dimarts, 22 de maig de 2012

Fem balanç, capítol 3: L'any del Cornellà

Tercer capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

Jorge Vázquez és un dels principals seguidors de la Unió Esportiva Cornellà però, a més, segueix tot allò que es mou pel futbol català. Te'l pots trobar al Torneig d'Històrics -on el vaig conèixer- i parlar amb ell d'equips que van des de l'antiga Territorial (probablement li vaig parlar del Martinenc de Bauli) fins a la Segona B, per no parlar del seu estimat Numancia. L'any per la Via Fèrria gairebé acaba amb final feliç. El Cornellà ha compensat un inici irregular, marcat per la gran quantitat d'empats, amb un final en què s'ha quedat a les portes del play-off. El Balanç no és negatiu, però les places preferents semblen l'objectiu per a un nou any que arriba amb un al·licient clar.

De l'any del Cornellà en fa balanç en Jorge Vázquez.


Any quasi perfecte
Un article de Jorge Vázquez



La temporada 2011-2012 començava amb molta il·lusió per a la UE Cornellà: canvi d’entrenador, Jordi Roger ocupava el lloc que fins al moment havia ocupat Quique Pérez Cabedo, que marxava després de dues temporades i mitja a la banqueta. La gent que coneixia Jordi Roger estava molt contenta, perquè deien que es veuria una altra manera de jugar a futbol totalment diferent a la de Quique. Això s’ha complert, però també s’ha de dir que en alguns moments hem trobat a faltar aquell futbol del Quique que feia guanyar partits en el darrers minuts.

L’objectiu amb què es va començar la temporada era la permanència. Es va confeccionar una plantilla amb gent molt jove, fins a 5 jugadors van pujar del juvenil, després per diferents causes només es van quedar 3. Però si a aquests sumem els juvenils que hi havia de les dues últimes temporades podem dir que es tractava d'un equip molt jove. Per aportar una mica d’experiència es va fitxar gent com Xavi Moro, Xavi Valls -que venia de quedar-se a les portes de pujar a Segona B- José Bermúdez i, fins i tot, el retorn de Didi, jugador format a les categories inferiors del Cornellà que després de molts anys per altres equips tornava a casa. La mala notícia de la pretemporada, era la greu lesió que va patir Pol. En el seu primer entrenament amb el grup després de superar uns problemes de pubis, fortuïtament es va trencar la tíbia i el peroné. Així que la cosa començava amb dos lesionats greus, Pol i Juli, que es recuperava del trencament de lligaments que va patir la temporada passada al camp del Prat. L’equip només comptava amb un central, Xavi Valls, i per ajudar l’equip es va decidir que Martí passés del juvenil al primer equip temporalment.

Foto: Alex Gallardo


Cap a finals d’agost començava la temporada oficialment. L'inici era una mica dur, havien d’enfrontar-se a rivals que en teoria havien d’estar en les posicions altes: Gramenet, Espanyol B, Manlleu, Santboià, Gavà, Europa i Terrassa. D’aquest periple es va sortir amb 9 de 21 punts possibles i la gent començava a posar-se nerviosa. Després van venir 8 partits seguits sense perdre que van tranquil·litzar la gent i van fer que l’equip anés agafant confiança i tranquil·litat. A poc a poc l’equip anava jugant millor i encara que es perdés algun partit es confiava en aquest equip. Es va acabar la primera volta en una posició còmoda, per tant es podia pensar en un altre objectiu diferent a la permanència, i per això es van realitzar dos fixatges, Raül Capó i Miguel. L'inici de la segona volta es presentava com uns dels moments clau de la temporada, ja que si es repetien els resultats de la primera volta, el nou objectiu s’allunyava una mica. No es van repetir, sinó que van ser pitjors, ja que només es van sumar 7 dels 21 punts. En aquell moment del curs es pensava que la temporada estava feta, perquè si no s’aprofitaven les errades dels demés no es podria fer res, però tal com va passar a la primera volta, 4 victòries en 6 partits van tornar a portar la il·lusió a la Via Fèrria, tot i perdre contra el Vic i el Prat en els darrers minuts de partit, aquest equip s’havia guanyat la confiança de la gent i tothom confiava que es guanyarien els 4 darrers partits. Si a més els resultats acompanyaven es podria accedir a una de les places que donen dret a jugar el play-off d’ascens. Però els resultats no van acompanyar i l’equip es va quedar a les portes d’aquestes places, així que toca descansar i pensar en la temporada següent.

En resum, quasi 9 mesos després de l'inici podem dir que la temporada ha estat bona; podria haver estat millor si s’hagués aconseguit plaça per disputar play-off, sí, però per pressupost això queda per a d'altres equips. Cal destacar que l’equip finalitza amb 8 derrotes i sent el quart equip menys golejat. L'única cosa criticable és la gran quantitat d'empats, fins a 14, que ha obtingut l’equip i que potser ha estat una raó important per no accedir al play-off.

I la temporada següent? Reforçar l’equip per intentar assolir l’ascens, ja que serà una temporada molt important, perquè es la de l’estrena del nou camp.

Cap comentari:

Publica un comentari