Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.
Desè capítol de la sèrie per a la UE Castelldefels. 13è classificat, el final de curs dels mariners contrasta, i molt, amb la situació en què es trobaven les últimes setmanes de 2012. L'equip protagonitzava, amb Eloy Martínez a la banqueta, un tram decisiu replet de resutats positius que van impulsar els grocs, en una aposta esportiva basada clarament en la joventut, cap a una permanència molt més tranquil·la del que es podia preveure.
Repassa l'any del Castelldefels en Carlos de Frutos, cap de premsa del club i informador de l'actualitat esportiva de la localitat per a Ràdio Castelldefels i La Xarxa. Fa uns mesos em vaig imposar com a norma no demanar articles sobre clubs concrets als seus caps de premsa. Però amb el temps, i coneixent la feina de De Frutos (o de l'Àngel Garreta a l'Europa, l'Eduard Llinàs a l'Olot, entre altres noms) he cregut oportú capgirar la "norma".
FEM BALANÇ - CAPÍTOL 10
De la 'tempesta' a la permanència
article de Carlos de Frutos / @carlosdefrutos
edició de Roger Sánchez
La desena campanya de la UE Castelldefels al grup 5 de la Tercera Divisió ha estat sens dubte una de les més mogudes i atípiques des que el quadre groc forma part del futbol estatal. Poc ens imaginàvem pels volts del mes de setembre, després de la victòria contra el Gavà als Canyars (jornada 2), tota la successió d'esdeveniments que posteriorment esdevindrien. L'equip ocupava aleshores el coliderat mercè als seus dos triomfs inicials (el primer, 0-3, jornada inaugural, a Nou Barris contra el Muntanyesa).
 |
| Foto: David Grau / CEEuropa.cat |
Les irregulars sensacions que havia deixat la pretemporada –actuacions prou interessants s'havien combinat amb d'altres de decebedores- semblaven esvair-se en aquells primers 180 minuts. L'alegria, però, va durar poc. El 6-1 en el debut mariner al nou coliseu de la UE Cornellà va marcar un punt d'inflexió negatiu, ja que va ser la primera de les 12 jornades sense victòries que els dels Canyars van acumular. Després de la desena, 18 de novembre, Antonio Escudero va ser cessat, posant punt i final a quatre temporades i escaig al càrrec. Un final ‘traumàtic’, quelcom lògic en el cas d'un home que ha estat vinculat al club en facetes tècniques i directives des del 1997, i que abans n'havia estat jugador, als 70 i 80.
En aquella desafortunada sèrie els mariners s'havien mostrat competitius però amb poc ‘punch’ atacant –ja aleshores el Castelldefels evidenciava problemes seriosos per marcar-, penalitzant-los, i de quina manera, cada errada defensiva en forma de dianes encaixades i 'estancament' a la taula (5 empats, 5 derrotes). Més de dos mesos sense triomfs van propiciar el relleu a la banqueta.
 |
| El virtuós Gilberto Braz // Alex Gallardo - GallardoPhoto.com |
L'adéu del tècnic local va encetar una etapa ‘convulsa’, sobretot pels canvis constants que va viure l'equip durant els mesos de desembre i gener, amb entrades i sortides de futbolistes a dojo. Set fitxatges i nou baixes en va ser el bagatge. Eloy Martínez, el substitut d’Escudero, va debutar a Tercera contra la Pobla Mafumet havent de ‘manegar’ una situació per la qual calia mà esquerra, paciència i fe en les pròpies possibilitats, sobretot perquè titulars indiscutibles en les 13 primeres jornades com Óscar Muñoz, el golejador de l'equip, Montilla i posteriorment Mario van canviar d'aires.
Al Castelldefels d'Eloy Martínez li va costar arrencar, només dues victòries en els vuit primers encontres, tot i que val a dir que els dubtes van venir més pels resultats que no pas pel joc desplegat. Un cop els moviments van cessar i la plantilla va quedar definida, Martínez i el bloc resultant van travar una esquadra seriosa i compacta, capaç de competir contra gairebé qualsevol rival a alt nivell.
La segona volta no va començar bé –tres derrotes als tres primers partits-, però el punt assolit a Figueres va rellançar un vestidor que necessitava confiança i d'ençà, 10 de febrer, fins a la penúltima jornada, 12 de maig, el Castelldefels només va perdre en dues ocasions. Aquest notable tram final de temporada, especialment a domicili, on els grocs van sumar cinc victòries en set partits (Santboià, Vic, Pobla Mafumet, Rapitenca i Rubí), va assegurar la permanència. La solvència evidenciada fora de casa contrastava amb les dificultats viscudes als Canyars.
El fitxatge de l'excel·lent Marc Ramírez sota pals, la sobrietat general de la línia defensiva, la qualitat de Cano al mig del camp i dues interessants incorporacions com el jove Guillem Roquet ‘Roky’ (19 anys) i el vell ‘roquer’ Nakor Bueno en punta, van ajudar al creixement, permetent el Castelldefels fer-se fort i rendibilitzar cada gol com si fos un quirat d'or. 31 gols han valgut 45 punts, xifra fantàstica tenint en compte el discret bagatge realitzador acreditat (equip menys golejador del grup).
 |
| Jorge Sánchez (esq), el més veterà de Tercera, i el jove Roldán (dreta) // Àlex Gallardo - GallardoPhoto.com |
La UEC va tancar la lliga amb una plantilla prou jove, ben complementada per la veterania d'homes com Jorge Sánchez, Marc Ramírez, Nakor, Gilberto o Aleix Camps. Barreja idònia. Eloy Martínez i el seu grup de treball van ratificar una permanència que en diversos moments del curs es va posar seriosament en dubte, i ho van fer amb nota (13a posició final, 45 punts i dues jornades abans d'acabar).
La desena campanya del club a Tercera, la de l'inici del 65è aniversari, malgrat les vicissituds, que no han estat poques, ha tingut final feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada