#Onze3div5 | Resultats 17/18

Amb un nou curs a punt de començar, arriba l'hora de desvetllar els resultats de les votacions dels seguidors de tercera.cat, així com bona part dels protagonistes de la categoria, per triar l'onze ideal de la temporada 2017/2018.

Aquesta temporada l'#Onze3div5 no ha tingut el protagonisme dels homes d'atac de les últimes edicions i, de fet, hi apareixen cinc defenses. Tot i això, el jugador més votat sí que ha estat un davanter.

Desvetllem, un per un, tots els integrants de la formació ideal 2017/2018 segons els usuaris del web

11. David Jiménez (Europa) - 12,77% dels vots

 10. José M. Segovia (Sant Andreu) - 13,83% dels vots

 9. Adri Gimeno (Pobla de Mafumet) - 15.96% dels vots

 8. Juan P. Amantini (Terrassa FC) - 17,02% dels vots

 7. Joan Noguera (Sant Andreu) - 17,02% dels vots

6. Javi Puado (Espanyol B) - 17,02% dels vots

 5. Alex Cano (Europa) - 17,02% dels vots

4. Victor Oribe (Vilafranca) - 19,15% dels vots

3. Aitor Lario (Prat) - 20,21% dels vots

2. Gonzalo Ávila 'Pipa'(Espanyol B) - 21,28% dels vots

1. Pedro J. Manzi (L'Hospitalet) - 31,91% dels vots

Membres de l'#onze3div5 (totes les fotos són d'Àngel Garreta, muntatges de tercera.cat):

Així doncs, aquest és l'#Onze3div5 de la temporada 2017/2018

A la banqueta, hi afegiriem els jugadors que han quedat entre la 12a i la 16a posició en les votacions: Josu Rodríguez (Sant Andreu), Manu Martín (Castelldefels), Ton Alcover (Sant Andreu), Víctor Alonso (Sant Andreu) i Rubén Cruz 'Rubi' (Santboià).

La classificació completa de les votacions

Els set onzes ideals dels cursos anteriors:

El primer onze ideal escollit pels lectors de tercera.cat, el de la temporada 2011/2012

L'onze ideal de la temporada 2012/2013

L'alineació escollida pels lectors de tercera.cat la temporada 2013/2014

L'onze ideal de Tercera del curs 2014/2015 // tercera.cat

L'onze 15/16 amb una forta presència d'atacants // tercera.cat

El darrer #onze3div5, del curs 16/17, també farcit d'homes ofensius // tercera.cat

Podeu repassar les notícies referents als onzes de les temporades anteriors:

• Onze ideal temporada 2011/2012
• Onze ideal temporada 2012/2013
• Onze ideal temporada 2013/2014
• Onze ideal temporada 2014/2015
• Onze ideal temporada 2015/2016
• Onze ideal temporadal 2016/2017

Com sempre, gràcies per seguir i participar de la iniciativa!

Fem balanç, capítol 15: Espanyol B

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 15, el darrer que publiquem, repassem el curs de l'Espanyol B, el gran triomfador indiscutible de la temporada en clau Tercera. El filial blanc-i-blau dominava el campionat de principi a fi, es proclamava campió a finals de març i assolia l'ascens a Segona B després de superar l'eliminatòria de campions al play-off contra el Compostela. Els de David Gallego eren campions, amb 90 punts. Escriu sobre la temporada de l'Espanyol B el Joan Camí, periodista especialitzat en el club blanc-i-blau a Pericos Online, analista i comentarista en diversos mitjans.

L'Espanyol B ha estat un ferm campió // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Joan Camí per resumir l'any de l'Espanyol B és:
'Uprising', de Muse

Talent i treball, un binomi d'èxit

Un article de Joan Camí / @JoanCami

El 20 d'agost de 2017, l'Espanyol B iniciava la temporada a Tercera Divisió amb l'objectiu principal de recuperar la categoria perduda uns mesos abans, en caure en la penúltima jornada de Lliga davant el Barça B a la Ciutat Esportiva Dani Jarque i amb l'empat de l'Atlético Levante davant l'Alcoyano. Una combinació de resultats que va acabar d'enfonsar les seves esperances per mantenir-se un any més a la categoria de bronze del futbol espanyol. Un final dolorós per a uns jugadors que veien com la distància amb el primer equip s'eixamplava una mica més i els restava possibilitat d'apropar-se al futbol professional.

Els blanc-i-blaus van encarar el campionat per la via ràpida // RCD Espanyol

Però el curs actual ha servit per recuperar la il·lusió i la confiança. Una temporada per esvair fantasmes i creure en les possibilitats d'un equip molt complet a gairebé totes les línies i posicions del camp. La planificació esportiva es va centrar a mantenir David Gallego a la banqueta i alguns dels jugadors cabdals del seu sistema, a més d'incorporar set futbolistes del Juvenil A i reforçar-se amb nou incorporacions provinents d'altres equips. I tot això, sota la mateixa premissa de les últimes temporades: ser un filial format
majoritàriament per jugadors joves i de la casa. La categoria ha quedat en un 'segon pla' i tant la plantilla com el cos tècnic es van conjurar per oferir una imatge que ha reforçat el treball dut a terme per tots els protagonistes de l'ascens. L'Espanyol B ha estat amo i senyor de la Lliga des de setembre fins a maig amb un model de joc que ha buscat donar molt protagonisme a la pilota. Hi ha tingut molt a veure el talent i la qualitat dels jugadors, molt per sobre de la mitjana de Tercera Divisió, però si tot això no ho acompanyes d'una bona gestió de vestidor i plantejaments adequats, els números no haurien estat els que han estat. El filial blanc-i-blau ha sabut competir en tot tipus d'escenaris i contra rivals amb propostes molt diferents. Especialment fora de casa, on el context ha obligat a adaptar-se, matisar la proposta de joc inicial i a tenir en compte altres aspectes. Un equip que, per sobre de tot, ha entès la seva missió. I que per aconseguir-la calia alguna cosa més que l'escut que portava a la samarreta.

David Gallego i el seu cos tècnic han donat les millors eines i solucions als jugadors durant la temporada i aquests hi han respost de la millor manera possible. Un ascens de categoria per la via ràpida després de ser el millor equip de la història en el Grup V de Tercera: rècord d'imbatibilitat (30 partits) i de punts (90) a la categoria. Una temporada brillant que confirma la feina ben feta per totes les parts implicades. I amb dos objectius aconseguits: tornar a la Segona B i continuar apostant per la tasca formativa.

Fem balanç, capítol 14: Palamós

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 14 repassem el curs del Palamós, que ha perdut la categoria i torna a Primera Catalana sis anys després. Els palamosins acabaven la lliga divuitens, amb 31 punts. Escriu sobre la temporada del Palamós el Pere Subirana, que s'encarrega de la comunicació del club palamosí, i que ha col·laborat amb aquest web en cursos anteriors.

Onze inicial del Palamós en el tram final de temporada // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Una suma de factors negatius

Un article de Pere Subirana / @Peresubirana

El Palamós Club de Futbol no recordarà mai amb orgull i satisfacció la temporada 2017/2018 a tercera divisió ja que ha suposat el descens a primera catalana per segona vegada en els seus 120 anys d’història, després d’una suma de factors negatius i diversos infortunis que tot seguit analitzarem.

El descens del Palamós no va ser cap sorpresa, ja que l’equip palamosí no va acabar de rutllar en cap moment de la temporada i al final ho va acabar pagant ben car. El Degà de Catalunya sempre es va moure a la zona baixa –la millor classificació en tota la temporada és una setzena posició en les jornades 10 i 14– i en cap moment van ser capaç de remuntar el vol i sortir de la zona calenta de la classificació. El dos moments clau de la temporada van arribar en la jornada 27 contra el Granollers, quan en el temps afegit es va escapar una victòria que hauria distanciat el Degà del seu rival directe; l’altre en la jornada 32 quan el Palamós no va ser capaç de derrotar a casa el Vilassar de Mar, cuer de la categoria i que va arribar ja descendit i amb un equip de circumstàncies. 

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Les iniciatives de la Junta per motivar aficionats i els mateixos jugadors no van donar el resultat esperat. Tot i això, els motius del descens han estat força més, i és que a banda de la banqueta, amb el relleu de Vicenç Fernández per Pitu Batlle, l’equip tampoc va tenir l’estabilitat al camp amb una participació de 38 jugadors amb el primer equip. Homes cridats a ser importants com Barrera, Cornellà, Herrera o Bonaventura no van donar el rendiment esperat com demostren els 15 punts que va fer l’equip a la primera volta. L’arribada de nous jugadors, tot i tenir una reacció inicial amb set jornades sense perdre, no es va traduir en resultats. A més la lesió els dos darrers mesos del màxim golejador de l’equip, Marc Medina, va ser una altra pedra a la sabata del Degà de Catalunya. El debut de vuit jugadors juvenils amb el primer equip han estat de les poques coses positives d’una temporada 2017-2018 per oblidar.

#CopaCat 18/19 | Sortejada la primera eliminatòria

El futbol oficial per als equips de Tercera es posarà en marxa al juliol. El cap de setmana del 28 i 29 de juliol arrencarà la Copa Catalunya absoluta, en què hi participen els equips de Segona B i Tercera del curs passat, a més dels dos campions de Primera Catalana. De la Tercera 18/19 hi participen 18 equips, tots menys els dos filials amb equips en la mateixa competició (Pobla de Mafumet i Reus B Cambrils). A la seu de la FCF s'ha sortejat la primera eliminatòria i el camí per a les dues següents, que es disputaran el mes d'agost (els caps de setmana del 4-5 i del 11-12).

Foto: Carles Garcia - Tercera.cat

Aquests són els creuaments de la primera eliminatòria de la Copa Catalunya:

PRIMERA ELIMINATÒRIA (28-29 DE JULIOL)

Palamós-Badalona
Granollers-Llagostera
Figueres-Horta
FE Grama-Sabadell
Sant Andreu-Vilassar de Mar
Cerdanyola-Peralada
Espanyol B-Olot
Sants-Castelldefels
Santfeliuenc-Cornellà
San Cristóbal-Terrassa
L'Hospitalet-Europa
Santboià-Vilafranca
Prat-Ascó
Gavà-Lleida Esportiu

Foto: Carles Garcia - Tercera.cat

Per a la segona eliminatòria, s'estableixen aquests creuaments:

SEGONA ELIMINATÒRIA (4-5 D'AGOST)

[1] Vencedor Palamós-Badalona vs. Vencedor Granollers-Llagostera

[2] Vencedor Figueres-Horta vs. Vencedor FE Grama-Sabadell

[3] Vencedor Sant Andreu-Vilassar de Mar  vs. Vencedor Cerdanyola-Peralada

[4] Vencedor Espanyol B-Olot vs. Vencedor Sants-Castelldefels

[5] Vencedor Santfeliuenc-Cornellà  vs. Vencedor San Cristóbal-Terrassa

[6] Vencedor L'Hospitalet-Europa vs. Vencedor Santboià-Vilafranca
[7] Vencedor Prat-Ascó vs. Vencedor Gavà-Lleida Esportiu

Exempt: el vencedor de l'enfrontament 1, que accedirà a la 3a eliminatòria

* Recordem que, gràcies a l'acord entre la FCF i el Torneig d'Històrics, els equips implicats en el Torneig poden moure el seu partit de Copa per no coincidir amb el del cap de setmana

I a la tercera eliminatòria (última ronda que es disputarà en pretemporada), els enfrontaments queden així:

TERCERA ELIMINATÒRIA (11-12 D'AGOST)

Vencedor [2] vs. Vencedor [3]

Vencedor [4] vs. Vencedor [5]

Vencedor [6] vs  Vencedor [7]

Foto: Carles Garcia - Tercera.cat

Quedaran, doncs, tres equips als quals s'afegiran, ja en una segona fase a la tardor, els dos equips que jugaven a Segona Divisió el curs passat (Nàstic, Reus i Barça B). Aquests set equips afrontaran ja el tram final de competició.

Precedents

Des que la Copa Catalunya es disputa amb aquest format (a partir de 2014), hem viscut un èxit en clau #3div5, la Copa Catalunya guanyada per l'Europa el 2015. El Sabadell (de Segona B) va alçar el títol l'any següent, el Nàstic (de Segona) ho aconseguia el 2017 i el Cornellà és ara el vigent campió, després de derrotar l'Horta en l'última final del torneig.

L'Europa, campió el 2015 sent equip de Tercera // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Palmarès

Barça i Espanyol (que des de 2014 disputen la Supercopa de Catalunya i no participen a la Copa) es mantenen com els equips amb més títols, entre l'actual Copa Catalunya i les edicions oficials de la Copa Generalitat (anterior nomenclatura, competició organitzada per la FCF entre 1990 i 1993): 8 per als blaugrana, 6 per als blanc-i-blaus. L'Europa i el Nàstic, amb tres copes cadascun, els segueixen al palmarès. El Terrassa n'ha guanyat dues, i tenen un títol el Palamós, el Sant Andreu, el Sabadell, el Blanes, l'Andorra i el Balaguer i el Cornellà. El conjunt de la Noguera, vencedor l'any 2000, era l'anterior campió de Tercera abans del títol de l'Europa del 2015. El Lloret i el Manresa tenen dos títols de Copa Generalitat, quan encara no era competició oficial, i el Barça Amateur, un (corresponents tots al període 1984-1988).

Fem balanç, capítol 13: Santboià

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 13 repassem el curs del Santboià, que ha obtingut una còmoda permanència en la temporada de retorn a la categoria. Els vermells acabaven la lliga tretzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Santboià el David Ferrer, que s'encarrega de les  xarxes socials i les fotos del conjunt santboianenc (amb molts bons resultats) i col·labora en les tasques de comunicació de l'entitat.

Un onze del Santboià al tram final de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de David Ferrer per resumir l'any del Santboià és:
'With or without you', dels U2
"Sens dubte"

Tornem-hi, que no ha estat res

Un article de David Ferrer / @DavidFerrer71

Després d'una travessia al desert de Primera Catalana, que s'ha allargat fins a tres temporades, el Santboià tornava a Tercera. Dues promocions fallides, amb Granollers i la Jonquera, amb canvi d'entrenador inclòs a meitat del tercer any -Camilo deixava el seu lloc a Piti Belmonte-, un gol de Pedro en els darrers segons del darrer partir de lliga donava als de Sant Boi el desitjat ascens.

Amb una plantilla profundament renovada, Piti”Belmonte encarava la temporada amb un objectiu compartit per club i afició: la permanència en zona tranquil·la. Un objectiu que finalment s'ha complert (tretzens), tot i que, matemàticament, no s'hagi assolit fins la penúltima jornada, després d'una trajectòria amb molts alts i baixos, tan en joc com en classificació, que van fer que l'equip passés des de somiar amb la zona de promoció fins a mirar de reüll la de descens.

El gran hàndicap ha estat, sens dubte i ja des de la pretemporada, l'alarmant falta de gol,  vista per tots els seguidors i reconeguda pel propi tècnic més endavant. Una falta de gol que s'ha allargat durant gran part de la lliga i que s'ha vist agreujada per les lesions de jugadors clau. En la part positiva, la fèrria defensa i un estratosfèric Rafa Leva, líder a la gespa i al vestidor, que han sabut tancar a pany i forrellat a una porteria que ha estat gairebé inexpugnable. Els números són clars: cinquè equips menys golejador i sisè menys golejat del campionat.

Treballada permanència del Santboià // David Ferrer

En les deu primeres jornades, el Santboià va guanyar tan sols dos partits, amb quatre empats i quatre derrotes. Malgrat que les derrotes eren per la mínima, s'intuïa sobradament la falta de joc ofensiu, que deixava en mans de la defensa i Leva empatar o perdre. En el tram central del campionat, aquest binomi va fer possible que els vermells fossin l'equip menys golejat de la categoria, amb victòries per la mínima i empats (fins a 15 en tota la temporada). Aquesta trajectòria es va trencar amb la lesió de Rafa Leva a principis d'any, en un partit on la suma de circumstàncies (marxa del fins el llavors porter suplent Àlex i no disponibilitat del seu substitut, Marc Ollé), van fer que la porteria acabés defensada pel porter del juvenil Eloi. Finalment, el club va fitxar Ivan Fuentes, qui va ser titular fins gairebé el final de temporada. Aquest fet va marcar un punt d'inflexió, amb una defensa orfe del seu líder i sense resoldre el problema de la manca de gol. Sortosament, la situació es va revertir amb l'arribada d’Antonio Revidiego, 'Revi', (7 gols), sumats a la bona actuació d'Oriol Molins (9 gols, màxim anotador de l'equip). Així, es van encadenar victòries consecutives davant pesos pesats (Prat, l'Hospitalet i Reus B Cambrils) que van col·locar l'equip a tan sols 5 punts de la zona de promoció.

Amb la visita del Figueres al Joan Baptista Milà, però, el Santboià va tornar a entrar en una dinàmica negativa de derrotes i empats (al tram final de campionat es van sumar 3 punts de 21 possibles), havent-ho de fiar tot als coixí de punts obtinguts davant equips teòricament superiors. Una situació que es veia agreujada pel perill d'un descens massiu d'equips catalans des de Segona B. Sortosament, la combinació de resultats va permetre assolir l'objectiu inicial de permanència. Un objectiu final que s'ha vist enterbolit com a conseqüència de la sanció imposada per la Seguretat Social arran d'una inspecció del 2011 (de 722.000 euros). Això ha obligat el Santboià a reduir dràsticament el pressupost del primer equip, amb la conseqüent marxa del cos tècnic i gran part de la plantilla. Tot un repte per als del Baix Llobregat en una categoria altament competitiva.

Fem balanç, capítol 12: Figueres

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 12 repassem el curs del Figueres, que va anar clarament de menys a més, va arribar a enganxar-se al tren de la lluita pel play-off i va tancar curs en zona mitjana-alta. Els figuerencs acabaven la lliga desens, amb 53 punts. Escriu sobre la temporada del Figueres el Lluís Ribera, que cobreix l'actualitat de l'esport de l'Alt Empordà per a Empordà.info.

Onze inicial del Figueres al primer tram del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Lluís Ribera per resumir l'any del Figueres és:
'Cuando no me ves', de Love of Lesbian

Calma a Figueres enmig del sobresalt

Un article de Lluís Ribera / @llribera

El Figueres és un club tranquil i enguany ha tancat una nova temporada a Tercera Divisió, la sisena seguida, sense sobresalts a la classificació, però amb un maldecap a la banqueta que ha acabat en no res. Finalitzats en 10è lloc, el perill del descens i les opcions reals de
promocionar mai van acabar planant sobre Vilatenim, en un equip que va ressorgir a la segona volta, però que va fer tard per estar en play-off.

Al final, el desenllaç ha estat positiu, però la inesperada marxa de Narcís Pèlach 'Chicho' al gener per fer el salt a la banqueta del Peralada-Girona B, de Segona B, va fer trontollar
l'estructura. Amb el jove tècnic, la Unió tenia les esperances dipositades perquè seguís a la banqueta no només tot aquest any, sinó el següent, coincidint amb el del centenari de la fundació. La intenció dels empordanesos és que aquesta efemèride els doni un impuls per treure el cap a la zona alta i Chicho era l'escollit per portar la nau. El seu adeu va ser suplantat per homes de casa: els seus dos tècnics ajudants, Aitor Yeto i Damià Abella, passaven al davant i l'scouting, Jose Luis Gordillo, amb el tercer nivell, arrodonia la tripleta.

La incertesa que deixava Chicho es va encomanar a la gespa al principi de la segona volta,
amb resultats decebedors, sobretot a Vilatenim, on es va impregnar el pànic amb derrotes en els últims minuts. A poc a poc, el Figueres es va anar aixecant, invertint la dinàmica, capaç de guanyar al camp de l'Hospitalet, a d'altres candidats com la Pobla de Mafumet i el Prat, o de frenar l'Espanyol B, el campió.

Xavi Ferrón ha estat una de les claus del curs // UEFigueres.cat

A més del contratemps Chicho, qualsevol diria que el Figueres ha tingut un curs a priori tranquil. Qui havia de ser la seva referència ofensiva, Dani Gómez, va ser convidat a marxar al desembre amb només un gol a sobre; el porter suplent, Martí Bartrina, va anar a buscar més minuts a Primera Catalana, al Banyoles, i el seu substitut va ser Aleix Díaz, pujat del juvenil. En aquest sentit, David Aroca, un dels molts ex-Manlleu, s'ha consolidat sota els pals durant tot el curs. Alhora, laterals com David Payán (Manlleu) i Ot Bofill (Tona) també han acabat fent les maletes abans d'hora.

Per sort, l'equip ha esquivat lesions de llarga durada i les arribades a mitja temporada de Marc Bonaventura, Pere Espuña i Jordi Hostench van donar un aire a un bloc amb d'altres peces contrastades a la categoria, com Toni Cunill, Sergi Romero, Albert Canal, el capità Ferran Grau, Ritxi Mercader, Maik Molist, Gil Muntadas, el pitxitxi blanc-i-blau Xavi Ferrón, Pons, Aleix Feixas i el valor del futbol base, Pep Chavarría, reconvertit de lateral.

La pròxima temporada comença un nou projecte, encapçalat a la banqueta per Joan Esteva, ex de l'Europa i Sant Andreu amb experiència a Tercera i a Segona B: "El Figueres és un club molt atractiu, amb història i amb un camp molt maco. Zona alta? Un club com el Figueres ha de tenir aquesta ambició, però tocant de peus de terra", comentava el barceloní poc després d’aterrar a Vilatenim.

Amb 100 anys que complirà el Figueres el 2019, qui sap si les fites de tocar amb la punta dels dits la Primera Divisió el 1992 contra el Cadis o la classificació fins a les semifinals de la Copa del Rei al 2002, sent de Segona B, tornaran a aparèixer en un futur pròxim si s'aconsegueix, a més a més, reconciliar-se amb l'afició i la ciutat.

Posar la directa cap a l'última fase | Prèvia-Guia Tornada 2R

Sense gols en contra però amb resultats de diferent valor, Sant Andreu i Terrassa encaren la tornada de la segona eliminatòria de la promoció amb la vista posada en l'ascens. Els andreuencs no van anotar a Castelló, però tampoc no van encaixar i necessiten un triomf a casa per ser a l'última fase. A l'altra punta de la península, el Terrassa buscarà fer bo el 2-0 de l'Olímpic contra un Compostela que sortirà a l'atac per aixecar el marcador advers.

De celebració en celebració, els catalans busquen ser a l'última ronda // Juanma Medina - Terrassa FC

Aquests són els horaris de la tornada de la 2a eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B:

DIUMENGE, 3 DE JUNY

19h Sant Andreu-Castellón

20h Compostela-Terrassa

 

 Sant Andreu-Castellón

• El Narcís Sala es vol convertir en un infern pel Castellón, en un duel en què als andreuencs només els val la victòria per ser a l'última ronda del play-off
• Tot i això, des de terres valencianes arribaran vora 1.500 aficionats orelluts que voldran contrarestar, des del gol sud, l'ambient dels locals
• A l'anada, els de Mikel Azparren -que podrà tornar a seure a la banqueta després de la sanció- van tenir opcions per marxar de Castàlia amb un resultat més positiu i l'avantatge d'haver anotat a domicili, però van tornar amb un 0-0
• El Sant Andreu, que encadena 20 partits consecutius sense perdre no ha encaixat cap gol en tota la promoció d'ascens i segueix confiant en la seva defensa fèrria per seguir vius en el camí a Segona B
• L'equip orellut, en canvi, signava el seu primer partit de promoció amb la porteria a zero, però també el primer en què no anotava
• El Sant Andreu serà a la tercera ronda de play-off si...
  • Guanya (Amb un 0-0 el partit aniria a la pròrroga)

El Sant Andreu va marxar de Castàlia sense anotar // Judit Andreu - UE Sant Andreu

Compostela-Terrassa

• El Multiusos de San Lázaro espera amb ganes la visita d'un Terrassa crescut en aquesta promoció d'ascens a Segona B i que vol ser a l'última fase
• Després de desfer-se del Mar Menor, subcampió del grup murcià, els de Cristian García ara volen deixar fora de combat el campió gallec, també a domicili
• L'equip egarenc va treure un molt bon resultat del duel d'anada a l'Olímpic (2-0) i en farà prou amb mantenir les formes per ser a l'última fase
• Els vermells no han encaixat encara cap gol en tot el play-off... una situació que els afavorirà en cas de repetir-se aquest diumenge
• A més, el Terrassa, sompta sis setmanes consecutives sense perdre
• El Compos, en canvi, n'ha perdut dos de consecutius... i en fa quatre no que guanya, entre lliga i promoció
• Aquesta setmana, el Terrassa s'ha entrenat dos dies a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, per preparar l'adaptació al terreny de gespa natural que es trobarà a Santiago
  
• El Terrassa serà a la tercera ronda de play-off si...
  • Guanya, empata, o perd per un gol de diferència.
  • Els egarencs també superarien ronda en cas de perdre per dos gols de diferència sempre que també marquin.