[ONZE IDEAL 14/15] Sergi Pastells (CE Europa)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits.

El 3r jugador més proposat és el lateral Sergi Pastells, del CE Europa, que ha aparegut a gairebé del 29% de les propostes.

Sergi Pastells Martínez (13 d'octubre de 1993) s'ha destapat aquesta temporada a les files de l'Europa amb un any espectacular. El lateral gracienc ha sabut defensar en els moments oportuns, i sortir a l'atac quan l'equip ho ha necessitat per donar suport als davanters, desdoblar extrems i crear maldecaps a les defenses rivals. La seva solidesa en les dues parcel·les han enlluernat enguany el Nou Sardenya i els observadors de la Tercera Divisió. El defensa ha tancat el curs disputant 28 partits (26 de titular). Després de sortir de Castelldefels, Pastells no coneix encara el seu sostre. Una campanya d'èxit, culminada amb una promoció d'ascens i la Copa Catalunya l'han convertit en un dels millors jugadors de la campanya.

Pastells ha decidit no renovar amb el CE Europa per signar amb el Sabadell. L'equip arlequinat ha tornat enguany a Segona B, però manté l'objectiu de tornar a fer el salt a la Liga Adelante.

Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De Sergi Pastells n'escriu l'Ignasi Trapero, periodista de La Xarxa i autor del blog Vamos, escapulados!, dedicat al CE Europa.

Sergi Pastells, el "nen" se'ns ha fet gran

Dimecres 25 de març de 2015; estadi Nou Sardenya (Vila de Gràcia); aproximadament, quarts d’onze de la nit. Ubicat a peu de gespa, a la porteria del carrer Sardenya, sóc un sac de nervis, mentre faig fotografies d’una històrica final de Copa Catalunya. L’equip escapulat li està guanyant per 2-1 al totpoderós Girona, que lluita per pujar a Primera divisió. L’estadi gracienc està pràcticament ple de gent que anima i vibra amb el seu Europa, i al gol de l’Europolis no hi cap ni una agulla. Per a molts, deu ser el primer partit que venen a veure al camp del carrer Camèlies, però avui tota la Vila havia d’estar al costat de l’equip de casa. Fins i tot hi ha en David Fernández, de la CUP, camuflat entre els Eskapulats. Dempeus i recolzat a les tremoloses tanques de publicitat, escolto a la meva esquena la conversa de dos joves nouvinguts que han aterrat per primer cop al Nou Sardenya, i estan flipant amb l’exhibició física i futbolística del dorsal nº 5 escapulat. “El rosset aquest que corre tant i és tan bo, cóm se diu?” –em pregunten. La mateixa pregunta que es deuen estar fent els milers de telespectadors que veuen el partit còmodament asseguts al sofà de casa. Just en aquell moment, per primera vegada prenc consciència i assumeixo que haurem de gaudir del joc de Sergi Pastells durant els dos mesos que queden de temporada, perquè quan arribi l’estiu de ben segur que volarà del niu gracienc d’on havia sortit anys enrere, quan va ser escapulat des d’edat infantil fins al juvenil B...

Pastells, amb passat escapulat, va tornar a l'Europa per triomfar // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Just 9 mesos abans, algú m’havia fet una pregunta pràcticament idèntica: “i el ros aquest de galtes vermelles i cara de nen de 10 anys que hem fitxat, qui és?”. En aquell moment, la meva resposta només és un imprecís cocktail d’informació de trajectòria que he pogut rascar d’aquí i d’allà, i les impressions que vaig treure la temporada anterior en els pocs partits del Castelldefels que vaig narrar per a La Xarxa de Comunicació Local. I ni de bon tros em podia imaginar que aquella llavor de futbolista acabaria germinant, uns mesos després, en un portent que culminaria la temporada acaparant títols individuals i col·lectius (campió de Copa Catalunya, millor jugador de Tercera per a Ràdio Marca, ‘Jugador amb Més Caliu’ de la Penya Caliu Gracienc, tercer jugador més votat en l’onze ideal de ‘Tercera.cat’...). Un futbolista que ha anat definint la trajectòria a base d’accidents: va començar de davanter i d’extrem; Lluís Albesa el va haver de posar de lateral dret un dia que no tenia ningú més per cobrir aquella posició, i ho va fer tan bé que s’hi va quedar; i tot i que Pedro Dólera el va fitxar amb aquest rol en ment, el va haver de reubicar al lateral esquerre per cobrir la baixa d’Alegre, arran d’aquell gran ensurt que ens va donar l’Albert contra el Palamós, en la topada amb Javi Calvo. I a la banda esquerra, en Sergi també s’ha sortit. El dia que es va saber que Pastells marxava al Sabadell de la Segona B, un aficionat arlequinat em va preguntar en quina posició jugava. A dia d’avui, continuo sentint-me incapaç de respondre a aquesta qüestió, perquè pot ser que en Sergi acabi jugant per accident de davanter, de migcentre organitzador, o de porter arlequinat.. i s’hi acabi sortint. Craviotto, tremola...

El dia del comiat de Dólera, vestit amb samarreta dels Red Hot Chili Peppers, Pastells em deia que encara no tenia clar per on passaria el seu futur, però jo sabia perfectament que algun equip de més categoria ens el prendria. I per molt que em foti que marxi (com tants altres ex-escapulats...), jo a un noi tan correcte, amable, centrat, entregat... i escapulat de cor només li puc desitjar coses bones. A la Nova Creu Alta ja poden començar a asfaltar l’autopista de la banda per veure’l passar amunt i avall com una exhalació. Sí, el ‘nen’ se’ns ha fet gran, i al Nou Sardenya ja comencem a sentir el síndrome del niu buit...