En la salut i en la malaltia

Diumenge passat el Gavà assolia l'ascens a Segona B en una tanda de penals agònica contra el Castellón. L'equip vencedor tindria una plaça al grup tercer i el derrotat, seguiria un curs més a Tercera. Després de l'eufòria i els nervis d'un partit d'aquestes característiques, tornem a mirar-lo des d'una altra perspectiva. Avui, el company Cristian Garcia, autor del Blog de l'Hospi, ens fa la contracrònica del Gavà-Castellón

Gavà i Castellón van protagonitzar una eliminatòria molt atractiva // Javi Borrego - FCF

En la salut i en la malaltia

Un article de Cristian Garcia

L’altre dia em van dir que encara hi ha gent que té l’estranya mania de casar-se i que a sobre, alguns, ho fan per l’Església. Serà per creença o pels regals (?), o per complir amb la tradició i sentir el capellà dir allò tan típic: “en la salut i en la malaltia, fins que la mort us separi”. Sempre he pensat que aquesta frase té un punt sectari però, sobretot, irreal, ara que molts matrimonis duren menys que algunes seleccions a l’Eurocopa. M’atreviria a dir que no difereix massa de la irracionalitat que envolta els sentiments que desprèn la pertinença a un club de futbol, una pertinença que curiosament va acompanyada d’una fidelitat (gairebé) eterna. Igual que la salut i la malaltia en les nostres vides, al futbol la victòria i la derrota (que no l’èxit i el fracàs), són complicades (molts cops impossibles) d’evitar.

És una percepció molt personal, però sempre he pensat que la derrota ajuda més a créixer que no pas la victòria. Hi ajuda, sobretot, la forma. Ahir a la Bòbila, la tanda de penals va ser el punt de no retorn per a Gavà i Castellón, dos equips que després de 3.990 minuts de joc reglamentari, de gairebé un any de preparació i més de deu mesos de competició, es jugaven el seu futur esportiu immediat des del punt dels onze metres. Un dels dos assoliria la glòria i l’altre, per contrast, acabaria vessant llàgrimes per haver estat a prop, a mil·límetres de l’objectiu que havia il·lusionat un club, un poble, una ciutat. Tal com va passar a Castàlia set dies abans, i es va repetir durant els 120 minuts de partit a Gavà, la tanda de penals va estar marcada per la bipolaritat d’un marcador que va regalar boles d’ascens a blaugranes i a albinegres; Álvaro Campos aturava el quart penal del Gavà, executat per Èric Pujol. Acte seguit, Antonio, que durant el partit havia tirat un capot al seu equip tot accelerant la producció ofensiva dels de Kiko Ramírez, deixava escapar l’opció de pujar i acabava maleint l’estirada d’Èric Alcaraz, que acabava sumant al currículum familiar l’ascens que el seu germà gran, Rubén, no havia pogut aconseguir amb el Girona la setmana passada. Boris Garrós conduïa el destí a la mort súbita i després d’una ronda d’encerts, el setè torn acabaria per determinar l’afortunat amb una plaça al ‘pou’ de la Segona Divisió B. Luismi enviava el seu penal i, a efectes pràctics, l’ascens orellut al cel gavanenc. Però calia que els locals rematessin la feina i l’encarregat d’executar el Castellón seria el senegalès Jean-Marc Fayé; amb el 14 a l’esquena, Marco empenyia l’esfèric i el Gavà cap al fons de la xarxa i, sis anys després, cap a una Segona Divisió B que havia abandonat en una temporada 2009-2010, amb Claudiu Raducanu en aquella plantilla, que va finalitzar esportivament parlant amb el cruel gol de David Torres, davanter de l’Ontinyent, un 25 d’abril de 2010 al Clariano.

En aquell equip hi havia Dani Iglesias, ahir suplent en un Gavà que va veure com el partit i l’ascens se li posava de cara gràcies a dos golassos, el primer del lateral dret Jaime i el segon, d’un David Jiménez que ha estat un dels homes destacats en aquesta fase d’ascens. El 2-0 posava les coses complicades al Castellón, però amb el #Kikismo per bandera i amb una afició que és capaç de viatjar sense entrada per enfilar-se a la tanca que envolta la Bòbila o per buscar lloc, dos hores i pico abans de començar en un turonet que permet veure el 70% del terreny de joc, donar el partit per tancat era un risc massa temptador com evitable. 97 anys d’història i massa cops durs els darrers anys, començant per un descens administratiu fa cinc estius, mereixien un final molt més feliç del que va tenir el CD Castellón ahir a Gavà. Per molt que Antonio i Raúl Fabiani, dos tios tan alts com experts en això del futbol modest, van decidir rescatar l’equip per empatar l’eliminatòria, el desencert visitant davant d’Èric Alcaraz va acabar convertint-se en una premonició del destí inhumà que estava escrit pels orelluts.

Aficionats orelluts aplaudeixen el seu equip després de l'eliminació // CD Castellón

Pels que hem viscut algun ascens (pocs) i més de dues i de tres ‘finals’ perdudes, derrotes com la d’ahir del Castelló són tan doloroses com reconfortants. Doloroses perquè estic segur que quan Marco va batre Campos tots i cadascun dels aficionats del Castellón van maleir que aquella rematada de Gaizka Saizar a la pròrroga no hagués picat la fusta, potser que Antonio hagués estat titular en lloc d’Ebwelle o, simplement, que Èric Alcaraz no hagués aturat el llançament que els va privar de l’eufòria i els va abocar a la llàgrima. Doloroses i causants d’un sentiment d’impotència: en el fons saps que poc o res depèn de tu, que és futbol, que el que ha de passar ho fa al rectangle de joc. Que l’encert i el desencert, l’atzar marcaran el destí del teu club. I et planteges quina lògica té això de confiar cegament, de deixar-se emportar per un sentiment de pertinença a un club de futbol, d’adonar-te que el que li passa al teu equip t’afecta més d’algunes coses que passen en el nostre dia a dia. Hi penses i acceptes que probablement mai no trobaràs una resposta a la teva pregunta i que val més la pena resignar-se a la realitat i viure aquesta passió. Plorar i abraçar-te amb gent que comparteix bogeria. La gent de Castelló s’il·lusionava amb l’ascens recordant Còrdova, Linares o Haro; l’any vinent, quan pugin, recordaran Gavà com una pedra més en un camí que, com la vida, no és gens fàcil. I celebraran el moment de salut igual que mai no van defallir quan la derrota, la malaltia, va afectar el seu cor albinegre.

Perfil dels rivals: Castellón

El Castellón (tercer al grup 6) serà el rival del Gavà a la tercera eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B. Com en els anys anteriors, des de tercera.cat hem contactat amb periodistes que han seguit els altres grups de Tercera per traçar un perfil del rivals dels catalans.

El Castellón, rival del Gavà a la ronda decisiva // CDCastellon.com

Escriu sobre el Castellón el periodista Iván Fernández, del Diari de Levante de Castelló.

El Castellón arriba a l'eliminatòria definitiva transformat en l'equip que tots desitgen odiar. L'equip de Kiko Ramírez, després d'entrar en procés d'autodestrucció amb l'escàndol de les apostes de Rubén Suárez i Javi Selvas, i després d'haver sumat només 10 punts en 10 partits, començà la seua particular lluita contra el rellotge per arribar a temps a la promoció d'ascens amb la destitució de Ramón Calderé. L'exentrenador de l'Hospitalet va aterrar a Castàlia amb l'obligació de recuperar un vestuari en plena depressió i convertir-lo en un equip capaç de competir per l'ascens. Per això, el tècnic de Tarragona, després de netejar el vestuari, construí un equip difícil de superar en defensa, amb la capacitat de sofriment necessària per a sumar punts en aquesta categoria, gràcies als fitxatges del central Arturo Navarro i el lateral esquerre Juanfran, i que treia el màxim profit de les seues oportunitats en atac. Sense la possibilitat de disposar dels teòrics davanters titulars, com eren Rubén Fonte i Gaizka Saizar, Antonio, un atacant que destaca per la seva altura i fortalesa física, es va erigir com referència ofensiva al costat del jugador format a casa Charlie Meseguer. El de Vila-real es convertí en el màxim golejador de l'equip, amb 11 tants, gràcies als espais que trobava pel treball fet per Antonio.

Amb eixa fórmula, combinada amb la capacitat de destrucció del joc rival de Marc Castells i Jordi Marenyà, el Castellón va escalar posicions fins a arribar a ficar-se entre els quatre primers. Els de la Plana varen sumar 60 punts amb Ramírez i finalitzaren com el millor conjunt del grup des de l'arribada del català. A més, entre el final de la Lliga i la promoció sumen 11 partits sense perdre. En l'últim partit de Lliga, un gol en el descompte en casa del Recambios Colón, va permetre als blanquinegres guanyar per 2-3 i finalitzar com tercers del grup VI. Una dada gens banal, ja que mostra que l'equip de Ramírez no abaixa mai els braços i que farà el necessari per complir el seu objectiu.

Els orelluts van ser tercers al grup sisè // Juan Martín - ElMundo.es

En la fase d'ascens, el Castellón ha explotat al màxim la seua capacitat de sofriment. Ha guanyat tres partits per la mínima i va empatar l'altre sense gols. La classificació amb èpica inclosa davant l'Atlético Malagueño, després d'empatar a zero i sofrir tres balons als pals, defineix el moment actual de l'equip. Darrere, com si foren membres del Grup Salvatge de Sam Peckinpah: Luismi Ruiz, Guille Vázquez, Arturo Navarro i Juanfran conformen una línia que talla amb contundència les internades rivals i que té, com últim bastió, Álvaro Campos, porter acostumat a jugar en superiors categories, que va salvar als orelluts de l'eliminació en La Rosaleda. A la mitja, Marc Castells ha trobat en Carlos López, un jove jugador del planter amb una incansable capacitat per a robar balons, al seu company perfecte per la promoció. El seu treball és clau per a dificultar l'eixida de baló del rival i complicar el seu joc d'atac. Però Castells, sancionat per acumulació de targetes, no estarà a l'anada de l'eliminatòria davant el Gavà i tot apunta que Marenyà serà la parella de ball de Carlos López.

Davant, a l'espera de si Antonio es recupera (porta tota la promoció lesionat) i tampoc sense Tariq, un davanter clàssic de Segona B que ha fet 10 gols des que va arribar en gener, la referència ofensiva serà Raúl Fabiani. A l'igual que Tariq i Antonio, l'internacional per Guinea Ecuatorial és un home alt i fort que ha estat fitxat per a jugar els partits de la fase d'ascens. De moment, ha fet un gol i ha donat una assistència. No va estar a Málaga per sanció, però tornarà per a jugar el diumenge en Castàlia i tot apunta que farà parella amb Meseguer, que jugarà de mitja punta. La radiografia de l'equip es completa ara mateix amb Ebwelle, el camerunès format en el Barça i que va jugar en el València Mestalla, aporta a la banda esquerra la fantasia i l'anarquia que li faltava a aquest equip des de la marxa de Pruden al filial del Atlético de Madrid B. A la dreta és a on hi ha més variacions per part de Ramírez. Segons les característiques del partit, el tècnic aposta per Rida, un jugador marroquí amb molta habilitat, o per la veterania de Carrillo o Jorge Giménez. Tot això per a fer un equip que prioritza la contenció defensiva a la creació ofensiva i que té en la contra i el baló parat els seus principals recursos ofensius en el play-off.

 

A més, el Castellón comptarà amb el suport de l'afició. Encara que la mitja de la temporada a casa han sigut uns 1.500 espectadors, els seguidors orelluts necessiten ben poc per a il·lusionar-se. Davant la Peña Deportiva ja van ser 9.000, i 11.000 es donaren cita davant l'Atlético Malagueño. Tot apunta que el diumenge a les 19h, davant del Gavà, hi haurà ple a l'estadi municipal, el millor aliat per a un equip que només contempla l'ascens i per al que qualsevol altre resultat significarà un fracàs.