"L'únic que ens hem guanyat fins ara és el marge de 15 punts"

Amb el final de la primera volta, i l'aturada nadalenca, hem volgut plantejar des de tercera.cat una sèrie de quatre entrevistes a protagonistes de cadascuna de les zones que ha dibuixat la classificació a la primera volta. Les publicarem durant la primera quinzena de gener, i volem que serveixin per situar la lliga fins ara i per conèixer una mica més quatre dels molts protagonistes que formen part de la Tercera.

L'Espanyol B ha acaparat els titulars de la primera volta. Ha estat campió d'hivern amb el màxim de punts vistos en les últimes dues dècades: 51 de 57 possibles. Líder invicte, amb 15 punts de coixí sobre el segon, la superioritat dels blanc-i-blaus ha confirmat l'etiqueta de favorit que es va penjar sobre el filial l'estiu passat. Amb el seu entrenador, David Gallego, valorem la primera meitat de curs, en un equip que, més enllà dels objectius lògics, té la paraula formació ben gravada en la seva raó de ser.

Foto: Àngel Garreta

Un home de futbol

La cita amb David Gallego és just després de l'últim entrenament de l'Espanyol B de 2017. Matí fred a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, ha plogut, ara surt el sol d'hivern, que escalfa. Alguns aficionats blanc-i-blaus observen l'entrenament del juvenil, una nena cantusseja una cançó de la pel·lícula Big Hero 6 (identifico que és Immortals, de Fall Out Boy, versionada al castellà). Es parla del torneig d'Arona de futbol base, que fins fa uns minuts, quan hi he fet un cafè amb llet, s'emetia a la pantalla del bar de la Ciutat Esportiva.

Acaba l'entrenament del B i em disposo a entrevistar el míster. Abans de la cita, però, té visita. Gent de futbol, un parell d'amics, exjugadors, venen a saludar-lo i s'estan una bona estona parlant. Sense saber de què, estic segur que es parla de futbol, fet que confirma el míster un cop ens disposem a començar l'entrevista. És un home de futbol, no en va més de la meitat de la seva vida ha estat dedicada a la pilota, i continua sumant.

Gallego és des del 2016 l'entrenador de l'Espanyol B // RCD Espanyol

David Gallego Rodríguez (Súria, 26 de gener de 1972; 44 anys) va començar la seva carrera futbolística al Bages, al futbol base del Manresa. Ben aviat va conèixer Jordi Lardín, futbolista manresà de la seva generació (del 1973). L'Espanyol va veure'n les excel·lents qualitats i els va fitxar a principis dels 90. Gallego va debutar a Segona B amb l'Hospitalet, filial blanc-i-blau llavors, i aquell setembre de 1991 va iniciar una dècada de futbol de bronze, amb pas per equips com el Manlleu, el Levante, el Sant Andreu, el Córdoba, el Terrassa i l'Hércules.

El gener de 2001, jugant a Alacant, el Córdoba li dona l'oportunitat de retornar a El Arcángel i debutar al futbol professional. Va estar una temporada i mitja a Segona amb els cordovesos, i el curs següent va debutar a Primera amb el Recreativo de Huelva. Una temporada 2002/2003 en què va jugar 10 partits a la màxima categoria i va formar part de l'equip que va ser finalista de Copa a Elx.

El 2003 tornava a Catalunya, per jugar dues temporades al Terrassa a Segona, un curs a Segona B amb el Badalona i tancar la seva carrera de futbolista al Manresa.

Com a tècnic, després d'una breu estada, de mig curs, al Sant Feliu Sasserra, la temporada 2009/2010, Gallego va dirigir durant tres cursos el CE Súria, amb qui va ser campió del grup 7 de Tercera Catalana el 2013. Llavors va tornar a l'Espanyol, de la mà de Jordi Lardín, coordinador del futbol base en aquell moment, per dirigir el juvenil de Divisió d'Honor, entre 2013 i 2016. Va promocionar a l'Espanyol B, amb un primer curs tancar amb descens de Segona B i en què ara viu la segona temporada com a tècnic.

El fred inicial em duia a proposar-li anar al mateix cafè de la Ciutat Esportiva, o en algun despatx, però el sol és agraït i seiem a la graderia del camp on aquesta temporada els aficionats blanc-i-blaus han vist 8 victòries en 9 partits.

Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez.

El titular és que l'Espanyol B que entrenes és el millor campió d'hivern del segle XXI al grup català de Tercera. Un títol completament anecdòtic que ha assolit després de cedir només sis punts en tres empats, i que li arriba en un moment immillorable de forma.

Sí, el cert és que pel que fa als resultats això és el que diu la classificació. Sí que és veritat que ha costat moltíssim aconseguir aquests punts, en una categoria, la Tercera, molt igualada, en què hi ha molt nivell, i en què molts equips tenen el mateix objectiu que nosaltres, intentar entrar al play-off per intentar pujar. Sumar 51 punts de 57 possibles, com a rècord assolit, és evidentment una cosa anormal, no és una idea que tinguem per superar a la segona volta ni molt menys. Amb les circumstàncies, moltíssim treball, molt talent dels jugadors i els petits detalls que ens han acompanyat, hem aconseguit que encara no haguem perdut i tinguem tots aquests punts. Però també sabem que a la segona volta podem créixer, ser millors, i tot i això sumar menys punts. Al final el nostre objectiu són dos, que a la resta d'equips només n'hi ha un. El número u és intentar que els nois creixin, que siguin millor jugadors, que sapiguen competir millor i que entenguin molt més les situacions del joc per ser més a prop del primer equip; i el segon, molt a prop del primer, és recuperar la categoria. Estem en el camí, amb 51 punts no hem fet absolutament res, l'únic és la il·lusió de saber que podem competir, que som més a prop de l'objectiu, però tenint molt clar que hi ha molt marge de millora.

A l'agost, abans de començar la lliga als Canyars, parlaves que començava "un any complicat". Creus que ho continua sent tot i aquesta brutal primera volta que ha fet l'equip?

Sí, i més si tenim com a referència la primera volta. La gent, des de fora, pensa que tot és molt fàcil, que l'equip farà més de 100 punts, que l'equip no perdrà i que no costarà guanyar. Evidentment, hem de rebaixar aquesta eufòria als jugadors, no deixen de ser nois joves, però al final ells competeixen per a una altra cosa. No competeixen per fer rècords ni res, sinó perquè són observats en cada entrenament i en cada partit. I al final competeixen per a ells mateixos, per intentar entrar al món professional. I aquest és el nostre avantatge, incidir per aquí. I continuo dient que serà una segona volta molt complicada: tots els equips es juguen alguna cosa, a dalt o a baix. Per sort tenim aquest marge que no tenen altres equips. Intentarem dedicar-nos partit a partit; ara pretenem créixer com a equip per ser millors diumenge davant el Castelldefels, no tenim una altra intenció. I a final de curs lluitarem per una cosa o per una altra depenent de l'efectivitat que haguem tingut diumenge rere diumenge.

A l'estiu es parlava que la Tercera seria la més igualada dels últims anys, dels molts equips candidats al play-off que hi havia... des de la vostra talaia de 15 punts de coixí sobre el segon, creus que igualment estem en una Tercera Divisió molt igualada?

Sí, és que hi ha molta igualtat, tant a dalt com a baix. Excepte un equip que ha estat molt per sobre pel que fa als punts, l'Espanyol B. I seguirà sent molt igualada. Això dona brillantor a la magnífica primera volta de l'equip, sabent que és molt difícil de repetir a la segona volta. Amb aquesta igualtat, l'únic que ens hem guanyat per ara, a la primera volta, és tenir aquest marge de 15 punts que si continua aquesta igualtat com es pot preveure per a la segona volta, són molts punts.

L'Espanyol B compta amb una plantilla jove i, com a tal, sorgeixen diverses preguntes referents a la gestió del grup. Com s'ha portat la pressió, l'etiqueta de favoritíssim, ser a totes les travesses per al títol i el play-off des de l'estiu?

Primer perquè sabem que qualsevol categoria és molt complicada i que des d'un inici si un equip participa a Tercera Divisió hem de ser conseqüents i tenir clar que tots els que formem l'equip som de Tercera Divisió. No entenc quan diuen que tal jugador de Primera Divisió està jugant a Segona. No, si està jugant a Segona és un jugador de Segona Divisió. Això els nois ho tenen molt clar. Com a equip jove que és, l'equip és molt ambiciós, molt madur, i saben que al final no competeixen davant cap rival. La hipòtesi que nosaltres fèiem: si tant superiors som a un equip, guanyarem 5-0. I si passa que guanyem 2-1, 3-1, 3-2... és que no som tan superiors. La mateixa lliga ens ho va dient, però la gestió inicial era molt senzilla, deixar clar que no competim contra cap rival, sinó competim per ser millors a final de curs, haver crescut com a equip i, d'inici, adaptar-nos ràpid a la categoria. I tenim clar que una cosa és el que pot argumentar la gent, però al final el que acaba valent és l'onze contra onze que disputem cada diumenge. Els jugadors ho tenen clar, la predisposició és màxima per part de tots, si no no hauríem fet aquestes xifres, i es mantindrà a la segona volta, ho tinc claríssim, independentment de que és molt probable que fem menys punts que a la primera volta, però estic convençut que no serà per relaxament dels jugadors. No tenen possibilitat de relaxar-se quan s'estan jugant moltíssim aquí.

I per tant veus el vestidor preparat per a la gestió de la primera derrota, que és molt possible que arribi tard o d'hora?

Però això ho sabem, quan jugues un partit pots guanyar-lo, empatar-lo o perdre'l. Sí, no hem perdut encara, intentarem que continuï sent així, perquè al final competim per ser millors que el rival i per sumar els tres punts, però és possible que arribi. Com va dir l'altre dia Diego Simeone, tècnic de l'Atlético de Madrid, "tan de bo tornem a perdre d'aquí a 20 partits"; no ha de ser un trauma. Perdrem perquè trobarem un rival que està millor, o perquè aquell dia no haurem estat encertats a les àrees, o perquè el destí voldrà que sigui així. És possible que passi, intentarem que no sigui així, però som molt conscients que això és un joc i hi ha aquesta possibilitat. En aquest sentit, a l'equip no l'afectarà per a res la primera derrota, ja que sabem que el normal és que passi.

Foto: Àngel Garreta

T'esperaves que el grup de jugadors conjugués tan perfectament la competitivitat dins la categoria amb la seva formació, els dos objectius que abans comentaves?

Pensàvem que passaria, però també crèiem que ens hauria costat una mica més adaptar-nos a la categoria. Una sorpresa més que et donen aquests nois, són futbolistes que saben que si volen anar amunt han de jugar en qualsevol categoria, en qualsevol escenari, davant de qualsevol rival, tipus de camp, arbitratge... l'equip ho ha entès des de l'inici i estem més que satisfets en aquest sentit de l'adaptació de l'equip a la categoria.

De fet, estan competint en una categoria plena de futbolistes experimentats. El fet que s'hagin adaptat tan bé creus que també és mèrit del cos tècnic, que també veniu del futbol base i sabeu com conduir aquestes situacions?

No, al final va molt amb que siguis molt sincer amb ells. Deixar-los clar què es poden trobar, potenciar allò en què som millors, ja que hi ha algunes situacions en què el rival és millor que nosaltres: en experiència, en moments de jugar sota pressió, en segons quin camp... Però és on ens toca adaptar-nos per fer que siguin millors en el menor temps possible. Al final és un treball de partit a partit, i d'anar posant-nos reptes contínuament. S'han adaptat molt bé i han entès molt bé què significa ser jugador del filial de l'Espanyol. Com deia abans, som una mica diferents a la resta d'equips en aquest sentit, ja que som l'únic filial (juntament amb la Pobla Mafumet i el Reus B Cambrils). La resta de rivals són molt diferents a nosaltres, pel que fa als objectius i a la mentalització.

Quin diries que ha estat l'equip que us ha posat les coses més complicades a les primeres 19 jornades?

N'hi ha hagut diversos. Al final són moments puntuals, i diversos equips ens ho han posat difícil. És que al final no guanyes senzill a ningú, són petits detalls. No em decantaria per cap equip, però és cert que si mires els resultats, hem guanyat molt pocs partits folgadament, i això vol dir que hi ha molta igualtat, que s'ha decidit per petits detalls, i que tots aquests rivals ens han generat dificultats, uns amb unes propostes, altres amb d'altres. Però ja sabíem que això funcionaria així, aquí no arrasarem a ningú. Hem de cuidar aquests petits detalls que ho decideixen molts cops.

Petits detalls com els que ens donen les dades: l'equip és el màxim golejador de la primera volta, amb 42 gols, i ha tingut 14 golejadors diferents. Vol dir alguna cosa, la dada, és casualitat, o indica la voracitat ofensiva del vostre joc?

Era un objectiu important que ens havíem marcat aquest any. Teníem un perfil de jugadors i de situacions del joc que ens requeriríen més efectivitat a la zona de finalització. No podíem dependre de tenir el pes golejador sobre dos o tres futbolistes, sinó que necessitàvem més jugadors que sumessin en aquest sentit. Ho estem trobant: pivots que marquen gols, extrems que també arriben... si diversifiques, l'equip es fa més fort.

Quant a gols rebuts, sou el segon equip, juntament amb el Sant Andreu, que en rebeu menys (13 dianes encaixades). Però només heu anat al darrere en el marcador en dues estones, 84 minuts, en tota la primera volta, a la Pobla i a Cambrils. 

I en aquests dos dies al final hi ha hagut una cosa que hem tingut clara: nosaltres no canviem absolutament res. Només podem estar a prop de guanyar (encara que anem perdent) si imposem el nostre joc. I l'equip ha estat molt madur. En els dos partits en què hem anat per darrere l'equip no s'ha desorganitzat, ha mantingut l'ordre, ha sabut on trobar els avantatges... al final ha mantingut l'estructura que li ha acabat donant l'opció de capgirar el marcador. En altres casos, quan hem anat per davant en el marcador, és cert que en algunes fases dels partits no hem sabut tancar els partits, per l'efectivitat atacant, i és un hàndicap per a nosaltres. Hem marcat molts gols, però crec que s'ha generat molt més perill, per marcar-ne molts més. Ens cal millorar en efectivitat a la zona de finalització, cal que creixem per aquí.

Foto: Àngel Garreta

El vostre discurs diria que és sobri, fins a cert punt humil, i en les teves rodes de premsa postpartit parles molt de conceptes com actitud, idea de joc, treball, predisposició... és allò en què més insistiu en el dia a dia?

No estem en un equip que tingui un sol objectiu; estem formant nois. No té cap tipus de sentit que un filial estigui a Segona Divisió i que el primer equip no se'n nodreixi. Per a nosaltres és primordial estar per ells. Veure on poden créixer, on és la millora. I en això incidim, en les dues fases del joc, defensa i atac, i també en situacions en què com a filial hem de créixer molt més, en les disputes, en l'estratègia. Insistim molt en joc per a que creixin i siguin millors en el joc. Si interpretes millor el joc, ets millor futbolista. Aquesta és la nostra idea. Després la competició et dona, segons la categoria, incidir en més situacions que en d'altres. A Tercera hi ha molta disputa, segones jugades, equips molt arreplegats, camps en pitjors condicions que a Segona B... l'equip ha de créixer en tot això que ens ofereix la competició. Si a més som capaços de sumar els punts, guanyar partits i complir els objectius, haurà estat un any molt bo. Fer molts punts però no veure cap jugador del filial l'any que ve al primer equip per a mi seria un treball a mig fer.

Fa quatre anys i mig que vas arribar a l'Espanyol com a entrenador del juvenil, és un bon lloc per créixer com a tècnic?

L'Espanyol, pel que fa a futbol base a l'àmbit espanyol sabem el que és, i en aquest sentit vaig créixer molt [dirigint el juvenil]. He tingut la sort de trobar gent molt preparada per créixer, amb jugadors de molt bon nivell, unes molt bones instal·lacions. Es dona un cúmul de molts factors per treballar. Per sobre d'això, l'Espanyol és una família. No hi ha egos que volen menjar-se d'altres, sinó que el dia a dia acabarà posant cadascú al seu lloc amb la seva feina. Treballem per i per al nostre equip i els jugadors. I en aquests sentit s'està molt a gust, molt còmode. El feeling que hi ha amb la resta d'entrenadors, estaments del club, direccions esportives... s'ha creat un grup de treball molt familiar, que et fa sentir molt a gust. Estar aquí és un orgull, un privilegi i una sort. I no me'n vull desenganxar perquè s'hi treballa molt bé i t'hi sents molt realitzat. Tant de bo duri molt, però ja sabem com és el futbol, com són els equips, els moments que viuen... però com a club només tinc paraules d'agraïment per haver-me donat l'oportunitat d'estar aquí, d'inici l'aposta va ser d'en Jordi Lardín [director esportiu des de novembre de 2016]. I per com et fan sentir en el dia a dia.

El debut com a entrenador de l'Espanyol B va ser un punt amarg, amb el descens de Segona Divisió B. Què has tret en positiu de l'experiència del curs passat? La classificació diu que és negativa (pel descens) però tampoc té perquè ser un any dolent del tot.

Sí, i m'agrada que facis aquest matís, perquè al final sempre valorem si el treball és bo o dolent si la pilota entra o no entra i treus els resultats. Per a mi va ser un èxit molt gran pel que fa a formació, però no pel que fa als resultats. Un equip que fa debutar quatre jugadors a Primera Divisió [Aarón Martín, Óscar Melendo, Marc Roca i Marc Navarro], un altre és traspassat al Sevilla [Marc Gual] i un que fitxa pel Granada, que per tant s'entrena amb sis jugadors que acaben més amunt, aquest treball ens diu que la feina anterior ha estat molt bona per part de molts entrenadors, i que l'any ha estat un èxit. Tots els equips del món voldrien tenir un filial en què cada temporada es promocionin quatre jugadors al primer equip. Això ens diu que és un èxit. Després, per diverses circumstàncies l'equip no va aconseguir l'objectiu de mantenir la categoria i ara competeix a Tercera Divisió. Però és que no hi ha cap problema, al final la categoria et marca a quins camps vas, quines propostes de joc hi ha i creixes en funció d'això, i en unes coses o en unes altres. Però al final el potencial del jugador és créixer i entendre el joc, i això es pot donar en una categoria o en una altra. Va ser una experiència molt bona com a cos tècnic, en què es van donar moltes situacions. Per a mi l'any passat va ser un màster, del qual no puc dir que estic content, perquè l'equip va baixar, però estic molt satisfet de veure quatre jugadors a dalt, i de com va competir l'equip cada setmana. No hi va haver cap equip que pogués dir que va ser superior a nosaltres el diumenge. Però els resultats no van ser així. Ara toca, pel que fa als números, recuperar la categoria, però m'omplirà molt veure algun dels jugadors en dinàmica del primer equip la temporada vinent. 

A l'estiu va costar fer el reset, pel descens de categoria passar de ser un equip que no era entre els capdavanters de Segona B a assumir el paper de favorit a Tercera?

No va costar, perquè el jugador és el mateix. Competeix i intenta ser millor que el rival. En aquest sentit hem de competir amb un equip que és a Tercera i que com a rival enlloc de tenir un equip que es diu Hércules hi té un altre que es diu Pobla de Mafumet, no hi ha cap mena de problema. I aquest any hem de superar els jugadors de la Pobla, per dir un equip. Això el jugador ho ha entès perfectament, ja que, repeteixo, no competeix només per ser millor que el rival, sinó perquè és observat i vol introduir-se al món professional, al primer equip, i per tant li ha de ser igual el rival que té davant.

Foto: Àngel Garreta

Els jugadors joves d'ara són molt diferents dels jugadors joves entre els quals estaves tu, a principis dels 90, per exemple?

Ha canviat una mica, la cultura dels nois, el dia a dia, tot l'entorn, la vida mateixa... les persones creixem d'una altra manera i el jugador, evidentment, valora d'una altra manera les coses. Veus coses diferents, però al final són diferències respecte els que hi havia, que ja no hi són, per tant al final tots són igual. Ara tots són així, i al final són al mateix camí, i treballem amb aquest tipus de jugadors. Però sí que veiem diferències respecte a quan jo jugava.

I des del punt de vista de l'entrenador, canvia molt dirigir al món del futbol base respecte al futbol amateur, tot i que com ja hem comentat el cas de l'Espanyol B barreja coses dels dos?

Al final al futbol base tot és més pur, en el sentit que són més lleials. No sé com explicar-ho... aquella veterania del jugador experimentat, de posar el cos, el colze, d'intimidar... al futbol entre nens, són nens. I el que és millor és millor. Són molt més honestos, no utilitzen totes aquestes armes perquè les desconeixen i encara no ho han viscut, que al final amb l'experiència ho obtindran. Al futbol base té més pes el potencial del jugador i competeixes simplement contra el potencial d'un altre. Més amunt, davant aquests jugadors de més edat, entren altres factors: no competeixes només contra la qualitat tècnico-tàctica dels altres jugadors, sinó també en l'àmbit emocional, del que aporten al camp.

David Gallego es comença a veure com un home de club?

No ho sé... clar, quan portes cinc anys en un club, és normal que se't consideri així. Al final, jo treballo per a un club on estic molt a gust, gaudeixo moltíssim, on em sento molt realitzat i veig que hi ha molt bona sintonia amb tots els estaments i entrenadors de la base. Ara mateix soc l'entrenador del segon equip de l'entitat i em sento un privilegiat. Si quedes vacant aquesta plaça estic segur que en l'àmbit espanyol hi hauria molta gent que hi voldria ser. En soc conscient, i vull allargar el màxim possible la meva estada aquí. 



Els altres capítols
>>> Entrevista a Juan Pablo Amantini, capità del Terrassa