Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iván Fernández. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iván Fernández. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juny del 2016

Perfil dels rivals: Castellón

El Castellón (tercer al grup 6) serà el rival del Gavà a la tercera eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B. Com en els anys anteriors, des de tercera.cat hem contactat amb periodistes que han seguit els altres grups de Tercera per traçar un perfil del rivals dels catalans.

El Castellón, rival del Gavà a la ronda decisiva // CDCastellon.com

Escriu sobre el Castellón el periodista Iván Fernández, del Diari de Levante de Castelló.




El Castellón arriba a l'eliminatòria definitiva transformat en l'equip que tots desitgen odiar. L'equip de Kiko Ramírez, després d'entrar en procés d'autodestrucció amb l'escàndol de les apostes de Rubén Suárez i Javi Selvas, i després d'haver sumat només 10 punts en 10 partits, començà la seua particular lluita contra el rellotge per arribar a temps a la promoció d'ascens amb la destitució de Ramón Calderé. L'exentrenador de l'Hospitalet va aterrar a Castàlia amb l'obligació de recuperar un vestuari en plena depressió i convertir-lo en un equip capaç de competir per l'ascens. Per això, el tècnic de Tarragona, després de netejar el vestuari, construí un equip difícil de superar en defensa, amb la capacitat de sofriment necessària per a sumar punts en aquesta categoria, gràcies als fitxatges del central Arturo Navarro i el lateral esquerre Juanfran, i que treia el màxim profit de les seues oportunitats en atac. Sense la possibilitat de disposar dels teòrics davanters titulars, com eren Rubén Fonte i Gaizka Saizar, Antonio, un atacant que destaca per la seva altura i fortalesa física, es va erigir com referència ofensiva al costat del jugador format a casa Charlie Meseguer. El de Vila-real es convertí en el màxim golejador de l'equip, amb 11 tants, gràcies als espais que trobava pel treball fet per Antonio.

Amb eixa fórmula, combinada amb la capacitat de destrucció del joc rival de Marc Castells i Jordi Marenyà, el Castellón va escalar posicions fins a arribar a ficar-se entre els quatre primers. Els de la Plana varen sumar 60 punts amb Ramírez i finalitzaren com el millor conjunt del grup des de l'arribada del català. A més, entre el final de la Lliga i la promoció sumen 11 partits sense perdre. En l'últim partit de Lliga, un gol en el descompte en casa del Recambios Colón, va permetre als blanquinegres guanyar per 2-3 i finalitzar com tercers del grup VI. Una dada gens banal, ja que mostra que l'equip de Ramírez no abaixa mai els braços i que farà el necessari per complir el seu objectiu.
Els orelluts van ser tercers al grup sisè // Juan Martín - ElMundo.es
En la fase d'ascens, el Castellón ha explotat al màxim la seua capacitat de sofriment. Ha guanyat tres partits per la mínima i va empatar l'altre sense gols. La classificació amb èpica inclosa davant l'Atlético Malagueño, després d'empatar a zero i sofrir tres balons als pals, defineix el moment actual de l'equip. Darrere, com si foren membres del Grup Salvatge de Sam Peckinpah: Luismi Ruiz, Guille Vázquez, Arturo Navarro i Juanfran conformen una línia que talla amb contundència les internades rivals i que té, com últim bastió, Álvaro Campos, porter acostumat a jugar en superiors categories, que va salvar als orelluts de l'eliminació en La Rosaleda. A la mitja, Marc Castells ha trobat en Carlos López, un jove jugador del planter amb una incansable capacitat per a robar balons, al seu company perfecte per la promoció. El seu treball és clau per a dificultar l'eixida de baló del rival i complicar el seu joc d'atac. Però Castells, sancionat per acumulació de targetes, no estarà a l'anada de l'eliminatòria davant el Gavà i tot apunta que Marenyà serà la parella de ball de Carlos López.

Davant, a l'espera de si Antonio es recupera (porta tota la promoció lesionat) i tampoc sense Tariq, un davanter clàssic de Segona B que ha fet 10 gols des que va arribar en gener, la referència ofensiva serà Raúl Fabiani. A l'igual que Tariq i Antonio, l'internacional per Guinea Ecuatorial és un home alt i fort que ha estat fitxat per a jugar els partits de la fase d'ascens. De moment, ha fet un gol i ha donat una assistència. No va estar a Málaga per sanció, però tornarà per a jugar el diumenge en Castàlia i tot apunta que farà parella amb Meseguer, que jugarà de mitja punta. La radiografia de l'equip es completa ara mateix amb Ebwelle, el camerunès format en el Barça i que va jugar en el València Mestalla, aporta a la banda esquerra la fantasia i l'anarquia que li faltava a aquest equip des de la marxa de Pruden al filial del Atlético de Madrid B. A la dreta és a on hi ha més variacions per part de Ramírez. Segons les característiques del partit, el tècnic aposta per Rida, un jugador marroquí amb molta habilitat, o per la veterania de Carrillo o Jorge Giménez. Tot això per a fer un equip que prioritza la contenció defensiva a la creació ofensiva i que té en la contra i el baló parat els seus principals recursos ofensius en el play-off.
 
A més, el Castellón comptarà amb el suport de l'afició. Encara que la mitja de la temporada a casa han sigut uns 1.500 espectadors, els seguidors orelluts necessiten ben poc per a il·lusionar-se. Davant la Peña Deportiva ja van ser 9.000, i 11.000 es donaren cita davant l'Atlético Malagueño. Tot apunta que el diumenge a les 19h, davant del Gavà, hi haurà ple a l'estadi municipal, el millor aliat per a un equip que només contempla l'ascens i per al que qualsevol altre resultat significarà un fracàs.

dimecres, 16 de maig del 2012

Fem balanç, capítol 1: L'any del Rubí

Inicio avui a blog una secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

Obre el foc el company Jordi Mestres, redactor de FutbolCatalunya i lajornada.cat, que ha seguit aquest curs les evolucions de la Unió Esportiva Rubí. Ascendit de Primera Catalana la temporada en què el club celebra el centenari, els vallesans van meravellar des del primer dia amb la proposta de joc vistós i l'entrega dels nois d'Alberto Fernández. L'onzena plaça final no deixa de ser anecdòtica, ja que els rubinencs van assolir la permanència ben aviat, i van disposar d'opcions d'entrar al play-off.

De l'any del Rubí en fa balanç en Jordi Mestres.


Un deu per a l’any 100
Un article de Jordi Mestres


El Rubí ha aconseguit la segona millor classificació de la seva història, després de la tercera posició a Tercera l’any 1993. Ben pocs es podien imaginar que els d’Alberto Fernández acabarien la lliga en onzena posició amb 50 punts i, sobretot, sense patir per assegurar la permanència. Es tracta de tota una fita per a un conjunt poc acostumat a la Tercera Divisió (només hi ha estat 9 temporades en 100 anys).

De fet, aquest any el Rubí era un novell en la categoria; amb un projecte atractiu, sí, però novell al cap i a la fi. Un bon començament va donar confiança a l’equip, gràcies sobretot a l’eficiència a Can Rosés i a victòries de prestigi (per exemple contra el Terrassa). Per contra, la inexperiència rubinenca s’ha notat sobretot fora de casa, amb un bagatge bastant fluix (18 punts de 57). És cert, però, que el Rubí sempre ha donat bona imatge i espectacle. L’aposta d’Alberto Fernández va ser aquesta des d’un bon principi: guanyar, però practicant un bon futbol que agradés a l’espectador.

Partits com la golejada a Vic per u a cinc, que va certificar la permanència a nou  jornades pel final, en són un clar exemple. A partir d’aquest moment l’equip es va desinflar. És possible que s’haguessin fet volar massa coloms, però en aquell moment es pensava en un hipotètic ascens, que es trobava a només tres punts. El partit posterior va ser un punt d’inflexió negatiu. I és que els d’Alberto Fernandez van dominar de principi a fi el partit contra el líder. No obstant l’eficiència defensiva dels de Vacas va impedir una victòria que hagués donat ales a l’entitat presidida per Josep Alcalà.

Foto: Alex Gallardo

Des d’aquest moment es produïa una davallada notòria, en la qual els de Can Rosés no van conèixer la victòria en les set jornades posteriors. Així doncs, adéu ascens i bany de realitat per al Rubí. Tot i això, la victòria contra el Santboià en l’última jornada va recordar la màgia de Can Rosés (on s’han aconseguit 32 punts de 57) i l’equip va acabar bé la temporada.

La pregunta és: I ara què? Cal tenir en compte la fita aconseguida per una plantilla i una entitat humil, sense gaire recursos i que, en definitiva, amb poc ha fet molt. No cal descuidar que no es pot viure d’una temporada i que assolir l’èxit és difícil, però mantenir-lo encara més. Serveixi d’exemple el Muntanyesa, que després de la màgica temporada passada ha suat sang per mantenir la categoria en l’actual.

Josep Alcalà té la fórmula de l’èxit, ja que en dos anys de mandat l’equip ha passat de la ruïna econòmica a acaparar elogis a Tercera Divisió. No es pot demanar més, tot i que caldrà veure què passa tenint en compte que homes com Pedro i Batanero ja han fet les maletes abans que s’acabi la temporada.

Són dues baixes importants, però encara n’hi ha de pitjors. Resulta evident que la marxa de l’equip es veurà afectada per la sortida de dos homes tan importants com Luis Zaldívar (preparador físic i segon entrenador) i Iván Fernández (director esportiu). Ara la gran incògnita és saber el futur d’un gran entrenador com Alberto Fernández.

El Rubí és un club petit i modest, que evidentment no pot retenir els cracks que despunten, tan dins com fora del camp. El mèrit d’aquest equip, com de molts d’altres, és saber gestionar els seus recursos de manera eficient, sense tenir la possibilitat de malbaratar-los. Així ho ha fet aquests últims dos anys i espero, de la mateixa manera que tots els rubinencs, que segueixi sent igual. El camí està marcat, ara només cal seguir-lo.

dijous, 5 d’abril del 2012

Actualitat a Tercera (05/04/2012)

És dijous i, com sempre que puc, recullo un seguit de notícies de Tercera. Aquesta setmana, amb la Copa de Regions UEFA com a protagonista, però també passant per Rubí, el Prat i Vilanova. Aquestes són les notícies que hi recullo:

Juga la Selecció
Aquest divendres, a més del Balaguer-Gramenet suspès el 21 de març, entra en escena la selecció catalana amateur, que disputa a Astúries les semifinals de la fase espanyola de la Copa de Regions UEFA. Els homes de Toni Almendros buscaran contra Castella i Lleó, a l'Estadi Universitari d'Oviedo, l'accés a la final per segon cop des de la creació del torneig. Si arriben a la final, s'enfrontarien al guanyador de la semifinal entre Múrcia i Astúries, que es disputarà a Mareo, la mítica escola de futbol de l'Sporting, diumenge a les 12 hores. La lesió de Fradera, diumenge passat al Nou Sardenya, ha fet entrar a la convocatòria el porter del Terrassa, Diego Gómez. Podeu veure la llista de convocats i els horaris aquí. Els mitjans que difonen el futbol català han donat ressò aquests dies a la competició. Així, us proposo quatre aproximacions a la competició:

  • Els companys de lajornada.cat, Carles Garcia i Jordi Mestres, es van acostar dimecres al CAR de Sant Cugat i van parlar amb tots els convocats i el mateix seleccionador, Toni Almendros. En un article de lectura molt àgil ens els presenten, per a que ens parlin de trajectòries, de la Copa de Regions, i també de Tercera. Ho podeu llegir en aquest enllaç.
  • També a lajornada.cat, dimecres el periodista Sergi Quitian explicava en un article molt complet la raó de ser de la selecció catalana amateur i de la Copa de Regions UEFA. Ho podeu llegir en aquest enllaç.
  • Els companys d'El Prat Esports entrevistaven ahir, dimecres, el porter i capità pratenc, Toni Texeira, que explicava les sensacions que té davant la cita d'Astúries. Podeu escoltar la conversa del porter, el menys golejat ara per ara a Tercera (amb els dos gols de l'Amposta, Sergio López té ara una mitjana superior, amb un partit més) amb la conductora de l'espai, Míriam Roures, aquí:
  • A BTV Esports emetien ahir una notícia en què s'explica, en 48 segons, què és la Copa de les Regions UEFA.

    Final a un cicle exitós
    El secretari tècnic de la Unió Esportiva Rubí, Iván Fernández, comunicava ahir que deixarà el càrrec i la posició de vocal de la junta directiva a l'acabament de l'actual temporada. Fernández tanca una etapa que destaca de quatre anys a la secretaria tècnica. Hi va arribar el 2008 amb l'equip a Preferent, i després de dos ascensos, aquesta temporada el conjunt vallesà ha mirat a la part alta destacant per un futbol molt atractiu. El fins ara secretari tècnic considera que el cicle a Rubí s'ha acabat i es proposa buscar "nous cicles" després del treball fet durant aquestes quatre temporades a l'entitat rubinenca.

    L'afició del líder
    Mosaic al Prat-Masnou // Foto: Juan Martínez
    La gran temporada que està completant l'AE Prat, líder a sis jornades de la conclusió amb deu punts de marge sobre el segon, ha vingut acompanyada d'una creixent comunió amb el públic del Sagnier. Diumenge, contra el Masnou, la nova Penya AE Prat El Peixet rebia el líder amb un mosaic (veure foto). De les sensacions que desperta a l'equip aquest suport fidel dels seguidors en parla aquesta notícia de Fermín Suárez i Míriam Roures per a El Prat TV, que inclou les declaracions del tècnic del conjunt potablava, Agustín Vacas, i del president de l'entitat, Luis Quiñonero:


    Confiança en Alcolea
    Dilluns el Club de Futbol Vilanova convocava una roda de premsa en què el president de l'entitat, Teo Traveria, i el capità de la primera plantilla, Carles Valldosera, donaven suport a l'actual entrenador, Àngel Alcolea, després dels mals resultats que han situat l'equip al llindar del descens. Ens ho expliquen en aquesta notícia els companys de Canal Blau. Un vídeo recollit a Garraf Esports: