Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 15 repassem el curs del Figueres, que ha tancat l'any amb una permanència tranquil·la, en el primer curs de Chicho a la banqueta de la Unió. Els empordanesos acabaven la lliga novens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada del Figueres el periodista Said Sbai, director d'El convocat, a més de col·laborador de mitjans com Televisió de Girona o La Xarxa.
Punts de solvència i d'il·lusió
Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Punts de solvència i d'il·lusió
La nova etapa unionista buscava alliberar l'equip d'unes obligacions competitives històriques per evitar desencisos futurs, però mantenint un punt d'il·lusió en l'atmosfera de Vilatenim, deixant oberta qualsevol aspiració derivada del caràcter èpic del futbol. Un punt i a part respecte les exigències que van portar la Unió Esportiva Figueres al play-off un any abans, com recordareu, amb el Miracle de la Tramuntana de la 2014/2015. Tenint en compte aquesta perspectiva, la temporada 2016/2017 de la Unió Esportiva Figueres ha estat un exemple de solvència, sobretot, pel silenciós impàs de les aspiracions cap a una nova realitat.
Des d'aquesta campanya passada, el nou projecte figuerenc pivota sobre la figura de Narcís Pelach 'Chicho', sens dubte un dels encerts més destacats de la direcció esportiva unionista, llavors encapçalada per Adam Fontes. Una de les escasses opcions ben vistes per ocupar el buit d'Eduardo Vílchez; una continuació del model futbolístic que el Maestro va regalar a Vilatenim; una aposta per la il·lusió. La mateixa que havia portat al llavors jugador a aconseguir l'ascens del Juvenil de la casa a la Lliga Nacional.
Tanmateix, va ser una aposta que el gruix de la plantilla va acceptar. Les renovacions clau del nucli dur unionista –Pedro Del Campo, Toni Cunill, Sergi Romero, Ferran Grau, Ritxi Mercader, Javi Revert, etc.- garantien la continuïtat del model en aquesta nova etapa.
Com a casa, enlloc
Quatre empats i dues derrotes en les sis primeres jornades van fer de contrapunt de l'estrena a Vilatenim davant el Palamós en la Copa Catalunya (5-0), un resultat que va ennuvolar prematurament l'esdevenir de l'equip. Tot i això, sense renunciar a la proposta atractiva de Chicho Pèlach i la seva tropa, els unionistes van aconseguir encadenar ratxes solvents i uns números com a local incontestables. Amb només quatre derrotes a casa, un total de 33 punts i les victòries davant la Pobla de Mafumet (4-0), el Sant Andreu (3-1), el Peralada (2-1) i l'Ascó (2-0), els figuerencs van convertir Vilatenim en un dels fortins del grup V de la Tercera Divisió.
Malauradament per als interessos unionistes, el pobre balanç lluny de casa va frenar qualsevol sorpresa favorable. Els figuerencs van signar una solvent novena posició aconseguint sumar 17 punts en la resta de la geografia catalana, encara que –sobre el paper- es va assolir l'objectiu final de la temporada, una permanència sòlida i elegant.
Punt i seguit
'L'era Chicho' continua. Amb el tècnic unionista com a figura destacada del projecte, amb la renovació de les peces clau i les incorporacions adients pel plantejament blanc-i-blau, els figuerencs han superat una temporada de fonamentació, un primer pas d'una evolució progressiva que haurà de reconduir, novament, la Unió Esportiva Figueres a l'èxit.
Cal recordar, però, que l'exigència desmesurada ha quedat relegada per la il·lusió i el compromís d'un projecte que no hauria de tenir res a envejar a la majoria de propostes de la categoria; un punt i seguit respecte l'any passat; una nova aposta.
Des d'aquesta campanya passada, el nou projecte figuerenc pivota sobre la figura de Narcís Pelach 'Chicho', sens dubte un dels encerts més destacats de la direcció esportiva unionista, llavors encapçalada per Adam Fontes. Una de les escasses opcions ben vistes per ocupar el buit d'Eduardo Vílchez; una continuació del model futbolístic que el Maestro va regalar a Vilatenim; una aposta per la il·lusió. La mateixa que havia portat al llavors jugador a aconseguir l'ascens del Juvenil de la casa a la Lliga Nacional.
Tanmateix, va ser una aposta que el gruix de la plantilla va acceptar. Les renovacions clau del nucli dur unionista –Pedro Del Campo, Toni Cunill, Sergi Romero, Ferran Grau, Ritxi Mercader, Javi Revert, etc.- garantien la continuïtat del model en aquesta nova etapa.
El triomf contra el Vilassar de Mar, una de les fites a Vilatenim // Marc Comamala - ElConvocat.com |
Com a casa, enlloc
Quatre empats i dues derrotes en les sis primeres jornades van fer de contrapunt de l'estrena a Vilatenim davant el Palamós en la Copa Catalunya (5-0), un resultat que va ennuvolar prematurament l'esdevenir de l'equip. Tot i això, sense renunciar a la proposta atractiva de Chicho Pèlach i la seva tropa, els unionistes van aconseguir encadenar ratxes solvents i uns números com a local incontestables. Amb només quatre derrotes a casa, un total de 33 punts i les victòries davant la Pobla de Mafumet (4-0), el Sant Andreu (3-1), el Peralada (2-1) i l'Ascó (2-0), els figuerencs van convertir Vilatenim en un dels fortins del grup V de la Tercera Divisió.
Malauradament per als interessos unionistes, el pobre balanç lluny de casa va frenar qualsevol sorpresa favorable. Els figuerencs van signar una solvent novena posició aconseguint sumar 17 punts en la resta de la geografia catalana, encara que –sobre el paper- es va assolir l'objectiu final de la temporada, una permanència sòlida i elegant.
Punt i seguit
'L'era Chicho' continua. Amb el tècnic unionista com a figura destacada del projecte, amb la renovació de les peces clau i les incorporacions adients pel plantejament blanc-i-blau, els figuerencs han superat una temporada de fonamentació, un primer pas d'una evolució progressiva que haurà de reconduir, novament, la Unió Esportiva Figueres a l'èxit.
Cal recordar, però, que l'exigència desmesurada ha quedat relegada per la il·lusió i el compromís d'un projecte que no hauria de tenir res a envejar a la majoria de propostes de la categoria; un punt i seguit respecte l'any passat; una nova aposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada