Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 8 repassem el curs del Júpiter, que ha tancat l'any amb el descens a Primera Catalana després de dues temporades a Tercera, en el final de l'etapa exitosa amb Juanjo Garcia a la banqueta. Els gris-i-granes acabaven la lliga dinovens, amb 35 punts. Escriu sobre la temporada del Júpiter en Josep Devesa, administrador de Planeta Júpiter, pàgina dedicada al club barceloní.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
La temporada 2016/17 ha conclòs. Almenys per al Júpiter. És temps de fer balanç, de valorar la temporada i de donar cadascú la seva opinió sobre com ha anat la temporada.
Com és ben sabut per tots, el desenllaç ha estat el pitjor possible. L'equip baixa de categoria i torna una altra vegada a Primera Catalana. Un descens que, d'altra banda, s'entreveia des d'abans d'arribar a l'equador de la competició. El Júpiter va entrar a mitjans de la primera volta en una dolentíssima ratxa de resultats de la qual li va costar molt sortir. De fet, mai va acabar de superar-la del tot, ja que en tota la lliga només va aconseguir encadenar dos triomfs seguits quan la lliga ja estava arribant a les acaballes: a les jornades 35 i 36.
En els dos primers mesos de competició, l'esquadra de Poble Nou i Sant Martí va esquivar el temporal com va poder i, encara que li costava jugar bé i guanyar com ens han acostumat en temporades anteriors, ho suplia amb empats que proporcionaven punts amb compta-gotes i que permetien aguantar posicions tranquil·les.
El punt d'inflexió es va produir el 30 d'octubre, en guanyar amb molt de patiment a la Montañesa. Després d'aquell encontre, el conjunt de Juanjo García entraria en un clar declivi en què només es va aconseguir sumar 3 punts de 30 possibles. No tornava a guanyar el Júpiter cap partit més fins a finals de gener, en vèncer a l'Ascó a La Verneda.
Val a dir que malgrat aquests pobres registres de puntuació, en tot aquest campionat hem observat una millora del rendiment defensiu de l'equip respecte l'anterior temporada. Ha estat sorprenent comprovar que, tot i la manca de resultats, l'equip obtenia unes estadístiques defensives millors que les del curs anterior a aquestes altures. En altres paraules: s'han encaixat molts menys gols. 52 gols en contra rebuts aquest any, per 68 l'anterior.
Però el que de veritat ha perjudicat l'equip aquest any no ha estat la defensa, sinó la davantera. Precisament al revés que la temporada anterior, en què la davantera era la que "salvava els mobles" de l’equip. La marxa el passat estiu d'homes importants en la línia ofensiva, especialment Kuku i Josu, es va intentar suplir amb jugadors d'altres característiques que en els registres anotadors no han aconseguit ni tan sols acostar-se als seus predecessors. D'altra banda, les lesions es van acarnissar en els jugadors atacants durant la temporada. Especialment Darbra i Mechi, dos pilars de l'equip. I per acabar-ho de rematar, es va fitxar algun jugador ofensiu amb la lliga ja bastant avançada que ha donat un rendiment molt per sota del desitjat. Entre unes coses i altres, l'equip ha acabat la competició pràcticament sense línia atacant. En els últims partits, aquesta circumstància es va fer molt evident, tot i la millora de resultats: l'equip carburava força bé en totes les seves posicions, però quan la pilota passava de la línia de tres quarts, el Júpiter perdia la possessió de la pilota amb una facilitat sorprenent. Crear ocasions de gol en aquest escenari de viscissituts es feia extremament difícil. Una altra prova d'això és que Pau Darbra, màxim golejador de l'equip aquest any, ho ha estat amb només 5 gols anotats. És la xifra de gols més baixa per a un màxim realitzador del Júpiter en els últims 8 anys. I dic 8 anys perquè és fins on ens arriben els registres que tenim a PlanetaJupiter. Potser sigui més temps.
Un altre punt negre, al meu entendre, és l'actitud que ha tingut el míster en diverses rodes de premsa, disparant amb bala als seus jugadors després d'alguns partits. Potser tenia raó, no ho sé. I es pot arribar a comprendre que sigui un home de sang calenta i que les seves ganes de guanyar li juguin aquestes males passades de perdre els papers quan no toca. Però aquestes enrabiades les hem vist en més d'una ocasió i més de dos aquest any. Això no va passar en temporades anteriors. Ni tan sols en el 2013, quan l'equip també va baixar a Primera Catalana. I encara que es tingui raó (que no ho sé, insisteixo), no es pot actuar així tan sovint sent el màxim responsable del primer equip. La moral col·lectiva se'n ressent i augmenta el mal rotllo. I això no ajuda en res.
En definitiva, la conclusió, per a mi, és que l'equip no ha estat correctament confeccionat des del principi, especialment en la línia atacant. S'ha baixat simplement per no marcar gols, que al cap i a la fi és en el que es basa el futbol: en els gols. El jogo bonito, les floritures, la màxima possessió de la pilota, la major quantitat d'ocasions, el merèixer guanyar, la sort, i totes aquestes coses de les que tant ens agrada parlar a tots i que tan sovint serveixen d'excusa per justificar derrotes, al capdavall són assumptes molt secundaris o fins i tot terciaris: Senyors, l'únic que importa en el futbol són els gols.
Guanya qui marca més gols. Aquí es resumeix tot. És la única cosa que puntua. Tota la resta, no. Per tant, si no marques gols, perds i acabes descendint de categoria. Per molt bé que hagis fet tota la resta.
Com és ben sabut per tots, el desenllaç ha estat el pitjor possible. L'equip baixa de categoria i torna una altra vegada a Primera Catalana. Un descens que, d'altra banda, s'entreveia des d'abans d'arribar a l'equador de la competició. El Júpiter va entrar a mitjans de la primera volta en una dolentíssima ratxa de resultats de la qual li va costar molt sortir. De fet, mai va acabar de superar-la del tot, ja que en tota la lliga només va aconseguir encadenar dos triomfs seguits quan la lliga ja estava arribant a les acaballes: a les jornades 35 i 36.
En els dos primers mesos de competició, l'esquadra de Poble Nou i Sant Martí va esquivar el temporal com va poder i, encara que li costava jugar bé i guanyar com ens han acostumat en temporades anteriors, ho suplia amb empats que proporcionaven punts amb compta-gotes i que permetien aguantar posicions tranquil·les.
El punt d'inflexió es va produir el 30 d'octubre, en guanyar amb molt de patiment a la Montañesa. Després d'aquell encontre, el conjunt de Juanjo García entraria en un clar declivi en què només es va aconseguir sumar 3 punts de 30 possibles. No tornava a guanyar el Júpiter cap partit més fins a finals de gener, en vèncer a l'Ascó a La Verneda.
Val a dir que malgrat aquests pobres registres de puntuació, en tot aquest campionat hem observat una millora del rendiment defensiu de l'equip respecte l'anterior temporada. Ha estat sorprenent comprovar que, tot i la manca de resultats, l'equip obtenia unes estadístiques defensives millors que les del curs anterior a aquestes altures. En altres paraules: s'han encaixat molts menys gols. 52 gols en contra rebuts aquest any, per 68 l'anterior.
 |
| El Júpiter tanca una etapa de dos cursos a Tercera // Mireia Sanz - Cerdanyola FC |
Però el que de veritat ha perjudicat l'equip aquest any no ha estat la defensa, sinó la davantera. Precisament al revés que la temporada anterior, en què la davantera era la que "salvava els mobles" de l’equip. La marxa el passat estiu d'homes importants en la línia ofensiva, especialment Kuku i Josu, es va intentar suplir amb jugadors d'altres característiques que en els registres anotadors no han aconseguit ni tan sols acostar-se als seus predecessors. D'altra banda, les lesions es van acarnissar en els jugadors atacants durant la temporada. Especialment Darbra i Mechi, dos pilars de l'equip. I per acabar-ho de rematar, es va fitxar algun jugador ofensiu amb la lliga ja bastant avançada que ha donat un rendiment molt per sota del desitjat. Entre unes coses i altres, l'equip ha acabat la competició pràcticament sense línia atacant. En els últims partits, aquesta circumstància es va fer molt evident, tot i la millora de resultats: l'equip carburava força bé en totes les seves posicions, però quan la pilota passava de la línia de tres quarts, el Júpiter perdia la possessió de la pilota amb una facilitat sorprenent. Crear ocasions de gol en aquest escenari de viscissituts es feia extremament difícil. Una altra prova d'això és que Pau Darbra, màxim golejador de l'equip aquest any, ho ha estat amb només 5 gols anotats. És la xifra de gols més baixa per a un màxim realitzador del Júpiter en els últims 8 anys. I dic 8 anys perquè és fins on ens arriben els registres que tenim a PlanetaJupiter. Potser sigui més temps.
Un altre punt negre, al meu entendre, és l'actitud que ha tingut el míster en diverses rodes de premsa, disparant amb bala als seus jugadors després d'alguns partits. Potser tenia raó, no ho sé. I es pot arribar a comprendre que sigui un home de sang calenta i que les seves ganes de guanyar li juguin aquestes males passades de perdre els papers quan no toca. Però aquestes enrabiades les hem vist en més d'una ocasió i més de dos aquest any. Això no va passar en temporades anteriors. Ni tan sols en el 2013, quan l'equip també va baixar a Primera Catalana. I encara que es tingui raó (que no ho sé, insisteixo), no es pot actuar així tan sovint sent el màxim responsable del primer equip. La moral col·lectiva se'n ressent i augmenta el mal rotllo. I això no ajuda en res.
En definitiva, la conclusió, per a mi, és que l'equip no ha estat correctament confeccionat des del principi, especialment en la línia atacant. S'ha baixat simplement per no marcar gols, que al cap i a la fi és en el que es basa el futbol: en els gols. El jogo bonito, les floritures, la màxima possessió de la pilota, la major quantitat d'ocasions, el merèixer guanyar, la sort, i totes aquestes coses de les que tant ens agrada parlar a tots i que tan sovint serveixen d'excusa per justificar derrotes, al capdavall són assumptes molt secundaris o fins i tot terciaris: Senyors, l'únic que importa en el futbol són els gols.
Guanya qui marca més gols. Aquí es resumeix tot. És la única cosa que puntua. Tota la resta, no. Per tant, si no marques gols, perds i acabes descendint de categoria. Per molt bé que hagis fet tota la resta.
