Ha arribat el dia. Aquest dimecres el Nou Sardenya barceloní acull la gran final de la Copa Catalunya absoluta. L'Europa buscarà, al seu estadi, tombar un altre equip de Segona Divisió, el Girona, que arriba a la cita buscant el seu primer títol de Copa. S'espera una molt bona entrada al camp gracienc, en una cita que coronarà el primer campió de la Copa Catalunya amb el nou format instaurat enguany.
Després de fer camí amb tres diumenges calorosos d'agost i dues nits màgiques al Nou Sardenya com a bagatge, l'Europa busca complir amb la seva particular regla de tres. Els escapulats tenen l'oportunitat de sumar a casa la tercera Copa de la seva història (després de les de 1997 i 1998), i de fer-ho tombant el tercer equip de Segona Divisió, del futbol professional, de forma consecutiva i al mateix escenari.
La cita barreja il·lusió i reconeixement. Des del club gracienc s'espera veure un excel·lent ambient al Nou Sardenya. Tot i ser el camp de l'Europa, el Sardenya actua d'escenari neutral, ja que es tracta d'una final, i disposarà de zones per a les dues aficions. Els pronòstics d'assistència són molt positius: aquest dimarts al vespre s'havien venut ja unes 2.500 entrades per a la cita. Les ganes dels homes de Pedro Dólera de seguir fent-la grossa, amb la lògica voluntat de sumar un títol per a un equip del futbol amateur contra un de professional, es veuen complementades per la seriositat amb què el Girona ha afrontat la competició des que va debutar-hi, a quarts de final contra el Badalona. Els gironins, situats en places de promoció a Primera Divisió, no han jugat mai una final de Copa, i per tant l'etiqueta de favorits, i la possibilitat d'estrenar palmarès a la competició són al·licients clars per als de Pablo Machín per no voler ser una nova víctima de plata de l'Europa.
En el terreny esportiu, la final arriba després d'una derrota escapulada... a casa. El triomf del Rubí dissabte passat al Nou Sardenya (0-1) no altera la posició dels graciencs a la classificació. Continuen tercers, a sis punts del líder (Ascó), però veien trencada una excel·lent ratxa de 13 partits sense perdre. Els de Pedro Dólera s'han mostrat fiables a casa aquesta temporada. En els 19 partits oficials que han jugat com a locals (al Nou Municipal de Santa Coloma de Gramenet en els dos primers mesos de curs, i al Nou Sardenya després) els l'Europa només ha cedit dues derrotes, contra l'Ascó (1-3) i el citat Rubí.
Un rival de plata
Al cantó gironí, tres partits seguits sense guanyar (una derrota i dos empats) han mantingut l'equip a la cinquena plaça, al grup de quatre que dóna accés al play-off d'ascens a Primera. El fet que els rivals directes tampoc hagin obtingut resultats positius (cap dels quatre equips que precedeixen el Girona vencia el cap de setmana) ha mantingut els de Pablo Machín ben a prop del capdavant: són tan sols tres punts per sota del Betis i de l'Sporting, que amb 56 punts són a les dues places d'ascens directe a Primera. Els gironins han sumat un triomf en els últims sis partits, i encadenen dues sortides amb derrota (2-1 al camp del Betis i 3-0 a Ponferrada).
Les referències ofensives del Girona són els davanters Fran Sandaza i el cèlebre Felipe Sanchón, conegut per l'afició del futbol català. 10 gols ha marcat cadascun d'ells a la lliga. Entre els dos sumen gairebé la meitat del total de gols de l'equip (41). Es veuen complementats per Jaime Mata, fitxat l'estiu passat procedent del Lleida, o Àlex Granell, tots dos amb 4 gols fins ara.
A la lliga són fixos homes com el porter Isaac Becerra (que ha jugat tots els minuts de la competició, 2.700) o el migcampista gironí Àlex Granell, que ha participat en totes les jornades del campionat, a més de noms plenament establerts a l'equips com els de Cifuentes, Ramalho, Lejeune, Richy o el jove Pere Pons.
Amb ADN #3div5
Tot i estar ben establert a la zona capdavantera de la Liga Adelante, el Girona té diverses reminiscències del grup català de Tercera. Quatre jugadors hi han passat l'últim lustre, alguns amb historial brillant... i fins i tot a la banqueta gironina hi ha un bon coneixedor de la categoria.
Jordi Guerrero és el segon entrenador de l'equip. Hi va arribar el desembre de 2013, com a segon de Javi López, que el mes de març de 2014 era destituït. L'arribada de Pablo Machín a la banqueta gironina no alterava la posició de Guerrero, que continua sent la mà dreta del tècnic sorià. Arribava a Montilivi, com dèiem, un mes de desembre... deixant el seu càrrec fins al moment, el d'entrenador del Palamós. Marxava del Baix Empordà deixant l'equip vuitè classificat, després d'una bona primera meitat de curs. Alfons Garcia en va agafar les regnes, mantenint el nivell d'un conjunt palamosí que va acabar setè classificat. Guerrero i el Palamós van tancar l'etapa de forma amistosa, tenint en compte el repte que tenia al davant el tècnic, i deixant molt bons records en els 17 partits de lliga en què va entrenar els palamosins. De fet, el Palamós de Jordi Guerrero va guanyar al Nou Sardenya en el penúltim partit del tècnic a la banqueta palamosina (0-1 l'1 de desembre de 2013, veure Pantalla #3div5).
Àlex Granell és una de les sorpreses més agradables per al gran públic de la Segona Divisió aquest curs. Diem "per al gran públic" perquè Granell no és cap sorpresa per al seguidor del futbol català, que ha tingut uns quants anys per veure'l evolucionar en equips i categories ben diferents. El gironí, de 26 anys, va debutar a Tercera Divisió el 2008 amb el Banyoles, i hi va ser durant quatre cursos consecutius, amb quatre equips diferents: Manlleu, Llagostera (ascens el curs 2010/2011) i Olot. Amb el conjunt olotí va ser un dels més destacats, en el retorn dels garrotxins a la categoria. De fet, va ser escollit a l'onze ideal del curs 2011/2012 per als seguidors de tercera.cat. Un cop va deixar l'Olot, la seva trajectòria va ser ascendent: dos cursos a Segona B, a Llagostera i Cadis, primer, i al Prat el curs passat, amb bones actuacions que no impedien el descens dels potablava. L'estiu del 2014 la direcció esportiva del Girona apostava per ell i el resultat és ben notori: 30 partits disputats, 4 gols, i clau en el bon curs dels gironins. Torna al Nou Sardenya, on té un bon record de l'última actuació: el curs 2011/2012, amb l'Olot, victòria per 0 a 1 amb gol de Robert, el 4 de desembre de 2011; Granell disputava els 90 minuts del duel.
També apareixia a l'onze ideal del curs 2011/2012 el davanter Christian Alfonso, llavors a l'Espanyol B. Després d'esclatar a l'Hospitalet, el lloc on ha crescut, la seva estrena al filial blanc-i-blau, a Tercera, va confirmar tot allò que ja s'havia vist amb els riberencs. Marcava 16 gols i formava tàndem letal amb Bacari, si bé el conjunt dirigit per Raúl Longhi no pujava de categoria de forma esportiva... però sí als despatxos. El curs següent promocionava al primer equip. La falta d'oportunitats el va dur a l'Alcorcón, primer; i ara, al Girona, on està apareixent a comptagotes: acumula poc més de 300 minuts de joc a la lliga, repartits en 11 partits. En la seva última visita al Nou Sardenya marcava: era a l'empat entre Europa i Espanyol B (1-1) del 16 d'octubre de 2011.
Era company d'Alfonso llavors i ho és ara Cristian Gómez. També esclatava amb l'Hospi, també era reclutat per l'Espanyol l'estiu de 2011, i també formava part del nucli dur d'aquell filial blanc-i-blau que participava per últim cop a Tercera el curs 2011/2012. L'ascens al primer equip no venia acompanyat de minuts, i les experiències al Madrid Castella, primer, i al Girona, actualment, tampoc li estan donant la continuïtat desitjada: acumula tan sols 274 minuts a la lliga, amb participació en un total de 8 partits. Els últims enfrontaments contra l'Europa es van tancar amb empat al Nou Sardenya (1-1) i triomf amb l'Espanyol B a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (2-0), ambdós duels el curs 2011/2012.
El cinquè membre de la plantilla gironina amb passat recent a Tercera és Eloi Amagat. Era el cervell del Llagostera que dominava la categoria la temporada 2010/2011 i que aconseguia l'ascens a Cerceda (Galícia) el maig de 2011. Els mèrits fets a la petita localitat del Gironès, on continuava a un gran nivell en l'estrena a Segona B, el duien a la capital de la comarca l'estiu de 2012. La seva adaptació al Girona, i a la Segona Divisió, va ser pràcticament immediata, sent figura clau per entendre la permanència de l'any passat i la participació al play-off d'ascens de fa dos cursos. Les lesions han minvat la seva participació a l'equip enguany, si bé acumula 13 titularitats a la lliga.
Amb pas ferm i el cap alt
La trajectòria de l'Europa a la Copa Catalunya dóna una idea clara de les fases que ha passat l'equip: un tram inicial marcat pel moment del curs en què es produïen les tres primeres rondes, al mes d'agost, amb preparació física intensa. Triomf per la mínima contra l'Espanyol B i triomfs als penals contra el Castelldefels i l'Ascó. Els graciencs obrien la lliga sabent que ja eren a quarts de final de la competició.
El duel de quarts contra el Barça B va ser un acte de reafirmació. Amb un ambient espectacular i un extra de motivació, els graciencs tombaven el filial blaugrana amb pragmatisme i ordre, fent embogir el Nou Sardenya amb el gol final de Ramon Rovira (3-0). Només quedava un escull per ser a la final, i novament era un equip de Segona.
El Sabadell arribava a Gràcia el febrer passat en un moment complicat a la lliga, i ben aviat va topar amb l'Europa de l'anterior nit de Copa. Amb una primera part de manual, huracanada, els de Pedro Dólera van deixar el pas a la final vist per a sentència (3-0). La imatge del passadís de l'afició als jugadors, repetida als dos triomfs contra els Segona, resumeix molt bé les sensacions d'equip i entorn després de ser finalistes.
Aquest és el camí de l'Europa fins a la final de Copa, amb els golejadors de cada ronda:
Per contra, el Girona ha superat dues rondes per ser a la final, contra un equip de Segona B, el Badalona, i un de Tercera, el Gavà:
Des del club barceloní es demana a la gent que vagi al camp de blanc o d'escapulat, per animar l'equip, així com es recomana accedir al Nou Sardenya amb temps i sense cotxe, per evitar possibles problemes d'aparcament o d'accés al camp, tenint en compte que hi haurà carrers tallats. Per a la final, l'equip jugarà amb una samarreta especial.
Posat en context amb la categoria, l'Europa ja ha igualat la fita del Manlleu, últim equip de Tercera que disputava una final de Copa Catalunya, la del curs 2011/2012, en què queia contra el Nàstic. L'últim equip de Tercera que va acabar sent campió de Copa és el Balaguer, vencedor de l'edició del curs 2000/2001, en superar el Barça als penals (2-2, 4-3 a la tanda decisiva).
 |
| La Copa tindrà aquest dimecres a la nit propietari // Carles Garcia - tercera.cat |
Després de fer camí amb tres diumenges calorosos d'agost i dues nits màgiques al Nou Sardenya com a bagatge, l'Europa busca complir amb la seva particular regla de tres. Els escapulats tenen l'oportunitat de sumar a casa la tercera Copa de la seva història (després de les de 1997 i 1998), i de fer-ho tombant el tercer equip de Segona Divisió, del futbol professional, de forma consecutiva i al mateix escenari.
La cita barreja il·lusió i reconeixement. Des del club gracienc s'espera veure un excel·lent ambient al Nou Sardenya. Tot i ser el camp de l'Europa, el Sardenya actua d'escenari neutral, ja que es tracta d'una final, i disposarà de zones per a les dues aficions. Els pronòstics d'assistència són molt positius: aquest dimarts al vespre s'havien venut ja unes 2.500 entrades per a la cita. Les ganes dels homes de Pedro Dólera de seguir fent-la grossa, amb la lògica voluntat de sumar un títol per a un equip del futbol amateur contra un de professional, es veuen complementades per la seriositat amb què el Girona ha afrontat la competició des que va debutar-hi, a quarts de final contra el Badalona. Els gironins, situats en places de promoció a Primera Divisió, no han jugat mai una final de Copa, i per tant l'etiqueta de favorits, i la possibilitat d'estrenar palmarès a la competició són al·licients clars per als de Pablo Machín per no voler ser una nova víctima de plata de l'Europa.
 |
| Il·lusió a l'Europa davant la final de Copa Catalunya // Carles Garcia - tercera.cat |
En el terreny esportiu, la final arriba després d'una derrota escapulada... a casa. El triomf del Rubí dissabte passat al Nou Sardenya (0-1) no altera la posició dels graciencs a la classificació. Continuen tercers, a sis punts del líder (Ascó), però veien trencada una excel·lent ratxa de 13 partits sense perdre. Els de Pedro Dólera s'han mostrat fiables a casa aquesta temporada. En els 19 partits oficials que han jugat com a locals (al Nou Municipal de Santa Coloma de Gramenet en els dos primers mesos de curs, i al Nou Sardenya després) els l'Europa només ha cedit dues derrotes, contra l'Ascó (1-3) i el citat Rubí.
Un rival de plata
Al cantó gironí, tres partits seguits sense guanyar (una derrota i dos empats) han mantingut l'equip a la cinquena plaça, al grup de quatre que dóna accés al play-off d'ascens a Primera. El fet que els rivals directes tampoc hagin obtingut resultats positius (cap dels quatre equips que precedeixen el Girona vencia el cap de setmana) ha mantingut els de Pablo Machín ben a prop del capdavant: són tan sols tres punts per sota del Betis i de l'Sporting, que amb 56 punts són a les dues places d'ascens directe a Primera. Els gironins han sumat un triomf en els últims sis partits, i encadenen dues sortides amb derrota (2-1 al camp del Betis i 3-0 a Ponferrada).
 |
| Empat entre Girona i Sabadell en l'últim partit dels gironins // LFP - gironafc.cat |
Les referències ofensives del Girona són els davanters Fran Sandaza i el cèlebre Felipe Sanchón, conegut per l'afició del futbol català. 10 gols ha marcat cadascun d'ells a la lliga. Entre els dos sumen gairebé la meitat del total de gols de l'equip (41). Es veuen complementats per Jaime Mata, fitxat l'estiu passat procedent del Lleida, o Àlex Granell, tots dos amb 4 gols fins ara.
A la lliga són fixos homes com el porter Isaac Becerra (que ha jugat tots els minuts de la competició, 2.700) o el migcampista gironí Àlex Granell, que ha participat en totes les jornades del campionat, a més de noms plenament establerts a l'equips com els de Cifuentes, Ramalho, Lejeune, Richy o el jove Pere Pons.
Amb ADN #3div5
Tot i estar ben establert a la zona capdavantera de la Liga Adelante, el Girona té diverses reminiscències del grup català de Tercera. Quatre jugadors hi han passat l'últim lustre, alguns amb historial brillant... i fins i tot a la banqueta gironina hi ha un bon coneixedor de la categoria.
 |
| Jordi Guerrero, quan entrenava el Palamós // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Jordi Guerrero és el segon entrenador de l'equip. Hi va arribar el desembre de 2013, com a segon de Javi López, que el mes de març de 2014 era destituït. L'arribada de Pablo Machín a la banqueta gironina no alterava la posició de Guerrero, que continua sent la mà dreta del tècnic sorià. Arribava a Montilivi, com dèiem, un mes de desembre... deixant el seu càrrec fins al moment, el d'entrenador del Palamós. Marxava del Baix Empordà deixant l'equip vuitè classificat, després d'una bona primera meitat de curs. Alfons Garcia en va agafar les regnes, mantenint el nivell d'un conjunt palamosí que va acabar setè classificat. Guerrero i el Palamós van tancar l'etapa de forma amistosa, tenint en compte el repte que tenia al davant el tècnic, i deixant molt bons records en els 17 partits de lliga en què va entrenar els palamosins. De fet, el Palamós de Jordi Guerrero va guanyar al Nou Sardenya en el penúltim partit del tècnic a la banqueta palamosina (0-1 l'1 de desembre de 2013, veure Pantalla #3div5).
Àlex Granell és una de les sorpreses més agradables per al gran públic de la Segona Divisió aquest curs. Diem "per al gran públic" perquè Granell no és cap sorpresa per al seguidor del futbol català, que ha tingut uns quants anys per veure'l evolucionar en equips i categories ben diferents. El gironí, de 26 anys, va debutar a Tercera Divisió el 2008 amb el Banyoles, i hi va ser durant quatre cursos consecutius, amb quatre equips diferents: Manlleu, Llagostera (ascens el curs 2010/2011) i Olot. Amb el conjunt olotí va ser un dels més destacats, en el retorn dels garrotxins a la categoria. De fet, va ser escollit a l'onze ideal del curs 2011/2012 per als seguidors de tercera.cat. Un cop va deixar l'Olot, la seva trajectòria va ser ascendent: dos cursos a Segona B, a Llagostera i Cadis, primer, i al Prat el curs passat, amb bones actuacions que no impedien el descens dels potablava. L'estiu del 2014 la direcció esportiva del Girona apostava per ell i el resultat és ben notori: 30 partits disputats, 4 gols, i clau en el bon curs dels gironins. Torna al Nou Sardenya, on té un bon record de l'última actuació: el curs 2011/2012, amb l'Olot, victòria per 0 a 1 amb gol de Robert, el 4 de desembre de 2011; Granell disputava els 90 minuts del duel.
 |
| Àlex Granell amb l'Olot en el duel del desembre de 2011 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
També apareixia a l'onze ideal del curs 2011/2012 el davanter Christian Alfonso, llavors a l'Espanyol B. Després d'esclatar a l'Hospitalet, el lloc on ha crescut, la seva estrena al filial blanc-i-blau, a Tercera, va confirmar tot allò que ja s'havia vist amb els riberencs. Marcava 16 gols i formava tàndem letal amb Bacari, si bé el conjunt dirigit per Raúl Longhi no pujava de categoria de forma esportiva... però sí als despatxos. El curs següent promocionava al primer equip. La falta d'oportunitats el va dur a l'Alcorcón, primer; i ara, al Girona, on està apareixent a comptagotes: acumula poc més de 300 minuts de joc a la lliga, repartits en 11 partits. En la seva última visita al Nou Sardenya marcava: era a l'empat entre Europa i Espanyol B (1-1) del 16 d'octubre de 2011.
Era company d'Alfonso llavors i ho és ara Cristian Gómez. També esclatava amb l'Hospi, també era reclutat per l'Espanyol l'estiu de 2011, i també formava part del nucli dur d'aquell filial blanc-i-blau que participava per últim cop a Tercera el curs 2011/2012. L'ascens al primer equip no venia acompanyat de minuts, i les experiències al Madrid Castella, primer, i al Girona, actualment, tampoc li estan donant la continuïtat desitjada: acumula tan sols 274 minuts a la lliga, amb participació en un total de 8 partits. Els últims enfrontaments contra l'Europa es van tancar amb empat al Nou Sardenya (1-1) i triomf amb l'Espanyol B a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (2-0), ambdós duels el curs 2011/2012.
 |
| Eloi Amagat, amb el Llagostera en el partit del curs 2010/2011 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
El cinquè membre de la plantilla gironina amb passat recent a Tercera és Eloi Amagat. Era el cervell del Llagostera que dominava la categoria la temporada 2010/2011 i que aconseguia l'ascens a Cerceda (Galícia) el maig de 2011. Els mèrits fets a la petita localitat del Gironès, on continuava a un gran nivell en l'estrena a Segona B, el duien a la capital de la comarca l'estiu de 2012. La seva adaptació al Girona, i a la Segona Divisió, va ser pràcticament immediata, sent figura clau per entendre la permanència de l'any passat i la participació al play-off d'ascens de fa dos cursos. Les lesions han minvat la seva participació a l'equip enguany, si bé acumula 13 titularitats a la lliga.
Amb pas ferm i el cap alt
La trajectòria de l'Europa a la Copa Catalunya dóna una idea clara de les fases que ha passat l'equip: un tram inicial marcat pel moment del curs en què es produïen les tres primeres rondes, al mes d'agost, amb preparació física intensa. Triomf per la mínima contra l'Espanyol B i triomfs als penals contra el Castelldefels i l'Ascó. Els graciencs obrien la lliga sabent que ja eren a quarts de final de la competició.
El duel de quarts contra el Barça B va ser un acte de reafirmació. Amb un ambient espectacular i un extra de motivació, els graciencs tombaven el filial blaugrana amb pragmatisme i ordre, fent embogir el Nou Sardenya amb el gol final de Ramon Rovira (3-0). Només quedava un escull per ser a la final, i novament era un equip de Segona.
 |
| Passadís de l'afició després de tombar el Barça B // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
El Sabadell arribava a Gràcia el febrer passat en un moment complicat a la lliga, i ben aviat va topar amb l'Europa de l'anterior nit de Copa. Amb una primera part de manual, huracanada, els de Pedro Dólera van deixar el pas a la final vist per a sentència (3-0). La imatge del passadís de l'afició als jugadors, repetida als dos triomfs contra els Segona, resumeix molt bé les sensacions d'equip i entorn després de ser finalistes.
Aquest és el camí de l'Europa fins a la final de Copa, amb els golejadors de cada ronda:
Per contra, el Girona ha superat dues rondes per ser a la final, contra un equip de Segona B, el Badalona, i un de Tercera, el Gavà:
Des del club barceloní es demana a la gent que vagi al camp de blanc o d'escapulat, per animar l'equip, així com es recomana accedir al Nou Sardenya amb temps i sense cotxe, per evitar possibles problemes d'aparcament o d'accés al camp, tenint en compte que hi haurà carrers tallats. Per a la final, l'equip jugarà amb una samarreta especial.
 |
| Samarreta de l'Europa per a la final de Copa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Posat en context amb la categoria, l'Europa ja ha igualat la fita del Manlleu, últim equip de Tercera que disputava una final de Copa Catalunya, la del curs 2011/2012, en què queia contra el Nàstic. L'últim equip de Tercera que va acabar sent campió de Copa és el Balaguer, vencedor de l'edició del curs 2000/2001, en superar el Barça als penals (2-2, 4-3 a la tanda decisiva).
 |
| Europa i Girona lluitaran per la Copa // Carles Garcia - tercera.cat |
Aquest és l'horari de la gran final de la Copa Catalunya absoluta:
DIMECRES, 25 DE MARÇ
21h Europa-Girona
L'Europa-Girona es podrà veure en directe per televisió al canal Esport 3, i també per internet, en aquest enllaç. A més, serà retransmès per la ràdio, a la sintonia de Barcelona FM (91.0 FM a l'àrea metropolitana), amb narració i comentaris dels periodistes Marcos Arizmendi i Roger Matamoros. També Radio Marca Barcelona oferirà una edició especial del 'Marcador Catalunya' per seguir la final, així com el duel de Tercera entre Masnou i Peralada. Des de tercera.cat seguirem el partit al Nou Sardenya, i n'inclourem una ressenya a la crònica posterior.
A la ment de l'afició escapulada hi ha els títols assolits el 1997 i el 1998, els dos contra el FC Barcelona, a l'Hospitalet i al Miniestadi. La regla de tres passa ara per casa, pel Nou Sardenya, i pel Girona, un equip dels capdavanters de la Segona Divisió estatal.
Diversos enllaços per ampliar la prèvia del duel:
- Entrevistem Alex Cano, capità de l'Europa, article publicat aquest dimarts en aquest web
- Entrevistes a Alex Cano i Pedro Dólera, al web de la FCF
- Entrevista a Quique Cárcel, director esportiu del Girona, al web de la FCF
- Alex Cano i Carlos Guzmán, motivats per a la final, article al web del CE Europa
- Prèvia del partit, al blog Vamos, escapulados! d'Ignasi Trapero
- Entrevista a Manel Carvajal, capità de les dues Copes alçades fins ara per l'Europa, al blog Vamos, escapulados! d'Ignasi Trapero
El camí de la Copa fins ara
Repassem les cinc rondes anteriors de la Copa Catalunya absoluta disputades fins ara, amb enllaços als articles que en vam fer en el seu moment a tercera.cat:
- Primera eliminatòria, disputada entre l'1 i el 4 d'agost de 2014
- Segona eliminatòria, disputada el 9 i el 10 d'agost de 2014
- Tercera eliminatòria, disputada el 17 d'agost de 2014
- Quarts de final, disputats el 12 de novembre de 2014
- Semifinals, disputades el 4 de febrer de 2015
Golejadors
Aquest és el llistat complet de golejadors de l'edició 2014/2015 de la Copa Catalunya absoluta:
(En negreta, encara amb possibilitats d'ampliar els registres)
3 GOLS
Ignacio Rosillo (Europa)
2 GOLS
Ignacio Rosillo (Europa)
2 GOLS
Xavi Civil i Luca Ferrone (Gavà)
Genís Soldevila (Ascó)
Javi Sánchez i Alex Poves (Europa)
David Corominas 'Coro' (Olot)
Abraham Noé (Badalona)
1 GOL
Fernando Velillas, Juanlu i Elhadji Bandeh (Martinenc)
Jordi Aumatell i Manel Sala (Manlleu)
Uri Santos, David López i Carlos Martínez (Olot)
José Ramon, José L. Muntané 'Munta' i Albert Virgili (Ascó)
Francesc (Lleida Esportiu)
Carlos Esteban (Rubí)
Nacho del Moral (Prat)
Dani Prieto, Kevin Sánchez i Eric Martínez (Masnou)
Fran Bea, Esteve i Juanjo Prior (Badalona)
Cebrià Queralt 'Cebri' i Sergio Urbano (Vilassar de Mar)
Alberto Manga (Palamós)
Joel Marín (Cornellà)
Dani Romero i Edu de la Puente (Cerdanyola)
Roberto Camacho, Ramon Rovira i Javi Lara (Europa)
Adrià Grau, Fran Orellana, Albert Vivó i Gerard Zambudio (Gavà)
Ramon Masó, Pedro del Campo i Ritxi (Figueres)
Javi Carmona i José Javier (Santboià)
Lucas Viale (Sant Andreu)
Sergi Masqué (Reus)
Cervantes i Sergio Prieto (Castelldefels)
David Costa (Llagostera)
Eric Via (L'Hospitalet)
Juanlu Hens i Gerard Bordas (Girona)
Ernest Forgas (Sabadell)
Cal recordar que aquest any la FCF ha dividit l'antiga Copa Catalunya en tres competicions: la Supercopa Catalana, destinada als equips catalans de Primera Divisió, i que es va endur el FC Barcelona; la Copa Catalunya absoluta, destinada a equips de Segona, Segona B, Tercera i campions de Primera Catalana, i que aquest dimecres viu la gran final; i la Copa Catalunya amateur, per als equips de les quatre categories de Catalana (excepte els campions dels dos grups de Primera), que es va endur el CE Manresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada