Fem balanç, capítol 13: Palamós

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 13 repassem el curs del Palamós, que ha tancat l'any amb una permanència molt ben assolida, fins i tot amb opcions a l'inici del tram final d'optar al play-off. Els empordanesos acabaven la lliga onzens, amb 49 punts. Escriu sobre la temporada del Palamós en Pere Subirana, periodista palamosí que fa anys que segueix l'equip i que és ara director de comunicació del club empordanès.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Una temporada sense patir

Un article de Pere Subirana / @Peresubirana

El començament de temporada del Palamós va ser espectacular, amb un gran joc i molt bons resultats, el que va fer que l'equip estigués gairebé tota la temporada en posicions capdavanteres i lluitant per entrar en les places de play-off al llarg del campionat. Aquests bons resultats van fer que obtingués la permanència matemàtica a Tercera Divisió a falta de cinc jornades per acabar. La temporada també serà recordada per l’adeu del tècnic Joan Mármol després de dues temporades i mitja, i de 104 partits a la banqueta del primer equip del Palamós CF. Un tècnic només superat, en aquest aspecte, per Waldo Ramos i Quique Yagüe.

El Palamós Club de Futbol 2016/2017 ha firmat un bon balanç, amb 49 punts i l'onzena posició final, després de 13 victòries, 10 empats i 15 derrotes (sis de les quals en les darreres 10 jornades). La descompressió al tram final de lliga va ser evident, ja que l'equip no es jugava res, amb la permanència a la butxaca, es va esvair tota possibilitat d'entrar al play-off amb una derrota al camp de l'Ascó. L'equip només va sumar un punt més i va pujar un lloc a la classificació respecte la temporada 2015/2016.

El gran joc i la gran regularitat de l'equip palamosí en el Municipal Palamós-Costa Brava li va servir per firmar una gran primera part del campionat. Sense un davanter golejador, els gols van ser molt repartits, amb Agi Dambelley com a màxim realitzador. amb 8 gols (cinc a casa i tres fora), set de Medina i Serramitja i sis de Jaume Duran.

El Palamós acabava el curs amb permanència tranquil·la // UEFigueres.cat

El futbol de base del Palamós Club de Futbol també tanca la temporada de forma brillant, tot celebrant tres títols de campió (Juvenil B, Cadet A i Prebenjamí A) i un total de tres ascensos de categoria. El Juvenil A ha pujat a Lliga Nacional, el Cadet A a Preferent i el Juvenil B a Primera Divisió. L'ascens més valorat ha estat el del Juvenil A, que per primera vegada en tota la seva història jugarà en una categoria estatal i es tracta de l'equip que ha de fer de trampolí cap al primer equip. De fet s'ha valorat tant el treball del futbol base que el club ha decidit apostar per Vicenç Fernández com màxim responsable del primer equip, després d'haver estat un dels artífex de la gran campanya i de l'ascens del Juvenil A. Juntament amb Vicenç Fernández, quatre juvenils han fet el salt al primer equip del Degà.

El club degà de Catalunya complirà la propera temporada 2017/2018 els seus 120 anys d'història amb una gran presència a les xarxes socials, amb més de 7000 seguidors a Twitter i més de 6000 a Facebook.

Fem balanç, capítol 1: Manlleu

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 1 obrim la sèrie amb el repàs al curs del Manlleu, que ha acabat l'any de manera amarga, amb el descens a Primera Catalana després de deu anys a la categoria. Els osonencs acabaven la lliga divuitens, amb 40 punts. Escriu sobre la temporada del Manlleu en Ramon Anglada, que aquest curs s'ha encarregat de la comunicació de l'entitat manlleuenca.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Un descens patit fins l'últim alè

Un article de Ramon Anglada / @RAnglada2

Deu anys després del seu últim ascens a Tercera Divisió, l'AEC Manlleu tornarà a trepitjar l'infern de la Primera Catalana. I ho farà per un cúmul de demèrits propis i una llista inacabable de baixes patides al llarg de la temporada. Miquel Muñoz i Albert Santanera han estat els entrenadors dels quadribarrats. El primer ho va ser fins la derrota de l'equip a la jornada 28 contra el Cerdanyola a casa. Santanera ha estat el màxim responsable fins al final i qui també dirigirà el conjunt la temporada vinent. Per desgràcia, cap dels dos ha estat capaç de donar amb la tecla definitiva per rellançar el Manlleu i deixar de coquetejar amb les places de descens. 

Els manlleuencs han ocupat durant 21 jornades alguna de les últimes posicions. Part de culpa la té que la primera victòria no arribés fins la jornada 12, quan es va vèncer per 2-0 el Sant Andreu. A partir de llavors, tot i que castigats per lesions com les de Manel Sala, Trulls o Jandro, qui pràcticament no ha jugat per una important lesió al genoll, Miquel Muñoz va trobar un onze solvent i, des d'aquesta primera victòria fins al final de la primera volta, l'equip va arribar al seu punt màxim de forma. 

El 3-5-2 format per Aroca; Dan, Canal, Manu; Ot, Seuma, Ivan Fernández, Fredi, Mate; Pol Coll i Aumatell es cantava pràcticament de memòria. La defensa de tres va donar molt bons resultats, els tres centrals van mostrar molta solvència, sobretot en el joc aeri. Ot i Mate, ajudats pel seu gran físic, se sumaven en atac i en defensa a parts iguals. Seuma, actuant de guardaespatlles i d'àncora al mig, donava llibertat a Fredi i Ivan per poder combinar amb Pol Coll i Aumatell per crear perill. 

Davant el Sant Andreu arribava el primer triomf // Judit Andreu - UESantAndreu.cat

Amb aquest estil de joc, de la jornada 12 a la 20 el Manlleu va sumar 4 victòries, 4 empats i una derrota. A partir de llavors, coincidint amb la tornada de les vacances de Nadal, l'equip es va enfonsar i no va tornar a guanyar fins dos mesos després. Els manlleuencs es van enfrontar als rivals directes entre gener i febrer (Castelldefels, Júpiter, Europa, Vilassar de Mar i Cerdanyola). Tan sols va guanyar els primers i va empatar contra el Júpiter. El partit contra el Cerdanyola, en què es va perdre i Miquel Muñoz va presentar la dimissió, va ser un punt de inflexió. La falta de concentració era evident.

Amb Albert Santanera l'equip va recuperar ganes i intensitat. Es va canviar de sistema per passar al 4-4-2, sobretot gràcies al retorn en alguns partits de Manel Sala. Des de la jornada 30 fins al final, però, el Manlleu no va ser capaç de puntuar com a visitant. Guanyava a casa, però perdia fora. De fet, els osonencs sols van obtenir una victòria fora al llarg de tota la temporada, aconseguida a l'últim minut al camp del Sabadell B. Quan no s'és capaç de competir per parts iguals a casa i a fora, s'evidencia un problema important.

Aquesta dada, juntament amb la llarga llista d'empats, expliquen el descens del Manlleu. Vuit victòries són poques i 16 empats, massa. Per contra, les 14 derrotes són inferiors a les d'equips salvats com el Vilassar de Mar o el Santfeliuenc. La falta de concentració en moments determinants ha condemnat l'equip. Equips com el Granollers, el Palamós, el Cerdanyola, el Sant Andreu o La Jonquera han tret punts marcant als últims minuts.

Els petits detalls han marcat la diferència. La Tercera Divisió és tan igualada que qualsevol error, per insignificant que sigui, et pot condemnar. La quantitat de targetes vistes han provocat que jornada sí, jornada també, hi haguessin sancions. Quan aquestes circumstàncies s'acumulen amb els errors propis, s'acaba en descens. I així ha estat enguany per a l'AEC Manlleu. Costarà recuperar la categoria, però amb un bloc sòlid i una bona gestió tot és possible per a un dels equips mítics del futbol català.

Banquetes 16/17

Obrim nova temporada a tercera.cat (la sisena del web) amb un repàs als 20 ocupants de les banquetes de la categoria per al curs que s'inicia en cinc setmanes. De fet, els propers dies arrencaran les pretemporades d'uns conjunts en què predominen les continuïtats, un total de 13, davant de set canvis de banqueta respecte el curs passat. 

Ignasi Senabre (dreta), últim entrenador confirmat per a Tercera // Roger Benet - CESabadell.cat

De fet, la composició de les banquetes ha acabat sent idèntica a la del curs passat, amb 7 canvis.

En total, per tant, hi ha 13 continuïtats. Les repassem:

Toni Carrillo tancava la renovació el mes de març // Cerdanyola FC

El Cerdanyola va ser el més matiner: el 21 de març anunciava la continuïtat de Toni Carrillo a la banqueta del primer equip. Serà la novena temporada de Carrillo al capdavant del conjunt vallesà, després d'haver aconseguit el sostre històric, amb el rècord de punts a Tercera.

Només supera Carrillo quant a longevitat al mateix club el seu bon amic Andrés González, que iniciarà el proper estiu la desena temporada a la banqueta del Santfeliuenc. L'entitat blanc-i-blava feia públic el 28 de maig la continuïtat de González, que va arribar al club el 2007 i hi ha viscut dos ascensos i l'estrena històrica a Tercera, el 2013.

Andrés González, camí de la dècada al Santfeliuenc // Santfeliuenc FC

Just acabada la lliga, el 17 de maig, també el Peralada va fer oficial el que era un secret de domini públic: que els tècnics, Arnau Sala i Xavi Punsí continuarien a la banqueta empordanesa el curs vinent. Després de tancar el curs amb la permanència, amb una segona volta espectacular, el conjunt peraladenc ja està donant forma al bloc per al curs vinent.

El Palamós feia oficial un cop acabada la lliga que Joan Mármol seguirà un curs més a la banqueta empordanesa. Serà el tercer curs de Mármol com a tècnic del Palamós, després que assumís el càrrec en paral·lel al de director esportiu, que fa cinc anys que exerceix.

Joan Mármol (dreta) continuarà a la banqueta del Palamós // Ràdio Palamós

El Terrassa va confirmar també la continuïtat de Toni Rodríguez, que va ocupar la banqueta egarenca l'últim terç del curs i va assolir la permanència dels vallesans a Tercera.

No es va fer comunicació oficial, però també continuarà a la mateixa banqueta Antonio Escudero, que iniciarà el tercer curs a la Montañesa. Ha planificat el nou curs amb el suport de Pedro García, que a més de jugar a l'equip serà aquesta temporada secretari tècnic, tal com ho explicaven els dos protagonistes en una peça de BTV el 6 de juny.

També seguirà al seu club, per novena temporada consecutiva, Juanjo García, que el mes de maig arribava als 250 partits oficials a la banqueta del Júpiter. El tècnic, que reflexionava sobre la temporada i les perspectives del curs vinent en una entrevista al web del club, ha aconseguit enguany l'objectiu de la permanència... amb nota, per la novena plaça final del conjunt barceloní. De fet, Juanjo ja va renovar per dues temporades amb els grisgranes fa tot just un any.

Albert Poch, al partit de play-off contra el San Fernando // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Els dos equips que queien al play-off d'ascens a Segona B també mantindran la figura a la banqueta. Tot i el cop de l'eliminació a casa, Albert Poch confirmava el 30 de maig a La Porteria, de BTV (programa sencer aquí), que treballava en el projecte del curs vinent a l'Europa, en el que serà el segon curs de Poch a Gràcia. Poch es convertirà (amb l'ascens del Prat i de Pedro Dólera a Segona B) en el tècnic que encadena més temporades amb presència a la categoria (des de 2010). No són ininterrompudes, ja que la segona meitat del curs 2014/2015 no va entrenar cap equip, després de la marxa de Gavà.

Al Vilafranca el passat 2 de juny es confirmava la continuïtat d'Iván Moreno, que tan sols estava pendent d'una reunió entre el club i Moreno per perfilar alguns aspectes. El tècnic tarragoní va arribar a Vilafranca el 2014 i hi ha viscut dos anys intensos: es va quedar a les portes del play-off el curs passat i enguany ha dirigit l'equip penedesenc en la primera fase d'ascens a Segona B de la seva història.

També els tres ascendits de Primera Catalana mantindran els tècnics artífexs de l'èxit. Al Castelldefels continuarà Miki Carrillo, que va arribar a la banqueta marinera fa un any i mig i ha retornat l'equip a la categoria; el club mariner ho feia públic també el 2 de juny. El Vilassar de Mar, de la seva banda, també retorna a Tercera un any després i ho fa de la mà de Manel Moya. El tècnic, que assolia diumenge passat el tercer ascens a Tercera amb els vilassarencs (i en sumava un altre amb el Martinenc el 2014), continuarà a la banqueta maresmenca el curs vinent. Ho va anunciar ell mateix en confirmar-se l'ascens. Sobre els projectes dels dos nouvinguts, Castelldefels i Vilassar de Mar, en parlaven dos dels protagonistes, Miki Carrillo i el president del Vilassar de Mar, Xevi Ramon, a La Xarxa el passat 31 de maig.

I l'últim a arribar, la Jonquera, també ampliava la confiança en el tècnic de l'històric ascens a Tercera, Axel Vizuete. Dos dies abans del partit decisiu al camp del Santboià, el tècnic ja explicava a l'Esports en xarxa ràdio de La Xarxa que renovava amb el club empordanès. Vizuete, que fa tot just dos cursos disputava la Tercera Divisió... com a jugador, amb el Palamós, hi debutarà ara com a entrenador, en l'estrena històrica dels jonquerencs a la categoria.

I va ser dubte fins fa unes setmanes, però la Pobla de Mafumet confirmava la continuïtat de Martín Posse, que viurà el tercer curs a la banqueta pobletana, després de l'ascens històric de 2015, amb debut a Segona B fa un any, i el descens de la categoria de bronze aquest curs. Tot depenia de la situació de l'equip mare. Un cop el Nàstic quedava fora de la lluita per l'ascens a Primera es produïen les primeres decisions, i el 3 de juliol el conjunt tarragoní anunciava la continuïtat de Posse.

Set canvis
Just acabada la temporada, quatre equips movien fitxa ràpid i anunciaven novetats (més o menys esperades) a les banquetes. Un cinquè, l'Olot, ho feia dues setmanes després; la sisena novetat, a l'Ascó, s'anunciava el passat dilluns 6 de juny... i un canvi inesperat de banquetes en un primer equip provocava l'última novetat.

És el cas del Sabadell. El mes de març el club anunciava la continuïtat de José Solivelles al capdavant del filial. Hi havia de viure la segona temporada després d'haver completat la millor classificació històrica del filial arlequinat (sisè)... però els canvis institucionals i a l'estructura esportiva del club produïen una altra novetat: ja el mes de juliol, el club anunciava que Solivelles passava a ser l'entrenador del primer equip. Era presentat el 7 de juliol. El fins ara entrenador del juvenil (que ve d'una temporada molt meritòria), Ignasi Senabre, agafa les regnes del filial. Era presentat a la Nova Creu Alta el passat 8 de juliol.

L'Ascó anunciava el final de l'etapa de Miguel Rubio, després de cinc cursos a la banqueta verda, amb èxits com l'ascens a Tercera, el campionat de l'any passat i l'estrena en un play-off i a la Copa del Rei... i l'arribada de Santi Castillejo, que agafarà les regnes de l'equip ja per començar a configurar ara l'equip per al curs vinent. Castillejo ha entrenat en l'últim tram de temporada l'Olot a Segona B. El seu pas per les banquetes inclou una experiència a Segona Divisió, amb el Llagostera que s'estrenava a la categoria de plata el 2014, i èxits principalment al Reus, amb qui va assolir l'ascens a Segona Divisió B el 2011.

El Manlleu, que el dia que va finalitzar la lliga va anunciar la destitució d'Alberto Fernández, feia oficial el 18 de maig l'arribada (o el retorn) de Miquel Muñoz a la banqueta osonenca. Muñoz, que ja va dirigir l'equip fa dues temporades, ha dirigit aquest curs el Farners, amb permanència a Primera Catalana després d'una segona volta espectacular del conjunt selvatà.

Miquel Muñoz (segon per la dreta) torna al Manlleu // AEC Manlleu

El Figueres, que havia anunciat el final de l'etapa d'Eduardo Vílchez abans d'acabar el curs (de fet, Vílchez va ser homenatjat per públic i jugadors en l'últim partit de la Unió a casa), feia públic el nom del nou entrenador l'endemà d'haver disputat l'últim partit del curs, i mentre es tancava la lliga per al gruix dels equips. Narcís Pèlach 'Chicho' passa de jugar sobre la gespa a entrenar des de la banda, sent el tècnic més jove del grup (per ara), amb 27 anys. Chicho ve avalat pels èxits assolits al juvenil figuerenc, a més de ser coneixedor de la casa.

Chicho, nou entrenador del Figueres // UEFigueres.cat

També el Sant Andreu movia fitxa ràpid. El club barceloní anunciava el final de l'etapa de Joan Esteva a la banqueta just acabada la lliga. I l'endemà es coneixia que un exjugador,l Mikel Azparren, assumirà la banqueta andreuenca el proper curs. Els canvis a l'àrea tècnica del Sant Andreu passen també per la direcció esportiva (amb Alex Redondo com a nouvingut al càrrec). Xavi Jiménez, capità quadribarrat fins fa un mes, serà l'ajudant d'Azparren.

Azparren, nou entrenador del Sant Andreu // UE Sant Andreu

L'Olot retorna a la categoria després de tres cursos a Segona B. Poc després d'acabar la lliga el club va comunicar la no continuïtat de Santi Castillejo, que acabava el curs a Segona B a la banqueta garrotxina. I l'1 de juny feia oficial l'arribada de Ramon Maria Calderé com a entrenador per al curs vinent. Calderé va exercir de director esportiu del Sant Andreu durant bona part del curs passat. En la seva presentació, Calderé parlava del treball i l'esforç com a elements "innegociables".

El Granollers, que va obtenir la permanència amb l'ascens del Gavà a finals de juny, ja havia definit la banqueta per al proper curs setmanes abans. El 30 de maig feia públic que Albert Cámara seria el tècnic per a la temporada vinent. Cámara, que acabava el curs al Vic, amb permanència a Primera Catalana, parlava ja a finals de maig per a l'Ara Granollers, i va ser presentat el passat 2 de juny.

Així doncs, aquesta és la situació de les banquetes per al curs que és a punt d'iniciar-se:

A Twitter
Forta presència dels tècnics de la Tercera que ve a la xarxa social dels missatges de 140 caràcters. Fins a 15 dels 20 entrenadors són presents a Twitter. Els podeu seguir (o veure què tuitegen) a la nostra llista Entrenadors #3div5.

Recordem que les pretemporades arrencaran a partir d'aquest dimarts, 12 de juliol, i fins la setmana del 25, i que la lliga està previst que arrenqui el cap de setmana del 20 i 21 d'agost.

Fem balanç, capítol 20: Gavà

Acabada la temporada, a tercera.cat hem completat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, hem analitzat si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al darrer capítol, el 20, repassem el curs del Gavà, l'últim equip que ha acabat de competir... i que ho ha fet amb l'ascens a Segona B després d'una segona volta i un play-off immaculat (23 partits seguits sense perdre). Sis anys després, els gavanencs tornen a la categoria de bronze. Els blaugrana van tancar la lliga segons, amb 70 punts. Escriu sobre la temporada del Gava en Havok, bon amic de tercera.cat i autor d'un blog imprescindible per seguir l'actualitat (i revisar la història i els noms propis) del Club de Futbol Gavà.

Un onze inicial del Gavà al tram final de temporada // Fran Capell - CEEuropa.cat

Poder i voler

Un article de Havok / @havokcfgava

Quan González Sicilia va xiular el final del Gavà-Castellón i la quitxalla inundava el camp (bé, alguns ja tenien la seva edat), jo esbufegava per la tensió i em quedava a la grada fent alguna foto mentre enyorava la presència de l'Àlex Gallardo. Va ser llavors quan l'Alfonso, un soci de tota la vida, molt més antic que jo (i ja porto 20 anys), em demanava si m'ho esperava això. Li vaig confessar que al principi de temporada ni se'm passava pel cap, i ell em va respondre que "ni yo en febrero tampoco".

Per què ho explico això? Per què va haver-hi algú que sí s'ho esperava, i va acabar convencent a tota la plantilla. Des del primer moment Juanma Pons va anunciar que l'objectiu de l'equip era pujar a Segona B, un objectiu molt diferent al de passades temporades, on el "voler" havia vingut condicionat pel "no poder".

El Gavà va incorporar aquest estiu jugadors amb qui no podia haver somiat en temporades anteriors, com ara Cazorla, Álex Plà, Del Moral o Chirri, jugadors de nivell que venien de ser importants en d’altres equips (tot i que no tots van acabar d'aclimatar-se al vestidor, o de donar el rendiment desitjat); però no és menys cert que Pons va tenir un gran mèrit de pensar en Eric Alcaraz, etern suplent a Prat i Sant Andreu, rescatar Joel i descobrir Eric Pujol (fitxat com a mig centre i polit com a gran central), ambdós descendits amb el Vilassar de Mar la temporada passada; i donar l'oportunitat a Tercera a joves com Roger Escoruela (amb un bon currículum a les seves esquenes al futbol base d'Espanyol i Villarreal), o Niko Kata (que venia de despuntar a Primera Catalana amb Viladecans i Santboià). La troballa més sorprenent però, va ser la de Raíllo, que havia tornat a Andalusia després d'un paper residual al també descendit Martinenc.

Amb tots aquests ingredients sobre la taula segurament no era jo (bé, i l'Alfonso) l'únic que no pensava en l'ascens com una possibilitat real a principi de temporada. Però la cosa va començar a rutllar, Pons va saber construir un bloc molt fort i potent, tant psicològicament com sobretot físicament, segurament el Gavà de més envergadura física en moltíssimes temporades. Els resultats van arribar de ben començament, col·locant l'equip en unes posicions de play-off a les quuals no estava acostumat.

Dels vuit primers partits a la Bòbila, però, només es van guanyar tres, i, que ningú se m'emprenyi, jugant no gaire bé. La mala ratxa es va acabar estenent també fora de casa, deixant un global de només dues victòries en setze jornades, i el Gavà va arribar a caure a la novena posició. Imagino que aneu entenent les poques esperances de l'Alfonso, i les crítiques a Juanma Pons a l'Assemblea de socis pre(no)eleccions.

I si fins aquí el "voler" havia sigut important, el "poder" torna a agafar rellevància al gener. Va haver-hi sortides, i sobretot va haver-hi dues incorporacions que van revolucionar un equip amb dificultats, no només per fer gols, sinó també per crear ocasions de gol. La tornada d'un fill pròdig, el David, després de la seva primera experiència a Segona B, i de Boris, amb el gol com a targeta de presentació, van canviar totalment l'equip i fins i tot el vestidor, molt més centrat en l'objectiu comú, tot i quedar-se amb només 18 efectius.

La ratxa des de llavors fins a final de temporada ha sigut brutal. Vint-i-tres partits sense conèixer la derrota que van servir per classificar-se a la segona posició amb una suficiència inesperada, guanyant tant jugant bé com no tant bé, i, per sobre de tot, donant lliçons de saber patir i esperar el moment.

El premi per voler i poder ha sigut tornar a la Segona B perduda al 2010, que ha despertat una il·lusió al poble que feia temps que no es veia, però que -tant de bo aquest cop m'equivoqui-, acostuma a ser puntual. La feina del club en l'apartat social hi tindrà molt a dir.

Ja és vox populi que qui aportava els recursos econòmics necessaris per sostenir el projecte ha agafat les maletes destinació Sabadell, però també que ja hi ha algú darrere que ha agafat el testimoni en la part final de la temporada. Pels que em segueixen habitualment no és cap secret que sóc un tonto/romàntic del futbol, i que no crec en un model de club consistent en buscar cada temporada algú extern que hi posi diners, per què trobar retorn en aquestes categories és pràcticament impossible, i si no hi ha negoci desapareix la inversió. A Gavà ja hem viscut el millor i el pitjor d'aquest model, portem molts anys pagant aquest peatge, però viure segons allò que pots generar (esportivament i econòmicament) no ens enganyem, no ven.

Aquest any el Gavà va apostar fort i li ha sortit molt bé, així que ara és moment de celebrar-ho tot desitjant que no sigui flor d'un dia, i que el club per fi pugui renéixer esportivament i institucionalment parlant. De moment el "voler" ja el tenim: Pons ja ha anunciat que l'objectiu és pujar a Segona.

Fem balanç, capítol 19: Cerdanyola

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 19 repassem el curs del Cerdanyola, que ha completat la millor temporada de la seva (curta fins ara) història, amb el màxim de punts a Tercera. Una segona volta magnífica va col·locar els verd-i-blancs fins i tot a tocar de la zona noble a l'últim terç de curs. Continuarà a la categoria després de tancar la lliga vuitè, amb 54 punts. Escriu sobre la temporada del Cerdanyola la Mireia Sanz, periodista i investigadora sobre comunicació i educació, i cap de premsa del conjunt vallesà.

Un onze inicial del Cerdanyola a la segona volta // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Quan les utopies es fan realitat amb treball

Un article de Mireia Sanz / @MireiaSanz

Alguns poden pensar que la fe mou muntanyes... però també el treball, el sacrifici, el patiment i l’esforç diari. I, si no, que ho preguntin al Cerdanyola FC que, amb aquesta fórmula, ha avançat a pas ferm en la seva tercera temporada a Tercera Divisió, la millor de la seva breu història a la categoria.

La pel.lícula es plantejava complicada, amb un inici de temporada amb 17 cares noves (que finalment es van convertir en 20) i el repte d’adaptar-se al nou terreny de joc de Fontetes. Noves cartes sobre la taula i la incògnita de com es podrien combinar perquè l’engranatge girés sense problemes. Tan sols sis renovats: Coca i Avilés a la porteria (tots dos sense poder jugar fins desembre), Turu, Cuadras, Raul Barriendos i Nico (que va marxar a les poques jornades), i un vaixell capitanejat per vuitena temporada consecutiva per Toni Carrillo i el seu equip tècnic (també nou).

Protagonistes sobre un terreny de joc nou, amb unes dimensions superiors a la Bòbila, que reclamaven modificar alguns aspectes tècnics i tàctics. “Hem hagut de ser perseverants i pacients, adaptar el joc del camp petit al gran, però sense perdre l’essència del Cerdanyola FC”, explica Toni Carrillo en valorar la temporada. “Estic orgullós de la feina feta i de l’equip que s’ha creat. Tenim perfils molt bons, futbolistes experimentats, i jugadors joves que s’han adaptat perfectament al joc”, conclou. L’aposta pels jugadors de la pedrera ha estat també present durant tota la temporada, fent debutar a Tercera fins a tres jugadors de la base del club.

Tot i que la història ha acabat amb final feliç, la temporada va arrencar amb una primera volta complicada, sumant 21 punts i amb molts errors a casa que presagiaven que el camí seria dur. Però no es va perdre l’optimisme i es va seguir treballant encara que els resultats no eren els esperats. Finalment, l’equip va explotar i ha sumat una segona volta de 33 punts, aconseguint fer-se poc a poc amb Fontetes i desenvolupant un joc vistós i directe. Una segona volta on fins i tot, a falta de 5 o 6 jornades, els verd i blancs veien a tocar el gairebé impossible somni de play-off. I un final de temporada on s’han sumat 54 punts que posicionen als verd i blancs a la vuitena plaça de la classificació.

Amb la lliga finalitzada, el club cerdanyolenc no ha perdut el temps i ja està treballant per la propera temporada, amb un bloc de jugadors que es manté en un 80% i l’arribada de cinc figures que reforçaran l’esperit de l’equip: Gueri Tejedor (CE Júpiter), Jonathan Collado (AE Prat), Ramon Rovira (CE Europa) i Elhadji Bandeh (AE Prat). A ells se sumen quatre juvenils de l’entitat que tindran l’oportunitat de realitzar la pretemporada amb el primer equip.

Revisant els resultats i l’evolució del joc durant l’any, sí, podem dir que la fe també hi ha jugat el seu paper. Una fe en el treball ben fet. Una fe en la resposta dels jugadors. Una fe en què amb persistència i actitud, els resultats acaben arribant. 

Fem balanç, capítol 18: Granollers

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 18 repassem el curs del Granollers, que ha tancat el curs... amb una permanència que ha arribat sis setmanes després del final de lliga, i gràcies a l'ascens del Gavà a Segona B, que ha impedit el descens no compensat dels vallesans. Continuaran a la categoria després que tanquessin la lliga dissetens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers l'Eduard Batlles, comentarista dels partits del conjunt vallesà a Ràdio Granollers.

Onze inicial del Granollers en el primer partit de 2016 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

A la Tercera, pels pèls

Un article d'Eduard Batlles / @EduardBatlles

L'Esport Club Granollers no ha fet una bona temporada. El conjunt vallesà no hi pot trobar excuses, hi ha coses que no s'han fet bé. La carambola del Gavà, però, dóna una altra oportunitat al club per demostrar que, si vol, pot estar a Tercera, i de sobres. L'equip va començar extramotivat, després de 10 anys sense trepitjar la Tercera, amb un entrenador novell a la categoria, Albert Garcia –acompanyat de Victor Vera–, i amb els jugadors a to físicament. La primera volta va ser per emmarcar: joc de toc, intensitat defensiva i qualitat en punta per fer gols. L'equip va estar en posicions de play-off a Segona B en alguns moments del desembre. Ningú s'ho esperava. Tot era de color de rosa. Però les segones voltes a la Tercera són massa dures i el Granollers va pagar molt cares les lesions i la poca capacitat de reacció davant les adversitats.

La visita al camp del líder, el Prat, va ser el punt d'inflexió per començar a caure en picat i acabar amb un balanç de 5 punts de 36 possibles. Unes xifres que van empresonar el Granollers a la part baixa de la taula. Les lesions de Cano, Riki, Gil, Suárez, Vila, Bellavista, Font i un llarg etcètera van ser un escull que no es va saber superar. Garcia va estar quatre jornades sense poder completar la convocatòria amb jugadors del primer equip i cridant jugadors del juvenil, que encara no tenen el nivell per jugar a Tercera. Tot plegat, un drama que va acabar amb l'única solució possible: la destitució d'Albert Garcia i Víctor Vera, que van fer tot el que van poder, però, al final es van quedar sense idees.

Quedaven cinc jornades per al final i el Granollers necessitava allunyar-se de les cinc últimes posicions per no complicar-se el descens. I per això el club va decidir apostar per Antonio Hidalgo. Segurament no era el millor entrenador possible ja que no tenia gaire experiència a la banqueta, però va servir per a una cosa fonamental: recuperar la il·lusió d'alguns jugadors que ja donaven la temporada per perduda. Hidalgo hi va posar força i ganes i va aconseguir dues victòries en els dos primers partits. Sis punts que van donar ales a l'equip. Tot i això, no es va poder mantenir els bons resultats en els tres últims partits i amb 1 punts de 9 possibles, el Granollers va quedar a les mans dels quatre equips que disputaven el play-off.

La sort i la màgia del futbol han permès que el Granollers, gràcies al Prat i al Gavà, continuï un any més a Tercera. De tota aquesta temporada, tot el club n'ha d'aprendre, i molt. Ha d'aprendre que els resultats de la primera volta no volen dir absolutament res, ha d'aprendre a configurar una plantilla una mica més àmplia, ha d'aprendre a no llençar la tovallola abans d'hora i ha d'aprendre a reaccionar una mica més ràpid quan la tendència és negativa. L'aposta per aquesta temporada a la banqueta és Albert Cámara, novell també a la categoria i, de moment, la plantilla no pinta gens malament, tot i que encara falten un parell o tres de peces. Més múscul, més jugadors i més experiència. Només falta que torni a rodar la pilota i tenir clar que l'únic objectiu és la permanència. I si pot ser sense patir tant, millor.

Fem balanç, capítol 17: Peralada

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 17 repassem el curs del Peralada, que ha tancat el curs assolint la permanència en un any molt difícil pels de l'Alt Empordà. Els altempordanesos acabaven la lliga amb 47 punts. Escriu sobre la temporada del Peralada en Roger Arbusà, periodista de RAC1 i col·laborador d'Empordà.info.

L'onze del Peralada en el duel de la jornada 23 // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Remuntada de fe per engegar una nova etapa

Un article de Roger Arbusà

El Peralada estava cridat a ocupar les deu primeres posicions de la classificació abans de començar la temporada, després que el conjunt verd-i-blanc confeccionés una plantilla realment competitiva, dirigida pel nouvingut tàndem format per Arnau Sala i Xavi Punsí. Arribades com les d’Argi, Lluc Banús, Botxi, Murga, Moñino, Kike Sánchez o més tard Xavi Ferrón van omplir d’il·lusió un equip que va acabar veient terra després de remar de valent quan tot semblava perdut.

La pràctica va desmentir la teoria ben aviat, quan els xampanyers va signar una primera volta desastrosa pel que fa a resultats, amb només dues victòries al sac. Els números no acabaven de fer justícia amb el futbol que generava un conjunt altempordanès ben treballat tàcticament. La frustració es va apoderar de l’equip davant la desesperació dels jugadors i el cos tècnic, fins al punt que la plantilla en va quedar afectada psicològicament en veure que l’ambició, el joc i les ocasions no es traduïen en gols. Els resultats no acompanyaven, i fins i tot els entrenadors rivals no entenien la relació entre l’estat en què es trobava l’equip i la seva proposta futbolística.

Des del pou de la classificació el panorama era desolador, i ni els jugadors ni el cos tècnic aconseguien explicar-se per què la sort se’ls girava tan d’esquena sense merèixer-ho. Malgrat tot, el conjunt verd-i-blanc es va mantenir sempre unit, alhora que la confiança dels jugadors cap a Arnau Sala i Xavi Punsí va restar intacta. Segurament per això s’explica la remuntada de l’equip a la segona volta. Per això i per Marc Mas, que va marcar el ritme de la permanència en el segon tram de la temporada. Cinc victòries consecutives entre el mes de febrer i el març van ser el preludi dels 47 punts que els empordanesos van sumar a final de temporada i que els va permetre escalar des de la cua fins a la salvació. I bona part de la culpa la té el màxim golejador, que amb 21 gols els va catapultar cap a un objectiu que mesos enrere semblava impossible. El Peralada va ser el cinquè millor equip de la segona volta amb 32 punts, només superat pels quatre equips que es van classificar pel play-off d’ascens a Segona B: Europa (42), Gavà (40), Vilafranca (37) i Prat (34).

La recompensa a l’esforç i a la feina feta durant el curs va permetre mantenir el club a Tercera Divisió per tercera temporada consecutiva, quan poc abans de la primera volta poca gent confiava que aquesta travessia acabaria amb final feliç. A Peralada van destapar el cava.

El nou projecte amb el Girona sacseja l’equip

Ara, un cop el club s’ha mantingut a Tercera, el club engegarà un projecte incert després d’arribar a un acord de filiació amb el Girona. D’aquesta manera, els peraladencs seran l’equip filial dels gironins a Tercera, sense que això comporti el canvi de nom de l’entitat xampanyera. De moment, aquesta decisió ha comportat importants conseqüències esportives, ja que pràcticament tots els jugadors que havien segellat la seva continuïtat de cara a la temporada vinent han hagut de fer marxa enrere i abandonar el club per incompatibilitat laboral. I és que aquesta nova etapa comportarà la professionalització del Peralada, que té previst que la planificació esportiva es basi en més entrenaments durant la setmana tant a Peralada com a Girona. La part esportiva quedarà en mans ara del club gironí, que té la missió de construir un equip que ha de cobrir l’esbandida dels jugadors que finalment han estat baixa.