Fem balanç, capítol 10: Montañesa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 10 repassem el curs de la Montañesa, que ha tancat l'any amb un amarg descens a Primera Catalana, per compensació, en un final de curs amb molts inestabilitat al vestidor barceloní, tot i les crides a la unitat malgrat les desavinences internes. Els de Nou Barris acabaven la lliga dissetens, amb 42 punts. Escriu sobre la temporada de la Montañesa el periodista Jordi Montalbo, que a betevé ha narrat molts partits de la Monta (i de Tercera) aquest curs, a més de seguir-e la trajectòria al BTV Esports.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Perdó

Un article de Jordi Montalbo / @JordiMontalbo

Mai hauria pensat que escriure sobre la Monta, o més ben dit, sobre la Monta d’enguany, seria un exercici tan difícil. Difícil i trist, malgrat no ser-ne pas aficionat. Però la Monta es fa estimar. No saps ben bé perquè, però a mesura que vas trepitjant Nou Barris, te n'adones que allà tot és diferent. La Bombonera és especial. Ho és –i ho seguirà sent- gràcies a la seva gent. Una afició que passi el que passi es desviu pel seu equip. Parlar del club de la Prospe és parlar d'un club i d'un vestidor fora del comú. Això és el que els ha fet grans, però potser també ha estat la seva condemna. La pitjor condemna de totes. En 12 mesos, un equip pràcticament calcat ha passat d'acaronar un play-off a acomiadar-se de la categoria de la pitjor manera possible. Sense un vestidor unit, sense entrenador i sense ànima.

Només els jugadors saben quines són les causes d'aquest canvi radical. Però les dades ens poden ajudar a entendre millor aquest descens. L'equip ha sumat 42 punts en tot el curs. La temporada anterior, només en els partits disputats a casa, els d'Escudero en van obtenir 43. El Sabadell B, cuer del grup, ha estat l'únic equip que ha perdut més partits que els groc-i-negres. Significatiu. Com també ho és la manca de gol. Vint menys entre una temporada i l'altra. Tot i així, els de Nou Barris van arribar a l'última jornada davant el Castelldefels depenent d'ells mateixos. Però el còctel ja s'havia preparat molt abans. La divisió interna al vestidor va provocar una segona volta desastrosa -12 derrotes, 3 empats i 4 victòries- que ha enviat l'equip a la Primera Catalana.

La temporada ha culminat amb l'amarg descens de la Monta // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Aquestes dades no són més que el reflex d'alguna cosa. I si la Monta s'hagués pogut mirar en un mirall, l'hauria partit en dos. Escudero i els capitans s'han passat l'any fent equilibris, empassant certes decisions i actituds pensant sempre en el bé del grup i del club. Uns equilibris que van acabar petant per culpa d'una destitució surrealista a falta de tres jornades per al final. Escudero va ser cessat després d'una reunió feta en calent –minuts després de perdre amb el Figueres- i amb unes formes impròpies d'un club com la Monta. El tècnic va ser víctima de ser massa bona persona. Una decisió polèmica que va fer visible una fractura que ja era insalvable.

No crec que sigui oportú buscar bons i dolents. Sí que cal, però, valorar totes les opinions. Escoltar-les, contraposar-les i treure'n conclusions. Conclusions perquè tothom n'aprengui. President, secretari tècnic, entrenador, capitans, jugadors i afició. Aprendre per no haver de viure mai més una situació així. I sobretot, per no haver de demanar mai més perdó a la gent de Nou Barris. Si algú no s'ho mereixia eren ells. Perdoneu-los a tots. Per no actuar quan era més necessari que mai. Per trencar un grup, una família que ho havia assolit gairebé tot. Perdoneu-los per mirar-se massa el melic. I per damunt de tot, perdoneu-los per no estar a l'alçada del que tenien: una afició que val or i que no entén de divisions.