dimecres, 18 de maig de 2016

Fem balanç, capítol 1: Júpiter

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 1 repassem el curs del Júpiter, que ha acabat la temporada amb una permanència molt tranquil·la, després d'ascendir a la categoria fa un any. Els barcelonins, que van ser en zona de play-off durant diverses jornades de la primera volta, han acabat novens, amb 51 punts. Escriu sobre la temporada del Júpiter en Josep Devesa, seguidor de l'equip i administrador del web Planeta Júpiter, dedicat a l'equip grisgrana.

El Júpiter ha tancat el curs amb una brillant permanència // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Gran temporada en el retorn grisgrana a Tercera
Un article de Josep Devesa / @PlanetaJupiter_


Com cada final de temporada, arriba el moment per als clubs de futbol de fer balanç i de valorar com ha anat el transcurs de la lliga. El Júpiter no és cap excepció en aquest sentit. En aquest article intentaré, dins la meva modèstia, fer anàlisi del que ha sigut aquest retrobament amb la Tercera Divisió per a l'equip de la Verneda. Una categoria en què, històricament, el conjunt gris-i-grana sempre s'hi ha trobat còmode.

És habitual a Can Júpiter renovar a fons l'equip cada estiu, o almenys en els darrers anys. De l'equip que va quedar campió de lliga de Primera Catalana la temporada anterior, la 2014/2015, només van continuar formant-ne part Jesús Unzué, Santolalla, Mika, Gueri, Alex Prat, Darbra, Mechi, Ignasi i Kuku. La resta de la plantilla eren cares noves (o no tan noves, ara ho explicarem) per a la parròquia jupiterista. Aquestes cares noves van ser el porter Víctor Colchero; els defenses Sergi Pérez (que ja havia jugat al Júpiter la temporada 2012/2013), Marc, Reina, Ahufinger i Escribano; els centrecampistes Anas i Vives; i els davanters Rojas, Josu i Quim Solano. 

El rendiment de l'equip de Poble Nou i Sant Martí va ser estratosfèric a l'inici del campionat. Després de puntuar en 9 dels primers 10 partits (dels quals se'n van guanyar 6 i es van sumar un total de 21 punts) l'equip es tractava braç a braç amb les posicions capdavanteres de la classificació. Fins i tot va arribar a ser colíder, tot i que per poc temps. L'afició, molt conscient de que l'objectiu esportiu primari era la salvació, no podia evitar somiar amb metes més importants, tot i que des del club es recordava aquesta circumstància i s'evitava llançar les campanes al vol.

I van fer bé perque a la jornada 11 l'equip va perdre contra el Palamós i va començar la irregularitat en els resultats que els ha acompanyat des d'aleshores i fins pràcticament el final de la lliga. Després es guanyava al Morell i posteriorment arribava una ratxa de cinc partits sense guanyar (dels quals es van perdre quatre) que els va apartar de la zona noble de la classificació, encara que es mantenien prop de les posicions de play-off d'ascens. Després d'allò venia una ratxa molt irregular de resultats, amb derrotes, empats i victòries gairebé per igual, i a poc a poc es van anar despenjant de la lluita per l'ascens. Finalment, en les últimes jornades de lliga arribava la salvació matemàtica i, per tant, el compliment de l'objectiu veritable del club, convertint els últims duels de lliga en pràcticament un tràmit.

El Júpiter acaba la lliga ocupant el novè lloc de la taula, amb 51 punts. I atenció a aquesta dada: ha estat el quart equip més golejador de la lliga (marca compartida amb l'Europa). Sens dubte, la clau de l'èxit d'aquest Júpiter ha estat el gran poder ofensiu de la seva línia davantera. Homes com Kuku (que de no haver estat lesionat prop de dos mesos a l'inici de la segona volta potser seria el màxim golejador del torneig), Josu, Pau Darbra, el veterà Quim Solano o fins i tot Mechi han completat una gran temporada i han complert amb escreix el que d'ells s'esperava.

L'altra cara de la moneda ha estat la defensa. La línia de rereguarda ha rebut molts gols durant aquest curs. Els 68 gols encaixats fan que el Júpiter acabi la lliga com a segon equip més golejat del torneig, només superat pel Morell. A més, l'equip ha resistit els 90 minuts reglamentaris amb la porteria pròpia a zero en només un grapat de partits. Unes estadístiques defensives alarmants que sens dubte haguessin fet caure l'equip en la zona de descens si no hagués estat per l'extraordinari rendiment golejador que comentàvem abans i que ha compensat aquesta circumstància.

En definitiva: l’equip de Poble Nou i Sant Martí ha complert amb l'objectiu marcat a l'inici del curs, que era salvar la categoria i a poder ser sense patir. I no només això, sinó que durant gran part de la lliga l'equip va convidar a somiar en cotes més ambicioses. El conjunt gris-i-grana ha mostrat ambició, ganes, serietat i treball i un gran poder ofensiu, tot i les carències defensives. És per això que la temporada de l'equip dirigit per Juanjo García la podem qualificar de molt satisfactòria.

Felicitats a l'equip des d'aquestes humils línies. Força Júpiter, sempre endavant!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada