La fe de Matthew Edile

Gentilesa de Martí Albesa, Catpress: www.martialbesa.com

Tercer (i últim) capítol dels tres reportatges a fons que vaig anar a gravar el 15 de novembre a Olot, per a l'Esports en Xarxa:

• El gran moment de forma en aquest inici (emès el 21 de novembre)
• Santos&Martínez, societat letal (emès el 27 de novembre)
• La història de Matthew Edile

Novembre de 2011. Preparava una retransmissió televisiva per al programa XS Esports, de la XTVL. Havia de comentar l'Espanyol B-Olot al costat de l'editor d'Esports de la XTVL, el meu company Jordi Pallarès, que feia de narrador.

Feina molt recent, la de comentarista. M'havia estrenat un any abans, amb un Gavà-Balaguer decidit per Santi Triguero (perdó, el Mestre Santi Triguero). I en els següents que havia fet (devien ser 4 o 5 més, fins aquell inici de novembre), un mateix procés de preparació: plantilles, trajectòria, preguntes als companys de premsa per conèixer històries curioses...

I aquí és on va entrar en joc l'Alba Agustí, llavors cap de premsa de la UE Olot, equip que havia retornat a Tercera aquell estiu. Repassat el planter de l'Espanyol B (i quin planter, líder indiscutible en l'inici del curs passat, ho recordareu), vaig apropar-me a ueolot.com, vaig revisar la plantilla: Francolí, Hostench, Serra, Solé, Sala, Edile... Edile? Matthew? A Olot? Un nom curiós. 

Al mail amb dubtes li preguntava a l'Alba per Edile, si tenia una història curiosa i la seva resposta m'encoratjava a seguir buscant. El 3 de novembre de l'any passat responia això:

"Sí que té història curiosa, MOLTA"

Gentilesa de Martí Albesa, Catpress: www.martialbesa.com

M'explicava que va ser campió mundial sub-17 amb Nigèria, i que el 2010, després d'un pas frustrat pel Salamanca, arribava a l'Olot, llavors a Primera Catalana. La història em va captivar per complet i si, a més, el fet que Edile fos clau el 6 de novembre de 2011, amb el gol de l'empat contra l'Espanyol B (enllaç). 

Vaig preparar-me el tema a fons i vaig aconseguir tractar amb més calma la història de Matthew Edile, primer amb una entrevista després del Santboià-Olot, que va fer el meu company a la XTVL, Pep Carbonell (enllaç), i després amb una entrevista després de l'Europa-Olot en què vaig poder parlar amb calma amb Edile.

Edile, amb Nitus Santos, entrenador de l'Olot durant bona part del curs passat / Àngel Garreta - REMImages.com

El vaig entrevistar en anglès, la llengua amb la qual se sent més còmode. D'ell em va sorprendre l'extrema fortalesa mental, el seu positivisme (repetia sentències d'autoafirmació, "never put my head on the ground", "always look forward", "sky is my limit", i d'un optimisme exacerbat.

La seva simpatia (enmig del discurs en anglès colava algun "chico guapo caliente" que sempre associo a ell) va fer que seguís les evolucions de l'11 de l'Olot, que va viure un any estrany en el retorn de l'equip a Tercera. Un curs que va tancar amb 2 gols (el de l'Espanyol B i un contra l'Europa), el botí d'un lateral esquerre amb recorregut.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Aquest estiu la situació d'Edile ha estat complicada. Problemes en la renovació del permís de residència el duien, primer, a no poder viatjar al seu país durant les vacances; i després, a no poder iniciar la temporada amb l'Olot, ja que no podia jugar a categoria estatal si no tenia els documents vigents. Per no perdre la forma va fitxar pel Peralada, de Primera Catalana, per estar a prop del seu gran amic als inicis a Olot, Robert Fernández, traspassat d'un equip a l'altre la passada primavera. Allà no arriba a jugar partit oficial, però intenta mantenir el to físic per a un eventual retorn a l'Olot. Un camí de tornada que es fa oficial quan aconsegueix enllestir els tràmits i Rodri el crida de nou.

El camí va ser difícil, va fer pretemporada en plena temporada, però de nou, ara alternant l'11 i el 12 a l'esquena, torna a sentir-se futbolista al bloc de Rodri, que aquest diumenge feia història recuperant el liderat de Tercera. El futbol, diuen, és cíclic, i la col·laboració de l'actual cap de premsa de l'equip, Eduard Llinàs, em permetia de nou tractar amb calma el cas de Matthew Edile. El difícil passat recent, amb les preocupacions de l'estiu, i l'interessant futur que s'obre al davant d'un futbolista extremament optimista, i amb una gran passió, la religió. Passejàvem amb ell per Olot i, després de saludar a diversos olotins que el reconeixen i l'aturen pel carrer, ens explicava les arrels de la seva fe, amb la qual compleix sempre que pot.

Aquesta és la història de Matthew Edile:

Gràcies al Matthew Edile, per la seva complicitat; a les facilitats mostrades per la UE Olot, amb el seu cap de premsa, l'Eduard Llinàs, al capdavant; al fotògraf Martí Albesa (autor de la mítica foto de Carlos Martínez, el pistoler, que ha cedit a tercera.cat dues de les seves espectaculars fotos seguint l'equip; i als que sempre hi són, els companys d'Esports de la XTVL, que van acceptar (i van fer possible) la idea per poder tirar endavant el rodatge; i a l'Àngel Garreta, sempre atent a disparar i passar totes les fotos que li demano.