Fem balanç, capítol 13: L'any del Vic

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Tretzè capítol de la sèrie per a la UE Vic. 19è classificat, i descens per al conjunt osonenc, després de dues campanyes a Tercera. Després d'un curs fluix, irregular, els vigatans arribaven a la jornada final amb opcions remotes de salvació. Però les caramboles no es van donar, i els de Dani Juvany queien a Primera Catalana.

Repassa l'any del Vic en Jordi de Planell. Fa un any escrivia com a informador del Vic. En 12 mesos, aquest jove futur periodista és ja cap de premsa de la UE Vic, i ha seguit (lògicament) l'actualitat de l'equip durant un curs que acaba amb el cop del descens però amb la il·lusió de retornar a Tercera en 12 mesos.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 13

Un any que s'ha de superar

article de Jordi de Planell / @jordideplanell

edició de Roger Sánchez

Aquest any el somni s'ha acabat. Ho ha fet amb un despertar brusc, convuls, sense una veu dolça que ajudés a superar el trànsit. El Vic, després de dos anys de mantenir-se amb suor a Tercera, no ha aguantat més i, després d'un darrer tram de temporada agònic, amb victòries paupèrrimes que van mantenir el cor blanc-i-vermell bategant fins a l'última jornada, els vigatans van acabar tornant a Primera Catalana. El somni ha estat massa breu i el projecte, engegat ara fa quatre anys amb la fusió amb l'Aiguafreda, es desmembra abans de poder consolidar-se. Per al Vic era vital conservar la categoria, perquè sostenia la institució i garantia –almenys a priori- que algunes de les peces clau de la plantilla es mantinguessin. Però un mes després del dolorós 5-1 a Vilassar de Mar que va servir als vigatans d'amarg comiat de la competició, sembla evident que l'equip es va desestructurant a poc a poc i que la junta directiva, que també canviarà, haurà de fer front a una situació esportiva i econòmica més precària que mai. Per això el descens és molt més dramàtic, perquè –i ho escric des del pessimisme que els que estimem aquest club sentim-, al cop que suposa el descens s'hi suma la certesa cada vegada més evident que costarà molts anys tornar a recuperar una plaça a Tercera, aquella categoria en què la ciutat creu que el seu equip ha de ser.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

I sorprèn ara redactar aquestes línies si es té en compte que el Vic va trepitjar per primer cop la zona de descens a la vintena jornada, després de deu partits sense conèixer la victòria que, sumats a una nova derrota al camp del Júpiter, van costar la destitució al llavors tècnic Pere Vila. La davallada dels últims partits de la primera volta contrasta amb l'inici esperançador de la segona, que feia pensar que els vigatans podrien garantir-se la permanència amb menys patiments que l'any passat, el del retorn a la categoria.

Però després de perdre a la Verneda, amb l'equip enfonsat en la graella i anímicament, el revulsiu de Dani Juvany, un entrenador de la casa entregat fins a l'últim minut, no va ser suficient per capejar un temporal que va tombar la fràgil nau osonenca. Dels 51 punts que Juvany va disputar com a míster blanc-i-vermell, els vigatans en van sumar 20. L'esforç, la tenacitat i l'orgull que un entrenador jove i de la casa va imprimir als seus homes no van ser suficients per salvar la categoria.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

No cal buscar culpables, però, malgrat estar vius fins al darrer partit; segurament el Vic va firmar la seva sentència definitiva entre les jornades 24 i 31, quan de 24 punts només en va sumar un.

Les baixes, la manca de suport institucional i el poca ajuda del públic de la capital d'Osona (amb l'excepció meritòria i gratificant dels dos centenars fixos d'espectadors al Municipal) van ser més obstacles i, al final, res ha evitat l'inevitable. El somni s'ha acabat dos anys després i ara, més que pensar a tornar a somiar, als vigatans ens cal desitjar que no arribi un malson.