dimarts, 4 de juny de 2013

Fem balanç, capítol 2: L'any del Rubí

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Segon capítol de la sèrie per a la UE Rubí. 11è classificat final, l'any dels rubinencs no pot (no no hauria de) ser analitzat fixant-nos, simplement, en les xifres que reflecteix la classificació final. Era un any de revàlida, després de ser la revelació en el retorn a la categoria, i amb la direcció d'Alberto Fernández. Només els problemes extraesportius han mostrat la incògnita de què hagués pogut fer l'equip sense veure minvat el seu potencial en ple curs.

Repassa l'any del Rubí el company Jordi Mestres, un dels informadors del futbol català, per a FutbolCatalunya.com, lajornada.cat (seguint el Rubí); i fundador del web Olímpic Badalona, dedicat a l'esport badaloní.



FEM BALANÇ - CAPÍTOL 2


Somni a la primera volta, realitat a la segona
article de Jordi Mestres / @JordiMestres7
edició de Roger Sánchez

El Rubí va acabar l'anterior lliga, la 2011/2012, a l'onzena posició, amb 50 punts i, el més important, garantint la permanència a dos mesos pel final de la competició. Partint d'aquesta base, igualar o superar aquella fita es preveia com quelcom difícil, si més no. La primera pedra per a assolir-la va ser la decisió de confiar un any més –el tercer consecutiu– la responsabilitat del primer equip a Alberto Fernández. L'entrenador es mantenia, però no passava el mateix amb els futbolistes (només sis van repetir respecte l'any anterior) i el pressupost (es va retallar un 30%).


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Des d’un principi les coses no van anar, ni molt menys, malament. Noms com Alberto Criado, Baby o Javi Sánchez van portar el Rubí a dur a terme una primera volta de somni, en la qual es van aconseguir fins a 34 punts. Els rubinencs, fins i tot, van ocupar durant algunes jornades posicions de play-off i van aconseguir resultats molt meritoris.

Serveixin d'exemple les golejades de la Bòbila i contra el Muntanyesa (0-3 i 4-0), o els empats contra Cornellà i Olot a Can Rosés (3-3 i 0-0).

L'arribada del 2013, però, va tallar en sec l'increïble marxa d'un equip que estava superant les expectatives, tant pel que fa a la seva proposta de joc com als resultats. Dels 34 punts de la primera volta es van passar als 13 de la segona part del campionat. La il·lusió dels quatre primers mesos es va convertir en frustració acte seguit. En primer lloc les lesions van limitar el potencial d'un equip que, tot incorporar quatre bons fitxatges d'hivern, no tenia una plantilla gaire llarga. La marxa de fins a deu futbolistes durant tota la temporada no va ajudar gens a mantenir el nivell competitiu, que es va veure clarament afectat per aquest aspecte.

A aquests impediments cal afegir els problemes econòmics pels quals ha passat l'entitat i que, probablement, obligaran a retallar de nou el pressupost per al proper curs. Els futbolistes van estar quatre mesos (de gener a abril) sense rebre cap mensualitat corresponent a l'any 2013. Finalment, la directiva va abonar els salaris de gener i febrer, mentre que el de març s'havia de cobrar abans del 30 de juny.


Javi Sánchez, un dels dies que va treure el 'fusell' // Àngel Garreta - REMImages.com

Enmig d'aquest cúmul d'infortunis es va produir una ratxa de tres mesos sense guanyar (de febrer a maig) que va convertir el que en un principi era un somni en un purgatori per a la plantilla d'Alberto Fernández. L'esforç d'aquest període va tenir una petita recompensa a la darrera jornada gràcies a una golejada d'escàndol contra el Balaguer (10-2). El Rubí, finalment, sumava 47 punts –tres menys que l'any passat– però en una temporada molt més complicada que la del seu debut a la Tercera Divisió.

Què hagués passat si l'equip de la primera volta s'hagués mantingut fins a final de temporada? Això no se sap, però amb el que s'ha de quedar l'aficionat de Can Rosés és amb què s'ha complert l'objectiu, s'ha estat el tercer màxim golejador de la categoria (menció especial per a Javi Sánchez amb 22 dianes) i, sobretot, que un grup de jugadors s'ha sobreposat a la crua realitat que els ha tocat viure enguany.


Alberto Fernández, de Rubí a Sant Boi // Àngel Garreta - REMImages.com

Alguns es quedaran, altres marxaran, però el que és segur és que Alberto Fernández –un dels grans arquitectes del projecte– no seguirà. El tècnic intentarà repetir l'experiència de Can Rosés al Joan Baptista Milà i deixa l'equip en mans del seu segon, Martí Cifuentes. La decisió de cedir l'equip a aquest últim és tant encertada com solvent: és un tècnic jove i amb empenta, que coneix bé la casa i comparteix la filosofia d'Alberto Fernández. El projecte de Cifuentes tindrà el mateix objectiu que els anteriors i també el de no estirar més el braç que la màniga, per evitar una segona volta com la que s'ha viscut aquesta temporada 2012-2013. Tant de bo els dos siguin una realitat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada