En els primers dies del nou curs, a tercera.cat donem la benvinguda (o desitgem una bona tornada) als cinc equips que són novetat aquesta temporada: tres per motius alegres, els ascendits; i dos que busquen recuperar terreny després d'un descens. Ho fem amb articles de bons coneixedors dels clubs, els perfils amb què aterren a Tercera i les seves aspiracions per a l'any que tot just ara comença.
Al capítol 5 (i últim) d'aquesta sèrie, en aquest cas Benvinguts a Tercera, saludem per primer cop la Unió Esportiva La Jonquera, que fa un mes i mig superava el Santboià a la promoció d'ascens a Tercera i arribava a la categoria per primer cop a la seva història. El conjunt comandat per Axel Vizuete (que retorna a la categoria, ara com a tècnic) s'estrenarà a Tercera amb ganes de permanència. Escriuen sobre aquesta estrena, i sobre l'ascens històric, els periodistes Said Sbai i Marc Comamala, que codirigeixen el web El Convocat, dedicat al futbol gironí. Sbai i Comamala col·laboren en molts altres mitjans esportius gironins i d'àmbit català, com ara La Xarxa.
 |
| Foto: José Membrives |
Un convidat inesperat
Un article de Said Sbai i Marc Comamala / @SaidSbai21 i @MarckComamala
La Jonquera és una població fronterera coneguda estatalment on el futbol no ha generat mai gaire rebombori, fins ara. A l'inici de la temporada passada, l'equip del poble no podia imaginar l'exitós periple de la 2015/2016, després de sobreviure forçadament a la categoria i, novament, amb la intenció clara de mantenir l'equip a Primera Catalana.
Amb el pas de les jornades, una nova meta es va visualitzar a la Jonquera. Partit a partit -frase tan recurrent d'ençà que el Cholo arribés-, jornada a jornada, victòria a victòria, l'equip va ser present a la lluita. Horta, Manresa, Sants, Martinenc, projectes bastant més ambiciosos inicialment van quedar subordinats per la fita fronterera d'Àxel Vizuete i la seva tropa. Amb les incorporacions progressives de Tidiane, Massó, Muñoz o Amigó, l'equip es va forjar amb la competició en marxa, de forma accelerada, per sumar els 58 punts que permetien disputar una promoció d'ascens a Tercera Divisió de forma inèdita.
La trepidant igualtat de la competició va incentivar cada ocasió, cada gol, cada victòria i cada punt dels blanc-i-verds. La solvència i el caràcter dels entramuntanats es va imposar als estereotips i la superioritat econòmica, esportiva o institucional de la competició. Tot i això, el destí encara reservava un melodrama de proporcions bíbliques.
La penúltima jornada del grup 1 de la Primera Catalana va estar marcada per la polèmica –dins i fora del terreny de joc-, on l'empat final i la victòria de l'Horta deixava fora de la promoció d'ascens a La Jonquera. Sense dependre de si mateixos, tocats moralment per la polèmica, després d'una setmana eterna i d'una temporada que passaria a ser anècdota, va arribar el derbi de la Tramuntana contra l'Escala. Una victòria per la mínima no va fer celebrar res a Les Forques. La punxada de l'Horta davant del Mataró –contra tot pronòstic- va colar els de Vizuete a la promoció, l'últim mur; dos duels contra el Santboià. La igualtat de l'anada es va contraposar amb la superioritat dels de Sant Boi en l'encontre decisiu, encara que el gol d'Ignasi Massó va fer imposar la història a l'històric, aconseguint l'empat a domicili i rubricant la fita.
Armats per mantenir-se
La remodelació del conjunt blanc-i-verd per mantenir-se ha estat profunda. Segellada la continuïtat d'Àxel Vizuete al capdavant del projecte, van arribar les baixes de Bassols, Pol Compte, Jordi Alforcea –entre d'altres-, que auguraven canvis dràstics a Les Forques. L'acord de filiació entre el CF Peralada i el Girona FC va obrir una porta que van aprofitar Murga, Molina, Joan Pons, Albert Moñino, Zou i Botxi per elevar el llistó, gràcies a l'experiència i solvència de la majoria dels anteriors a la #3div5.
Mamau (Girona B), Brice (AEC Manlleu), juntament amb la continuïtat de Toni Montero, Bonmatí, Bena, Iván Ruiz, Fran Pérez i Henry, han garantit el nivell competitiu del nou equip que afrontarà una campanya històrica a Tercera Divisió. La joventut de Moreno (juvenil de la Damm), Facu (CE Banyoles) i, sobretot, el talent de Pep Vergara garanteixen el toc de projecció que necessita qualsevol equip de la categoria.
La feina de despatx a Les Forques ha culminat amb la confecció d'una plantilla competitiva i a l'alçada de les expectatives i l'objectiu: mantenir la categoria; s'han armat per aconseguir-ho.
Amb el pas de les jornades, una nova meta es va visualitzar a la Jonquera. Partit a partit -frase tan recurrent d'ençà que el Cholo arribés-, jornada a jornada, victòria a victòria, l'equip va ser present a la lluita. Horta, Manresa, Sants, Martinenc, projectes bastant més ambiciosos inicialment van quedar subordinats per la fita fronterera d'Àxel Vizuete i la seva tropa. Amb les incorporacions progressives de Tidiane, Massó, Muñoz o Amigó, l'equip es va forjar amb la competició en marxa, de forma accelerada, per sumar els 58 punts que permetien disputar una promoció d'ascens a Tercera Divisió de forma inèdita.
 |
| Primera alegria amb l'accés a la promoció d'ascens // Arnau Heras - ElConvocat.com |
La trepidant igualtat de la competició va incentivar cada ocasió, cada gol, cada victòria i cada punt dels blanc-i-verds. La solvència i el caràcter dels entramuntanats es va imposar als estereotips i la superioritat econòmica, esportiva o institucional de la competició. Tot i això, el destí encara reservava un melodrama de proporcions bíbliques.
La penúltima jornada del grup 1 de la Primera Catalana va estar marcada per la polèmica –dins i fora del terreny de joc-, on l'empat final i la victòria de l'Horta deixava fora de la promoció d'ascens a La Jonquera. Sense dependre de si mateixos, tocats moralment per la polèmica, després d'una setmana eterna i d'una temporada que passaria a ser anècdota, va arribar el derbi de la Tramuntana contra l'Escala. Una victòria per la mínima no va fer celebrar res a Les Forques. La punxada de l'Horta davant del Mataró –contra tot pronòstic- va colar els de Vizuete a la promoció, l'últim mur; dos duels contra el Santboià. La igualtat de l'anada es va contraposar amb la superioritat dels de Sant Boi en l'encontre decisiu, encara que el gol d'Ignasi Massó va fer imposar la història a l'històric, aconseguint l'empat a domicili i rubricant la fita.
Armats per mantenir-se
La remodelació del conjunt blanc-i-verd per mantenir-se ha estat profunda. Segellada la continuïtat d'Àxel Vizuete al capdavant del projecte, van arribar les baixes de Bassols, Pol Compte, Jordi Alforcea –entre d'altres-, que auguraven canvis dràstics a Les Forques. L'acord de filiació entre el CF Peralada i el Girona FC va obrir una porta que van aprofitar Murga, Molina, Joan Pons, Albert Moñino, Zou i Botxi per elevar el llistó, gràcies a l'experiència i solvència de la majoria dels anteriors a la #3div5.
 |
| I alegria màxima després d'un ascens històric // Arnau Heras - ElConvocat.com |
Mamau (Girona B), Brice (AEC Manlleu), juntament amb la continuïtat de Toni Montero, Bonmatí, Bena, Iván Ruiz, Fran Pérez i Henry, han garantit el nivell competitiu del nou equip que afrontarà una campanya històrica a Tercera Divisió. La joventut de Moreno (juvenil de la Damm), Facu (CE Banyoles) i, sobretot, el talent de Pep Vergara garanteixen el toc de projecció que necessita qualsevol equip de la categoria.
La feina de despatx a Les Forques ha culminat amb la confecció d'una plantilla competitiva i a l'alçada de les expectatives i l'objectiu: mantenir la categoria; s'han armat per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada