Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.
Tercer capítol de la sèrie per al CF Balaguer. 20è classificat final, cuer. El primer equip a descendir de l'actual Tercera, i el que més jornades ha passat a la zona de descens. Els mals resultats, units als problemes extraesportius van descartar, relativament ràpid, els de la Noguera en la lluita per a la salvació. Un final molt trist, amb la marxa de jugadors amb el vaixell pràcticament enfonsat, obre ara un període de reconstrucció a Primera Catalana.
Repassa l'any del Balaguer el company Àlvar Llobet, periodista balaguerí que podeu llegir a La Mañana i a elmati.cat, i col·laborador de Ràdio 4 i La Xarxa, des d'on ha seguit els partits del Balaguer com a local (i, abans de tot, company de promoció universitària).
FEM BALANÇ - CAPÍTOL 3
El drama d'un descens esperat
article d'Àlvar Llobet / @AlvarLlobet
edició de Roger Sánchez
El Balaguer ha baixat a la Primera Catalana després de completar una de les temporades més dolentes de la seva història recent. Un fracàs d'aquesta magnitud obliga a demanar responsabilitats a tots i cadascun dels estaments del club, encara que no seria de justícia passar tothom pel mateix raser de les culpes. De fet, la majoria de jugadors i tècnics han de ser exonerats del daltabaix que ha viscut l'entitat, al caire de la desaparició segons alerten des del mateix vestidor. Que la plantilla tingui una porció petita de culpa demostra que el problema del Club de Futbol Balaguer te un calatge que va molt més enllà dels errors puntuals que s'han pogut tenir en el moment de fitxar o de fer pujar jugadors al primer equip. El descens d'aquest any és l'evolució lògica d'un club que pateix des de fa anys uns problemes que s'han enquistat i que ningú mai no ha diagnosticat amb l'encert necessari per revertir-los.
Balaguer és de les ciutats més petites de la Tercera Divisió, un fet que posa el club en inferioritat a l'hora de rebre recursos econòmics i de contractar jugadors, que han de ser escollits en un univers més reduït. Aquest desavantatge es pot superar només amb una directiva, nombrosa, potent i constant en la feina de liderar l'entitat, però actualment Balaguer no la té. D'aquí plora la criatura. Amb només quatre persones és inviable conduir bé un club com el Balaguer, que exigeix una tasca més gran encara que en èpoques anteriors, quan els presidents podien tirar de la beta de la subvenció pública o es gastaven diners de la seva pròpia butxaca només pel gust de veure l'equip ben posicionat a la Lliga. Si no hi ha diners, cal posar-hi treball, i enguany, cap de les dues coses s'han fet presents al Municipal. La feblesa de la directiva ha desembocat en un lideratge dèbil del president, que no ha sabut corregir la seva incompetència a l'hora de tractar amb el vestidor. Poc diàleg i malament. No és estrany que amb aquestes bases hi hagi jugadors que supeditin la seva continuïtat l'any vinent a la marxa de l'actual junta.
Els problemes derivats del mal govern han afectat directament la plantilla. Tot el que ha anat passant durant el curs ha derruït un vestidor que ja de per sí era molt just per mantenir el repte de la permanència a la Tercera Divisió. Als problemes dels impagaments se li han afegit futbolistes que han abandonat l'equip just quan es disputaven els partits decisius i la mala sort en forma de lesions i baixes federatives. El Balaguer ha perdut un total de vuit jugadors d'ençà que al mes d'agost va iniciar la lliga. Jerson, Besora, Fornier, Xavi Gràcia, Benet, Egea, Bello i Usall. Aquest degoteig ha obligat al tècnic Juanjo Tenorio (que no seguirà el curs vinent, substituït per Joan Roca, fins ara al juvenil del Mollerussa) a donar el comandament de l'equip a jugadors encara verds per assumir el lideratge, tot i que aquest protagonisme inesperat ha servit per veure els talents del futur que seran els que portaran el pes de l'equip a la Primera Catalana. A tot això cal sumar-li la mala fortuna dels molts punts perduts en els darrers minuts de partit i que han anat minant la moral de l'equip, que ha fet molt millor joc per haver-se quedat cuer amb tan sols 24 punts.
La nova categoria que li tocarà disputar al Balaguer la temporada vinent s'ajusta molt més, ara com ara, a l'afecció que la capital de la Noguera demostra pel seu equip de futbol. La massa social de l'entitat ha fet una davallada en els darrers anys, fins al punt que en alguns partits d'aquest any els seguidors de l'equip contrari eren gairebé més que els propis balaguerins que animaven el seu equip, en el ben entès que per animar s'entengui aplaudir, callar o fins i tot criticar els teus propis jugadors. Un club de futbol gairebé centenari com és el Balaguer ha fet mèrits suficients durant anys perquè els veïns de la localitat estiguin al seu costat i no li donin l'esquena com ha passat en aquesta temporada. Si no és d'aquesta manera, el descens d'aquest any serà només una anècdota per a un equip que està en perill de caure en picat i deslligar-se d'una imatge d'entitat sòlida que tenia fins no fa gaire. Ara, el repte és fer un equip amb la força i el compromís necessari per aguantar l'equip a la nova categoria. Emili Vicente va marcar el camí el 2004 quan va pujar a l'equip un any després que baixés. Cal seguir aquest exemple.
El Balaguer ha baixat a la Primera Catalana després de completar una de les temporades més dolentes de la seva història recent. Un fracàs d'aquesta magnitud obliga a demanar responsabilitats a tots i cadascun dels estaments del club, encara que no seria de justícia passar tothom pel mateix raser de les culpes. De fet, la majoria de jugadors i tècnics han de ser exonerats del daltabaix que ha viscut l'entitat, al caire de la desaparició segons alerten des del mateix vestidor. Que la plantilla tingui una porció petita de culpa demostra que el problema del Club de Futbol Balaguer te un calatge que va molt més enllà dels errors puntuals que s'han pogut tenir en el moment de fitxar o de fer pujar jugadors al primer equip. El descens d'aquest any és l'evolució lògica d'un club que pateix des de fa anys uns problemes que s'han enquistat i que ningú mai no ha diagnosticat amb l'encert necessari per revertir-los.
 |
| Foto: Àngel Garreta / Ceeuropa.cat |
Balaguer és de les ciutats més petites de la Tercera Divisió, un fet que posa el club en inferioritat a l'hora de rebre recursos econòmics i de contractar jugadors, que han de ser escollits en un univers més reduït. Aquest desavantatge es pot superar només amb una directiva, nombrosa, potent i constant en la feina de liderar l'entitat, però actualment Balaguer no la té. D'aquí plora la criatura. Amb només quatre persones és inviable conduir bé un club com el Balaguer, que exigeix una tasca més gran encara que en èpoques anteriors, quan els presidents podien tirar de la beta de la subvenció pública o es gastaven diners de la seva pròpia butxaca només pel gust de veure l'equip ben posicionat a la Lliga. Si no hi ha diners, cal posar-hi treball, i enguany, cap de les dues coses s'han fet presents al Municipal. La feblesa de la directiva ha desembocat en un lideratge dèbil del president, que no ha sabut corregir la seva incompetència a l'hora de tractar amb el vestidor. Poc diàleg i malament. No és estrany que amb aquestes bases hi hagi jugadors que supeditin la seva continuïtat l'any vinent a la marxa de l'actual junta.
 |
| Jaume Nogués, porter, capità i ànima del Balaguer // David Grau - lajornada.cat |
Els problemes derivats del mal govern han afectat directament la plantilla. Tot el que ha anat passant durant el curs ha derruït un vestidor que ja de per sí era molt just per mantenir el repte de la permanència a la Tercera Divisió. Als problemes dels impagaments se li han afegit futbolistes que han abandonat l'equip just quan es disputaven els partits decisius i la mala sort en forma de lesions i baixes federatives. El Balaguer ha perdut un total de vuit jugadors d'ençà que al mes d'agost va iniciar la lliga. Jerson, Besora, Fornier, Xavi Gràcia, Benet, Egea, Bello i Usall. Aquest degoteig ha obligat al tècnic Juanjo Tenorio (que no seguirà el curs vinent, substituït per Joan Roca, fins ara al juvenil del Mollerussa) a donar el comandament de l'equip a jugadors encara verds per assumir el lideratge, tot i que aquest protagonisme inesperat ha servit per veure els talents del futur que seran els que portaran el pes de l'equip a la Primera Catalana. A tot això cal sumar-li la mala fortuna dels molts punts perduts en els darrers minuts de partit i que han anat minant la moral de l'equip, que ha fet molt millor joc per haver-se quedat cuer amb tan sols 24 punts.
La nova categoria que li tocarà disputar al Balaguer la temporada vinent s'ajusta molt més, ara com ara, a l'afecció que la capital de la Noguera demostra pel seu equip de futbol. La massa social de l'entitat ha fet una davallada en els darrers anys, fins al punt que en alguns partits d'aquest any els seguidors de l'equip contrari eren gairebé més que els propis balaguerins que animaven el seu equip, en el ben entès que per animar s'entengui aplaudir, callar o fins i tot criticar els teus propis jugadors. Un club de futbol gairebé centenari com és el Balaguer ha fet mèrits suficients durant anys perquè els veïns de la localitat estiguin al seu costat i no li donin l'esquena com ha passat en aquesta temporada. Si no és d'aquesta manera, el descens d'aquest any serà només una anècdota per a un equip que està en perill de caure en picat i deslligar-se d'una imatge d'entitat sòlida que tenia fins no fa gaire. Ara, el repte és fer un equip amb la força i el compromís necessari per aguantar l'equip a la nova categoria. Emili Vicente va marcar el camí el 2004 quan va pujar a l'equip un any després que baixés. Cal seguir aquest exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada