tercera.cat: 2015/2016

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015/2016. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de desembre del 2016

El 2016 en xifres

Amb el final de l'any natural és l'hora de repassar les xifres que rodegen els 25 equips que, durant aquest període que comprèn parts de dues temporades diferents, han participat al grup cinquè de Tercera. Recordarem el 2016 pel campionat del Prat i el seu posterior ascens, per la lluita incansable del Gavà cap a la Segona B i per l'aparició de dos nous gegants a la categoria. Però també pels equips que han tornat, des de dalt i des de sota i, fins i tot, pels que enguany s'estrenen

El Prat es coronava campió al mes d'abril i ascendia al maig // Paco Carrasco - AE Prat

Vint-i-cinc equips han passat per la Tercera Divisió durant el 2016. D'aquests, només quinze conjunts han format part del grup durant els 366 dies d'aquest any (Sí, el febrer va tenir-ne 29). El Prat es proclamava campió al mes d'abril després de dominar amb mà de ferro el curs 2015/2016. Els potablava van superar l'Osasuna Promesas en la primera eliminatòria i van pujar automàticament. Cap a la categoria de bronze els acompanyava el Gavà. L'equip de Juanma Pons va haver de superar el Marino de Luanco i l'Almagro abans d'arribar a l'eliminatòria definitiva. En els darrers dos partits, contra el Castelló de Kiko Ramírez, els gavanencs van acabar empatant a tot i els penals van decidir. Una tanda de penals que, com en el cas de la Pobla un any abans, acabava amb l'ascens del segon classificat al grup cinquè.

També han abandonat la categoria durant aquesta temporada tres equips més. Tot i que van fer-ho amb la Primera Catalana com a destí. Masnou, Morell i Rubí deixaven enrere les seves etapes (de diferent durada) a Tercera per encetar-ne un de nova al pis de sota.

El lloc d'aquests cinc equips es va omplir ràpidament amb dos conjunts que aterraven de Segona B i tres més que picaven a la porta des de Primera Catalana. Pobla de Mafumet i Olot tornaven a Tercera després de perdre la condició d'equips de bronze, mentre que Vilassar de Mar i Castelldefels recuperaven la categoria només un any després del seu descens. A aquests dos, els va acompanyar també La Jonquera. L'equip altempordanès s'estrenava a la categoria el passat mes d'agost, on ja s'hi ha fet un lloc després de 19 partits.

Així doncs, ens trobem amb 15 equips que han jugat 39 encontres a la categoria durant aquest any. Cinc que n'han disputat 20 i cinc més que només n'han jugat 19.

Aquesta és la classificació de Tercera l'any 2016 si tenim en compte l'any natural

Per equilibrar la participació dels 25 clubs que han passat per la competició al llarg de l'any hem elaborat una segona classificació amb les ratio de punts/partit i gols/partit. Un llistat més fidel a la realitat que hem viscut a la categoria durant aquest any

Amb les dades sobre el paper, és indiscutible que el grup cinquè té dos nous grans gegants. Vilafranca i Peralada han completat un 2016 de luxe. Pels penedesencs l'inici d'any va comportar una forta remuntada per escalar de la vuitena plaça a la zona de play-off. En la segona meitat, i amb l'experiència d'una promoció d'ascens, els d'Ivan Moreno s'han seguit reforçant per afiançar-se dins un triumvirat que ha comandat la competició durant la seva primera meitat.

Pels altempordanesos, la remuntada també ha comportat bones noves. Els xampanyers arrencaven l'any cuers, però en mig curs assolien la permanència. Una permanència que els ha valgut agafar la mà del Girona per construir una plantilla d'elit i tancar el 2016 líders de Tercera.

Vilafranca i Peralada, els dos nous gegants de la categoria // Quim Puig - L'Esportiu de Catalunya

D'entre els gegants, en destaquen també la gran primera volta de l'Olot, que el col·loca líder de l'any si ens fixem només en la mitjana de punts per partits. Una revisió que no s'oblida de la gran segona volta del Gavà, coronada amb l'ascens a Segona B. Precisament, aquests dos clubs són els únics que han tancat l'any amb una mitjana anotadora superior als 2 gols per partit. Val a dir, però, que l'Olot només ha disputat 19 partits i que el Gavà n'ha jugat només 20, respecte els 39 dels seus competidors.

Si ens fixem en les xifres defensives, són únicament cinc els equips que mantenen els registres inferiors al gol en contra per partit. El menys golejat segons la mitjana és La Jonquera, amb 0'57 gols encaixats per duel, amb 19 partits jugats. El segueix de prop el Prat, vigent campió, que ha rebut 0'67 gols per partit en els 20 partits que ha disputat a Tercera el 2016. També són destacables les xifres de tres conjunts que han disputat fins a 39 encontres a Tercera al llarg de 2016. Europa (0'79), Ascó (0'94) i Montañesa (0'97).

GOLS I GOLEJADORS

Si el gol té un nom aquest any, sense dubte, aquest és Marc Mas. El davanter, ara a l'Olot, va arrencar l'any al Peralada. Amb 15 gols en les últimes 20 jornades del curs passat, el silenc va dur el seu equip cap a la permanència. Unes xifres que li van valer el fitxatge pels garrotxins. Rodejat de volcans, Mas ha sumat fins a 18 dianes en 19 jornades. El que el deixen com a màxim anotador de 2016 amb 33 gols.

Marc Mas, autor de 33 gols durant el 2016 // Isaac Planella - UE Olot

L'any 2016 ha estat més golejador que 2015. Amb 1.031 dianes en els partits de lliga regular, la Tercera ha viscut un increment de fins a 94 gols respecte l'any passat. Un 10'03% més. I si fem la comparació respecte el 2014, l'increment és encara major: 130 gols de diferència. El que suposa un 14'42% més gols que fa dos anys.

El primer gol de l'any arribava el diumenge 3 de gener al Municipal d'Ascó. Andreu Guiu anotava, al minut 1 de partit, el primer gol de l'any contra el Morell. El duel va acabar amb empat a 2.

Podeu veure el gol en el resum de la jornada que ofereix la FCF, amb imatges de La Xarxa (El primer gol del vídeo)

El darrer gol de l'any, era obra del lateral de la Montañesa, David Payan. Un gol que suposava un altre empat, aquest amb el Castelldefels, i que data del 18 de desembre. El podeu veure en el videoresum dels companys de BTV Esports.

D'ON SÓN ELS EQUIPS

Dels 25 equips que han militat a Tercera en aquest període, 17 són de Barcelona, 5 de Girona i 3 de Tarragona. Les comarques barcelonines han perdut un participant i les gironines n'han guanyat dos. Lleida segueix sense representant des del descens del Balaguer la temporada 2012/2013.

Si fem un cop d'ull a les comarques, veurem que la geografia catalana s'ha expandit al grup cinquè durant el 2016. Les onze comarques que hi tenien representants s'han mantingut i se'l ha afegit La Garrotxa que, amb l'Olot, torna a prendre part de la competició. El Barcelonès ha deixat de ser la comarca amb més representants, passant de 5 a 4. Unes xifres que repeteixen al Vallès Occidental i el Baix Llobregat. L'Alt Empordà ha engreixat el seu pes passant de 2 a 3 equips i la resta de comarques s'han mantingut respecte el 2015.

divendres, 1 de juliol del 2016

Fem balanç, capítol 20: Gavà

Acabada la temporada, a tercera.cat hem completat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, hem analitzat si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al darrer capítol, el 20, repassem el curs del Gavà, l'últim equip que ha acabat de competir... i que ho ha fet amb l'ascens a Segona B després d'una segona volta i un play-off immaculat (23 partits seguits sense perdre). Sis anys després, els gavanencs tornen a la categoria de bronze. Els blaugrana van tancar la lliga segons, amb 70 punts. Escriu sobre la temporada del Gava en Havok, bon amic de tercera.cat i autor d'un blog imprescindible per seguir l'actualitat (i revisar la història i els noms propis) del Club de Futbol Gavà.

Un onze inicial del Gavà al tram final de temporada // Fran Capell - CEEuropa.cat

Poder i voler

Un article de Havok / @havokcfgava

Quan González Sicilia va xiular el final del Gavà-Castellón i la quitxalla inundava el camp (bé, alguns ja tenien la seva edat), jo esbufegava per la tensió i em quedava a la grada fent alguna foto mentre enyorava la presència de l'Àlex Gallardo. Va ser llavors quan l'Alfonso, un soci de tota la vida, molt més antic que jo (i ja porto 20 anys), em demanava si m'ho esperava això. Li vaig confessar que al principi de temporada ni se'm passava pel cap, i ell em va respondre que "ni yo en febrero tampoco".

Per què ho explico això? Per què va haver-hi algú que sí s'ho esperava, i va acabar convencent a tota la plantilla. Des del primer moment Juanma Pons va anunciar que l'objectiu de l'equip era pujar a Segona B, un objectiu molt diferent al de passades temporades, on el "voler" havia vingut condicionat pel "no poder".

El Gavà va incorporar aquest estiu jugadors amb qui no podia haver somiat en temporades anteriors, com ara Cazorla, Álex Plà, Del Moral o Chirri, jugadors de nivell que venien de ser importants en d’altres equips (tot i que no tots van acabar d'aclimatar-se al vestidor, o de donar el rendiment desitjat); però no és menys cert que Pons va tenir un gran mèrit de pensar en Eric Alcaraz, etern suplent a Prat i Sant Andreu, rescatar Joel i descobrir Eric Pujol (fitxat com a mig centre i polit com a gran central), ambdós descendits amb el Vilassar de Mar la temporada passada; i donar l'oportunitat a Tercera a joves com Roger Escoruela (amb un bon currículum a les seves esquenes al futbol base d'Espanyol i Villarreal), o Niko Kata (que venia de despuntar a Primera Catalana amb Viladecans i Santboià). La troballa més sorprenent però, va ser la de Raíllo, que havia tornat a Andalusia després d'un paper residual al també descendit Martinenc.

Amb tots aquests ingredients sobre la taula segurament no era jo (bé, i l'Alfonso) l'únic que no pensava en l'ascens com una possibilitat real a principi de temporada. Però la cosa va començar a rutllar, Pons va saber construir un bloc molt fort i potent, tant psicològicament com sobretot físicament, segurament el Gavà de més envergadura física en moltíssimes temporades. Els resultats van arribar de ben començament, col·locant l'equip en unes posicions de play-off a les quuals no estava acostumat.

Dels vuit primers partits a la Bòbila, però, només es van guanyar tres, i, que ningú se m'emprenyi, jugant no gaire bé. La mala ratxa es va acabar estenent també fora de casa, deixant un global de només dues victòries en setze jornades, i el Gavà va arribar a caure a la novena posició. Imagino que aneu entenent les poques esperances de l'Alfonso, i les crítiques a Juanma Pons a l'Assemblea de socis pre(no)eleccions.

I si fins aquí el "voler" havia sigut important, el "poder" torna a agafar rellevància al gener. Va haver-hi sortides, i sobretot va haver-hi dues incorporacions que van revolucionar un equip amb dificultats, no només per fer gols, sinó també per crear ocasions de gol. La tornada d'un fill pròdig, el David, després de la seva primera experiència a Segona B, i de Boris, amb el gol com a targeta de presentació, van canviar totalment l'equip i fins i tot el vestidor, molt més centrat en l'objectiu comú, tot i quedar-se amb només 18 efectius.

La ratxa des de llavors fins a final de temporada ha sigut brutal. Vint-i-tres partits sense conèixer la derrota que van servir per classificar-se a la segona posició amb una suficiència inesperada, guanyant tant jugant bé com no tant bé, i, per sobre de tot, donant lliçons de saber patir i esperar el moment.

El premi per voler i poder ha sigut tornar a la Segona B perduda al 2010, que ha despertat una il·lusió al poble que feia temps que no es veia, però que -tant de bo aquest cop m'equivoqui-, acostuma a ser puntual. La feina del club en l'apartat social hi tindrà molt a dir.

Ja és vox populi que qui aportava els recursos econòmics necessaris per sostenir el projecte ha agafat les maletes destinació Sabadell, però també que ja hi ha algú darrere que ha agafat el testimoni en la part final de la temporada. Pels que em segueixen habitualment no és cap secret que sóc un tonto/romàntic del futbol, i que no crec en un model de club consistent en buscar cada temporada algú extern que hi posi diners, per què trobar retorn en aquestes categories és pràcticament impossible, i si no hi ha negoci desapareix la inversió. A Gavà ja hem viscut el millor i el pitjor d'aquest model, portem molts anys pagant aquest peatge, però viure segons allò que pots generar (esportivament i econòmicament) no ens enganyem, no ven.

Aquest any el Gavà va apostar fort i li ha sortit molt bé, així que ara és moment de celebrar-ho tot desitjant que no sigui flor d'un dia, i que el club per fi pugui renéixer esportivament i institucionalment parlant. De moment el "voler" ja el tenim: Pons ja ha anunciat que l'objectiu és pujar a Segona.

dijous, 30 de juny del 2016

Fem balanç, capítol 19: Cerdanyola

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 19 repassem el curs del Cerdanyola, que ha completat la millor temporada de la seva (curta fins ara) història, amb el màxim de punts a Tercera. Una segona volta magnífica va col·locar els verd-i-blancs fins i tot a tocar de la zona noble a l'últim terç de curs. Continuarà a la categoria després de tancar la lliga vuitè, amb 54 punts. Escriu sobre la temporada del Cerdanyola la Mireia Sanz, periodista i investigadora sobre comunicació i educació, i cap de premsa del conjunt vallesà.

Un onze inicial del Cerdanyola a la segona volta // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Quan les utopies es fan realitat amb treball

Un article de Mireia Sanz / @MireiaSanz

Alguns poden pensar que la fe mou muntanyes... però també el treball, el sacrifici, el patiment i l’esforç diari. I, si no, que ho preguntin al Cerdanyola FC que, amb aquesta fórmula, ha avançat a pas ferm en la seva tercera temporada a Tercera Divisió, la millor de la seva breu història a la categoria.

La pel.lícula es plantejava complicada, amb un inici de temporada amb 17 cares noves (que finalment es van convertir en 20) i el repte d’adaptar-se al nou terreny de joc de Fontetes. Noves cartes sobre la taula i la incògnita de com es podrien combinar perquè l’engranatge girés sense problemes. Tan sols sis renovats: Coca i Avilés a la porteria (tots dos sense poder jugar fins desembre), Turu, Cuadras, Raul Barriendos i Nico (que va marxar a les poques jornades), i un vaixell capitanejat per vuitena temporada consecutiva per Toni Carrillo i el seu equip tècnic (també nou).

Protagonistes sobre un terreny de joc nou, amb unes dimensions superiors a la Bòbila, que reclamaven modificar alguns aspectes tècnics i tàctics. “Hem hagut de ser perseverants i pacients, adaptar el joc del camp petit al gran, però sense perdre l’essència del Cerdanyola FC”, explica Toni Carrillo en valorar la temporada. “Estic orgullós de la feina feta i de l’equip que s’ha creat. Tenim perfils molt bons, futbolistes experimentats, i jugadors joves que s’han adaptat perfectament al joc”, conclou. L’aposta pels jugadors de la pedrera ha estat també present durant tota la temporada, fent debutar a Tercera fins a tres jugadors de la base del club.

Tot i que la història ha acabat amb final feliç, la temporada va arrencar amb una primera volta complicada, sumant 21 punts i amb molts errors a casa que presagiaven que el camí seria dur. Però no es va perdre l’optimisme i es va seguir treballant encara que els resultats no eren els esperats. Finalment, l’equip va explotar i ha sumat una segona volta de 33 punts, aconseguint fer-se poc a poc amb Fontetes i desenvolupant un joc vistós i directe. Una segona volta on fins i tot, a falta de 5 o 6 jornades, els verd i blancs veien a tocar el gairebé impossible somni de play-off. I un final de temporada on s’han sumat 54 punts que posicionen als verd i blancs a la vuitena plaça de la classificació.

Amb la lliga finalitzada, el club cerdanyolenc no ha perdut el temps i ja està treballant per la propera temporada, amb un bloc de jugadors que es manté en un 80% i l’arribada de cinc figures que reforçaran l’esperit de l’equip: Gueri Tejedor (CE Júpiter), Jonathan Collado (AE Prat), Ramon Rovira (CE Europa) i Elhadji Bandeh (AE Prat). A ells se sumen quatre juvenils de l’entitat que tindran l’oportunitat de realitzar la pretemporada amb el primer equip.

Revisant els resultats i l’evolució del joc durant l’any, sí, podem dir que la fe també hi ha jugat el seu paper. Una fe en el treball ben fet. Una fe en la resposta dels jugadors. Una fe en què amb persistència i actitud, els resultats acaben arribant.

dimecres, 29 de juny del 2016

#Onze3div5 | Els onze escollits

Després d'un mes de votacions, i un cop acabada la temporada, prop d'un centenar de seguidors de tercera.cat, així com bona part dels protagonistes de la categoria, heu fet les vostres propostes per a l'onze ideal del curs, l'#Onze3div5. Aquest dimecres, 29 de juny, us hem presentat, en una gala final (?) a Twitter (@terceracat) i al web, quin és l'onze ideal de la temporada 2015/2016.

Ja hem fet públic quin és l'onze ideal de Tercera 2015/2016. És un onze clarament ofensiu... però no podíem deixar-ne fora cap dels 11 jugadors més proposats. Aquest és l'#onze3div5 de la temporada: