Una nit de Copa al Narcís Sala

De tu a tu, l'aposta que va permetre al Sant Andreu arribar amb vida al Wanda Metropolitano

Com prometien els cartells informatius, el Sant Andreu no es va arronsar davant l'Atlético de Madrid


Article i fotos d'Arnau Olmos // @arnau_olmos

Els jugadors andreuencs agraeixen el suport a l'afició

Podia semblar un déjà-vu: nit de Copa del Rei al Narcís Sala, l'Atlético de Madrid com a rival i pels carrers de Sant Andreu la sensació que la de dimarts podia ser una nit per al record. A les files del club noms tan destacats com el de Mikel Azparren, Xavi Jiménez o el dels incombustibles Ton Alcover, Alberto Carroza i Josu Rodríguez. Tot plegat evoca un record ben viu de la nit del 7 de desembre del 2013, quan el conjunt matalasser va visitar un Sant Andreu -que aleshores militava a Segona B-, va arrasar amb un 0 a 4 i va sortir amb l'eliminatòria sentenciada.

Han passat cinc anys i, tot i que el conjunt andreuenc juga en una categoria inferior, la resposta davant el mateix rival totpoderós no va ser, ni de bon tros, la mateixa. Per fer-se una idea de la magnitud de la desfeta del 2013, només cal citar la descripció demolidora del club que aleshores apareixia a les pàgines del diari 'Marca'. "Dio la impresión de que los problemas que le mantienen undécimo en su grupo de Segunda B son graves. Apenas ofreció indicio alguno que hiciera pensar a su afición en una pequeña alegría", sentenciava el periodista Ángel Liceras aquella nit.

'De tu a tu'. Dit i fet // UE Sant Andreu

Aquest cop, però, les sensacions eren ben diferents. Tant al vestidor, com pels carrers de Sant Andreu. L'equip, més sòlid amb Azparren a la banqueta i conscient, com deia Alcover a la prèvia, que no es podien repetir els mateixos errors del 2013: "tant de bo haguem après que no podem anar a una festa sinó a competir"; l'afició, per la seva banda, convençuda que el somni de la Copa no moriria al Narcís Sala.

Un exemple clar d'aquest canvi d'actitud va ser la campanya informativa del club per promocionar el partit. Tota una declaració d'intencions: 'De tu a tu'. I aquest missatge va ser tota una arenga per a l'afició quadribarrada, que va respondre com ho fa sempre en les grans nits de futbol. I també ho va ser per a l'equip, que va plantar cara del primer a l'últim minut.

Simeone, sancionat, a la tribuna de premsa... a prop de José M. Morales (en primer terme, micròfon en mà), porter andreuenc a l'eliminatòria de 2013

A la banqueta visitant, el Mono Burgos començava el partit tranquil, segurament aliè a aquest canvi d'actitud dels quadribarrats. El mateix feia Diego Pablo Simeone a la tribuna, des d'on va haver de seguir el partit per sanció. Tots dos van veure com a la mitja hora de joc l'eliminatòria se'ls posava de cara amb el gol de Gelson, però també van assistir amb preocupació a una segona part en què els homes d'Azparren, empesos per un Narcís Sala mullat però no callat, no van defallir, no es van arronsar i a punt van estar de fer tremolar tot Sant Andreu de Palomar amb tres opcions ben clares d'Elhadji, Noguera i Jaume a les acaballes del partit.

Els quadribarrats disposaven d'opcions clares als minuts finals

Bona part de la premsa, la que segueix habitualment el conjunt matalasser, omplia pàgines i minuts amb els tòpics clàssics: de notícies sobre la jornada laboral de jugadors de Tercera no professionals a les habituals imatges de l'afició local gaudint del partit des dels balcons més propers a l'estadi. La condescendència va acabar eclipsant-se per deixar pas al respecte, guanyat amb esforç durant els 90 minuts del partit, des de la gespa i des de la graderia. Aquest respecte aconseguit serà la carta de presentació de l'equip al Wanda Metropolitano i és i serà motiu d'orgull per a tota l'afició quadribarrada.

La de dimarts serà una nit per al record, tant per als jugadors com pels seguidors del Sant Andreu. Una nit en què el marcador podria haver estat més favorable, però que es recordarà com el dia en què es va tractar l'Atlético de Madrid de tu a tu.

Fem balanç, capítol 9: Horta

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 9 repassem el curs de l'Horta, que retornava a a categoria després de molts anys i que ha destacat, pel seu bon fer, pel seu joc i per la tranquil·litat amb què assolien els barcelonins la permanència, combinant la lliga amb un excel·lent pas per la Copa Catalunya. Els hortencs acabaven la lliga onzens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada de l'Horta el Sergi Martínez, estudiant de Periodisme que ha seguit l'equip per a Ràdio Horta-Guinardó, on és cap d'Esports i s'encarrega de narrar els duels del conjunt barceloní.

Excel·lent any de retorn de l'Horta a Tercera // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Sergi Martínez per resumir l'any de l'Horta és:
'Rise Up', d'Yves Larock
"El somni de l’Horta ha estat volar per sobre el descens, tan alt, directe a les posicions més altes."

El retorn desitjat

Un article de Sergi Martínez / @s_martinez19

Després de 17 anys, la Unió Atlètica Horta tornava a la Tercera Divisió. El projecte abans d'iniciar la temporada era il·lusionant. Entrenador nou. Jugadors, alguns vells coneguts que van ajudar a fer realitat l'ascens i d'altres de nous i joves. Tot va començar al Torneig d'Històrics, en el qual l'Horta va quedar eliminat en la fase de grups. No donava gaire esperança ja que a la lliga havien de jugar contra els mateixos equips els quals els havien eliminat. Però el 9 d'agost va arribar la primera il·lusió per a aquest humil club. La Copa Catalunya Abosulta havia decidit que s'enfrontaria al Badalona, un equip fet i que ha estat durant anys a les categories altes del futbol espanyol. Una prova dura, però que l'Horta va superar per un 2-1, cosa que el classificava per a la següent ronda contra el Sabadell, un altre equip de Segona B. Contra els sabadellencs, l'Horta va haver d'anar als penals, però tot i així, el va acabar eliminant. Dos clubs històrics del futbol català i de Segona B eliminats per un recent ascendit Horta. Increïble.

20 d'agost. S'inicia la competició lliguera. La majoria pensava que l'Horta patiria en la nova categoria i que si se salvava seria en partits decisius, ja cap al final. Però la realitat ha estat una altra. Els hortencs van entrar amb força, guanyant els dos primers partits per la mínima. L'Horta començava a mostrar i desplegar el seu estil de joc, que l'ha mantingut durant tota la temporada. En els dos enfrontaments següents, els blanc-i-negres perdien per 1-0 i 0-1, tot i ser superiors en gran part del partit. Els dos gols van ser en l'afegit del partit.

Primer derbi barceloní contra el teòric (i a la pràctica també) favorit per guanyar la lliga,
l'Espanyol B. Els van posar les coses difícils i els pericos van haver de patir per endur-se els tres punts del Feliu i Codina. El següent derbi, tres setmanes després, contra el Sant Andreu. Un partit molt disputat i lluitat per ambdós que va acabar amb taules al marcador. L'enfrontament que seguia al Sant Andreu, l'Horta queia estrepitosament contra el Palamós per 1-4. Era la jornada 10 i l'Horta s’instal·lava en la 13a posició, de moment salvats.

Després van haver partits on no hi havia una ratxa clara, ni de derrotes ni de victòries. Aconseguia dos triomfs, però a la següent jornada perdia. O al contrari, perdia dues jornades seguides, però després tornava amb una victòria. S'aproximava la jornada 19, mitja lliga.

Potser un dels partits que han marcat més, aquesta temporada a l'Horta. La semifinal de la Copa Catalunya contra un altre equip més de Segona B. Els barcelonins van dominar fases del partit, però el Llagostera és qui es va avançar al marcador. Fins als minuts d'afegit, quan Javi Morales va posar l'empat, que feia que l'eliminatòria passés a penals. L'Horta va ser el vencedor i el teòric finalista. Però el Llagostera va impugnar el partit, perquè dos jugadors hortencs (Lledó i Arranz) van ser expulsats i van continuar al terreny de joc durant uns segons, així ho reflectia a l'acta l'àrbitre. Un drama que continuaria durant mesos, fins al 28 de maig, quan es va donar la raó a la Unió Atlètica Horta.

Havia arribat la jornada 19 i l'Horta acabava la primera volta en dotzena posició, amb 25 punts. La segona volta va anar igual que la primera, però amb algun dels resultats a millor. Per exemple, l'empat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, amb un jugador menys des del minut 55. Tres victòries seguides (jornades 29, 30 i 31) van col·locar l'equip en novena posició, a 7 punts de la fase d'ascens. El cop que ha estat més a prop l'Horta de les posicions privilegiades. El final de la lliga no va ser el més idoni per al club; dels últims 7 partits, només una victòria, amb dos empats i quatre derrotes; fet que esvaïa el somni d'arribar a la quarta posició. Durant tota la temporada l'Horta ha desplegat un joc esplèndid, que ha estat elogiat per tots els rivals i que li ha permès competir tots els partits.

La cirereta de la temporada ha estat poder jugar la Final de la Copa Catalunya Absoluta, el 2 juny, a la Bòbila de Gavà. Un gran premi per una extraordinària temporada.

Fem balanç, capítol 7: Cerdanyola

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 7 repassem el curs del Cerdanyola, que ha assolit una permanència ben treballada i de final tranquil, per mantenir-se una temporada més a Tercera, consolidant-se cinc anys després de la irrupció a la categoria. Els vallesans acabaven la lliga dotzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Cerdanyola el Marco Chiazza, que ha seguit l'equip com a narrador per al programa Sarda Esports, de Cerdanyola Ràdio.

L'onze del Cerdanyola a la primera jornada de lliga // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Marco Chiazza per resumir l'any del Cerdanyola és:
'El gran salt', de Manel
"Simbolitza el gran salt que ha fet l'equip: de la primera volta discreta a una gran segona volta; i els salts de Dani Martí, pitxitxi tot i jugar de defensa la majoria de la temporada"

El Cerdanyola del gran salt

Un article de Marco Chiazza / @MarcoChiazza

La temporada 2016/2017 va ser una de les temporades més patides des que el Cerdanyola és a la Tercera Divisió. L'única certesa que tenia el club quan va acabar era que Toni Carrillo es quedava i, més important encara, que ho feia amb una idea clara de cap a on havia d'anar l'equip i amb quins jugadors. Fins a nou futbolistes van abandonar l'entitat, homes importants com el pitxitxi Elhadji, el líder Pitu o el capità Jota. Per contra, van arribar defenses com Alberto García, migcampistes com Rubén Giménez i Pau López, i jugadors ofensius com Víctor Aliaga, Jonathan Toledo i Carles Montoro. Mantenir la categoria patint molt menys que la temporada anterior i, si podia ser, desplegant un millor joc, era l'objectiu amb què Carrillo encarava la temporada 2017/2018.

La temporada no va començar gens bé per al Cerdanyola: poca solidesa defensiva, dificultats per trobar el gol i fitxatges que no donaven el rendiment esperat. Però després de tres derrotes consecutives, dues de molt doloroses davant el Reus B Cambrils i l'Hospitalet, i quatre partits sense guanyar, van arribar tres victòries seguides amb actuacions estel·lars dels nous fitxatges: Toledo, Aliaga i Montoro. Quan semblava que l'equip es començava a enlairar, va patir una desasotrosa ratxa en què va sumar només una victòria en onze partits, i que va evidenciar les carències del nou conjunt.

Demba, Edgar Domingo, Didi i Pujol, tots ells fitxatges d'estiu, van abandonar el club incapaços de ser a l'alçada de les exigències de Carrillo, en una primera volta per oblidar. I, precisament, serien els fitxatges que els substituïrien els protagonistes de la gran segona volta que faria el Cerdanyola. Albert López, fitxat del Manresa, els retorns de Pitu i d'Àlex Torres, les incorporacions de Coke i Joel, i el retorn del talent de Jonathan Toledo després de complir vuit partits de sanció; van donar un altre aire a l'equip. Les vuit victòries que es van aconseguir a la segona volta, el doble que a la primera, li van permetre viure allunyat del descens durant la resta de la temporada. Tot i que l'equip, que va veure com la referència ofensiva Roque es lesionava per sis mesos, va seguir evidenciant els problemes per fer gols, els verds van completar una de les millors voltes des que són a Tercera Divisió.

Víctor Aliaga, un dels jugadors destacats aquest curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Superar amb comoditat el Gavà, el Santboià i el Reus B Cambrils, trencar la increïble ratxa del Santfeliuenc a Les Grasses, i plantar cara als camps dels gegants l'Hospitalet, Espanyol B i Terrassa, han estat algunes de les fites dels del Vallès aquests últims mesos. Alternar el 4-2-3-1 i el 4-4-2 a la perfecció, mantenir vuit o nou jugadors a cada onze titular durant la majoria dels partits, suplir les carències golejadores amb un incommensurable Dani Martí, que ha estat el pitxitxi de l'equip, i fer bona la solidesa defensiva que sempre ha caracteritzat els verds, són algunes de les coses que més ha valorat l'afició en aquesta part final de la temporada. A diferència de la temporada passada, el Cerdanyola va encarar els últims partits amb la tranquil·litat de tenir enllestida la permanència.

Acabar dotzens amb 48 punts no és la millor notícia del Cerdanyola, que en temporades anteriors va aconseguir millors dades, però mantenir el gruix de l'equip que ha protagonitzat aquesta increïble segona volta és el que dona tranquil·litat a l'entitat de cara a la temporada que ve. El regular i àgil Del Río a la porteria, l'intel·ligent i tàctic capità Juli, el format a les categories inferiors del Barça, Pitu, el jove i descarat Colomina, el gat vell Alberto García, l'home de la temporada Dani Martí, el present i el futur del club Víctor Aliaga, l'indiscutible Rubén Giménez, el jove Óscar Peña i el completíssim lateral Àlex Torres, ja han renovat per una temporada més. A més, el club ha tancat les incorporacions del davanter Carlos Cano, que ve a corregir el poc encert golejador d'aquest any, i del migcampista Uri Escabrós, que tindrà la difícil missió de substituir Pau López.

El Cerdanyola afronta la temporada 2018/2019 amb la plantilla que ha protagonitzat la brillant segona volta gairebé assegurada, amb Toni Carrillo renovat per desena temporada, i amb una samarreta més verda que mai. El verd de l'esperança que té l'afició de mantenir el gran salt que ha fet l'equip aquest 2018.

Fem balanç, capítol 20: Olot

Acabada la temporada, a tercera.cat hem presentat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

A l'última edició, el capítol 20 repassem el curs de l'Olot, el gran triomfador de la temporada, campió del grup català de Tercera i ascendit a Segona B un any després d'haver-ne descendit. Els garrotxins acabaven la lliga campions, amb 80 punts. Escriu sobre la temporada de l'Olot el periodista garrotxí David Planella, encarregat, entre d'altres, de narrar els partits dels vermells a Ràdio Olot, així com a fer-ne seguiment durant la temporada.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Gràcies, Tercera

Un article de David Planella / @DavidPlanella

Tens raó, la Segona B no ens tractava bé i vam venir a parar als teus braços. També tens raó, és una categoria ruïnosa i de futbol sovint poc agraït, però has d'entendre que teníem un camí marcat per anar cap amunt i no cap avall. Et som sincers: tornar a casa teva va ser un cop dur, però la perspectiva d'aquest any ens ha demostrat que era necessari per agafar aire. Gràcies a tu, hem recuperat velles rivalitats gironines, n'hem descobert una de nova que ens ha tingut entretinguts tota la lliga i, sobretot, hem recordat el més bonic del futbol modest: jugar un play-off d'ascens i guanyar-lo. Les sidres de Gijón, el gol d'Uri a Mareo, el patiment extrem a l'Estadi Municipal i l'explosió col·lectiva d'eufòria amb l'1-1 de Marc Mas i el xiulet final de l'àrbitre. Pinzellades d'història inoblidables que hem tingut la sort de viure i que ja no ens treurà ningú.

Però no tot han estat flors i violes. Al cràter del volcà no s'hi arriba amb ascensor i fer-lo despertar no es fa clicant un botó. El camí de tota la temporada ha estat llarg i difícil. Potser no tant com fa quatre anys, és veritat. En la temporada 2012/2013, el Cornellà va fer de Peralada, l'ascens a Segona B el vam haver de celebrar passat Sant Joan i a la banqueta de l'Olot s'hi van asseure tres entrenadors –que, en realitat, van ser quatre–. El futbol és tan imprevisible que l'estabilitat ens ha arribat de la mà d'un tècnic d'esperit volcànic com Ramon Maria Calderé. Amb l'ajuda de Marc Cabestany, que s'ha multiplicat per fer d'assistent, de coach i de preparador físic, ha tingut la plantilla activada tota la temporada. Les constants rotacions de la primera volta van tenir un sentit, per bé que alguns experiments van ser difícils d'entendre.

La tossuderia i haver sabut reaccionar a temps expliquen gran part de l'èxit. Tres exemples: l'Olot esgarrapa un punt de la important visita del Peralada a la primera volta perquè es recompon a la segona part, guanya la lliga contra el Castelldefels perquè canvia de sistema al cap de pocs minuts d'haver començat el partit i supera l'eliminatòria d'ascens contra l'Sporting B perquè és capaç de resistir i tapar l'hemorràgia abans no fos massa tard. En moltes ocasions, els olotins no han hagut de menester ni jugar bé per guanyar, i aquesta ha estat una altra de les seves virtuts. És especialment remarcable perquè, en els últims anys, l'Olot sempre havia estat un club molt romàntic amb el seu famós model de joc. Calderé ha estat valent: si ha fet falta, l'ha canviat, i ningú no li ho ha criticat. Perquè, al final, el que tothom vol és celebrar gols i guanyar.

Les celebracions a la gespa després d'ascendir // Cristian Garcia

Marc Mas és qui n'ha fet més. El Carlos Martínez d'aquesta temporada, amb 31 gols, ha estat acompanyat de les catorze dianes de Sergio, de la brega d'Uri, de les aparicions de jugadors joves com Dembo, Kike i Alfredo, del talent d'Hèctor Simon, de l'equilibri imprescindible de Roger Vidal, del lideratge defensiu de Jose i de les aturades providencials de Ginard, entre d'altres. Han estat algunes peces importants en l'engranatge d'una màquina de fer punts que ha carburat durant tot el curs i que només va patir dues derrotes consecutives una vegada. I si bé es podien permetre per la qualitat de dos rivals en trajectòria ascendent (Terrassa i Sant Andreu), el moment va ser delicat. Es van produir a les portes de la recta final del curs, però no van fer trontollar l'equip, que, de seguida, va reprendre la regularitat que havia traçat des de la primera jornada.

Aquesta temporada, l'Olot ha recuperat els orígens i s'ha omplert d'autoestima. Soc de lletres, però reconec que els números són útils per parlar clar i 1.267 espectadors de mitjana a l'Estadi Municipal no és una xifra pròpia de la Tercera Divisió. Per això, Tercera, ens acomiadem. Sempre et recordarem, però no t'enganyarem: esperem trigar molts anys a tornar-nos a veure. Voldrà dir que l'Olot ha fet realitat el seu somni.

I si ens retrobem, que ens torni a servir d'impuls. Gràcies per tot. 

Fem balanç, capítol 17: Peralada

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 17 repassem el curs del Peralada, que ha tancat una temporada història a Tercera Divisió, coronada amb el subcampionat i l'accés fins a l'última ronda del play-off. Tot i caure eliminats contra el Rápido de Bouzas en el duel definitiu, els empordanesos aconseguien l'ascens setmanes més tard, comprant la plaça del Gavà, descendit administrativament a Tercera. Escriu sobre la temporada del Peralada en Lluís Ribera, periodista d'Empordà.info.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El Peralada, de Segona B per la segona via

Un article de Lluís Ribera / @llribera

El Peralada és equip de bronze per primera vegada en 102 anys d’història després d’aprofitar, com a primer candidat, el descens administratiu del Gavà i d’abonar, a través del Girona Futbol Club, amb qui està afiliat, els 133.000 euros que demanava la Reial Federació Espanyola. El conjunt d’Arnau Sala i Xavi Punsí havia fregat l’ascens a Segona Divisió B en el terreny de joc a finals de juny, però el Rápido de Bouzas gallec li va impedir per només un gol en la tercera i última eliminatòria, després d’haver deixat enrere el Conquense i el Móstoles.

Després de què el conveni amb el club gironí, signat per cinc anys, pengés d’un fil, l’opció d’anar a la categoria de bronze per la segona via va reconduir la situació. Ara, el Peralada està pendent de confirmar el canvi de nomenclatura (Peralada-Girona B) en una junta directiva que passa a ser encapçalada pel doctor rosinc Miquel Llobet, en substitució de Josep Isern, ara vicepresident. Mentre es confecciona la nova plantilla -els uruguaians Maxi Villa i Andrés Romero són les cares noves i Djak Traoré (Recreativo), Chele i Marc Carbó (Llagostera) són les primeres baixes‐ el Peralada no oblida el que va ser el seu curs més brillant.

Els altempordanesos van flirtejar amb el lideratge amb l’Olot durant gairebé tot el campionat de Tercera Divisió i van tenir opcions d’assolir-lo fins a la penúltima jornada, però les lesions (Draman Konaré, David Serrano, Sergi Álamo o Nacho Ruiz) i les baixes (Keita, al Sanguntino) el van acabar minvant per a proclamar-se campió i intentar ser de Segona B amb un camí més curt. Ara bé, per a ser sotscampió i no ser atrapat, com a mínim, per Terrassa i Vilafranca va ser clau l’estat de gràcia de Gianni Cassaro sota els pals, de la sòlida defensa formada per Chele, Carbonell, Vallho i Estellés, o per un mig del camp guiat per Djak Traoré, Marc Carbó i Xavi Boniquet. Al davant, David Corominas va ser la peça bàsica i més completa: l’ex de l’Olot i l’Hospitalet es convertiria amb el màxim realitzador (14 a la lliga i 4 en el play-off), l’home amb més presència fins al març, el capità i el més veterà.

El proper curs, al Peralada ja l’esperen els també gironins Olot i Llagostera, en una Segona B que no tenia tres representants de la demarcació des del curs 2003/04, quan van coincidir Figueres, Palamós i Girona.

 

 

El retorn a la feina

El mes de juliol avança i per als futbolistes aquests 31 dies solen significar dues coses: vacances els primers dies de mes... i retorn a la feina, amb la dura pretemporada, a partir de la segona quinzena. Repassem quin és el calendari de tornada als entrenaments per als 20 equips que competiran al grup català de Tercera el curs vinent, el dia en què l'equip més matiner, l'Espanyol B, ha tornat a la feina. La temporada arrenca oficialment amb la Copa Catalunya, el 29 i 30 de juliol. La lliga arrencarà el 19 i el 20 d'agost.

Retorn a la feina de l'Espanyol B, aquest 6 de juliol al matí // RCD Espanyol

Aquest dijous, 6 de juliol, a les 8'30h del matí, ha arrencat oficialment la pretemporada per a l'Espanyol B, l'equip que torna més d'hora als entrenaments dels 20 que competiran a Tercera el curs vinent. El filial blanc-i-blau, que aquest dimecres anunciava la composició del cos tècnic que encapçala David Gallego, va tancar el curs passat el 14 de maig, amb el final de lliga de Segona B, de la qual va descendir després de cinc temporades a la categoria de bronze.

Un altre filial
Només la Pobla Mafumet, un altre dels filials de la categoria, s'apropa en la data d'arrencada al filial blanc-i-blau. Els granes tornen a la feina dilluns vinent, 10 de juliol, a les ordres del nou tècnic, Antonio Rodríguez 'Rodri', que tindrà Eduardo Vílchez com a segon.

La meitat, el 17
Fins a 10 equips, la meitat dels que competiran a la propera lliga, retornaran a la feina el dilluns, 17 de juliol. Entre aquesta desena de conjunts hi ha els descendits Prat i L'Hospitalet, els nouvinguts Horta i Reus B Cambrils, el Terrassa, que ve de jugar play-off, així com l'Ascó, l'Europa, el Figueres, el Palamós i el Sant Andreu.

Pocs dies després
A la mateixa setmana tres equips més començaran a preparar el nou curs amb les sessions de pretemporada. Dimarts 18 de juliol serà el torn del Granollers, el Santboià s'hi posarà un dia després, dimecres 19, i el Vilassar de Mar de Manel Moya arrencarà el dijous, 20 de juliol.

El 24 de juliol, tots en marxa
Dilluns 24 serà el dia en què tots 20 equips ja estaran oficialment de pretemporada. Aquell dia significarà el retorn als entrenaments dels últims quatre equips que encara descansaran els dies anteriors: són el Castelldefels, el Cerdanyola, el Santfeliuenc i el Vilafranca.

Indefinits
Tenint en compte la situació del Gavà, descendit a Tercera per motius econòmics però sense reconeixement oficial del nou projecte esportiu a la categoria, es desconeix encara per tant la data de retorn als entrenaments dels gavanencs, que de fet encara han de definir plantilla i cos tècnic. A l'altre cantó de la balança, el Peralada és el principal candidat a ocupar la plaça dels blaugranes a Segona B, i de fet ja han fet oficial a la RFEF la intenció de cobrir-ne el buit. Fonts del club empordanès han confirmat a tercera.cat que la data de retorn als entrenaments no està definida encara, pendent de saber on competirà l'equip el curs vinent i quin serà el projecte esportiu.

Així doncs, aquest és el calendari de pretemporada de la Tercera 17/18:

Quadre: tercera.cat

Les dates:

6 de juliol

Espanyol B

10 de juliol
Pobla Mafumet

17 de juliol
Ascó
Europa
Figueres
Horta
L'Hospitalet
Palamós
Prat
Reus B Cambrils
Sant Andreu
Terrassa

18 de juliol
Granollers

19 de juliol
Santboià

20 de juliol
Vilassar de Mar

24 de juliol
Castelldefels
Cerdanyola
Santfeliuenc
Vilafranca

Fem balanç, capítol 16: Ascó

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 16 repassem el curs de l'Ascó, que ha destacat aquest any amb una temporada a la zona alta, en què fins i tot va optar a entrar al play-off d'ascens a Segona B. Els asconencs, a més, encadenaven una llarga ratxa d'imbatibilitat. Els de la Ribera d'Ebre acabaven la lliga sisens, amb 57 punts. Escriu sobre la temporada de l'Ascó en Miquel Faiget, que treballa a VAT, Vídeo Ascó Televisió.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Un Ascó que torna a il·lusionar

Un article de Miquel Faiget / @Mikelfaiget_10

L'Ascó ha tornat a il·lusionar l'afició aquesta temporada, després dels problemes del curs anterior per mantenir la categoria. La temporada que s'iniciarà l'agost vinent serà la cinquena a Tercera, amb uns guarismes molt bons: en aquests quatre cursos anteriors el conjunt asconenc sempre a estat entre els deu primers, excepte la temporada 2015/2016. La dificultat de la zona fa que els mèrits que fan els verds temporada rere temporada siguin molt grans, ja que no tenen els mateixos mitjans que els altres equips del grup per confeccionar una plantilla en garanties, però cada temporada es mostra un bon ull amb els jugadors adquirits.

L'equip asconenc no va començar gens bé la temporada: a la primera jornada rebia al Municipal d'Ascó un dels equips favorits disputar el play-off, l'Olot, i l'equip verd va perdre (1-3) en l'estrena de Santi Castillejo a la banqueta en lliga.

Les sensacions que van deixar els primers partits de lliga van estar molt per sota de les expectatives marcades des de l'arribada del tècnic. A la conclusió de les tres primeres jornades, el conjunt asconenc només havia sumat 3 punts de 9 possibles, un guarisme molt pobre.

A l'Ascó, amb molts jugadors nouvinguts, li va costar molt agafar el ritme de competició; passaven les jornades i els resultats no arribaven. En cap moment es va dubtar de la capacitat del tècnic navarrès i de la plantilla: era qüestió de temps i les coses començarien a sortir.

Però els empats contra el Santfeliuenc, l'Europa, el Vilassar de Mar, el Figueres i la Pobla Mafumet feien que els verds no coneguessin la victòria entra les jornades 4 i 9. Els 11 punts de 27 possibles en aquest tram deixaven l'equip mirant més el descens que no pas la zona de play-off d'ascens a Segona B.

Llavors va arribar el punt d'inflexió: va ser al partit a casa contra el Cerdanyola, que van guanyar els asconencs (3-1). A partir de llavors l'equip veia les coses de diferent manera i les victòries se succeïen.

Amb Terrassa i Sant Andreu, els asconencs han aspirat al play-off enguany // Juanma Medina - Terrassa FC

Fins a la jornada 20 (l'Olot–Ascó), els verds van estar sense conèixer la derrota, ni com a local ni com a visitant. La segona volta va començar molt bé, amb les victòries contra el Manlleu i el Castelldefels a casa, però a partir de llavors van començar a arribar els resultats decebedors, amb un joc que ja no era tan vistós com a la primera volta.

La derrota al minut 93 al camp del Júpiter i les victòries sense convèncer davant el Santfeliuenc i el Vilassar de Mar van fer que el conjunt verd tingués els primers dubtes de la temporada. A partir de llavors va començar una ratxa molt negativa que va afectar al rendiment esportiu... i, de retruc, també a la taula classificatòria. Des de la jornada 27 (Figueres-Ascó) fins a la jornada 33 (Granollers–Ascó), els verds no van conèixer la victòria, i això va fer que el Vilafranca es distanciés una mica més, i que Terrassa i Sant Andreu els superessin a la classificació.

Amb aquesta situació es van intentar introduir canvis a l'onze inicial per intentar canviar la dinámica, però en cap moment es va poder superar aquesta ratxa tant negativa. A les últimes jornades, quan les coses ja estaven molt complicades per arribar a fer play-off, va aparèixer un Ascó més resultadista que no pas practicant d'un bon futbol.

Acabar en una sisena posició, veient d'on venia l'equip, no està gens malament, però tenint en compte que havia competit per entrar a les places de play-off, al final és una decepció. Amb tot, l'equip ho tornarà a intentar la temporada 2017/2018. La intenció, optar al play-off, tot i que davant tindrà equips molt potents que li plantejaran moltes dificultats.

L'Ascó s'ha fet fort a casa quan a les primeres jornades totes les victòries van ser com a local. De fet, a la primera volta només l'Olot, el Santfeliuenc, l'Europa i el Figures van ser capaços de puntuar com a visitants al Municipal asconenc. Els homes de Santi Castiilejo van encadenar nou victòries com a locals (entre les jornades 10 i 26). Els triomfs contra Terrassa, Granollers i Peralada van donar un plus a l'equip per afrontar amb garanties la segona volta de competició.

Però un dels dèficits del conjunt verd ha sigut com a visitant: en tota la lliga només ha guanyat a Manlleu, la Jonquera i al camp del Sabadell B. Amb aquestes xifres a domicili és molt difícil que el conjunt verd pogués lluitar per una plaça de play-off.

Fem balanç, capítol 15: Figueres

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 15 repassem el curs del Figueres, que ha tancat l'any amb una permanència tranquil·la, en el primer curs de Chicho a la banqueta de la Unió. Els empordanesos acabaven la lliga novens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada del Figueres el periodista Said Sbai, director d'El convocat, a més de col·laborador de mitjans com Televisió de Girona o La Xarxa.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Punts de solvència i d'il·lusió

Un article de Said Sbai / @SaidSbai21

La nova etapa unionista buscava alliberar l'equip d'unes obligacions competitives històriques per evitar desencisos futurs, però mantenint un punt d'il·lusió en l'atmosfera de Vilatenim, deixant oberta qualsevol aspiració derivada del caràcter èpic del futbol. Un punt i a part respecte les exigències que van portar la Unió Esportiva Figueres al play-off un any abans, com recordareu, amb el Miracle de la Tramuntana de la 2014/2015. Tenint en compte aquesta perspectiva, la temporada 2016/2017 de la Unió Esportiva Figueres ha estat un exemple de solvència, sobretot, pel silenciós impàs de les aspiracions cap a una nova realitat.

Des d'aquesta campanya passada, el nou projecte figuerenc pivota sobre la figura de Narcís Pelach 'Chicho', sens dubte un dels encerts més destacats de la direcció esportiva unionista, llavors encapçalada per Adam Fontes. Una de les escasses opcions ben vistes per ocupar el buit d'Eduardo Vílchez; una continuació del model futbolístic que el Maestro va regalar a Vilatenim; una aposta per la il·lusió. La mateixa que havia portat al llavors jugador a aconseguir l'ascens del Juvenil de la casa a la Lliga Nacional.

Tanmateix, va ser una aposta que el gruix de la plantilla va acceptar. Les renovacions clau del nucli dur unionista –Pedro Del Campo, Toni Cunill, Sergi Romero, Ferran Grau, Ritxi Mercader, Javi Revert, etc.- garantien la continuïtat del model en aquesta nova etapa.

El triomf contra el Vilassar de Mar, una de les fites a Vilatenim // Marc Comamala - ElConvocat.com

Com a casa, enlloc
Quatre empats i dues derrotes en les sis primeres jornades van fer de contrapunt de l'estrena a Vilatenim davant el Palamós en la Copa Catalunya (5-0), un resultat que va ennuvolar prematurament l'esdevenir de l'equip. Tot i això, sense renunciar a la proposta atractiva de Chicho Pèlach i la seva tropa, els unionistes van aconseguir encadenar ratxes solvents i uns números com a local incontestables. Amb només quatre derrotes a casa, un total de 33 punts i les victòries davant la Pobla de Mafumet (4-0), el Sant Andreu (3-1), el Peralada (2-1) i l'Ascó (2-0), els figuerencs van convertir Vilatenim en un dels fortins del grup V de la Tercera Divisió.

Malauradament per als interessos unionistes, el pobre balanç lluny de casa va frenar qualsevol sorpresa favorable. Els figuerencs van signar una solvent novena posició aconseguint sumar 17 punts en la resta de la geografia catalana, encara que –sobre el paper- es va assolir l'objectiu final de la temporada, una permanència sòlida i elegant.

Punt i seguit
'L'era Chicho' continua. Amb el tècnic unionista com a figura destacada del projecte, amb la renovació de les peces clau i les incorporacions adients pel plantejament blanc-i-blau, els figuerencs han superat una temporada de fonamentació, un primer pas d'una evolució progressiva que haurà de reconduir, novament, la Unió Esportiva Figueres a l'èxit.

Cal recordar, però, que l'exigència desmesurada ha quedat relegada per la il·lusió i el compromís d'un projecte que no hauria de tenir res a envejar a la majoria de propostes de la categoria; un punt i seguit respecte l'any passat; una nova aposta.