Fem balanç, capítol 18: Manlleu

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 18 repassem el curs del Manlleu, que ha viscut una agonia fora dels terrenys de joc: acabava la lliga fora del descens directe... però en plaça de descens compensat... i ha hagut d'esperar sis setmanes fins que, el 28 de juny, l'ascens de la Pobla de Mafumet a Segona B acabava donant la permanència als osonencs. Els manlleuencs acabaven la lliga dissetens, amb 45 punts. Escriu sobre la temporada del Manlleu el periodista Rai Roma, que forma part de l'equip de premsa de l'entitat des d'aquest mateix curs; a més, ha passat per Ràdio Manlleu, un dels mitjans locals que està més al costat de l'esport de casa. Fins aquest curs, a més, ha dirigit Viu el Manlleu, un blog destinat a seguir el dia a dia de l'equip, juntament amb en Pol Ballús.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

La Pobla salva els mobles al Manlleu

Un article de Rai Roma / @rairoma

Pels pèls, però el Manlleu jugarà la temporada que ve a Tercera. L'ascens de la Pobla de Mafumet va permetre que els manlleuencs salvessin la categoria. Després d'una temporada plena de patiments, l'equip i la junta directiva, amb el nou president Xavi Santcliment al capdavant, preparen un projecte il·lusionant per afrontar amb garanties, il·lusió i ambició una nova temporada en què els objectius han de ser alguna cosa més que assolir la salvació. De moment ja saben qui agafarà el timó de l'equip: Alberto Fernández. Ell serà l'encarregat de dirigir un equip que voldrà reivindicar-se després d'una temporada, la 2014/2015, per oblidar.

La pretemporada i les incorporacions que va realitzar l'equip van ser esperançadores. Jugadors com Pol Coll, David Payán, Fran Pérez, Jordi Aumatell o Maik Molist aterraven a un equip que veia com li havien marxat pilars importants de la temporada anterior com Gely, Putxi i l'entrenador Jordi Dot. Començava també l'era Diego Morata... encara que no va anar massa bé. La completa dedicació del tècnic no va ser acompanyada per l'equip dins el camp, perdut per un sistema tàctic desequilibrat i confiat en les genialitats de Manel Sala, que lluny del seu millor moment físic, sostenia un equip golejador però al mateix temps golejat. L'equip es va mostrar molt irregular i va patir moltes dificultats per acumular alegries quant a resultats, i això va perjudicar molt el grup. Convençuts de tirar-ho endavant, l'equip mostrava les ganes però no oferia un joc convincent o, si més no, eficaç per aconseguir la victòria.

De fet, el Manlleu ha viscut gran part de la temporada a la part mitjana baixa que "no passa res, d’aquí sortirem els propers partit". I ens hem picat els dits. A la jornada 23, i després d'una duríssima derrota al camp del Gavà, Diego Morata era cessat a la banqueta i agafava les regnes de l'equip el fins aleshores segon entrenador, Miquel Muñoz. Amb ell, lleugera millora del Manlleu pel que fa a joc, i igualant els números de Morata amb gairebé la meitat de partits. Tot i això no era suficient. El Manlleu no va aconseguir aixecar el vol i cada vegada que semblava que l'equip ho treia endavant, la plantofada era més gran. La derrota davant el Peralada a la penúltima jornada de lliga era l'àcida cirereta que tancava una temporada en la qual el Manlleu havia estat molt irregular i, evidentment, per oblidar.