Fem balanç, capítol 17: Europa

El curs s'ha acabat per als 20 equips de la categoria i a tercera.cat som a punt de completar la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori; hem deixat per al final els quatre equips que han competit als play-off.

L'Europa ha millorat les prestacions del curs passat. Quedava tercer a la lliga, com fa dotze mesos, però al play-off superava la primera eliminatòria (en què havia caigut la temporada anterior) i arribava fins la segona ronda. La derrota decisiva a Socuéllamos (2-0) tancava un curs que potser en calent semblava descendent, de més a menys, però que, valorat en fred, ha mantingut els escapulats com un dels equips forts de la categoria. Els barcelonins s'han tret de sobre els dos últims anys la pressió que semblava no deixar-los mirar amunt, per sentir-se ara còmodes en el paper de protagonistes (gairebé) principals. Escriu sobre la temporada dels graciencs el periodista Genís de Moner, un habitual als partits del Sardenya, que cobreix l'equip per a L'Esportiu de Catalunya.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Quan fer play-off ja és el normal
un article de Genís de Moner / @genisdemf

De notable. Així qualificava Pedro Dólera, en declaracions a L'Esportiu, la temporada de l'Europa. I el tècnic té arguments de pes per justificar-ho. Tercers amb 69 punts en la Lliga regular -6 punts menys que l'any passat, però líder en molts moments de la temporada–, els escapulats han millorat el curs anterior superant la primera fase de la promoció d'ascens. La victòria contra la Mutilvera ha estat el gran èxit de la temporada, tot i que caure contra el Socuéllamos sense gairebé xutar a porteria va tancar l'any amb un regust agredolç. Però per analitzar la temporada recent finalitzada hem d'anar més enllà del passat estiu, a l'eliminatòria contra l'Arandina.

L'Arandina, rival dels escapulats l'any passat al play-off d'ascens, no només va marcar el final d'una temporada de somni, la del retorn de l'Europa a les promocions d'ascens 12 anys després, sinó que ha marcat també la temporada actual. Preocupats perquè els de la Ribera del Duero van passar per sobre els graciencs sense la necessitat de dominar el partit, el cos tècnic va entendre que per competir en un hipotètic nou play-off l'equip no podia cometre tants errors en la zona de creació.

L'Europa-Socuéllamos, una de les fites del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Així, la solidesa defensiva i no perdre la pilota en zona d'iniciació es van convertir en una obsessió i el 4-4-2, recurs puntual l'any passat a l'hora d'intentar remuntar partits, va passar a ser habitual en els partits a domicili per tal d'arriscar menys i practicar un futbol més directe. I si bé és cert que l'Europa de Dólera ja s'havia caracteritzat en els últims anys per ser un equip fort en defensa, enguany això es va convertir en una prioritat, fet que va provocar que en alguns moments de la temporada –sobretot al final– la producció ofensiva caigués en picat.

Tot i així, els escapulats van trobar en Javi Sánchez el golejador que feia anys que venien buscant –des dels 23 gols de Raúl Verdú la 1996/1997, cap escapulat havia fet tants gols (20)– i per moments l'equip es va sentir favorit per guanyar la Lliga. Amb una excel·lent ratxa d'una derrota en 17 partits, els de Dólera van ser líders un bon grapat de jornades, posició que ocupaven també quan quedaven tan sols dues cites per acabar el curs. Finalment, però, els graciencs es van haver de conformar amb la tercera posició, confirmant que no arribaven en el seu millor moment de joc al play-off –2 gols en els últims 450 minuts–.

Javi Sánchez, 20 gols aquest curs // Àngel Garreta - REMImages.com

A la promoció, l'Europa va poder celebrar per fi una victòria i un gol en un play-off d'ascens i va poder treure's l'espina de l'eliminació el curs passat contra l'Arandina. El problema és que l'equip, conscient del que havia passat l'any passat, va prioritzar buscar la porteria a zero, temorós de que si s'estirava massa en atac podria descuidar la defensa. I així, un error de marcatge en un servei de banda va condemnar els escapulats en la segona eliminatòria, en la qual van ser incapaços d'inquietar la porteria del Socuéllamos.

I ara què?

L'Europa afrontarà la 2014/2015 amb l'etiqueta de màxim favorit, una etiqueta que havia intentat evitar els últims anys. Dólera ja ha declarat que l'objectiu ha de ser, sí o si, jugar novament la promoció d'ascens, i fins i tot optar pel campionat. L'excusa del ‘si fa 12 anys que no jugàvem la promoció’ ja no serveix i els escapulats hauran de saber conviure amb aquesta pressió. I per afrontar el repte, el cos tècnic ha decidit sacsejar la plantilla amb una de les renovacions més grans dels últims anys –fins a deu jugadors han causat baixa per diferents motius, alguns d'ells, homes importants–.

La unió ha estat un factor clau // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Ara caldrà veure si l'Europa torna a voler ser protagonista en els partits o si la por a fallar fa que l'equip faci un altre pas enrere i ho basi tot en la solidesa defensiva per resoldre els partits. L'afició de ben segur que agrairà que l'equip agafi el primer camí, però en les mans de Dólera i els seus quedarà tot.