en l'última cita del curs, al Sagnier).

El Prat ha fet una (gairebé) primera volta en què s'ha mostrat com a líder sòlid // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El Prat arrenca amb molta força
L'inici de temporada 2015/2016 ens ha deixat un líder clar, campió d'hivern després de 18 jornades. L'AE Prat ha continuat l'excel·lent línia mostrada la primera meitat de l'any (quedava a un sol gol de colar-se al play-off d'ascens a Segona B) i ha confirmat l'ambició del nou projecte potablava aquest curs, amb l'arribada del pratenc Pedro Dólera a la banqueta i de fitxatges com els de Gerard Puigoriol 'Putxi', Fede Bessone, o els retorns de Charly Ruiz, Jaime Fuentes o Ignacio Rosillo. Amb només una derrota (a Rubí) i sent invencible a casa en tot el 2015 (21 partits oficials, cap derrota), els pratencs tanquen el 2015 líders, amb sis punts més que el segon classificat, el Sabadell B, i amb molt bones sensacions de cara a la segona meitat del curs. El primer avís ja va ser contundent: 0 a 5 al Morell en l'estrena de la lliga.

El Sabadell superava el Rubí als penals de les semifinals de Copa // Pedro Salado

El Rubí es queda a les portes de la final de Copa
El curs passat va ser l'Europa (ho hem repassat en aquest article) i aquesta temporada la UE Rubí començava amb molt bon peu a la Copa Catalunya. A les tres rondes d'agost superava el Terrassa (0-1) i el Sant Andreu (3-2), i quedava exempt de l'eliminatòria prèvia als quarts de final. El mes d'octubre visitava Can Rosés un equip de Segona Divisió, el Llagostera, que queia gràcies a un bon desplegament defensiu dels rubinencs, i al gol d'Adrià Grau (1-0). Els vallesans quedaven a un pas de ser a la final, en unes semifinals en què eren l'únic representant de Tercera. El 8 de desembre, però, el somni s'esvaïa: tot i tractar de tu a tu un conjunt de categoria superior, el Sabadell, els penals decidien el pas a la final per als arlequinats (0-0, 2-4 als penals). La final serà 100% de Segona B, Sabadell-Barça B... però tindrà notes de Tercera: amb el Sabadell ja van disputar els quarts de final i les semifinals alguns futbolistes del filial, de Tercera.

Una de les celebracions de Triguero del curs passat // Lluís Montaner

Santi Triguero, màxim golejador
Camí dels 40 anys (els complirà l'octubre de l'any vinent), dels 200 gols a Tercera i dels 300 en partits oficials, a Santi Triguero (Vilanova i la Geltrú, 1976) res li hauria de venir de nou... o gairebé res. El 17 de maig s'estrenava en una cosa: era, per primer cop, màxim golejador del grup català de Tercera Divisió. Els 21 gols assolits amb el FC Vilafranca, en una temporada històrica per al davanter i per a l'equip penedesenc (cinquè classificat, a tocar del play-off) propiciaven la fita individual. Dels 21 destacava un hattrick, aconseguit al Masnou a la penúltima jornada (2-3). Amb el canvi de curs, Triguero s'ha mantingut al Vilafranca i és per ara el segon màxim anotador de la lliga, amb 12 gols fins ara. Els lectors de tercera.cat l'escollíeu a l'onze ideal de la temporada, sent el jugador més proposat als vostres onzes.

Alberto Varo, porter menys golejat el curs passat // Josep Maria Garcia

Alberto Varo, porter menys golejat
Un altre dels noms propis de la lliga 2014/2015 és el d'Alberto Varo (Tarragona, 1993). El porter del CF Pobla de Mafumet va ser un dels principals artífexs de l'ascens dels grana a Segona Divisió B. No només per aturar penals decisius a l'últim duel del play-off d'ascens, sinó per la seva regularitat a la lliga, en què acabava sent el porter menys golejat del grup, amb 27 dianes encaixades. Per a Varo la Segona B no era novetat del tot (ja hi va disputar tres partits el curs 2013/2014), però per a un apassionat del futbol tarragoní, assolir l'ascens a les files del conjunt pobletà significava un plus més a un any espectacular. A tercera.cat l'entrevistàvem a finals de lliga... i els lectors del web l'escollíeu com el porter de l'onze ideal de la temporada, sent el segon jugador més proposat als vostres onzes.

L'onze ideal del curs 2014/2015 segons els lectors de tercera.cat

Majoria europeista a l'onze ideal 2014/2015
Un onze ideal (n'hem fet un spoiler) en què més d'un centenar de lectors del web votaveu, per quart any consecutiu, els jugadors que, al vostre parer, havien destacat més el curs passat a la categoria. L'onze acabava mostrant una majoria (simple) de jugadors del CE Europa, un total de cinc: Cano, Pastells, Dot, Putxi i Lara; dos atacants del FC Ascó (Genís i Asier) i un representant de l'AE Prat (Albarrán), el CF Pobla de Mafumet (Varo), el Terrassa FC (Batanero) i el FC Vilafranca (Triguero) completaven l'onze. Val a dir que Toni Texeira, porter del Prat, era el setè jugador més proposat... però apareixia com el segon porter a les votacions. Dels onze futbolistes, tres han promocionat a Segona B (Varo continua a la Pobla, i Batanero i Pastells fitxaven l'estiu passat pel Sabadell), set es mantenen a Tercera i l'onzè, Genís Soldevila, juga ara a Primera Catalana, amb el Balaguer, després de deixar l'Ascó aquesta mateixa tardor.

Sascha i Manel, dos pòquers a Tercera... el mateix dia! // Roger Sánchez - tercera.cat

Sascha Andreu i Manel Martínez anoten, els dos, quatre gols en un mateix partit... el mateix dia!
Han protagonitzat el registre individual del 2015. Una fita personal... que complien el mateix dia, l'11 d'octubre, a la J8 d'aquest curs. Al matí, Sascha Andreu marcava quatre gols per al Prat contra la Monta (4-2), un dels seus exequips; i a la tarda, Manel Martínez feia el mateix, marcar quatre gols, però per al Sabadell B a Peralada (1-4). Feia un any i deu mesos que un jugador no anotava un pòquer de gols a la categoria (l'últim va ser Manel Sala, del Manlleu, a la primera jornada de 2014) i els dos futbolistes destacaven per aconseguir-lo amb rapidesa, amb opcions fins i tot d'ampliar el seu compte anotador. Tres dies després els reuníem en una entrevista a tercera.cat. Ja ho dèiem a l'entrevista, ells volien destacar per més coses a part dels quatre gols, i ho estan aconseguint: tanquem el 2015 amb Manel Martínez com a màxim golejador del grup (13 dianes), i amb la renovació signada amb el CE Sabadell; i amb Sascha Andreu com a quart màxim anotador de la lliga (9 gols per a l'AE Prat), tot i haver patit contratemps físics aquesta temporada. 


dijous, 30 de juliol del 2015

[ONZE IDEAL 14/15] Javi Lara (CE Europa)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits.



El 4t jugador més proposat és el mig Javi Lara, del CE Europa, que ha aparegut a més del 28% de les propostes.

Javier Lara Jiménez (23 d'agost de 1987), ha destacat aquest curs per la seva regularitat i constància. El migcampista escapulat ha acumulat fins a 37 partits jugats (29 com a titular) i en total, 6 gols marcats, especialment gràcies a la seva facilitat de gestionar les jugades de pilota aturada, imprescindibles per desbloquejar partits complicats. Lara, com cada curs, ha regalat als espectadors gestos brillants en jugades individuals o accions d'u contra u nascudes al centre del camp. Des del seu primer any a Gràcia, i durant les quatre temporades que hi ha viscut, Lara s'ha convertit en un dels pilars de l'esquema de Dólera. Uns galons que li han servit per acumular experiència curs rere curs fins a ser escollit com un dels homes més destacats del campionat.

Lara no seguirà el curs vinent al CE Europa. Tot i l'oferta de renovació, el mig s'ha incorporat a la disciplina de l'AE Prat, que aquest estiu inicia un nou cicle amb l'arribada de Pedro Dólera, ex-entrenador escapulat, i nou tècnic del conjunt potablava.

Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De Javi Lara n'escriu el periodista Oriol Caño, que aquest curs ha seguit de prop la temporada de l'Europa



Javi Lara es defineix com un tipus normal, simpàtic i treballador. Es mostra un pèl nerviós a l'hora de parlar d'ell mateix en un to més personal. Treballa fent de monitor de fitness en un gimnàs a l'Hospitalet, tot i que ell és nascut i viu a Cornellà. Li agrada l'esport de qualsevol mena, no només el futbol, i diu que també 'la toca' en bàsquet i handbol.

Sobre la gespa, es veu com «un futbolista de qualitat, amb bona passada i al que li agrada fer jugar als seus companys». Per la seguretat amb que ho expressa es nota que en un camp de futbol perd un punt d'aquesta cautela amb la que li costa definir-se a si mateix a nivell més íntim.

La temporada de Javi Lara amb el CE Europa ha estat molt bona. Disputar una fase d'ascens per tercera vegada consecutiva no és gens fàcil, i encara és millor si hi afegim la Copa Catalunya aconseguida contra un equip de Segona com el Girona. Tot i així, el mitjapunta explica que té "un regust amarg per no poder fer quelcom més a les eliminatòries per pujar a 2a B. Si hagués d'escollir entre un ascens o una Copa Catalunya, sens dubte triaria l'ascens". I això que per un club com l'Europa, que històricament sempre ha tingut una relació d'amor amb aquesta competició, aconseguir aquest trofeu va ser molt important.

Lara posa un "notable alt" a l'equip, però confessa que "després de tres intents, caure eliminats al play-off no deixa de tenir un punt de decepció". Recorda la Copa Catalunya com una gran gesta, "potser les d'aquest torneig van ser les millors nits que vaig viure al Nou Sardenya amb el públic del barri de Gràcia entregat amb nosaltres. Vam eliminar a Barça B i Sabadell, i vam aixecar el trofeu després de doblegar un equip que pels pèls no puja a Primera. Però tot i així, per mi la temporada no arribar a l'excel·lent". Senyal d'inconformisme d'un jugador que sobre el camp lluita com cap, és un guanyador, i probablement una de les seves millors virtuts és que vol la victòria a través de la col·laboració amb els seus companys, fent carburar l'equip a la zona alta.

Lara ha estat el principal executor de la pilota aturada durant l'etapa Dólera // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT
A nivell individual, el futbolista de Cornellà valora positivament la seva quarta temporada a l'equip escapulat: "recordo que el meu primer any, el de l'arribada, va ser molt dur degut a les lesions, però després vaig fer tres temporades a bon nivell", tres cursos que, casualment o no, han coincidit amb les tres fases d'ascens que ha disputat l'equip.

Ara l'Europa afronta un canvi important amb la marxa del seu tècnic, Pedro Dólera, que acompanyarà a Javi Lara a l'AE Prat, però ell creu que l'equip gracienc se'n sortirà: "Al final les anades i vingudes de jugadors i tècnics de Tercera són normals. Marxa algú i el següent que arriba és igual o millor futbolista. L'Europa segur que serà un aspirant clar a guanyar la Lliga i lluitarà pel play-off".

El futur immediat portarà al jugador de retorn a un altre club en el que s'hi va estar quatre anys abans d'aterrar a l'Europa, un club que també considera casa seva, el Prat. "Em fa il·lusió tornar. Tinc grans expectatives. Torno amb quatre anys més d'experiència i en la que considero que és la meva maduresa esportiva. Estic en un gran moment i vull aportar tot el que he après en aquest temps lluny del Prat". A més, és conscient que "la competència per un lloc la temporada que ve serà ferotge. Serem cinc futbolistes que lluitarem per un lloc a l'onze i això és una motivació més per aquest nou repte".

Sobre les opcions de repetir play-off amb el seu nou equip, té clar que "el Prat serà un dels equips que voldrà ser en la lluita per l'ascens, però cal anar amb compte, treballar el dia a dia i sobretot no caure en el joc dels favoritismes perquè són una trampa".

Després de passar els mateixos anys al Prat i a l'Europa (quatre amb cada equip), el mitjapunta no té molt clar quines sensacions tindrà quan en la jornada 2 s'enfronti al seu exequip: "A l'Europa hi he passat quatre anys magnífics. La directiva, els companys d'equip i l'afició m'han tractat molt bé, però ara em toca defensar els colors del Prat i per davant de tot toca ser professional. Tot i així, veurem què passa quan arribi el moment, ara mateix no m'ho plantejo".