Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem els onze escollits amb articles personalitzats.
El futbolista més proposat per a l'onze ideal (recordem que el 7è, Toni Texeira, és el segon porter més proposat i no pot entrar a l'onze) és el davanter Santi Triguero, del FC Vilafranca, que ha aparegut a més del 64% de les propostes.
Santi Triguero Blanch (4 d'octubre de 1976) ha fet el més difícil encara. Amb 38 anys, Triguero ha tancat el curs com el màxim golejador de la categoria, liderant el joc d'atac d'un sorprenent Vilafranca, que a punt va estar d'aconseguir la quarta plaça a final de curs. El cinquè lloc, el bon treball del tècnic, Iván Moreno, i el paper dels socis d'atac de Triguero, d'Oribe a Bernat Puig, passant per Munta, Antolínez o Boira (escuder habitual del vilanoví) han donat més brillantor encara al mèrit individual del davanter, bregat en mil batalles, amb prop de 20 anys de carrera al futbol amateur. L'11 del degà penedesenc tancava el curs amb xifres de mèrit: 37 partits jugats i 21 gols anotats.
Triguero continuarà al projecte penedesenc, en la que serà la tercera temporada del vilanoví al conjunt de la capital del vi.
Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De Santi Triguero n'escriu en Lluís Montaner, informador bàsic per seguir la Vilafranca (creador del cèlebre El blog de la prèvia) i col·laborador en diferents mitjans, com Ràdio Vilafranca o L'Esportiu de Catalunya.
Per aquestes mateixes dates del mes de juliol de 1995, un noi que havia acabat la seva etapa juvenil a la Blanca Subur signava el seu primer contracte com a amateur amb el FC Vilafranca de Primera Catalana, a les ordres de Lluís Aloy.
Aquella primera temporada ja ascendí a Tercera Divisió i la bona campanya realitzada, tot i marcar 'només' 4 gols, el van portar a signar pel Gimnàstic de Tarragona (Segona B).
A Tarragona no disposà de gaires oportunitats i després d'un breu pas per Roda de Barà (Tercera) no dubtà a fitxar pel Sitges de Primera Regional i començar a 'picar pedra' des de baix de tot.
La resta de trajectòria ja és més o menys coneguda i quasi sempre acompanyada d'èxits: Vilanova (el club de la seva ciutat i on forjà la seva llegenda), Sant Andreu, Hospitalet, Cornellà, Gavà i de nou Vilafranca per tancar el cercle perfecte.
Aquests 20 anys de carrera futbolística es poden definir a la perfecció amb una sola paraula. Una paraula curta, de tan sols tres lletres, però que sona tan bé... Efectivament: la paraula en qüestió és GOL. Allò que diferencia els cracks dels bons davanters. Perquè com ell mateix diu: "el gol es té, no s'entrena".
I és que són quasi 300 dianes en partits oficials... Es diu aviat. Segurament, quan va marcar els seus dos primers gols, l'1 d'octubre de 1995, en un partit contra el Vic que acabà 3-0, ni ell mateix pensava que arribaria a aquestes impressionants xifres.
Que als seus 38 anys un acabi màxim golejador de Tercera (per primera vegada, a més) i sigui escollit com el jugador més votat en la tria de l'onze ideal de la categoria diu molt de com en Santi ha gestionat a nivell personal la seva vida esportiva.
En aquest sentit, la família també ha tingut un paper important (com ell ha reconegut en moltes entrevistes). Deixant de banda que a casa seva sempre s'ha respirat futbol (el seu pare fou jugador del Vilanova i el seu oncle, Pantxo Rius, un destacat futbolista de Vilafranca i Guíxols) la cultura de l'esforç i el sacrifici, junt amb mantenir la mateixa il·lusió del primer dia, han estat factors clau per a que sigui el referent que és ara mateix per a molts que estimem aquest esport.
Mestre, professor, catedràtic, que li duri la corda força anys i puguem gaudir de la seva classe damunt dels terrenys de joc del futbol català eternament.
Triguero continuarà al projecte penedesenc, en la que serà la tercera temporada del vilanoví al conjunt de la capital del vi.
Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De Santi Triguero n'escriu en Lluís Montaner, informador bàsic per seguir la Vilafranca (creador del cèlebre El blog de la prèvia) i col·laborador en diferents mitjans, com Ràdio Vilafranca o L'Esportiu de Catalunya.
Per aquestes mateixes dates del mes de juliol de 1995, un noi que havia acabat la seva etapa juvenil a la Blanca Subur signava el seu primer contracte com a amateur amb el FC Vilafranca de Primera Catalana, a les ordres de Lluís Aloy.
Aquella primera temporada ja ascendí a Tercera Divisió i la bona campanya realitzada, tot i marcar 'només' 4 gols, el van portar a signar pel Gimnàstic de Tarragona (Segona B).
A Tarragona no disposà de gaires oportunitats i després d'un breu pas per Roda de Barà (Tercera) no dubtà a fitxar pel Sitges de Primera Regional i començar a 'picar pedra' des de baix de tot.
La resta de trajectòria ja és més o menys coneguda i quasi sempre acompanyada d'èxits: Vilanova (el club de la seva ciutat i on forjà la seva llegenda), Sant Andreu, Hospitalet, Cornellà, Gavà i de nou Vilafranca per tancar el cercle perfecte.
Aquests 20 anys de carrera futbolística es poden definir a la perfecció amb una sola paraula. Una paraula curta, de tan sols tres lletres, però que sona tan bé... Efectivament: la paraula en qüestió és GOL. Allò que diferencia els cracks dels bons davanters. Perquè com ell mateix diu: "el gol es té, no s'entrena".
 |
| Els gols de Triguero han empès el Vilafranca en un curs històric // Lluís Montaner |
I és que són quasi 300 dianes en partits oficials... Es diu aviat. Segurament, quan va marcar els seus dos primers gols, l'1 d'octubre de 1995, en un partit contra el Vic que acabà 3-0, ni ell mateix pensava que arribaria a aquestes impressionants xifres.
Que als seus 38 anys un acabi màxim golejador de Tercera (per primera vegada, a més) i sigui escollit com el jugador més votat en la tria de l'onze ideal de la categoria diu molt de com en Santi ha gestionat a nivell personal la seva vida esportiva.
En aquest sentit, la família també ha tingut un paper important (com ell ha reconegut en moltes entrevistes). Deixant de banda que a casa seva sempre s'ha respirat futbol (el seu pare fou jugador del Vilanova i el seu oncle, Pantxo Rius, un destacat futbolista de Vilafranca i Guíxols) la cultura de l'esforç i el sacrifici, junt amb mantenir la mateixa il·lusió del primer dia, han estat factors clau per a que sigui el referent que és ara mateix per a molts que estimem aquest esport.
Mestre, professor, catedràtic, que li duri la corda força anys i puguem gaudir de la seva classe damunt dels terrenys de joc del futbol català eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada