[ONZE IDEAL 14/15] Gerard Puigoriol 'Putxi' (CE Europa)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits.

El 9è jugador més proposat (recordem que el 7è, Toni Texeira, és el segon porter més proposat i no pot entrar a l'onze) és el mig Gerard Puigoriol 'Putxi', del CE Europa, que ha aparegut a més del 24% de les propostes.

Gerard Puigoriol Arnaus (6 de maig de 1991), ha signat una temporada per emmarcar a la Vila de Gràcia. El mig, que arribava des de Manlleu, s'ha convertit en el cervell del centre del camp escapulat. Amb una visió de joc digna de categories superiors i un control del tempo molt mesurat, Putxi ha esdevingut un intocable als onzes de Dólera. Tant ha funcionat el binomi Putxi-Dólera, que el jugador seguirà les passes del seu tècnic el proper curs. Amb 34 partits jugats (33 com a titular), Gerard Puigoriol ha estat el quart home amb més minuts enguany al conjunt gracienc i una de les claus principals dels èxits assolits pel seu club aquest curs. Tot i no anotar cap diana aquesta campanya, s'endú de Gràcia una promoció d'ascens i una Copa Catalunya. Dos escenaris que ja havia viscut a Manlleu, però que no va poder culminar.

Putxi no seguirà el curs vinent al CE Europa. Tot i l'oferta de renovació, el mig s'ha incorporat a la disciplina de l'AE Prat, que aquest estiu inicia un nou cicle amb l'arribada de Pedro Dólera, exentrenador escapulat, i nou tècnic del conjunt potablava.

Poques paraules i ben dites

Els nostres (socis) ancians ens han parlat moltes vegades de grandíssims jugadors que van vestir la samarreta escapulada en un altre temps. En aquell temps que ens imaginem la gent en blanc i negre, senyors amb barret a la graderia, plena fins a vessar, i les jugades a una velocitat completament descoordinada per l’efecte de les càmeres de l’època. De vegades, m’agrada pensar que arribarà un dia en què les imatges en Full HD semblaran de 8 bits i podré explicar que també vaig veure jugadors enormes defensant l’escut de l’Europa. Alguns hi són, d’altres hi han estat i molts han de venir. Però hi ha un futbolista que, en un sol any a Gràcia, m’ha fet plantejar-me què hi feia jugant aquí. Gerard Puigoriol, Putxi pels que escrivim sobre la Tercera Divisió, només ha durat un curs a l’Europa, però ha destil·lat més qualitat que molts que hi han estat mitja dècada. Va arribar de la mà de Pedro Dólera i se’n va cap al Prat amb el tècnic que el va fer baixar d’Osona cap al Barcelonès.

Putxi no hauria d’haver jugat a l’Europa enguany. No encara. Els que volem veure l’Europa més amunt, i no precisament a Segona B, tenim tendència a somniar desperts de tant en tant. Cada cop que Putxi rebia o robava una pilota, l’esfèric seguia en possessió escapulada. Pels seus peus no ha passat un mal refús, una pilotada sense sentit o una pèrdua que hagi estat letal. Si alguna cosa ha aconseguit aquest curs en Gerard és fer-nos vibrar quan més falta ens feia. Amb Putxi al mig del camp somniàvem amb un play-off d’èxit, una nova categoria serena i un nou salt, com el que hem vist fer prop de la Costa Brava fa tan poc temps. Però en Putxi ha marxat. Ha deixat una petjada molt gran a la gespa del Nou Sardenya i ha emigrat cap un altre dels equips punters de Tercera. 

Putxi regateja dos rivals alhora // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Per ara, haurem de guardar en un cofre tota la màgia del mig de la selecció catalana, que ha enlluernat la Vila de Gràcia. Potser en uns anys som més amunt (ambició no en faltarà) i l’estrella de Putxi torna a aterrar al vestidor escapulat per augmentar el còmput de minuts amb aquesta samarreta. El nivell per competir a nivell professional hi és, innat, i les ganes de tornar-lo a rebre, segurament també. I per bé que amb ell tampoc no hem tingut ascens, sí que ha col·laborat, i molt, en el principal èxit de la campanya 2014-2015: la tercera Copa Catalunya del club. Una fita que lluirà amb lletres d’or a la història pels partits memorables, que sense Putxi no ho haurien estat tant. Com va dir el compte paròdia de Twitter @Futbromcat, a l'Europa ja tenim una altra batalleta per explicar als nets quan el 2053 l'equip encara sigui a Tercera. Només desitjo que s'equivoqui en aquest últim punt. La batalleta d'aquesta Copa l'explicarem, i Putxi serà un dels protagonistes de la seva història que, esperem, algun dia pugui ser molt més gran.