Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 7 repassem el curs del Castelldefels, que ha tancat l'any amb la permanència, després de cancel·lar el descens no compensat gràcies a l'ascens de l'Olot, en el curs de retorn dels mariners a Tercera. Els grocs acabaven la lliga quinzens, amb 42 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el cap de premsa del club, Carlos de Frutos.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Objectiu assolit. En el seu segon retorn a la categoria previ descens, la UE Castelldefels ha estat capaç, no sense patiment, de salvar els mobles i permetre que els Canyars continuï sent plaça de Tercera.
Donada la modèstia pressupostària groga en el marc d'una lliga de gran exigència a tots nivells, el plantejament inicial no podia ser altre que el de travar un bloc sòlid defensivament, i vertical i veloç en atac, al més pur "estil Carrillo". Per fer-ho, la plantilla confegida presentava a priori una barreja que s'entenia com adient, dins els paràmetres marcats, entre jugadors veterans, amb experiència i recorregut al club i a la categoria, fitxatges contrastats i d'altres efectius joves i amb gana que, o bé procedien de la Primera Catalana o bé ho feien d'altres equips de Tercera buscant en tots els casos una major quota de protagonisme.
Des del principi va quedar clar que el Castelldefels 16/17 era un equip de dues cares: rocós i incisiu quan jugava a casa, guanyés, empatés o perdés, i amb poc punch i discreta producció quan ho feia lluny dels Canyars. Aquest contrast va marcar la temporada, però especialment la meitat inicial de lliga. A la primera volta els grocs es van "consolidar" a la zona mitjana-baixa de la classificació -entre la 12a i la 17a plaça-, sense caure en cap jornada en llocs de descens però vorejant-los igualment sense opcions reals de mirar més amunt. Res que no entrés en els plans.
Un cop més, però, les vacances nadalenques van resultar fatídiques per al Castelldefels, i després d'un mes de gener en blanc es van encendre definitivament les alarmes. La derrota contra el Terrassa, segona jornada de la segona volta, va deixar els grocs entre els tres últims per primer cop en tot el curs, raó per la qual, i després dels diversos canvis que ja havia emprès la plantilla fins llavors, tocava acabar la reconstrucció, especialment en zona atacant, a la recerca de la pólvora que l'equip no tenia.
Entre finals de novembre i el tancament del mercat -finals de gener- Miki Carrillo va incorporar tot un seguit de jugadors que van ajudar a enfortir el grup i dotar-lo de més recursos -Bauli, Carlos García, Joan Inés, Makaay, Nito-, destacant però el rendiment gairebé immediat ofert pel binomi Jordi Cano-Sergi Moreno. Dos davanters de nivell i amb ganes de reivindicar-se van aterrar als Canyars amb les idees clares, i tot i que els costaners van trigar en oferir la seva millor versió, a partir de la jornada 30, i en plena recta final, van aconseguir-ho, sobretot als Canyars.
L'excel.lent treball col.lectiu i els gols d'una parella que va acabar amb 14 dels 34 de l'equip al sarró, 7 cadascú, van ser factors cabdals perquè l'equip tanqués la lliga amb 4 victòries seguides a casa (dues de les quals contra equips de promoció d'ascens, Peralada i Vilafranca) i 15 dels 24 darrers punts a la butxaca, xifres que li van acabar atorgant una molt meritòria permanència que s'albirava complicada -fos de manera directa o pels possible descensos no compensats de Segona B- en plena Setmana Santa. Gran èxit col·lectiu d'una plantilla que s'ha sabut aferrar a la categoria
En la temporada del 70è aniversari, en què també es compliran tres lustres (15 anys) del debut del Castelldefels a la categoria, els grocs formaran part d'una Tercera plena d'il·lustres. Un luxe.
Donada la modèstia pressupostària groga en el marc d'una lliga de gran exigència a tots nivells, el plantejament inicial no podia ser altre que el de travar un bloc sòlid defensivament, i vertical i veloç en atac, al més pur "estil Carrillo". Per fer-ho, la plantilla confegida presentava a priori una barreja que s'entenia com adient, dins els paràmetres marcats, entre jugadors veterans, amb experiència i recorregut al club i a la categoria, fitxatges contrastats i d'altres efectius joves i amb gana que, o bé procedien de la Primera Catalana o bé ho feien d'altres equips de Tercera buscant en tots els casos una major quota de protagonisme.
Des del principi va quedar clar que el Castelldefels 16/17 era un equip de dues cares: rocós i incisiu quan jugava a casa, guanyés, empatés o perdés, i amb poc punch i discreta producció quan ho feia lluny dels Canyars. Aquest contrast va marcar la temporada, però especialment la meitat inicial de lliga. A la primera volta els grocs es van "consolidar" a la zona mitjana-baixa de la classificació -entre la 12a i la 17a plaça-, sense caure en cap jornada en llocs de descens però vorejant-los igualment sense opcions reals de mirar més amunt. Res que no entrés en els plans.
Un cop més, però, les vacances nadalenques van resultar fatídiques per al Castelldefels, i després d'un mes de gener en blanc es van encendre definitivament les alarmes. La derrota contra el Terrassa, segona jornada de la segona volta, va deixar els grocs entre els tres últims per primer cop en tot el curs, raó per la qual, i després dels diversos canvis que ja havia emprès la plantilla fins llavors, tocava acabar la reconstrucció, especialment en zona atacant, a la recerca de la pólvora que l'equip no tenia.
 |
| El triomf contra el Peralada (J33), clau en la permanència // Andrés Burgos - UECastelldefels.com |
Entre finals de novembre i el tancament del mercat -finals de gener- Miki Carrillo va incorporar tot un seguit de jugadors que van ajudar a enfortir el grup i dotar-lo de més recursos -Bauli, Carlos García, Joan Inés, Makaay, Nito-, destacant però el rendiment gairebé immediat ofert pel binomi Jordi Cano-Sergi Moreno. Dos davanters de nivell i amb ganes de reivindicar-se van aterrar als Canyars amb les idees clares, i tot i que els costaners van trigar en oferir la seva millor versió, a partir de la jornada 30, i en plena recta final, van aconseguir-ho, sobretot als Canyars.
L'excel.lent treball col.lectiu i els gols d'una parella que va acabar amb 14 dels 34 de l'equip al sarró, 7 cadascú, van ser factors cabdals perquè l'equip tanqués la lliga amb 4 victòries seguides a casa (dues de les quals contra equips de promoció d'ascens, Peralada i Vilafranca) i 15 dels 24 darrers punts a la butxaca, xifres que li van acabar atorgant una molt meritòria permanència que s'albirava complicada -fos de manera directa o pels possible descensos no compensats de Segona B- en plena Setmana Santa. Gran èxit col·lectiu d'una plantilla que s'ha sabut aferrar a la categoria
En la temporada del 70è aniversari, en què també es compliran tres lustres (15 anys) del debut del Castelldefels a la categoria, els grocs formaran part d'una Tercera plena d'il·lustres. Un luxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada