dijous, 7 de juny del 2018

Fem balanç, capítol 11: Santfeliuenc

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 11 repassem el curs del Santfeliuencque ha encadenat una nova permanència, molt tranquil·la, i viurà la temporada vinent el sisè curs a la categoria, el seu sostre històric, esdevenint cada com més clàssic de la categoria. Els blanc-i-blaus acabaven la lliga quinzens, amb 46 punts. Escriu sobre la temporada del Santfeliuenc el Juan Antonio Díaz, cap de premsa de l'entitat, gran coneixedor de l'esport de Sant Feliu de Llobregat i apassionat de transmetre coneixement: esportiu, social, històric o literari.

Un onze inicial del Santfe a Les Grasses al tram inicial del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Juan Antonio Díaz per resumir l'any del Santfeliuenc és:

'Jean-Luc', d'Els Amics De Les Arts
"Una música que preludia jorns de grans alegries que després es queden en el podria haver estat; una peça elegant sense cosir. Un collage de sensacions que resumeix la temporada de l’equip."




Enganxats a la teranyina de la irregularitat
Un article de Juan Antonio Díaz

Irregularitat obstinada, ciclotímia compulsiva, bipolaritat insalvable, tutti frutti de sabors. Així s'arrenglera la temporada d'un Santfeliuenc capaç de dies de glòries i de promeses esplendoroses, però també de jornades per a l'oblit. Un equip que va començar la lliga amb un ritme vertiginós, que va convidar a somiar –durant deu minuts va ser líder, a la jornada 5– i després va encadenar 18 setmanes sense guanyar –13 a la primera volta i 5 a la segona. L'inici espectacular de la segona volta, sostingut en un dia per a la memorabília blanc-i-blava: la rotunda victòria al Narcís Sala en una de les millors tardes a Tercera del quinquenni, va servir per salvar els mobles. Després, massa rutina previsible. Massa déjà vu. Potser és que Sant Feliu ja respira massa acomodat.

L'etern Andrés González va bastir el projecte més veterà amb múscul de Tercera i Segona B: els Murillo, Jaime Fuentes, Juanjo Prior, Charly Ruiz, David Romo, Albert Cuadras, Alberto Esteban o Joserra modulaven la temperatura adient per fer del Santfe un dels animadors de la lliga. Un bloc granític. No obstant, el bon inici i les bones sensacions exhibides en les jornades inaugurals no van tenir continuïtat. Una sèrie tan negativa com inexplicable que va portar a encadenar 13 partits sense tastar els tres punts va abocar a un Nadal de pomes agres. La reacció a l'inici de la segona volta va tapar boques i va permetre viure d'educades rendes, però sense esvair l'espectre del cada any sant tornem-hi que tot segueix igual. La permanència matemàtica a la jornada 37 va segellar l'objectiu obligat, però amb un aprovadet mes raspat i eixut que mai. Potser és que ja ens hem acostumat a viure bé i hem oblidat el necessari exercici especular de mirar el passat. Sembla que a la capital del Baix Llobregat hàgim oblidat que aquest equip fins al juny de 2013 no va passar el llindar de la Primera Catalana d'una història més que centenària.

El Santfe va començar el curs de manera immillorable // Jaime PG - Santfeliuenc FC

En un projecte acabdillat per la veterania, van ser, però, novells a la categoria com David López i Adri Recort els que van escriure les notes més altes, amb el contrapunt indiscutible de l'impetuós Nacho Ruiz, un guerrer tot terreny que engresca l'afició amb les seves cavalcades.

Expertesa i joventut es van aliar per assolir la cinquena permanència a Tercera. El club ja mira al futur amb la renovació de la meitat de la plantilla i amb Andrés González com a monarca absolut de les banquetes del futbol català. L'entrenador de Cornellà sumarà 12 temporades de blanc-i-blau.

Amb els deures a mig fer, l'objectiu per a la 2018/2019 serà el de reenganxar una afició que ja s'ha acostumat a la Tercera, però que tanmateix reclama un relat nou que trenqui una dinàmica massa sovint repetida. El sentit comú demostrat per la directiva és el millor aval per continuar un projecte que ha consolidat una divisió somiada per moltes generacions de santfeliuencs.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada