dimarts, 24 de maig del 2016

Fem balanç, capítol 4: Morell

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 4 repassem el curs del Morell, que aquest curs vivia el debut històric a la categoria, després del campionat de Primera Catalana el curs passat i de l'ascens de categoria. Després d'un inici de curs prou esperançador, els problemes dins i fora del terreny de joc acabaven deixant els tarragonins en zona de descens, i confirmant-ne el descens quan quedaven poques jornades per al final. Els morellencs han acabat dinovens, amb 28 punts. Escriu sobre la temporada del Morell el periodista reusenc Arnau Borràs, que ha seguit l'equip i n'ha informat a Esports del Camp.


Onze inicial del Morell a principi de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El somni amarg del CD Morell
Un article d'Arnau Borràs / @arnauu

La que havia de ser la millor temporada de la història del CD Morell ha acabat sent gairebé un petit calvari per al club del Tarragonès. Segurament, amb el pas dels anys, la balança es desequilibrarà pel bàndol dels bons moments, recordant el punt més àlgid -esportivament parlant- de l'entitat morellenca. Ara, però, l'amargor és la sensació que queda una vegada finalitzada la temporada. La sensació d'haver deixat escapar una oportunitat d'or, que vés a saber quan es tornarà a produir. L'aventura històrica dels blanc-i-blaus a Tercera haurà durat només una temporada.

La temporada començava amb l'equip carregat d'il·lusió. El conveni amb el CF Reus permetia l'arribada de joves talents a l'equip, com Prince, Jordi Oribe, Joshua Julve o Òscar Torre. L'acord amb els reusencs també va permetre donar un impuls econòmic per reforçar-se amb jugadors més contrastats com Marc Sellarès o Bicho, ex de la Pobla. Tots ells, comandats per Joan Anton Pallarès, l'artífex dels ascensos consecutius a Primera Catalana i Tercera Divisió.

No ens equivocaríem gaire afirmant que, sense Pallarès, difícilment el CD Morell hauria arribat on va arribar. En les anteriors temporades va aconseguir fitxatges de jugadors de superior categoria, formant un bloc guanyador. Els dos ascensos seguits l'avalen en aquest sentit. Després de la doble glòria consecutiva tenia al davant el repte de salvar l'equip a Tercera amb un equip format per joves promeses, algun fixatge contrastat i diversos futbolistes clau del curs anterior (com David Sangrà, Jordi Roca o Sergi Moreno -que va tornar al mercat d'hivern).

El curs començava amb una dolorosa derrota a casa contra el futur campió de grup, el Prat (0-5). A partir del segon partit, però, l'equip va començar a tenir símptomes de millora. La segona jornada també va acabar amb derrota (2-1) a Vilafranca, però la imatge va ser ben diferent. Al tercer partit, queia la primera victòria. 1-0 contra l'Europa. Els resultats arribaven més o menys ràpidament, però el joc de l'equip transmetia prou il·lusió. A la jornada 10, el Morell tancava el primer tram de campionat amb tres victòries, dos empats i cinc derrotes i, el més important, situat fora de les posicions de descens.

La prou bona marxa de l'equip va seguir fins a la jornada 15. A partir d'aquell moment, els mals resultats es van anar encadenant. Tampoc van ajudar, segurament, els impagaments als jugadors durant uns mesos, que es van acabar resolent. Fos per al motiu que fos, els blanc-i-blaus es van plantar a la jornada 24, havent encadenat nou jornades sense guanyar i sumant només tres punts de 27 possibles. La decisió de la directiva encapçalada per Antonio Naranjo va ser clara: la destitució de Joan Anton Pallarès. L'equip es trobava en zona de descens a quatre punts de la salvació. El club va apostar per un relleu a la banqueta com a solució.

Com ja hem dit, però, Pallarès era un dels eixos principals del projecte del CD Morell. Uns mesos abans de la seva marxa, Jordi Roca ja va abandonar l'equip. Estem parlant, segurament, del futbolista més important del Morell, del centre del camp cap amunt. El mitjapunta per on passava bona part de joc. Una vegada destituït l'entrenador, David Sangrà també va decidir dir adéu. El mític jugador reusenc penjava les botes després d'una exitosa trajectòria per diversos equips, sobretot al CF Reus, a Tercera i Segona B. En qüestió de dies, els blanc-i-blaus van veure com perdien el tècnic i dos dels capitans.

El nou entrenador seria Jesús Mariano Angoy, exporter del Dream Team, gendre de Johan Cruyff i amant del futbol de toc. La filosofia que va implantar l'exblaugrana al CD Morell era vistosa. Tot i el mal moment de l'equip, s'apostava per un futbol atractiu. "El futbol és per passar-s'ho bé", repetia el nou tècnic blanc-i-blau. Això, però, no va servir per evitar el descens de l'equip. Les dues victòries, dos empats i deu derrotes van ser insuficients per salvar la categoria. Ara caldrà veure quin futur li espera al conjunt morellenc a Primera Catalana, que estarà condicionat, segurament, per la continuïtat o no del conveni d'afiliació amb el CF Reus. Un conveni que difícilment es mantindrà tenint en compte que el CF Cambrils, segon filial roig-i-negre, ha ascendit a Primera Catalana.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada