Els rivals de la 2a ronda del play-off

Amb el Prat ja ascendit a Segona B (l'equip ho celebrarà demà al consistori pratenc), els altres tres equips complien el cap de setmana i ja tenen rivals a la segona ronda del play-off. L'Ejea, el Binissalem i l'Extremadura són els propers rivals dels nostres representants, i des de tercera.cat he volgut acostar-me una mica al perfil dels tres equips, apropant l'anàlisi que en fa gent que els ha seguit durant aquest curs.

L'Espanyol B tindrà un rival relativament cèlebre. Dic relativament perquè l'Extremadura UD actual és una refundació del cèlebre equip blaugrana (el CF Extremadura) que va arribar a jugar dos cursos a Primera Divisió (1996-1997 i 1998-1999). Es va refundar el 2007, i va ascendir en 3 anys fins a Segona B (2010-2011), categoria que va perdre el curs passat. L'equip juga al mateix escenari, el Francisco de la Hera (12.000 espectadors), que va viure tardes de glòria a l'elit fa una dècada. Ha quedat tercer al grup 14, encaixant ben pocs gols, 24 en 40 partits oficials. A la primera ronda ha eliminat l'Haro Deportivo per un global de 2 a 1. El periodista esportiu extremeny José Antonio Reina, que treballa a Canal Extremadura Radio, ens explica com arriba l'equip a l'eliminatòria:

El Extremadura UD llega a la semifinal de la fase de ascenso a Segunda B tras superar al Haro Deportivo. En la ida, disputada en el Francisco de la Hera, que albergó las dos temporadas del extinto CF Extremadura en Primera División durante la década de los noventa, el Extremadura UD ganó 2-0 al Haro gracias a un tempranero gol de Carlos Rubén, de penalti, y a un postrero tanto de Angelito, que llegó en el descuento. En la vuelta en El Mazo, el Extremadura UD perdió 1-0 con ciertas dosis de sufrimiento en la recta final, aunque el guardameta Tete se erigió en el salvador del conjunto almendralejense.

Antes de comenzar la temporada, por el potencial de su plantilla, el Extremadura UD entraba en todas las quinielas para competir en la lucha por el título con el Arroyo, que ascendió el pasado domingo. Sin embargo, un discreto inicio del campeonato, sobre todo fuera de casa, le alejó de la lucha por el título. No obstante, la segunda vuelta azulgrana ha sido espectacular y sólo perdió en la jornada 24 en feudo del campeón Arroyo, aparte de la derrota del pasado domingo en tierras riojanas.

La remontada del equipo presidido por Diego Madera y entrenado por Agustín Izquierdo se cimentó en una ligera mejoría como visitante, pero, sobre todo, en su espectacular racha como local. De hecho, el Extremadura UD acumula 16 victorias consecutivas en el Francisco de la Hera. Y lo que es más llamativo: No encaja ningún gol en su feudo desde el 16 de noviembre cuando goleó 4-2 a la UD Badajoz. Desde entonces, los azulgranas suman 1.283 imbatidos ante sus aficionados.

En Almendralejo no ha gustado el emparejamiento con el Espanyol B. Aparte del largo desplazamiento, se considera al filial españolista uno de los rivales más duros que podía depararle el sorteo. Sin embargo, el equipo de Raúl Longhi también debe tener en cuenta que enfrente tendrá a un rival con jugadores con múltiple experiencia en superior categoría. Los nombres más significativos son los de Tete, Golo, Carlos Rubén y, sobre todo, el veterano Sabino, que llegó a jugar en Primera División. El delantero de Los Santos de Maimona, sin embargo, no llega a esta eliminatoria en su mejor momento, pues reapareció el domingo tras una larga lesión.

Un segon de grup amb molta fama a nivell estatal aquest curs serà el rival del Manlleu. Tot i haver quedat sotscampió al grup 11, el balear, el CD Binissalem ha estat notícia aquest curs (de fet, fa només unes setmanes), per haver-se imposat a la Copa Federació, convertint-se en el primer equip de Tercera en assolir-ho des de 2005. Els mallorquins van vèncer amb un balanç a la final, si més no, curiós: imposant-se 5 a 0 a casa i perdent al camp del Lemona per 6 a 1. A més, pel camí cap al títol es van desfer del Santboià, en un partit d'anada (4-0) polèmic. L'enfrontament contra l'equip de l'extècnic manlleuenc, Miguel López, pot servir de precedent per a Francesc Cargol. L'equip mallorquí busca l'ascens a Segona B, quelcom que mai ha aconseguit. De fet, aquest és el millor any de la història  del club, amb la segona plaça a Tercera i el triomf a la competició federativa. La periodista Mercè Valero, del Departament d'Esports d'IB3 Televisió, ha viscut de prop els intensos mesos que ha viscut el futbol de Binissalem:

L’ANY GRAN DELS ASSULES

Binissalem s’ha mobilitzat pel futbol. Aquesta població mallorquina d’uns 7000 habitants és coneguda sobretot pel vi. Però aquest any si ha estat en boca de tothom és pels assules, l’equip de futbol més antic de l’illa (el 2014 celebrarà el centenari). Aquesta temporada els jugadors han aconseguit il·lusionar tots els veïns de la localitat gràcies al major èxit de la història: la Copa Federació. 

El secret del Binissalem és que s’ha convertit en una petita família. Fa quatre anys que es manté el mateix bloc. I en tres d’aquests quatre anys han lluitat per pujar a Segona B. Però fins ara mai no ho han aconseguit. Quan van estar més a prop va ser la temporada 2008-2009. Pocs obliden el gran robatori en el partit de tornada contra el San Roque a Lepe. Al minut 90, l’àrbitre va donar per bo un gol dels andalusos en fora de joc. Un gol que va deixar un any més els binissalemers a Tercera. Aquesta vegada la situació és molt diferent. Els assules tenen una confiança absoluta en si mateixos. La Copa Federació els ha donat una energia que sembla que els ha de valer per superar qualsevol obstacle. En aquesta competició han demostrat que són experts en eliminatòries d’anada i tornada. S’han desfet d’equips de Segona B (Mallorca B, Teruel, Rayo Vallecano B i Toledo) i també d’un equip català de Tercera, el Santboià. I tot això, mentre completaven una lliga per treure’s el barret. Un mà a mà amb el líder, el Constància (que ja ha aconseguit l’ascens a Segona B). Han acabat segons amb 80 punts. Només han perdut sis partits, i els 26 gols en contra demostren que tenen una defensa molt seriosa. Al mig del camp destaca Miquel Forteza, i davant també tenen qualitat, amb jugadors com Ángel García o Javi Fernández. Tots ells dirigits per un home de la casa, el binissalemer Tomeu Pons, un gran coneixedor de la categoria. 

Jugadors i seguidors creuen en l’ascens a Segona B. Sembla que és ara o mai. Però a la directiva és més realista i toca de peus a terra. Jugar a una categoria superior suposa fer una inversió més important. El president, Jaume Vallès, ha dit en més d’una ocasió que no els convé pujar de Segona B. La gran alegria de la temporada ha estat la Copa Federació i potser amb això ja en tenen prou.

A la Pobla Mafumet, quart classificat del grup V, li ha tocat un campió de grup, en aquest cas el del grup 17, l'aragonès, la SD Ejea. El màxim palmarès del rival dels tarragonins són tres campionats a Tercera (el d'enguany i els de 2008 i 1958). Mai han conquerit el cel de la Segona B, i a la ronda de campions han estat eliminats per l'Arroyo (2-2, tot i haver-se imposat a Extremadura per 0 a 1). Un bon coneixedor del futbol que desplega el campió aragonès (6 derrotes en 40 partits oficials) és Antonio Iranzo, administrador de Futbol Aragonés. Ell analitza per a tercera.cat algunes de les claus del joc del campió aragonès:

La Sociedad Deportiva Ejea consiguió su tercer título liguero tras quedar campeón en un final de competición de infarto, en la que se aprovechó de sendos tropiezos de Sariñena y Cuarte. El conjunto de las Cinco Villas ha sido dirigido por Álex Montserrate, todo un clásico en los banquillos del fútbol aragonés, con un gran historial y mucha experiencia en los play-off. La Sociedad Deportiva Ejea comenzó muy fuerte el tramo inicial, consiguiendo el titulo invernal al llegar campeón al término de la primera vuelta. El equipo sufrió varias lesiones y sin ninguna duda cosechó varios resultados negativos al inicio de la segunda vuelta, incluso saliendo de los puestos de play-off, pero un tramo final excelente en el cual cosecho 9 victorias y 2 empates les llevó al titulo liguero. Además de conseguir el título, también ha destacado José Carlos Gallego, jugador forjado en la cantera zaragocista, que a pesar de jugar en banda ha conseguido 28 goles consiguiendo el "pichichi" de la categoría. También destacan Pirri y Álex Gracía por banda, dos jugadores muy hábiles, una defensa muy seria comandada por Jorge Recio y Camus, dos jugadores con mucha experiencia en sus botas. El conjunto ejeano no ha conocido la derrota en su feudo en toda la liga y sólo ha sido superado por el Arroyo en el partido de play-off de la ronda entre campeones, mientras que fuera de casa no conoce la derrota desde el 12 de febrero, sumando más de 3 meses imbatido. Son números que invitan al optimismo, ante un filial (Pobla Mafumet) del que poco se conoce, pero muy buenas referencias llegan. Son un equipo joven, que no puede ascender, pero está claro que van a intentar pasar y hacerlo bien para poder el año que viene dar el salto al primer equipo. Sin duda una eliminatoria muy igualada a priori en ambos enfrentamientos.