Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.
Cinquè capítol de la sèrie per a la UE Vilassar de Mar. 14è classificat final, arribava a la categoria com a nouvingut, ascendit de Primera Catalana, i completava diverses fases en un sol curs. D'un inici irregular, d'adaptació, es passava a un tram central molt positiu, en què l'equip s'erigia en una de les revelacions de la taula. A la segona volta, però, una mala ratxa col·locava els de Manel Moya en la lluita per una salvació que s'obtenia la penúltima jornada.
Repassa l'any del Vilassar de Mar en Pep Vidal, actualment cap de premsa del CD Masnou, però que ha seguit els maresmencs per a Vilassar Ràdio i ha col·laborat amb el mateix club. Vidal, estudiant de Periodisme, ha narrat diversos partits de Tercera i ha presentat el programa de prèvia de la jornada, El Menú del futbolcat, a Ona SPS; és també col·laborador de La Xarxa.
FEM BALANÇ - CAPÍTOL 5
Aprovat i punt final en l'any del retorn
article de Pep Vidal / @masnoublog
edició de Roger Sánchez
Bipolar. Aquest seria el millor adjectiu per definir la temporada del retorn, set anys després, de la UE Vilassar de Mar a la Tercera Divisió. L'únic representant maresmenc a categoria estatal aquest any va firmar una gran primera volta, però a la segona una greu crisi de resultats el va portar a passar de viure instal·lat a la meitat superior de la taula a patir de valent per mantenir la categoria.
La directiva va mantenir a l'estiu el cos tècnic, amb Manel Moya al capdavant, i la columna vertebral d'un equip que havia aconseguit l'ascens des de la Primera Catalana contra pronòstic i de forma brillant amb una ratxa espectacular a la segona volta. L'equip vilassarenc arribava al primer partit de lliga a Tercera Divisió després de més de vuit mesos sense conèixer la derrota en partit oficial, i reforçat amb peces cridades a donar a l'equip un salt de qualitat com David García, Sergio Urbano o Quim Solano.
Bona pinta i molta il·lusió, però l'inici no va ser gens fàcil. Tan sols una victòria en els sis primers partits, tot i que les sensacions no eren del tot dolentes. Llavors el cos tècnic va anar retocant les peces justes per donar un tomb a la situació. El porter Rafa (per motius personals), David García, Uri Grau i, més tard, Miguel Reverté van causar baixa i van deixar pas a noves incorporacions com Carulla, Joan Luque, Barry o Sergio Navarro, i a un major protagonisme per a d'altres peces. Uns canvis que es van anar produint de forma progressiva i que van fer que l'equip sortís de la zona baixa, sumant 13 punts de 18 entre les jornades 7 i 12, i s'instal·lés a la zona còmoda durant les jornades posteriors.
Les coses anaven realment molt bé. Els maresmencs fins i tot van arribar a coquetejar amb la zona de play-off el mes de novembre, i hi va haver qui va somiar i especular amb poder estar lluitant per aquest objectiu durant el que faltava de temporada. Però ja al tram final de la primera volta una ratxa de cinc partits sense guanyar va fer tocar de peus a terra tot l'entorn. Tot i així, la posició abans d'iniciar la segona volta del campionat (novens amb 26 punts) era excel·lent, tenint en compte la recent arribada a la categoria i l'inferior pressupost a gairebé tots els equips que l'envoltaven a la taula. A més, l'equip donava la sensació de poder fer front a qualsevol rival d'una Tercera Divisió molt competitiva.
Però a partir del febrer tot va canviar. Fruït de diversos motius (problemes interns de l'entrenador amb la directiva, possible relaxament d'alguns jugadors, lesions, infortunis...), l'equip va perdre consistència defensiva i sobretot va patir una gran sequera de gols que el va portar a una ratxa nefasta. Nou partits sense conèixer la victòria, aconseguint tan sols tres empats, amb un joc que res tenia a veure amb el de la primera volta. La tranquil·litat es va convertir en ansietat.
Quan tot pintava malament, també perquè els equips de baix estaven pressionant, els jugadors van treure el millor de si mateix. Amb la sort en contra, els homes de Manel Moya van posar l'actitud i les ganes necessàries per no acabar-se de complicar. En el tram final de lliga, la implicació de tots va ser màxima i la clau per haver aturat la ratxa negativa, ja que les modificacions de plantejament tàctic han estat, per bé o per dolent, escasses. Després d'una gran victòria a Sant Boi que va servir per recuperar sensacions i d'una sèrie de partits en què l'equip va merèixer més (a casa contra Cornellà, Vilafranca, Manlleu o a Castelldefels) el triomf de la penúltima jornada a Balaguer complia l'objectiu. L'equip podia finalment celebrar la permanència en un tram final de temporada complicat.
La temporada del Vilassar de Mar és un reflex de la importància que té en categories com la Tercera Divisió l'actitud dels jugadors, tan en moments difícils com en situacions envejables. D'aquest planter cal destacar les vitals aturades d'Imanol per damunt de tot, però també la serietat en defensa d'homes experimentats com Peque o Uri Serra, el desequilibri d'Álex Cañadilla i Sergio Urbano, el lideratge d'Edu Domingo, la lluita incansable de Quim Solano i Joan Molina o el descobriment del jove lateral Adri Escribano.
Manel Moya ja ha deixat l'entitat i amb ell probablement ho faci part del planter. Toni Fuentes Corominas, un entrenador de 33 anys amb una impressionant i fulgurant trajectòria al futbol maresmenc, serà l'encarregat de construir un nou projecte probablement més auster i que tindrà més en compte la gent de casa. El futur dirà si el canvi és a millor, però per a l'entitat serà molt difícil mantenir el nivell de resultats de la darrera temporada i mitja.
 |
| Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat |
La directiva va mantenir a l'estiu el cos tècnic, amb Manel Moya al capdavant, i la columna vertebral d'un equip que havia aconseguit l'ascens des de la Primera Catalana contra pronòstic i de forma brillant amb una ratxa espectacular a la segona volta. L'equip vilassarenc arribava al primer partit de lliga a Tercera Divisió després de més de vuit mesos sense conèixer la derrota en partit oficial, i reforçat amb peces cridades a donar a l'equip un salt de qualitat com David García, Sergio Urbano o Quim Solano.
Bona pinta i molta il·lusió, però l'inici no va ser gens fàcil. Tan sols una victòria en els sis primers partits, tot i que les sensacions no eren del tot dolentes. Llavors el cos tècnic va anar retocant les peces justes per donar un tomb a la situació. El porter Rafa (per motius personals), David García, Uri Grau i, més tard, Miguel Reverté van causar baixa i van deixar pas a noves incorporacions com Carulla, Joan Luque, Barry o Sergio Navarro, i a un major protagonisme per a d'altres peces. Uns canvis que es van anar produint de forma progressiva i que van fer que l'equip sortís de la zona baixa, sumant 13 punts de 18 entre les jornades 7 i 12, i s'instal·lés a la zona còmoda durant les jornades posteriors.
Les coses anaven realment molt bé. Els maresmencs fins i tot van arribar a coquetejar amb la zona de play-off el mes de novembre, i hi va haver qui va somiar i especular amb poder estar lluitant per aquest objectiu durant el que faltava de temporada. Però ja al tram final de la primera volta una ratxa de cinc partits sense guanyar va fer tocar de peus a terra tot l'entorn. Tot i així, la posició abans d'iniciar la segona volta del campionat (novens amb 26 punts) era excel·lent, tenint en compte la recent arribada a la categoria i l'inferior pressupost a gairebé tots els equips que l'envoltaven a la taula. A més, l'equip donava la sensació de poder fer front a qualsevol rival d'una Tercera Divisió molt competitiva.
Però a partir del febrer tot va canviar. Fruït de diversos motius (problemes interns de l'entrenador amb la directiva, possible relaxament d'alguns jugadors, lesions, infortunis...), l'equip va perdre consistència defensiva i sobretot va patir una gran sequera de gols que el va portar a una ratxa nefasta. Nou partits sense conèixer la victòria, aconseguint tan sols tres empats, amb un joc que res tenia a veure amb el de la primera volta. La tranquil·litat es va convertir en ansietat.
 |
| Quim Solano (dreta), una de les novetats del Vilassar, ha marcat 5 gols // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Quan tot pintava malament, també perquè els equips de baix estaven pressionant, els jugadors van treure el millor de si mateix. Amb la sort en contra, els homes de Manel Moya van posar l'actitud i les ganes necessàries per no acabar-se de complicar. En el tram final de lliga, la implicació de tots va ser màxima i la clau per haver aturat la ratxa negativa, ja que les modificacions de plantejament tàctic han estat, per bé o per dolent, escasses. Després d'una gran victòria a Sant Boi que va servir per recuperar sensacions i d'una sèrie de partits en què l'equip va merèixer més (a casa contra Cornellà, Vilafranca, Manlleu o a Castelldefels) el triomf de la penúltima jornada a Balaguer complia l'objectiu. L'equip podia finalment celebrar la permanència en un tram final de temporada complicat.
La temporada del Vilassar de Mar és un reflex de la importància que té en categories com la Tercera Divisió l'actitud dels jugadors, tan en moments difícils com en situacions envejables. D'aquest planter cal destacar les vitals aturades d'Imanol per damunt de tot, però també la serietat en defensa d'homes experimentats com Peque o Uri Serra, el desequilibri d'Álex Cañadilla i Sergio Urbano, el lideratge d'Edu Domingo, la lluita incansable de Quim Solano i Joan Molina o el descobriment del jove lateral Adri Escribano.
Manel Moya ja ha deixat l'entitat i amb ell probablement ho faci part del planter. Toni Fuentes Corominas, un entrenador de 33 anys amb una impressionant i fulgurant trajectòria al futbol maresmenc, serà l'encarregat de construir un nou projecte probablement més auster i que tindrà més en compte la gent de casa. El futur dirà si el canvi és a millor, però per a l'entitat serà molt difícil mantenir el nivell de resultats de la darrera temporada i mitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada